ATUPA-llengua (amb Atzembla)
Atupa, segon una entrevista feta per Daniel Fernández Abella, és un grup format per quatre joves, Adrià Aguilar, Fran Yera, Robert Palanca mc’s i Fernando Boix com a DJ, que des dels 15 anys van començar en el món de la música i quan es van adonar de les maquetes gravades amb un micro d’aquests de tele-operador, que existeix el "rap underground" i de la gent que s’ho feia pel seu compte, no van dubtar en conéixer aquesta "aventura"; "sentíem que teníem coses a dir. Era una forma de traure fora la creativitat que teníem a dins, divertir-nos i seguir els nostres somnis", diu Atupa.
Aquest grup, abans va tenir altres grups de rap en castellà, però van decidir fer una maqueta íntegrament en valencià, pel qualvan canviar el nom del grup i la maqueta passà a ser una llarga durada. El nom de "Atupa" se'ls va ocórrer per una paraula que utilitzaven molt en el grup de col·legues, que és "font d’inspiració màxima".
Ells, aprofiten la música per a expressar queixes i reivindicar, encara que ja cantar en català és una mena de reivindicar-se; "ser d'un poble, d'una llengua i un gènere musical minoritzat, també dona molts motius per a cantar les injustícies que patim al dia a dia i que veiem al món", explica el grup. Atupa fonamenta les seues cançons en temes de lluites universals (l'antipatriarcal, l'anticapitalisme, l'antifeixisme), i casos més concrets com la corrupció, el "mal govern", el blaverisme o la passivitat de la gent enfront de les injustícies...
(Font d'informació: Blog personal de Daniel Fernández Abella -- ENTREVISTA A ATUPA; http://
Aquesta cançó la considere especial. "Atupa" s'ha encarregat d'atendre un tema interessant i de gran importància, sobretot per als valencians i valencianes, per a aquells cuia llengua siga el valencià.
El segon lloc que de vegades se li dona a aquesta llengua, pot causar la seua mort, la mort també de "l'essència" de València, sense el valencià què va ser de la comunitat? Això és lo primer que m'arriba al cap.
Ací teniu la lletra i el vídeo de la cançó:
Fran:
A casa meua el valencià sols el sentia al Babalà
així que pots imaginar com el parlava als 13 anys:
molt mal. Tot i que sempre aní a la línea,
si açò no es mama a casa la cosa aquesta no avança.
així que pots imaginar com el parlava als 13 anys:
molt mal. Tot i que sempre aní a la línea,
si açò no es mama a casa la cosa aquesta no avança.
Amics canviant el xip per a parlar amb mi, tinc.
De sempre parla catalana, exceptuant si a prop estic.
I així a tot el país situació de confrontació
i qui parla d'indepèndencia és qui parla de solucions.
De sempre parla catalana, exceptuant si a prop estic.
I així a tot el país situació de confrontació
i qui parla d'indepèndencia és qui parla de solucions.
I tu? De quin equip de lliga ets? Jo, de cap.
A estimar aquestes coses a mi no m'han ensenyat
perquè el món dels sentiments és manipulable.
"Español del 2000, tu primero", n’és exemple.
A estimar aquestes coses a mi no m'han ensenyat
perquè el món dels sentiments és manipulable.
"Español del 2000, tu primero", n’és exemple.
No em pregunten d'on sóc, no tinc cap sentiment de patria,
però sí de lluita d'un nascut a l’ Espanya opresora.
Sentiment solidari en la lluita per València.
Part de la resistència d'una cultura atacada.
però sí de lluita d'un nascut a l’ Espanya opresora.
Sentiment solidari en la lluita per València.
Part de la resistència d'una cultura atacada.
