BAD GYAL - Pai

Recomanació de Rania Wieck (3r C)

Bad Gyal és el nom artístic pel qual es coneix la cantant Alba Farelo, una jove compositora, DJ i productora nascuda a Vilassar del Mar el 1997. És considerada una de les grans revolucions del gènere urbà més mil·lenista com el trap o el dancehall. Des de molt jove es va considerar una fanàtica del gènere dancehall. La seua música urbana l'ha portada a ocupar un lloc molt alt en el rànking del trap espanyol. 

La seua carrera va començar al costat del DJ Fake Guido a l’abril de 2016 quan van penjar en Youtube una versió en català de Work de Rihanna titulada Pai. A aquest single se li van sumar més tard les cançons Indapanden, Leiriss i No perd res. Poc temps després de l'estrena d'aquestes cançons, amb més de 3 milions de visites en Youtube, uns mesos més tard, el 9 de novembre de 2016 la cantant va fer el seu debut amb Slow Wine Mixtape, en concret amb Febre, i va començar a guanyar-se l'interés del públic. Actualment té mes de 36.000.000 de reproduccions a Youtube i mes de 43.000.000 en l’aplicació de musica Spotify. 

El 30 de abril de 2019 Billboard confirmava en exclusiva que Bad Gyal acabava de signar amb ells. 

Vaig conèixer la cantant Bad Gyal per una entrevista que vaig veure d’ella en la televisió. Jo no era molt fan del trap en general i desconeixia sobre el dancehall, però m’agradava molt el ritme i a mi sí que me agradava molt el reggaeton. Vaig començar escoltant algunes cançons seues i la primera vegada no em varen cridar molt l’atenció. 

M'agrada molt Bad Gyal perquè destaca defensant el feminisme i l’apoderament femení i trenca amb els esquemes. És defensora totalment del neofeminisme i dels drets de les dones. 

La lletra d’aquesta cançó parla principalment dels diners i un poc també de la seua història d’amor amb un xic, i que la traïció és el pitjor que li pots fer a algú, i si ho fas de pagar-ho com toca. 

En una entrevista va dir la següent frase: "Les etiquetes són perilloses. Realment ja no sé què volen dir perquè veig molts significats diferents en boca de gent de diferents ideologies. El feminisme s'ha tornat un concepte pop que ja no saps què significa i està massificat". 

LLETRA DE “ PAI” 

Pai, pai, pai, pai, pai
Jo només vull la pai, pai, pai, pai, pai
Per pillar-me algo de hai, hai, hai, hai, hai
Comprar-me un abric guai, guai, guai, guai, guai
Nai, nai, nai, nai, nai
A mi ja em sues tant, tant, tant, tant, tant
Només vull més guita
Que és l'únic que em fa rica
Amb mi no es juga ni es replica
Amb mi no et passis ni una mica
Sembla que no sap amb qui es fica
Si no ho entens la Gyal t'ho explica
Et vaig donar el que ningú et donava
No vas flipar, era el nivell que esperaves
Pel barri se sap quin pussy és el que mana
Així que ja saps que és el que et toca ara
Deixa la pai a sobre de la taula
Nai, ja saps que és el que hi ha
Tot aquell temps vaig perdre
Sap greu, t'hauré de cobrar
I no em val que ara em parlis del passat
Jo només vull la pai, pai, pai, pai, pai
Per pillar-me algo de hai, hai, hai, hai, hai
Si et passes et faig un tall, tall, tall, tall, tall
Deixa la pai a sobre de la taula
Nai, ja saps que és el que hi ha
Tot aquell temps vaig perdre
Sap greu, t'hauré de cobrar
Em sap molt greu, nai, però se t'ha passat la hora
No sóc la que sempre torna
He anat cap a una altra zona
I altres dies eres tu
Però ara això està molt cru
Jo sé que m'estimes però que et fas el dur
No vull saber res del que erem junts
Ja no tinc les ganes d'abans, ho sento
Rolling, rolling, rolling, rolling
Cremant les penes, ara que et follin.

