ATUPA és un jove grup de Montcada, de l’Horta Nord (València), que ix de l’amistat i l’amor pel rap. Està format per quatre xics, Adrià Aguilar, Fran Yera, Robert Palanca i Fernando Boix. Aquest grup de rap en valencià ha publicat tres discos: “Quatribarap”, “Extension Pack” i “Quasi res porta el diari”, de 2012, 2014 i 2016 respectivament. El rap sempre ha sigut un gènere que s’utilitza molt per reivindicar causes socials. Aquest grup critica la societat que hi ha al país però també al País Valencià, utilitzant sempre una mica d'humor o ràbia per fer més expressiva la forma de criticar la societat.
Hem escollit aquesta cançó perquè parla de la gent jove que lluita pels drets de la societat i de mobilitzar col·lectius per reivindicar els problemes de la societat. A més, amb el ritme tan contagiós que li donen, és fàcil d’escoltar moltes vegades sense que es faça avorrit.
LLETRA:
Orgullosa, he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.
És clar que sí,
sent un gran orgull per la forma en què vivim.
Ahà, això és així,
sols depèn de tu si et vols unir.
Hui t'has alçat i t'has menjat el món
i estàs decidida a canviar el teu món.
Has anat a l'assemblea per primer cop,
has trobat que no estàs sola al teu entorn.
Estic amb fil teixint noves xarxes.
Estic al llit llegint per a formar-me.
Estic al mic fent hits pamfletaris.
Estàs amb mi i així és suportable.
Vull dir, ens desconstruïm.
Vull dir, sense defallir.
Vull dir, camaradejant.
No sé si estàs pensant en això que et vull dir.
Ah, estil assaig error.
Si veem que així no, reinventem el com.
Som ben conscients que està per fer tot,
així que som pacients i anem a poc a poc.
Perquè anem lluny,
agafe el model que impera i li canvie el discurs.
Perquè el futur no és tu i sols tu,
és fer-ho en comú i no per damunt de ningú.
Orgullosa, he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.
Entre bambolines estaré sempre,
actors i actrius, molta força i tot el meu respecte.
Estem en el mateix combat, tu tan de discos vip i swag,
nosaltres impro i botelló als parcs.
A mi em mola la dansa,
per menejar la pelvis no sóc poser, em cansa.
Volem el dret a decidir, això sí que és de puta mare,
fill de la gran dona que et va parir.
Tu, tan de bous? No, tu tan de Tutankamon.
Vius uns quants segles passats, tradicions evolucionen, come on!
Que jo a les falles us convide,
però sempre i quan siguen populars i combatives.
No és prou amb escriure cançons, ho sabem,
ni darrere l'ordinador amb 140 caràcters.
Cal eixir als carrers, mobilitzar col·lectius,
eixir al món amb ganes de menjar-nos-el.
Però ''this is the jungle nigga''.
No, aquest és el món que volem vore,
que siguem nosaltres mateixa qui s'autogoverne,
que la política la fem, no ens la fan, joder!
Orgullosa, he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.
Som les multimilitants que tenen somnis clars, que alliberen espais.
Som les que la festa fan, eixint al barri al clam de crear teixit social.
Som el model exemplar de solidaritat contra el gran capital.
Som putos guerrers edetans, espentant els motlles, netejant els rucks.
Ens partim la cara al carrer i al camp,
democratitzant els murs amb esprai.
Fem-los saber que juntes som fortes.
Som conills rebels, vaga de totes.
Que es note que la joventut organitzada
pot parar el que es propose.
Molt fort és que fem que els xiquets
abans que Messi vulguen ser Anna Grabriel.
Paper, acords, passió pel que calga.
La revolució, cançó diària.
Fan de farts que fan que falçs amb fam van
creant el rap que fa un gran cop a la taula.
Músics al carrer, fent front.
A disposició els meus sons.
Mira como se alzan esos puños al pasar.
Yo, de la asamblea voy directo al escenario.
Orgullosa, he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.
És clar que sí,
sent un gran orgull per la forma en què vivim.
Ahà, això és així,
sols depèn de tu si et vols unir.
Entrada de Pau i Jaume (Bat. Ciències)
2 comentaris:
Atupa és un grup musical de Montcada, l’Horta Nord (País Valencià) format pels joves Fernando Boix, Fran Yera, Robert Palanca i Adrià Aguilar. El seu estil es basa en el rap, però amb variacions de hip hop, rap hardcore, dubstep, drum and bass, funk, l'ska i fins i tot cançó d’autor. En el seu segon treball, Expansion Pack, han intensificat la seua faceta més electrònica, però sense deixar el seu rap original. Atupa naix l'any 2011 amb joves músics de l'Horta Nord que ja es coneixien d'haver format part d'altres formacions. De seguida aposten pel rap perquè és el que els agradava. A més, per a ells és una manera molt fàcil de fer música i d'expressar-se. El seu primer treball, QuatribaRap, va ser triat per votació popular segon disc en valencià de l'any 2012; el tema homònim va protagonitzar el seu primer videoclip. També van aparéixer, amb la mateixa cançó, en el recull de rap en català de 2012. El 2016 presenten l'àlbum Quasi res porta el diari, un treball més madur, on l’eclecticisme continua sent un dels trets més característics del disc, en el qual es barregen sonoritats que vénen del rap més clàssic fins a l’electrònica, el rock, el trap, el pop o el dancehall. Precisament obté el premi Ovidi al millor disc de Hip Hop i electrònica. Una de les obres d’aquest grup és Campiones, en la qual col·labora amb ells Mireia Vives, altra cantant valenciana. Aquesta cançó transmet que la joventut pot canviar els aspectes negatius de la societat si s’organitza bé, per això anima a qui l’escolte a fer-ho, ja que aquests no en són precisament ni pocs ni poc greus. En la meua opinió, està molt bé que ens anime als joves a moure’ns i tractar de canviar les coses perquè això contribueix a futur millor de la societat i és aquest un aspecte de per què m’ha agradat la cançó, encara que ja l’havia escoltada abans i també em va agradar.
Atupa és un grup musical de Montcada, l’Horta Nord (País Valencià). El seu estil es basa en el rap, amb connexions amb el hip hop, el rap hardcore, el dubstep, el drum and bass, el funk, l'ska i fins i tot la cançó d'autor. En el seu segon treball, Expansion Pack, han intensificat la seua faceta més electrònica, tot i que sense deixar el seu rap original.
Atupa naix l'any 2011 amb joves músics de l'Horta Nord que ja es coneixien d'haver format part d'altres formacions. De seguida aposten pel rap perquè és el que s'agradava, a més, per a ells és una manera molt fàcil de fer música, d'expressar-se.
Aquesta cançó, forma part del disc Quasi res porta el diari, de l’any 2016, en contrecte aquesta versió és junt Mireia Vives. Tota la cançó està cantada pel grup atupa, però els cors són veus femenines.
La trama per dir així d’aquesta cançó és la lluita de les persones contra la societat, poder reivindicar els problemes d’ara.
Publica un comentari a l'entrada