Les coses que em commouen són els voluntaris
de les brigades; Llatinoamerica, els revolucionaris
comunistes combatint contra un món injust;
es nacions oprimides per culpa dels invasors;
de les brigades; Llatinoamerica, els revolucionaris
comunistes combatint contra un món injust;
es nacions oprimides per culpa dels invasors;
les petites victòries; les cançons dels cantautors;
el poble unit per a fer caure als traïdors;
ma mare contant-me històries dels treballadors
i el meu avi plorant mentre recorda temps pitjors.
el poble unit per a fer caure als traïdors;
ma mare contant-me històries dels treballadors
i el meu avi plorant mentre recorda temps pitjors.
Adrià:
Les places criden gràcies. Quasi estiu fora les cases:
Reclamen els carrer milers de gent que ballen danses.
Xiquets, majors i Professors. Trobades de colors.
Mentre quede un de tots encara queden esperances.
Reclamen els carrer milers de gent que ballen danses.
Xiquets, majors i Professors. Trobades de colors.
Mentre quede un de tots encara queden esperances.
Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres
Per establir les bases d'un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que dona forces per seguir.
Per establir les bases d'un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que dona forces per seguir.
So de guitarres a un fons groc amb quatre barres és:
l'eina de lluita d'un poble que s'obre i aguanta ben fort com un roure.
A ells el pot coure però som incorruptibles.
Sabem on anem, tenim un futur a escriure.
l'eina de lluita d'un poble que s'obre i aguanta ben fort com un roure.
A ells el pot coure però som incorruptibles.
Sabem on anem, tenim un futur a escriure.
Els últims a riure serem davant de la burla absurda
que una cúpula ens va condemnar a suportar.
Però estem farts d'aguantar i a poc a poc anem guanyant
en els detalls com que els xavals plenen els concerts d'Obrint Pas.
que una cúpula ens va condemnar a suportar.
Però estem farts d'aguantar i a poc a poc anem guanyant
en els detalls com que els xavals plenen els concerts d'Obrint Pas.
Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan,
sempre esquivant amb dignitat els cops que donen els de dalt,
assegurant als seus veïnats que el món encara pot canviar
si primer canviem aquell que en el espill ens surt davant.
sempre esquivant amb dignitat els cops que donen els de dalt,
assegurant als seus veïnats que el món encara pot canviar
si primer canviem aquell que en el espill ens surt davant.
Sumar coneixements per parlar bé i perfeccionar
el nexe que ens uneix veure com creix al teu costat
la quantitat de gent que decideix alçar les mans
i junts i juntes comprometre'ns per el valencià.
el nexe que ens uneix veure com creix al teu costat
la quantitat de gent que decideix alçar les mans
i junts i juntes comprometre'ns per el valencià.
Tornada:
I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant.
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant.
Robert:
Valencià apitxat, del de castellanismes,
mecanismes com la diglòssia han funcionat.
A la ciutat serà més difícil d'escoltar.
Valencià? Llengua morta dins d'uns poquets anys.
mecanismes com la diglòssia han funcionat.
A la ciutat serà més difícil d'escoltar.
Valencià? Llengua morta dins d'uns poquets anys.
Adrià:
Sense educació: no hi ha llengües,
sense conversar: No hi ha llengües, així sols son febles,
sense la unitat no hi ha llengües.
Defensem la nostra parla i oblidem les diferències.
sense conversar: No hi ha llengües, així sols son febles,
sense la unitat no hi ha llengües.
Defensem la nostra parla i oblidem les diferències.
Fran:
Se'ns mengen de fora si no estem junts, no és just
que amb tants anys d'història els de fora ara ens poden.
Va sobreviure a Franco i a Felip cinqué, diga'm
perquè perdre el temps en discussions que ara no importen.
que amb tants anys d'història els de fora ara ens poden.
Va sobreviure a Franco i a Felip cinqué, diga'm
perquè perdre el temps en discussions que ara no importen.
Àngel:
La transició ens va separar, potser estan equivocats
Però no s'ha d'oblidar que continuem sent germans.
Hi ha un enemic comú i ben gran que cal enderrocar.
I gran part d'ell s'allotja a la nostra mentalitat
Però no s'ha d'oblidar que continuem sent germans.
Hi ha un enemic comú i ben gran que cal enderrocar.
