Recomanació de Fran (Bat. Artístic)
Fran Yera, acompanyat de Panxo (de Zoo) i Akelarre, canta "Rols".
Fran Yera, cantant valencià de gèneres com el hip-hop i el rap, és l’autor de Rols, composició en la qual col·labora amb Toni Sánchez, raper Valencià i ex vocalista del grup Zoo, i Akelarre, de qui tenim informació.
Yera opta per parlar a les seues cançons de temes considerats tabú, com el poliamor o la transsexualitat, donant-los visibilitat a través de les seues lletres. El seu primer èxit és aquesta cançó que, en donar-li reconeixement, l’ha impulsat a seguir fent música i al 2019 ha produït el seu primer àlbum: “Ciudadanos Violentos”.
Toni Sánchez és un raper valencià nascut a Oriola i conegut com Panxo. És ex membre del grup Orxata Sound System i al 2008 va començar a cantar en solitari fins el 2014, quan va fundar el grup ZOO.
Per trobar tota aquesta informació he optat per consultar pàgines oficials sobre els protagonistes d'aquest tema.
Aquesta cançó tracta la història d´una persona que des de ben petita ha estat tancada en un món on només es coneix el binarisme. Aquest xic s'adona que el món és divers i que existeixen molts sentiments, a més dels que la societat imposa. Ell es comporta naturalment amb trets que generalment no estan ben vists.
Hi ha moltes frases que m’agradaria destacar d'aquesta cançó, ja que reflecteixen valors humans molt positius per als que l’escoltem:
- El binarisme és per a màquines
- Definir-se es limitar-se
- Jo vull fluir sense tanques
- Ens han educat en gàbies socials com a rates de laboratori
Vaig descobrir aquesta cançó amb un amic a la platja mentre tornàvem a casa de fer un passeig. Quan l'escolte, sent llibertat, diversitat... i reflexione. A més, em sent realment bé quan ho faig i de normal l’escolte de camí a casa. La recomane moltíssim, sobretot a aquelles persones que encara no saben que el món pot ser un espai divers.
Lletra
Quan no mirava ningú
jugava amb el gest femení.
Enfront de l'espill
curiós d'aquell mon restringit.
Em provava un vestit
m'excitava amb mi,
menys mal que ningú m'ha vist.
Érem dos amics estirats al llit
jugant a veure qui és més fort.
Ens fregàvem el cos
i en excitar-nos notàvem que ens creixia l'ós.
Mai ho vam parlar
massa debutants
per saber ficar-li un nom.
Quan gravava
no m'agradava
la veu no em sonava prou greu.
Qui va a sentir
el que tinc a dir
si no sone com un home deu.
Fòbia a la pròpia veu
i se'm cau el relleu.
No, no sóc qui suposeu.
Que vaig naixer nus
i des de llavors
tot ha sigut travestisme.
El binarisme és per a màquines
nosaltres som un abisme.
Definir-se és limitar-se
jo no vull podar les branques
jo vull fluir sense tanques.
I viure escarbant, tastant els verins
dels actes reflexes i essències complexes.
I viure escarbant, tastant els verins
dels sexes annexes i essències complexes.
Arqueòleg de mi.
Ens han educat
amb gàbies socials
com a rates de laboratori,
dicotomia, rols establert,
disciplina i reformatori.
Obedient i elegant,
tranquil·let i cordial.
Baixem el teló,
tanquem la funció
tinc el gènere que trio jo.
Em miren, senyalen i jutgen,
donen el gènere per suposat,
calla't, que callis, escolta i aprèn
que sóc una perfor ni nena, ni nen.
Trencant el binarisme,
a cada passa que faig pel carrer,
que vull que rebentin els teus prejudicis
serem tot allò que no ens vau deixar ser.
Sobre la gespa del parc ens besàvem,
ficant-nos a prova
no era fastigós
com pronosticaven les veus
que assistien als fets.
Era més bé amor, amistat natural,
això va ser abans
de que s'aixecara el fang.
I les torres sonaren al cant
i el que està bé i que està mal
i com ser i com t'has de matar
qui pots ser i com!
Però definir-se és limitar-se
jo no vull podar les branques
jo vull fluir sense tanques.
I viure escarbant, tastant els verins.
dels actes reflexes i essències complexes.
I viure escarbant, tastant els verins
dels sexes annexes i essències complexes.
Arqueòleg de mi.
Era un heroi saltant gronxador
fugint de princeses i del seu amor
jo era fort i graciós amb el pit descobert
sense saber que no era sols un joc
sinó un assaig novell del teatre dels rols.
1 comentari:
Fran Yera, després de 7 anys de trajectòria amb Atupa, va traure el seu disc en solitari "Cuidados violentos". El mateix Fran Yera ha volgut que "Cuidados violentos" fora un àlbum conceptual. 11 temes que giren entorn als conceptes de violència i de cures i es planteja com un viatge amorós d’autocrítica i desconstrucció. Musicalment veiem que Fran navega per les músiques urbanes contemporànies i temàticament es mulla en tota mena de temes que altres artistes homes podrien considerar arriscats.
Com hem dit abans, a Cuidados violentos Fran entra de ple a parlar sobre el poliamor, el gènere, la identitat, la violència masculina, la sexualitat, el BDSM, el treball de cures, la gelosia i els privilegis. Temes als quals ha volgut aprofundir i reflexionar sense esperar l’aplaudiment o la complaença del públic. Al disc hi trobem influències de les músiques urbanes modernes (reggaeton, trap, dancehall i rap). Ha estat produït per Zelphantom (Atupa, Saudade) Heavy Roots (Swan Fyahbwoy, Capaz, Nach) i Borja Penalba (Lluís Llach, Feliu Ventura, Mireia Vives). Hi han col·laborat vocalment Bittah (Tribade), Panxo i Arnau (Zoo), Júlia i Maio (Akelarre) i La Tia Figa.
Aquesta tendra cançó, "Rols", tracta sobre els rols de gènere. La lletra convida a qüestionar i desconstruir la identitat de gènere i la sexualitat dels nostres cossos. Al vídeo veiem les fotos en negatiu que posen cara a les veus que canten a “Rols”. Aquestes fotos apareixen abans de ser revelades, el que evoca una al·legoria al procés de socialització que rebem a la infantesa. Amb aquesta al·legoria pretenen fer veure com aquest procés configura les persones que serem al futur.
La cançó és un rap pausat quasi melòdic per part de Fran i les Akelarre. Sense una paraula més altra que alta, sense beats estridents. Panxo s’encarrega de la tornada, també amb tota la calma del món. Hi sonen vents, percussió i cors femenins. Ha estat produït per Gio (Heavy Roots), Borja Penalba i el propi Fran Yera. Els vents són obra de Manu Pardo, col·laborador habitual d’Atupa i altres grups.
Aquesta cançó la vaig trobar de sobte mentre estava navegant per Villenaso i la veritat és que m'alegre d'haver-me trobat amb aquesta perquè és, simplement, meravellosa. La lletra és una crítica clara a la societat i a pressió que exerceix aquesta sobre les persones, les quals han de ser i comportar-se d'una manera o una altra depenent del seu sexe. Si ets home, has de portar roba masculina, és a dir, camises, pantalons, colors obscurs; a més, has de ser valent, no pots plorar, t'han d'agradar els esports com el futbol i, sens dubte, les dones. En canvi, si ets dona, has de portar roba rosa, faldes, vestits; t'ha d'agradar jugar amb nines, la gimnasia rítmica i, per descomptat, els homes. Totes aquestes regles i tòpics són els que Fran crítica a la seua cançó, exposant que definir és limitar-se.
Si vos ha agradat aquesta cançó, vos recomane que escolteu "Polifake", el seu nou senzill. Amb “Polifake” convida a reflexionar sobre el poliamor. Una moda, una actitud, una excusa, una realitat? Fran se centra en la idea de com s’aprofiten de vegades els homes per agafar-se el privilegi i perpetuar actituds del passat.
El tema, tal com “Rols” ha estat produït per Gio (Heavy Roots), Borja Penalba i el mateix Fran Yera, membre d’Atupa. Com bé comenta Fran, el tema conté sons dancehall, tango i auto-tune amb una base de reggaeton. La cançó formarà part del primer treball de Fran Yera que eixirà a final de 2018.
Vos deixe ací l'enllaç:https://youtu.be/ZrgruhVTSuE
Publica un comentari a l'entrada