Recomanació de Cèlia (Bat. Artístic)
La gossa sorda és un grup Valencià que va ser format durant l’any 1999 a Pego. La seua música té ritme d’ska, rock, reggae i punk i les seues lletres tracten sobre els fonaments del sistema, la injustícia de l’ordre social, la lluita per salvar València, el consumisme, la corrupció a la política i la crisi econòmica. Des que van començar, el grup ha tret un total de 7 discs: “La gossa està que bossa” (2001), “Vigila” (2003), “Garrotades” (2006), “Saó” (2008), “L’últim heretge” (2010), “La polseguera” (2014) i per últim “L’última volta en concert”, un disc que van traure abans de retirar-se al 2016.
Aquest grup està format per 7 components; Josep Nadal (veu), Seguí (veu), Arnau (veu), Jordi Martí (baix elèctric), Joan Marc (instrument de teclat), Xixo (baix) i Bolu (bateria).
M’agrada molt escoltar reggae i ska, i com la meua germana ho sap, em va presentar aquesta cançó que tant els agradava als seus amics “perroflautas” una vesprada al cotxe quan venia de recollir-me de l’escola. A partir d’aquell moment, vaig a buscar el grup i no vaig parar fins que no em vaig saber totes les cançons. La veritat és que gaudisc molt escoltant la majoria d’aquestes.
Aquest grup està format per 7 components; Josep Nadal (veu), Seguí (veu), Arnau (veu), Jordi Martí (baix elèctric), Joan Marc (instrument de teclat), Xixo (baix) i Bolu (bateria).
M’agrada molt escoltar reggae i ska, i com la meua germana ho sap, em va presentar aquesta cançó que tant els agradava als seus amics “perroflautas” una vesprada al cotxe quan venia de recollir-me de l’escola. A partir d’aquell moment, vaig a buscar el grup i no vaig parar fins que no em vaig saber totes les cançons. La veritat és que gaudisc molt escoltant la majoria d’aquestes.
Lletra de “La nostra sort”
La nostra història són les cases de fantasmes
que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
El nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua història
La nostra por és una sala d'hospital,
les retallades decidint la teua sort
Els nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua mort.
La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada
que arrastrem i suportem amb elegància
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla retallant-nos l'esperança.
La nostra pena és una pena d'esperar,
pels detinguts d'aquella vaga general.
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla i amenaça en disparar
I que la sort que ens acomanya siga líquida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi.
Els nostre llavis es clivellen solitaris com les terres
arrassades per l'oblit i la sequera
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'alguna estrella.
La nostra por és una escola sense cor,
les retallades decidint la teua sort.
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'un altre món
Les nostres hores s'alimenten de la ràbia
que habitem a les vesprades de la misèria compartida.
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta,
de l'extensa polseguera que dissipa la mentida
El nostre joc és una xarxa d'unitat
que protegisca les persones que estimem
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta
de l'extensa polseguera que rebenta pels carrers.
I que la sort que ens acompanya siga líquida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi.
Senzillament...
El cor és una bomba,
que sempre porte dins,
l'afine amb les idees,
el cap, el cos, els dits.
La nostra història són les cases de fantasmes
que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
El nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua història
La nostra por és una sala d'hospital,
les retallades decidint la teua sort
Els nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua mort.
La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada
que arrastrem i suportem amb elegància
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla retallant-nos l'esperança.
La nostra pena és una pena d'esperar,
pels detinguts d'aquella vaga general.
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla i amenaça en disparar
I que la sort que ens acomanya siga líquida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi.
Els nostre llavis es clivellen solitaris com les terres
arrassades per l'oblit i la sequera
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'alguna estrella.
La nostra por és una escola sense cor,
les retallades decidint la teua sort.
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'un altre món
Les nostres hores s'alimenten de la ràbia
que habitem a les vesprades de la misèria compartida.
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta,
de l'extensa polseguera que dissipa la mentida
El nostre joc és una xarxa d'unitat
que protegisca les persones que estimem
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta
de l'extensa polseguera que rebenta pels carrers.
I que la sort que ens acompanya siga líquida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi.
Senzillament...
El cor és una bomba,
que sempre porte dins,
l'afine amb les idees,
el cap, el cos, els dits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada