LLUIS LLARCH
venim del nord, venim del sud.
Aquesta canço es de lluis llach, aquest homme, nascut a Girona el 7 de maig de 1948, és un músic,
cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges
i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Perseguit pel franquisme,
als anys setanta va haver d'exiliar-se un temps a París. Aquesta cançó critica el nacionalisme,
el que per culpa d'aquest no pugues fer el que vulgues, critica la violència tota aquella
que faja dany a altra persona, i per últim critica l'esclavitud, és a dir el fet d'estar retingut en un lloc,
país, el qual no pots eixir perquè les fronteres imposades pel nacionalisme no et deixen.
Hi ha que dir que Lluis llarch va viure a l'época del franquisme on tot el que ocurría
era molt més dur que hui en día. La seua música es caracteritza per tindre un sentiment molt gran
i la melancolia d'haver perdut a algú molt especial. Vaig conéixer aquesta cançó buscant-la en la xarxa
perquè jo no escolte música en valencià/català i la vaig triar perquè la lletra
està bonica i el missatge que intenta emetre està molt bé.
i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Perseguit pel franquisme,
als anys setanta va haver d'exiliar-se un temps a París. Aquesta cançó critica el nacionalisme,
el que per culpa d'aquest no pugues fer el que vulgues, critica la violència tota aquella
que faja dany a altra persona, i per últim critica l'esclavitud, és a dir el fet d'estar retingut en un lloc,
país, el qual no pots eixir perquè les fronteres imposades pel nacionalisme no et deixen.
Hi ha que dir que Lluis llarch va viure a l'época del franquisme on tot el que ocurría
era molt més dur que hui en día. La seua música es caracteritza per tindre un sentiment molt gran
i la melancolia d'haver perdut a algú molt especial. Vaig conéixer aquesta cançó buscant-la en la xarxa
perquè jo no escolte música en valencià/català i la vaig triar perquè la lletra
està bonica i el missatge que intenta emetre està molt bé.
M'agrada la cançó perquè es va escriure en l'època del franquisme on tot estava malament,
i si ho analitzem bé a poc a poc estem tornant cap d'arrere en el temps,
cada vegada hi ha mes violència, les persones d'algunes ètnies tenen prohibida
l'entrada a alguns països, i ademes tenim la tensió entre coreja
del sud i EUA que en qualsevol moment pot esclatar.
i si ho analitzem bé a poc a poc estem tornant cap d'arrere en el temps,
cada vegada hi ha mes violència, les persones d'algunes ètnies tenen prohibida
l'entrada a alguns països, i ademes tenim la tensió entre coreja
del sud i EUA que en qualsevol moment pot esclatar.
LLETRA
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endíns,
de mar enllàm
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà.
i no sabem himnes triunfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
venim del sud,
de terra endíns,
de mar enllàm
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà.
i no sabem himnes triunfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud
de terra endins,
de mar enllà,
seran inùtils les cadenes
d'un poder sempre exclavizant,
que és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
BIBLIOGRAFÍA
javier perez 1ºbach c
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada