Els Pets és un grup de rock català i pop rock, liderat per Lluís
Gavaldà, originari del poble de Constantí (Tarragonès). Els seus components són
l'anteriorment citat Lluís Gavaldà a la veu i guitarra, és també el principal
compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers
discos també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal. Els acompanyaven
unes coristes anomenades Les Llufes fins a l'any 2004. Al trio fundador oficial
s'hi sumen dos músics més: David Muñoz (guitarra) i Joan Pau Chaves (teclats).
Començaren la seva carrera pels voltants del Nadal de l'any 1985,[1]
sota l'etiqueta rock agrícola, ideada pel periodista Pep Blay. Part del grup
procedia d'un grup anterior anomenat Condons adulterats,[1] on alguns dels
temes continuaren en el començament d'Els Pets. Des dels inicis, el grup va
presumir dels seus orígens de comarques tot reivindicant un rock amb
denominació d'origen no urbana. El juny del 1991 va prendre part en el
macroconcert del Palau Sant Jordi, amb Sopa de Cabra, Sau i Sangtraït,
considerat com el clímax del fenomen del rock català. Cançons com Vine a la
festa i Tarragona m'esborrona es van convertir en èxits molt populars davant la
sorpresa del propi grup, que s'havia batejat amb el nom d'Els Pets pensant que
no duraria més d'unes poques setmanes.Un cop superada aquesta primera etapa, el
grup va renéixer el 1997 gràcies a l'impacte comercial del disc Bondia, un dels
més venuts de la música catalana, amb 85.000 còpies. Alhora, en aquest treball
van començar a renovar el seu so tot prenent com a font d'inspiració revulsiva
el pop britànic que triomfava en aquell moment. En aquests anys van reforçar-se
amb la col·laboració, com a productor i guitarrista, del malaguanyat Marc Grau.
La vella montserrat, desperta el barri
A cops d'escombra tot cantant,
Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Damunt els caps un sol ben insolent
Il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
La peixetera pren paciència amb la consol
Que remuga i regala
Grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
L'avi josep no es deixa perdre cap detall
I amb esguard es pregunta
Quants dies més té de regal.
Bon dia...
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
Veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
I un retardat que amb ulls burletes et mira
I diu
Bon dia...
En la meua opinió aquesta canço m´ha agradat bastant, perque es una lletra
divertida y es tipica de festes valencianes. La canço t´anima perque te un
ritme molt enganxós. No entenc molt bé el que vol dir la lletra de la canço
pero solament m´agrada per el ritme que te. Fet per Cristian Goldman
4 comentaris:
La veritat es que aquesta cançó la trove molt divertida,es una cançó que parla sobre la vida als pobles i les típiques senyores majors.
El ser ritme és molt entretingut i encara la veu del cantant no m'agrada molt,la cançó en general si.
Cristian has fet un bon treball,enhorabona.
Aquesta cançó m'ha fet somriure perque parla de la vida d'una típica persona rural, la lletra es molt divertida i té un ritme molt encomandís. La veu del cantant es un poc rara pero aun així, la cançó m'ha agradat. Salutacions a Cristian, ha fet un bon treball.
Aquesta cançò es molt divertida i açò es reflexa amb tota la gent que hi havia al concert, es el estil de cançò que et fa somriure i el millor es que és una cançò en valencià. Molt bon treball m'ha agradat molt aquesta música.
La maquetació és molt dolenta. I el vídeo no hi apareix. Millora-la!
Publica un comentari a l'entrada