Recomanació de Jaume Marston i d'Ana Zambrano
Oques Grasses destaca per no ancorar-se a un estil, és a dir, que no volen ser representatius d'un sol estil musical. Aquesta banda de música en català està composta per set músics: Josep Montero (veu i guitarra), Arnau Altimir (bateria), Joan Borràs (teclats), Guillem Realp (baix), Miquel Biarnés (trombó), Miquel Rojo (trompeta) i Josep Valldeneu (saxo). Aquest grup va nàixer l'any 2010, però es va popularitzar l'any 2012 amb el llançament del seu primer disc "Un dia no sé com".
Pel que fa a la discografia, han produït cinc àlbums: “Un dia no sé com” (2012), “Digue-n'hi com vulguis” (2014), “You poni” (2016) i “Fans del sol” (2019). Les dues cançons, que hem posat com un "pack" perquè els seus videoclips fan un curtmetratge, formen part de l'àlbum “Fans del Sol”, que recull 12 cançons. Paraules d’Oques Grasses, quan van llançar l'àlbum: "El sol és una estrella mundial i no dona gaires voltes a les coses, és aquella escalfor que no espera res a canvi, la llum gratuïta dels dies, aquell record agradable dins l’ombra, les cabres, la vida. Som fans del sol perquè vivim a la Terra, i també tenim problemes Hiuston, però no tenim cap problema amb això, perquè això ens uneix. Sentim quan arriba i sentim quan marxa, milers i milers de matins alhora, milers de vespres que es riuen i es ploren. Som fans del sol i sort en tenim, perquè també ens ha atrapat la pluja, però igualment l’hem portat a dins."
"Torno a ser jo" és una cançó d'estil folklòric combinat amb dance i house, mentre que “In the Night” barreja un ritme llatí amb components electrònics. Aquestes dues cançons, com ja hem dit abans, formen part d’un curtmetratge d'uns set minuts i vint segons, que presenta dues parts, cadascuna per a una cançó.
Hem descobert aquestes cançons investigant sobre quins eren els grups que canten en català/ valencià amb més reproduccions a internet, però no la trobàrem directament sinó que ens va aparéixer en recomanacions. Ens va sorprendre com és que aquestes cançons, amb més de nou-centes mil reproduccions, no les havíem escoltades abans. Quan les vam escoltar per primera vegada, vam sentir el seu bon rotllo, sobretot amb la cançó “In the Night”, ja que t'enganxes molt de pressa als seus "In the night, in the night, in the nainonai nonaight".
In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.
Aquesta nit vull ser jo el meu propi perill,
que em peti la vida al pit.
No cal pensar en el que serà demà de mi,
que si m’hi he de fer mal pensar-ho no em serveix.
Cremo de desig, cremo de desig,
s’evapora el gris i no em pregunto res,
la teva pell em fa saltar pels marges,
que l’ànima s’enlairi amunt
i senti el risc.
In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.
Es despengen de l’arbre
les taronges senceres,
van trenant les arrels i floreixen.
Ja ha marxat el neguit de vacances,
aquella por al naufragi que encalla.
S’oblida tot aprop del teu melic,
i tot el dia lailolai,
i que no acabi, no acabi mai.
Aquí en l’ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l’escala.
Naixem en la fi dels dies,
les nostres mans,
les nostres ales.
Aquí en l’ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l’escala.
Naixem en la fi dels dies,
els nostres mals…
In the night, in the night in the night nonainonait.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada