divendres, 24 d’abril de 2015

ASPENCAT (amb F. Ventura, X. Sarrià i B. Penalba) - L'herència


"L'herència", una preciosa cançó d'Aspencat que en canten una versió amb Feliu Ventura, Xavi Sarrià i Borja Penalba.

El tema és un homenatge a tots aquells i a totes aquelles músiques que en una època molt difícil es va arriscar a cantar en valencià, exposant-se a la censura. Sense la seua valentia i les seues cançons, el moment que viu a l'actualitat la música en valencià no hauria esta possible.



Lletra de L'herència

Ei! La cara al vent
Que se n'adonen que ja som el present
Ei! Que quede patent
D'un temps, d'un país que ja anem fent!

Corre lliure pel poble la fera ferotge
mentre sonen les cançons cada nit
I en cada concert Teresa rep homenatge
I ens fa recuperar l'esperit

Què vos passa valencians?
On està la identitat?
Creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar
Cantaré la nostra història a cau d'orella i somiarem fins demà
Perquè vull, perquè tinc ganes de somiar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat

Ei! Garrot, prohibició
És el que passa quan el mal ve d'Almansa
Ei! No ens furtaran la il·lusió
Vàreu sembrar una llavor d'esperança

Damunt de l'escenari, borumballes falleres
Al país de les albades per costum
Que rode la roda pels carrers i les places
I cridarem fins que vinga la llum!
Ja no canta el capellà perquè no li'n donen cap

Cal dir va ser detingut per cantar en valencià
Estimem perquè estimem la nostra llengua
I seguirem avançant!
Perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
perquè mai perdrem la nostra dignitat

Continuar la senda de la vostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vàreu deixar

Llave les penes al meu safareig
No és que no et mire, és que no et veig
Va com va, dintre la confusió
Silenci i censura al canal valencià.

Hui cantarem la vida d'un poble
Vida d'un poble que no vol morir
Vull donar-te les gràcies perquè vull
Perquè tu em fas sentir-me viu

Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu que em donaves caliu!
Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu hui sóc hui l'últim que riu!!!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat

Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vàreu deixar (rep)

2 comentaris:

Ana Ketzin ha dit...

Aquesta cançó m'ha agradat molt perquè a part de que la lletra i l'estil és com em solen agradar, és un homenatge per a aquells cantants que en la seua època cantaven en valencià quan no es podia i ells així i tot seguien lluitant.

Aquest tipus de cançons on fan homenatges a gent que realment lluitava pels seus drets i els seus somnis em semblen molt bé.

Recomane aquesta cançó no per a tenir-la en el reproductor del teu mòbil sinó almenys per a escoltar-la perquè és molt agradable.

Ana Ketzin ha dit...

La lletra i l'estil d'aquesta cançó em solen agradar molt, a més m'agradat també perque es un homenatge a tots aquells cantants que en la seua època cantaven aun sin podre cantar així, doncs ells van seguir lluitant per la seua llibertat.

Em semblen molt bé aquests tipus d'homenatges que fan per a els cantants d'aquella època.

Recomane aquesta cançó per a que la gent la escolte perque es molt agradable, no cal tindre-la en el teu reproductor de móbil però si escoltar-la