Entrada de Marta (Bat. Humanitats)
«Tardor» és un grup musical en valencià procedent de València i l'Horta. Els seus components són David Garcia i Àlex Martínez, que són guitarristes i veus; Cesc Domènech, el bateria, i Tono Hurtado, baix i veu. Des de ben menuts ja feien música, però acabaren donant el seu fruit, després de continus assajos i la dedicació quasi absoluta a la música, l’any 2011 amb una maqueta anomenada «Tardor», que incloïa quatre cançons, gràcies a les quals foren nominats als Premis Ovidi Montllor. Mesos més tard, el 2012, van publicar el seu primer àlbum anomenat “Revolució de l’estat latent”, que és del que parlaré hui, encara que van publicar dos àlbums més i quatre cançons al llarg de la seua vida musical. Cal destacar que la seua música està feta amb molta cura, aposten sempre per la naturalitat, i el seu estil musical viatja entre el rock alternatiu i el punk rock.
Aquesta cançó, anomenada “Baix de l’aigua”, és de l’àlbum “Revolució de l’estat latent”. La vaig conéixer arran d’un amic que va a la universitat i es va assabentar que el seu professor, Cesc Domènech, tocava com a bateria en una banda de música anomenada «Tardor», que en aquells moments no l’havia escoltat mai i ens vam començar a informar sobre aquest grup. A tots dos ens va agradar molt la seua música, però en especial aquesta cançó, que ens anima el dia i ens recorda l’estiu, després de saber la història que té darrere.
Quan Àlex Martínez, una de les veus i guitarrista del grup, estava passant una mala etapa en la seua vida, un dia d’estiu va decidir anar a la seua piscina per airejar-se i no pensar en res. Quan estava baix de l’aigua, va pensar que no podia fer desaparéixer els problemes amagant-te, i que calia enfrontar-te a ells, igual que necessites respirar quan estàs baix de l’aigua. Aquesta idea em fa escoltar-la en els moments en què no tinc força per a més i em fa tindre un pensament més positiu a l'hora d’enfrontar-me als problemes; per això pense que tot el món hauria escoltar-la per aportar positivitat a la seua vida i mirar les coses d’una altra manera.
Tardor- Baix de l’aigua
Submergits completament, s'ha parat el temps i el vent
no ens abraça com solia fer.
L'aigua freda no fa fred. Estem bé per un moment,
aïllats de tot, de res.
Baix de l'aigua no hi ha soroll,
baix de l'aigua no existeix el dolor.
El teu cos he vist surar.
Baix de l'aigua no es pot respirar,
allí no ens podrem quedar,
allí no ens podrem quedar.
Quan somrius l'aire balla al teu voltant.
Baix de l'aigua no puc veure
si els teus ulls m'estan mirant.
I de sobte sentim fred, la quietud és un invent.
Aïllats de tot som res.
Baix de l'aigua no hi ha soroll,
baix de l'aigua no existeix el dolor.
El teu cos he vist surar.
Baix de l'aigua no es pot respirar,
allí no et podré estimar,
allí no et podré estimar.
Baix de l'aigua no hi ha soroll,
baix de l'aigua no existeix el dolor.
El teu cos he vist surar.
Baix de l'aigua no es pot respirar,
allí no ens podrem quedar,
allí no ens podrem quedar,
allí no et podré estimar,
allí no ens podrem quedar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada