diumenge, 10 de juny del 2018

JOAN DAUSÀ - 1979

Joan Dausà

Joan Dausà és un cantant, actor, music i presentador català, a més a més també és llicenciat en administraciò i direcciò d'empresses per la UPF  i llicenciat en interpretaciò, però es mèsconegut per la seua banda '' Tipus d'interès''

La seua banda. components:

Joan Dausà
Marti Maymó
Axel Pi
Santos Berrocal
Florenci Ferrer
David Romero
Eloi Isren
Carol Duran

La lletra

Amb por va deixar aquest món,
complint un acord pactat amb la mort:
viuria pertenir el nadó, omplir-lo a petons
i abraçar-lo suau i fort

Per ell va cosir un lleçol
que parla de contes de petits herois.
D'acord.Un pacte amb la mort,
arriba el momnt de marzar amb el vent
Que el sol em cuidi el petit
i la lluna aprengui aquella cançó de bressol
que cantaria jo per ell cada nit
però sé que està escrit.
D'acord.

Jo sóc el petit heroi que ha cuidat el sol
i dorm a la nit amb cançons de bressol.
I tinc un pacte amb el vent que em parla de yu
i em diu que estàs bé-
I sé que sents ña cançó des d'aqueññ racó
on s'abracen la vida i la mort

Perquè l'he triat

He triat aquesta cançó perque em pareix molt tendra i trista, em trnsmet molts de sentoments; la primera vegada que la vaig escoltar va a ser a ''Polseres Vermelles'' en uns dels capítols més bonics i tristos de la segona temporada

1 comentari:

Jorge Wollstonecraft 1BatxB ha dit...

Aquesta entrada ens descobreix en aquesta ocasió la cançó “1979” de Joan Dausà -ja aparegut abans al blog amb temes com “Jo mai mai”. Aquesta vegada el cantautor català és molt més íntim i arriba molt més al nostre cor i als nostres sentiments per dos motius: el to trist i melancòlic de la melodia de la cançó i la lletra emotiva i captivadora. Aquesta cançó, a més a més, forma part de la Banda Sonora Original de la sèrie “Polseres vermelles”, emesa a TV3 i creada per l'escriptor Albert Espinosa.

La lletra parla de l'acord amb la mort que ha fet una persona que està a punt de morir, aquest pacte consisteix en el fet que el moribund puga gaudir de ser pare i omplir el seu fill amb molt d'amor, d'afecte i de tendresa -donant-li petons i abraçant-lo suaument. Aquest tracte amb la mort també comporta que una vegada aquesta persona perda la vida, sàpiga que el seu nadó està ben cuidat -contant-li els contes que ell li contaria i cantant-li les cançons de bressol que ell li cantaria- pels elements: el sol, la lluna i el vent.

En conclusió, aquesta cançó de Joan Dausà és un reflex del desig d'una persona que està prop de la mort: que la seua vida continue projectada en la del seu fill que acaba de nàixer i, malgrat que ell no puga tindre cura del nadó, que estiga en les millors mans possibles que li donen benestar i afecte sense límits, com el faria qui està a punt de morir.