dilluns, 17 de novembre del 2014

ASPENCAT- Quan caminàvem

Aspencat naix el 2005 i està format per membres de diferents pobles de la Marina Alta (País Valencià). L'eclosió de la banda va tindre lloc entre els 2005 i 2007 quan tocaren en festivals com Arrels, l'Aplec dels Ports o la Gira d'Escola Valenciana. L'any 2007 s'autoprodueixen la primera maqueta amb el títol de La festa està servida i el 2009 enregistren el seu primer disc d'estudi: Obri la llauna. El 2010 serà l'any de més èxit del grup, que fins i tot traspassarà les fronteres actuant a França. Després de l’èxit de la gira “Obri la llauna Tour 2010”, Aspencat presenta el seu tercer treball Naixen Primaveres, amb lletres més combatives. Aquest treball es caracteritza pel predonimi del reggae, el dub, l'ska i els sons electrònics conjuntament amb la lírica desafiant que més els caracteritza.




Lletra


Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.

Per camins d'horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s'ha viscut encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d'una esperança que camina fermament
I transforma aquest present

El Cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més
Hui vull fer l'amor de matinada
Hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés
Veig murals a les parets

Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.

Quan l'Albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys i les corbelles sobre sendes de paper
Creix la flor del taronger

Davant les torres de Serrans
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Dels portals d'una València
On sona la freqüència del cor de Benimaclet
Amb Tereses i Bassets

Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.

És difícil oblidar les façanes d'aquell temps
I els amants que s'estimaven quan la por era el segell
I el futur d'aquells infants que miraven els estels
Il·lusions d'un gran present!

Tu i jo som rebels del temps i la distància
Alumnes de l'amor, amants de la insolència
Poetes d'aquesta nit, pintors del nostre llit
Les coses impossibles d'explicar d'aquesta ciència

Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia,
d'amors impossibles som la paradoxa,
som pretèrits imperfets de la nostra història,
som aquell record inoblidable en la memòria

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.


És una de les cançons que més ens han agradat en valencià. Té un ritme molt mogut i encomanadís. Parla de temes importants com són l'amor i la rebel·lia. També anomena barris molt coneguts de València i molt propers a nosaltres com és el Cabanyal.

Treball realitzat per Nacho, Ismael i Mario.

Ací pots vore el video: Les nostre escoles, el nostre barri.

14 comentaris:

Victoria Becker i Nerea West ha dit...

Hola som Victòria i Nerea i comentarem la cançó de Quan caminàvem - Aspencat. La cançó ens a agradat un poc, el ritme en general esta bé, la lletra aveses no s'entén molt per que canten molt ràpid o no vocalitzen molt bé. La cançó ens a agradat per que és un rap i això als jóvens de hui en dia ens agrada molt. Ens haguera agradat que haguera un vídeo que a acompanye a la cançó. També ens agradaria saber quantes persones canten esta cançó, no és una cançó que escoltaríem per que no escoltem mai cançons en valencià ens pareixen un poc avorrides i no les entenem molt bé. Esta cançó no esta tan mal hem escoltat cançons pitjors que esta. Els raps m'agraden prou tant en valencià com en castellà per que els raps només han de rimar i això ja es complix en tots els raps en general. Ens agrada mes el reggaeton i ens agradaria que algú penjara una cançó en valencià d'eixe tipus de música haver-hi com sona, En fi la cançó esta molt ben només ens agradaria que les persones que la canten vocalitzaren un poc millor i que posen un vídeo que acompanye la cançó.
Ens despedim adéu salutacions <3<3<3<3

Izan Becker ha dit...

Aquesta canció m'encanta, la varen posar en el vídeo del meu fin de curs i quedava genial, no escolte quasi mai cançons en valencià però aquesta en especial em va agradar molt, tot el que posa en la lletra es pot entendre, que es molt bo perquè hi han cançons que tenen sentit.
Aquest grup m'agrada molt, vaig buscar diverses cançons seves i també em varen agradar.

Sofía Stone ha dit...

Vaig a comentar la cançó de ASPENCAT- Quan caminàvem, la cançó tracta temes com l'amor i la rebel·lia. Són dos temes que als joves ens agraden, això fa que aquest tipus de cançons ens agraden més escoltar que altres. Té molt ritme, que és molt encomanadís. La lletra pega molt amb el ritme i s'entén perfectament.

La veritat, m'ha encantat la cançó. M'ha semblat molt bona, ja que encara que parle d'amor, no és una cançó molt melancòlica amb un ritme molt lent, sinó tot el contrari. També m'ha agradat molt que siga un rap perquè així la cançó és més animada.
Enhorabona als meus companys de Ciències, han fet molt bona feina.

Jose de Beauboir ha dit...

Aquesta cançó ens parla de dos temes que als adolescents ens agraden molt l'amor i la lluita pel que és nostre, com per exemple, la lluita que els veïns del Cabanyal fan contra l'ajuntament de València per a què no destruïsquen el barri. També parla de l'amor que pateix i és una alternança entre la lluita de la classe treballadora i l'amor.

A mi aquesta cançó m'ha agradat molt, és molt encomanadissa, i molt moderna, a mes el ritme es queda molt rapidament al cap. Done l'enhorabona als meus companys del batxillerat científic Ismael, Nacho i Mario, és una molt bona elecció felicitats.

Salutacions:)

Mar Stone ha dit...

Bona vesprada a tots. M'ha cridat l'atenció aquesta cançó i he decidit comentar perquè m'encanta el tema de la rebel·lia juntament amb el tema d'amor, la veritat que ajuntant aqueixos dos temes han tingut una mescla especial. També ens parla d'un barri prop de la Malvarrosa que és el Cabañal.

Té bastant ritme i molt pegadis. La lletra està molt bé triada i m'ha agradat molt com queda juntament amb la cançó.
M'ha agradat bastant el grup i també algunes altres cançons que té, recomane que les escolteu que tenen molt de ritme.
Felicitacions als meus companys de batxiller de ciències. Salutacions.

La Marioneta. ha dit...

No me gusta.

Victor Thompson ha dit...

Bon dia a tots i totes.

Avui comentaré la cançó que l'entrada que han fet es meus companys de la cançó “Quan caminàvem” d'Aspencat, un dels grups més famosos de música en valencià.

El ritme de la cançó és prou mogut i et transmet unes bones sensacions, i crec que això és prou important en una cançó ja que et fa escoltar-la moltes més vegades, encara que a consecuencia de tindre aquest ritme es fa un poc difícil entendre la lletra les primeres vegades. Respecte al tema podríem dir que és un tema d'amor però no com tots els demés si no que aquest no es melancòlic i la veritat és que esta be que de tant en tant es realitzen cançons com aquesta.

En conclusió, m'ha agradat bastant aquest tema i el recomanaria per a totes aquelles persones que vulguen escoltar un tema d'amor diferent a tots els altres. Felicitacions als meus companys.

Andrés Stone ha dit...

Hola, bon dia a tots i totes a hui parlaré de aquesta cançó, ja que aquest grup m'agrada molt perquè aquest un grup anomena un barri prop al meu que es el Cabanyal.

Estic content de que ni ha ja grups com este que aporten molts de cultura i nombre el barris per les qual viuen moltes persones de aquest institut.

La base esta bé perquè és una base bona per a fer rap, algunes persones pensen que canten molt a prisa però tinc que dir que la base no es molt lenta, al contrari va a presa per això ells tenen que cantar així. A més s més és rap i per a mi no ni ha millor rap que el que es canta com aquesta cançó.

També cap destacar que a mi m'agrada molt el rap per això pose molt bona valoració. Tinc que dir que jo vaig casi tots els divendres con gent de aquesta classe i amics de primer de batxillerat de humanitat a un lloc anomenat Cedro el qual molta gent de barris és reunisen per a fer “batallas de gallos”. Jo no se molt rapejar però se quan el fa bé o malament.

Dit tot això felicitar als meus companys per penjar aquesta cançó molt bona però com he dit cada un sap el que li agrada.

Un saludet.

Nuria Wolf ha dit...

Aquesta cançó m'ha agradat molt perquè el ritme és molt encomanadís i tracta dels temes com l'amor i la rebel·lia. També nomena a barris de València com per exemple el Cabanyal, que volen destruir-lo i ells diuen que hui amb la situació que hi ha encara el volen més.