I gran part d'ell s'allotja a la nostra mentalitat
Robert:
I és una llengua, que em fa gaudir de motivació
i és que és la llengua, per la qual lluite en cada cançó
perquè mai desaparega i mai deixem de gaudir
perquè mai siga oblidada no ho podem consentir.
i és que és la llengua, per la qual lluite en cada cançó
perquè mai desaparega i mai deixem de gaudir
perquè mai siga oblidada no ho podem consentir.
i dis-me tu si veus, llibertat d'expressió als nostres carrers
si veus respecte per qui defensa la llengua que emprem,
si et taxen de: guarro,catalufo i no sé (de) que més.
Mitjans de comunicació ens manipulen la mar de bé.
si veus respecte per qui defensa la llengua que emprem,
si et taxen de: guarro,catalufo i no sé (de) que més.
Mitjans de comunicació ens manipulen la mar de bé.
Hi ha molta ma llarga, resistim al carrer,
defensem la parla, fins que ja no pugam més,
a mi m'han inculcat que lluitem pel que volem,
combatre per un ideal i per la teva gent.
defensem la parla, fins que ja no pugam més,
a mi m'han inculcat que lluitem pel que volem,
combatre per un ideal i per la teva gent.
Respira i mira al teu voltant que no estàs sol,
l'escena creix, la llengua resisteix a tots els colps,
gràcies a tots que varen ser pioners de la cançó,
gràcies a aquells que lluitaren per un futur millor .
l'escena creix, la llengua resisteix a tots els colps,
gràcies a tots que varen ser pioners de la cançó,
gràcies a aquells que lluitaren per un futur millor .
Tornada:
I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant. (x2)
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant. (x2)
Per Sabrina Mill
1 comentari:
Atupa és un grup format per quatre xics, Adrià Aguilar, Fran Yera, Robert Palanca i Fernando Boix. Aquest grup de rap en valencià que ha publicat tres discos, “Quatribarap”, “Extension Pack” i “Quasi res porta el diari”, de 2012, 2014 i 2016 respectivament. El rap sempre ha sigut un gènere que s’utilitza molt per reivindicar causes socials. Aquest grup critica la societat que hi ha al país però també a la comunitat valenciana, utilitzant sempre una mica d'humor o rabia per fer més expressiva la forma de criticar la societat.
Nosaltres anem a comentar sobre la cançó “Llengua” del disc Quatribarap de Atupa amb col·laboració de Atzembla. Aquesta cançó està feta perquè es valore més la llengua valenciana, tant per la lletra com demostrant el que es pot fer amb aquesta llengua fent un rap molt ben fet.
El principal tema de la cançó com posa en el títol és la llengua, la llengua valenciana. Parla que no s’utilitza el valencià com a principal llenguatge per comunicar-se, que és una llengua submisa. També parla de la falta de llibertat d’expressió que encara hi ha. A més nomena la lluita per la nostra cultura atacada.
En la següent part de la cançó on canta Adrià, esmenta les trobades i les activitats que es fan per conservar la cultura. Seguidament dona gràcies als que han lluitat abans per nosaltres, per Establir les nostres bases. Després canta Robert que Diu que el valencià està ple dels castellanismes que empitjoren el desenvolupament d’aquesta. També diu que sense educació no existeixen les llengües i que, per tant, sense una educació bona en la qual se'ns ensenye el valencià no existiria aquesta bella llengua.
Per continuar en la cançó parla de les divisions que hi va provocar la transició i que cal que enderroquem l’enemic que s’allotja a la nostra mentalitat, és a dir, que a pesar de les confrontacions continuem sent germans. Per finalitzar parlen que el valencià és una llengua per gaudir.
En conclusió nosaltres hem escollit aquesta canço perquè fa una crítica social a més de reivindicar la necessitat i el poder del valencià a la nostra cultura. A més d'utilitzar molt bé el valencià per a fer una cançó que no es fa Gens avorrida ni pesada, que fent ús del rap li dóna una aura més jove.
Publica un comentari a l'entrada