dimarts, 18 de novembre del 2014

TERÀPIA DE SHOCK - Tota la nit

Teràpia de shock- Tota la nit

Teràpia de shock és un grup de pop-rock català creat l'any 2006 per uns joves de les Preses (la Garrotxa). Aquest grup va tindre una gran audiència quan van apareixen com a banda sonora en polseres vermelles.


La seua historia comença a l'estiu de l'any 2006, Ferran Massegú,Jaume Sucarrats (que tocava la guitarra) i un grup d'amics,es van trobar en diverses ocasions per tocar plegats diverses, cançons amb guitarra acústica i veu. Per conseqüència d'aquestes trobades van començar a compondre algunes melodies que amb el temps van anar-se convertint en cançons com Carla i Sense tu. Gerard López es va incorporar al grup quan només tenia 13 anys. Setmanes més tard es va incorporar el baixista Olite Albert Parés. La seua primera actuació va ser a la festa d'estudiants de Sant Tomàs, a la discoteca Kratter's. El 15 d’agost, Teràpia de Shock va presentar la cançó Sense Tu a un dels seus concerts, en què van ser el grup més votat pel públic assistent que els va atorgar el Premi Popular.








Com un dia que plou i et quedes a casa,
Estàs tot sol i no hi ha ningú,
Només hi ets tu amb els teus records,
Que s’ha perdut,
I recordes tot l’ho bo,
Recordes l’ho millor,
Històries amb amics, històries d’amor,
Que et van passar,
Ja fa molt de temps,
Quan hi havia amor.

Intentar rectificar,
Intentar-ho arreglar,
Però ja és massa tard,
Ens va afectar,
El que vas dir no va estar bé
El que vas fer va ser restrer,
I ara ja no hi pots fer res
I cridar més fort
I no sé contestar
I sentir-te avui,
Plorar d’amagat,
Caminar tot sol,
Amb ningú al costat,
És la soledat,
Jo ja l’he passat,

I cridar més fort
I no sé contestar
I sentir-te avui,
Plorar d’amagat,
Caminar tot sol,
Amb ningú al costat,
És la soledat,
Jo ja l’he passat,

I amb el pas del temps,
Els recordes per dents
Se’ls emporta el vent
Tels borra de la ment,
Però en el teu cor perduraràn,
Eternament,
Tens por de que s’ature el temps,
Que et quedes sol en aquest moment,
Sense on anar,
Sense on dormir,
I amb qui parlar,

No dius el que sens,
No vas amb ningú,
Estàs tu tot sol,
Estàs perdut,
Camines tot sol,
Mirant al passat,
Ja no tens rés,
Tot s’ha acabat,
(tot s’ha acabat)

I cridar més fort
I no sé contestar
I sentir-te avui,
Plorar d’amagat,
Caminar tot sol,
Amb ningú al costat,
És la soletat,
Jo ja l’he passat,

Si et pregunten per mi,
(els diré.......)
Els diré que ja has marxat,
Que ja mai més no tornaràs,
Ja has passat la soledat,
Ja l’he passat,
(Jaaa hee....)
Ja he caminat,
Ja he recordat,
Ja ho he plorat,
Ara tot ja s’ha acabat,
Tot s’ha acabat,

I cridar més fort
I no sé contestar
I sentir-te avui,
Plorar d’amagat,
Caminar tot sol,
Amb ningú al costat,
És la soledat,
Jo ja l’he passat,

Jo ja l’he passat


Aquesta cançó, no sabia que havia estat emesa en una de les sèries que més m'han agradat des del primer moment que la van treure. La sèrie a mi em va captivar moltíssim i les cançons d'aquest grup li donaven un aire i un ambient més sentimental i bonic del que la sèrie ja ofereix per si mateixa, ja que la sèrie és trista, però ens fa reflexionar sobre els nostres problemes, ja que moltes vegades sofrim per coses insignificants, ja que en molts altres llocs hi ha gent que veritablement està sofrint i a mi aquesta sèrie em va fer veure les coses d'una manera molt diferent.

D'altra banda, la cançó té com a tema principalment sobre la vida, sobre el difícil que pot arribar a ser el món que ens envolta. Tots som persones i tots tenim fallades al llarg de la nostra vida, moltes vegades les coses van poder haver estat diferents, vam poder fer-la d'una forma o una altra, però a pesar que el dia a dia moltes vegades se'ns fa lent i dolorós, la vida passa ràpida i quan no ho veges ja ha passat una llarga part de la teua vida. El futur de les nostres vides ho triem nosaltres i una vegada triem una destinació, est és irremeiable ja no podem fer gens per canviar-ho i moltes vegades ens penedim d'això i ens adonem de coses que hem fet malament en la nostra vida i que ara a causa del temps no podem aconseguir-les solament recordar-les, assimilar-les i veure la part bona, la part bonica i increible de la vida i no mirar enrere.

Per finalitzar després d'aquesta llarga opinió, espero que qui el vega s'anime a escoltar la cançó i a recordar la seva vida passada mentre l'escolta i que expresse el que ha sentit, ja que encara que no sigui la música més popular del món ni sigui la millor música que existeix, provoca una repercussió, bona, madura i sobretot humana. Així que animar-vos.



Batxillerat científic, Óscar Álvarez Lliso



10 comentaris:

Rosa Sanchis ha dit...

Aquesta cançó ja està al Villena.so.

Unknown ha dit...

Rosa no em donat compte, ara ja no tinc temps per a fer la cançó, si vols demà puc buscar una altra però ara no puc

Unknown ha dit...

Rosa una cosa puc fer el treball amb José de batxillerat d'humanitats, perquè resulta que no pot accedir a la pàgina no l'ix el botó de accedir i em preguntava si podem fer-lo els dos per favor.

Victoria Becker i Nerea West ha dit...

Hola som Victòria i Nerea i comentarem la cançó de Teràpia de xoc- Tota la nit. Pensem que la cançó és un poc avorrida és molt lenta i això a nosaltres no ens agrada. Creiem que la cançó es repetix massa per això avorrix molt als jóvens de hui en dia no ens agrada la musica lenta i menys si esta en valencià que no s'entén res. Ens haguera agradat mes si la cançó no es repetira tant i si fóra mes ràpida.
Les imatges del vídeo són avorrides i un poc rares el vídeo no es veu molt bé es veu borrós. Creiem que han combinat escenes de la sèrie de polseres roges i no queda bé però entrebanc prou amb la cançó ja que també és un poc avorrida.
La cançó tan poc esta tan malament també té coses positives per exemple el guitarrista toca molt bé la guitarra i la dóna un poc de vida a la cançó. El ritme de la cançó entrebanc prou amb el vídeo , el cantant canta bé però creiem que ha de ser un poc mas airós a si li donaria mes vida a la cançó com el guitarrista. En fi la cançó si ajuntem les coses positives i les negatives tampoc esta tan malament encara que es pot millorar un poquet per a la pròxima.
No solem escoltar musica en valencià però crec que així estem aprenent un poc mas i això no esta mal. Bueno ja va sent hora que ens despedim esperem que vos agrade el nostre comentari.
Fins a la pròxima Adeuuu <3<3<3<3<3<3

Ivàn Arenal ha dit...

Pense que la cançó és un molt avorrida i lenta crec que la cançó es repetix massa per això avorrix molt als jóvens de hui en dia no, ademes crec que al ser molt lenta i aborrida no atraix molt als jovens. Ens haguera agradat mes si la cançó fora més rapida i amb certs canvis de ritme
El vídeo te unes imatges un poc extranyes, ademes no es veu molt bé es veu borrós. Creiem que han combinat escenes de la sèrie de polseres bermelles i no queda bé.
La cançó tan poc esta tan malament també té coses positives per exemple el guitarrista toca molt bé la guitarra i li dóna un poc de moviment a la cançó.
Normalment no sol escoltar musica en valencià però crec que així estem aprenent un poc mes i això no esta mal.
Un salutet

Ivàn Arenal ha dit...

Bon dia, a hui vuic parlar de la meua opinió respecte a aquesta cançó, crec la cançó és un molt avorrida i lenta crec que la cançó es repetix massa per això avorrix molt als jóvens de hui en dia no, ademes crec que al ser molt lenta i aborrida no atraix molt als jovens. Ens haguera agradat mes si la cançó fora més rapida i amb certs canvis de ritme
El vídeo te unes imatges un poc extranyes, ademes no es veu molt bé es veu borrós. Creiem que han combinat escenes de la sèrie de polseres bermelles i no queda bé.
La cançó tan poc esta tan malament també té coses positives per exemple el guitarrista toca molt bé la guitarra i li dóna un poc de moviment a la cançó.
Normalment no sol escoltar musica en valencià però crec que així estem aprenent un poc mes i això no esta mal.
Un salutet

Ismael Butler ha dit...

Hola, bon dia a tos i a totes, avui, vaig a comentar la cançó de Teràpia de Shock “Tota la nit”, per a començar, aquesta cançó m'agrada, però no és de les cançons en valencià que més m'agraden, no és de les millors cançons per a mi per què per a la meua opinió és de vegades, un poc lenta i li falta un poc de ritme. El que no m'agrada molt és que es repeteix molt.

La lletra si que m'agrada prou, ja que, parla de la vida, de lo difícil que por arribar a ser la vida en aquest món, també parla de que tots podem tindre errors i fallades al llarg de la nostra vida, però que devem ser pitjors per eixos falls. També parla de que la vida passa molt ràpidament, i que encara que alguns dies es fan llargs, quan ets dones conter ja ha passat una gran part de la teua vida. També diu que de vegades al tomar unes decisions, i ens equivoquem estem pensant durant molt de temps en eixe error.

Per a finalitzar volia donar l'enhorabona al meu company Óscar, per el treball que ha realitzat.

Ignaci Amorós ha dit...

Salutacions.

Per començar aquest comentari, m'agradaria dir que aquest grup ha fet moltes cançons per a un programa de televisió. El grup és Terapia de Shock i el programa en el que utilitzen molt les cançons és “Polseres Vermelles”.

Aquestes cançons tenen un tema un poc lent, és a dir, quan ixen, transmeten una tendresa i un sentiment molt gran. També la lletra te molt que veure amb el programa, ja que,”Polseres Vermelles” és una serie que arriba molt a la gent i per això la cançó diu que el mon que ens envolta és difícil, ja que parlà de que les coses és van, i no arriben.

Finalment, vull dir que aquest grup és molt bo, i com es veu, te un bon camí. També vull felicitar a Oscar pel seu treball

jose kent ha dit...

Hola ha hui va comentar la cançó de “ Terapia de Shock . Tota La Nit”
la cançó m'ha agradat , la cançó esta be i te bon soroll el ritme esta be
la cançó va acompanyada de la serie de pulseras rojas
esta be la cançó mi única conclusió es qui es soroll es molt fort i si ascoltas amb auriculars puts tendre problemes auditius

Jenny Campoamor ha dit...

Jo volia dir que tampoco recordaba aquesta canço com a banda sonora de la meua serie favorita, i m'ha sorpres bastant aquesta canço.

Si que es cert que es bastant trista i que el soroll del ritme musical del fons es fa un tant molest y pessat, pero llevant d'aixo, la lletra me ha agradat molt y te ritme.

Mia m'acostare sin saber una cosa mes, i hui el que he descobert es una nova cançó que m'agrada per a la meua llista de reproducció.

(R)