El ritme d'aquesta cançó és molt pegadis i la veritat es que és molt moderna. Quant a la lletra és molt bona. M'agrada molt el grup i sobre tot aquesta cançó.

Done l'enhorabona als meus companys perquè han triat molt bé.

Andrea Arenal ha dit...

Aquesta cançó m'ha agradat molt perquè el ritme és molt encomanadís i combina molt bé amb la lletra que a més s'entén molt bé.

La lletra parla de l'amor i la rebel·lia que són dos temes que agraden prou a la gent jove, també cita alguns llocs de València, i reivindiquen citant temes com la lluita que els veïns del Cabanyal fan contra l'ajuntament.

Vull felicitar als meus companys perquè pense que han fet un molt bon treball i la cançó està molt bé.

Felipe Wollstonecraft ha dit...

El treball que han fet els meus companys de classe és sobre una de les cançons més famoses del grup valencià Aspencat, “Quan caminàvem”.
Aquesta cançó pertany a l'àlbum “Essència” el qual va ser publicat l'any 2013. El grup Aspencat és va formar l'any 2005, al regne valencià, i els principals cantants actualment són: Kiko Tur i Ivan Gosp.
Tornant a la cançó, puc dir que té un ritme molt encomanadís i a més és fàcil d'entendre-la, perquè el vocabulari que utilitza es senzill, s'entén amb claredat i de fàcil comprensió.
Felicite als meus companys pel treball que han fet, ja que m'ha agradat molt. Un saludet.

Elena Stone ha dit...

Bon dia.
Aspencat és un grup musical alacantí, situat a Xaló (poble de la comarca de la Marina Alta), el qual va nàixer el 2003, amb components d’aquest poble.
Tenen el seu estil propi, ja que han combinat diferents estils, com ska, reggae, drum and bass, inclòs en alguns casos, dubstep. En aquesta cançó podem observar, que és més reggae.
Aquesta cançó en especial, m'agrada molt, ja que no coneixia al grup, i varen venir a fer-nos una actuació a l'institut, i em va interessar més, pel al seu ritme. Alhora de la lletra, podem observar, que es centra a València, i més sobre els problemes que ha patit el nostre Cabanyal, i fa referència, a diferents, pobles o barris de València. Observem que tracta temes com l'amor i la rebel·lia. Són dos temes que als joves ens agraden, això fa que aquest tipus de cançons ens agraden més sentir que altres. M'ha semblat molt bona, ja que encara que parle d'amor, no és una cançó molt melancòlica amb un ritme molt lent, sinó tot el contrari. També m'ha agradat molt que siga un rap perquè així la cançó és més animada. Té molt ritme, que és molt encomanadís.

Aquest grup va fer un concert a les festes d'Aldaia aquest estiu, no em podia creure que un dels meus grups en valencià, anaren a tocar en el meu poble. Després d'esperar que totes les altres actuacions acabaren, varen eixir, i vaig cridar a ple pulmó, totes les seues cançons, com una xiqueta petita, quan li donen un caramel, i per a ella és un món. Després d'haver cantat totes les seues cançons, al voltant de les 3 del matí, vaig poder fer-me una foto amb ells. Estava molt contenta en l'ocasió, i quan vaig parlar en ells, estava afònica, la millor experiència de la meua vida.

Alumnat ha dit...

Daniel Goldman 1er.BACH.C ha dit...
Aquest vídeo del conegut grup valencià Aspencat forma part de la cançó «Quan caminàvem», publicada al 2015. La banda, que ja porta més de 10 anys a la industria musical, té ritmes principal de ska, reggae i drum and bass, però últimament les seues cançons tenen un estil més electrònic.

Els versos de la peça musical que tanta fama li ha donat reflexiona sobre la perduda del nostre territori característic: l’Horta. Més específicament, reflexiona sobre la lluita que tenen els pobles y habitants propers a l’Horta per defendre-la. Recalca la impotència que es sent per no poder evitar-ho, ja que aquesta disminució de terreny no té res a vore amb l’opinió dels valencians. No obstant això, parlen de la necessitat de reivindicar-nos i expressar la nostra voluntat de mantindre l’Horta.

