dijous, 6 de juny de 2019

ROBA ESTESA - Les criades

Reconamació de Vanessa (Bat. Ciències)
 

Hui parlaré sobre Roba Estesa, un grup femení i feminista català, format per 8 membres. Aquesta banda va sorgir el 2011 a les comarques del Camp de Tarragona amb el projecte "Ai! Carai!". Com a reformulació d'aquest va nàixer Roba Estesa el 2013. Les membres que formen part de Roba Estesa són: Alba Magriñà, bateria i percussions; Anna Sardà, baix, violoncel i veus; Clara Colom, acordió diatònic i veu; Claudia García-Albea, violí i veu; Gemma Polo, veu; Neus Pagès, guitarres i veu; Helena Bantulà, guitarra elèctrica, i Sandra Brake, intèrpret en llengua de signes.


El seu estil és molt original, de fet, fan una fusió de folk, rumba catalana, cançons tradicionals i cançons "d'autora", i anomenen el seu estil com a "folk calentó". També en modifiquen els ritmes i les melodies, ja que consideren que "allò tradicional i popular" està en un procés de canvi constant; a més, tracten temes com les contradiccions quotidianes partint d'un marc teòric que enllaça les seues experiències des de l'esperit crític del feminisme.

Són guanyadores d'una sèrie de premis com: el 2015, el Primer Premi del Concurs Sons de la Mediterrània organitzat pel Grup Enderrock (revista catalana); el 2017, Premi Grup revelació pel millor disc de folk per «Descalces» (un dels àlbums que tingué molt d'èxit), a més a més, també guanyaren el premi de la crítica al millor disc revelació de l'any; I millor cançó de folk gràcies a «Viu».

He triat aquest grup perquè m'agraden molt les seues cançons, em transmeten felicitat, alegria, ganes de fer i fer, valentia amb els seus missatges. Són un grup molt equilibrat quant al que es dedica cadascuna i com de bé es compenetren. Les vaig conèixer per pura casualitat, ja que jo estava escoltant cançons vàries i de sobte, la cançó que he triat per a l'entrada, se'm va posar i va agradar-me moltíssim, m'alegro molt de què el reproductor aleatori de YouTube m'hagi presentat aquesta meravella.

El missatge d'aquesta cançó, com bé indica el seu nom, és una crítica feminista que vol transmetre que les dones no hem de servir els homes, que ens podem servir per nosaltres mateixes i que som capaces de fer el que siga sense la intervenció d'un home, encara que ells ho pensen. Recomane aquesta cançó a tot el món, ja que ja és hora de canviar la mentalitat de tothom, però sobretot dels que encara pensen que les dones han de tindre uns treballs (com els de l'àmbit domèstic) i els homes uns altres; aquest missatge ha d'arribar fins als més majors!

Us deixe la cançó ací i espere que us agrade:



Lletra de Roba estesa

Tenim l'alegria de viure,
tenim la sort de ser aquí.
Volem arribar més enllà,
sabem que no serà fàcil camí.

Reservem totes les forces
perquè quan el dia arribi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Tenim la dissort de ser valentes,
tenim les mans, tenim els pits.
Volem que per tot lloc ressoni
el que ha sigut sempre el nostre crit.

Reservem l'afany de riure
perquè el plor no ens entristeixi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Escolteu amb atenció aquest crit que ara ressona
entre murs blancs i parets, escriurem la bona nova.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó,
farem que per tot s'escolti el gran dolor del vostre plor.

Trencarem les vaixelles, estriparem llençols,
les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó
i amb l'amor com a proclama farem del món un tot nou.
El senyor Ramon ja no empaita les criades!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!