M’ha agradat la cançó pel seu missatge, ja que és un tema que vàrem tractar de molt prop fa uns dos anys, i pense que encara necessita el nostre suport. A més, Aspencat és un grup que conec des de fa també un par d’anys i sempre m’han agradat els seus estils.
21 d’octubre de 2017 a les 2:43

Noelia Mill i Ana Zambrano ha dit...
Aspencat és un grup musical valencià, més concretament de Xaló, a la Marina Alta. El seu estil s'ha basat en l'ska, el reggae i el drum and buss, però en l'actualitat ha avançat cap a uns ritmes més electrònics. Han aconseguit així, un estil propi combinant sons electrònics amb l'estil que ha predominat fins aleshores. En l'actualitat conformen una de les bandes més referents del País Valencià, que amb l'aturada d'Obrint Pas se'ls ha considerat com els seus successors actuals. Amb això, han estat considerats juntament amb La Raíz i Orxata Sound System com un dels grups valencians que desafien la cultura institucional del País Valencià pel contingut crític de la seua obra.
Aquesta banda està formada per: Kiko Tur, Ivan Gosp, Pep Garcés, Xavi Arias, Jaume Tur, Bruno Mas, Albert Benavent, Miquel, Pasqu Giner, Hèctor Peropadre i per últim Rosendo Escrivà que va deixar el grup per motius personals i no s’ha tornat a saber d’ell.
Kiko Tur és un dels cantants del grup, al costat de Ivan Gosp que fan de les cançons un espectacle, a part Pep Garcés canta fent els cors, peró a més a més s’encarrega de la guitarra, també s’encarrega del cors Pasqu Giner, que també està al teclat i del sampler per retocar veus o sons. Xavi Arias li dóna un punt a les cançóns amb el seu baix. I per últim la meravellosa percussió: de la que formen part amb la bateria Jaume Tur, amb el trombó Bruno Mas, amb les trompetes Albert Benavent i Miquel i per últim Hèctor Peropadre amb el llaüt i acordió.

Respecte a l’estructura de la cançó, consta de 20 estrofes amb alguns versos d’art major (amb més de 8 versos) i altres d’art menor (amb menys de 8 versos). De les 20 estrofes que hi ha, la tornada, que en són dos, es repeteix 5 vegades mentre que les altres no.

La cançó comença per la tornada, ja que és la primera estrofa, i parla del que els cantants feien abans, literalment quan “caminaven per la desobediència” que, al nostre entendre açò expressa quan eren més joves; o quan la persona a la qual es dirigeix la cançó i els cantants “tenien somnis rebels”. La segona estrofa també forma part de la tornada i rememora concretament “quan caminaven pels carrers de València” i repeteix el vers de l’anterior estrofa que parlava de somnis rebels. La tercera estrofa ja no forma part de la tornada i està descrivint que estan passant per un canvi en el present, pel vers que diu “i transforma aquest present”, fent referència als primers versos de l’estrofa. Finalment, considerem que no és necessari parlar tan detingudament de la resta de la cançó perquè vol dir bàsicament el mateix.

Per concloure, vos contarem com vam conéixer aquesta cançó, Tot va ser gràcies al nostre institut, per concertar una espècie de concert privat al hall, on ens vàrem quedar prendades d’aquesta cançó.
23 d’octubre de 2018 a les 11:12

miguel de porcairagues ha dit...

La música és entretinguda, ja que està bé i alguns tipus de persones poden com ell (rapers, DJ...), però sobretot altres persones que no tenen una relació amb la música com ells.

A Villena. així és el bloc que es diu "quan caminem", que va ser creat pel grup Aspencat; En el vídeo es pot veure una imatge de fons, com un símbol geomètric negre o una figura en un espai gris i amb el nom del grup.

La cançó és certa que té un to raper, i té un ritme molt melòdic acompanyat de diverses veus que canten en català, ja que canten en diferents ordres, i de vegades totes alhora.

Aspencat és un grup musical espanyol de Jalón, a la Comunitat Valenciana. s'ha basat en ska, reggae i Drum and Bass, però s'han avançat cap a ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep; perquè tenien més èxit en els seus àlbums, cançons, etc.