FONTS D'INFORMACIÓ

WIKIPEDIA BAD GYAL

ZOO - Ventiladors

Recomanació de Sandra Viardot (3r A)

El 2014, a Gandia, un grup de joves va decidir donar un canvi a la seua carrera professional i van crear un grup musical anomenat Zoo. El seu objectiu era donar visibilitat a la llengua d’on ells provenen, el valencià. Els apassionava l’estil raper, doncs per eixe motiu les seues primeres cançons són raps, encara que també utilitzen estils musicals com breakbeat, reggaeton, rock i ska, sempre mesclats amb ritmes electrònics per tindre una identitat única i meravellosa. Al grup s’hi troben: Panxo, la veu del grup; Marcos Úbeda, toca el trombó; Natxo Ciscar, amb el baix; Héctor Galán, al teclat; Toni Fort, percussionista; Jaume Guerra, tocant el baix elèctric; Arnau, que toca la guitarra, i, per últim, Pasqu Giner. 

No els va ser fàcil trobar una discogràfica amb la seua proposta, però Propaganda pel Fet! va confiar en ells i és, encara actualment, la seua discogràfica. El 2015 van ser caps de cartell en un festival anomenat Feslloch, el més important de la música en valencià. El 2017 van gravar el seu primer i únic àlbum, Raval, amb 11 cançons en valencià, el qual va causar sensació en xarxes socials i del qual van obtindre la fama que ells mereixen després de lluitar per la música en la nostra llengua i, el 2018 van guanyar el premi a millor videoclip en els premis Enderrock. 

La veritat és que mai m'havia parat a sentir música en valencià. És cert que, de vegades, el nostre mestre de música ens havia ensenyat alguna que altra cançó, però mai m'havien cridat l’atenció. Després d’investigar pel meu compte i saforejar a youtube aquest tipus de cançons, m’he adonat que realment si trobes l’estil musical que t’agrada, la llengua en la qual estiga escrita la lletra té igual. 

He escollit aquesta cançó perquè em transmet alegria i pau, a més, dona un missatge preciés i el seu ritme fa que tingues ganes de cantar-la i ballar-la amb tota la teua energia. A més, la lletra no és gens masclista, i eixa característica la fa molt millor i igualitària. Sense dubte us recomane que escolteu la cançó, sobretot en moments de baixada emocional, us transmetrà sentiments d’alegria impressionants! 

Lletra

Volen lligar-te a un discurs, a una bandera
Tot el que eres seràs
Volen nugar-te a una marca, a una idea
Volen que digues si és negre o si és blanc
Volen la nit de la vida
La volen buida, no volen vore't dubtar
Volen quietut i la volen indefinida
Volen la seguretat
Ser d'este món és un poc complicat
Ser i no ser-ho de forma normal
Baix del meu llit tonelades de tristesa
Em queda bé la disfressa de sant?
De què estàs fugint quan acuses?
Les teues paraules on van?
Quan no quede res, tampoc hi haurà excuses
Tornen les hòsties com un boomerang
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
Totes les contradiccions
I les cançons, ventiladors
Que esguiten merda, merda pa' tots
Deixa que et cante la carta, tenim de tot
De qualitat normaleta
Li pose tot el carinyo, baixa eixe foc
Volen la base ben feta
Si a mi se'm talla la salsa, un nou bufó
Mai menjaré de calent
He de mantindre esta farsa, qui paga mana
Sóc jo o son ells els clients?
Volen paraules com armes, dignes i plenes
Que òbrigues cor i cartera
Volen metàfores i actes, drama i teatre
Volen titella i trinxera
Volen que passes l'examen que ells posen
Volen ser jutges i autoritat
Volen que dones la pasta que guanyes
Diguem-ho clar: volen manar
Deixa que traga l'ego a subasta
Ja prou d'escriure i pensar a la carta
Deixa que diga el que pensa el dimoni dormit
Deixa que em lleve el vestit
Somiaven feres dormides, frases domades
Líriques subordinades
Plats ben calents, postres gelats
Volien merda i tenen Raval
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
Totes les contradiccions
I les cançons, ventiladors
Que esguiten merda, merda pa' tots
Volen i volen, no solen buidar
Tot ho controlen, el bé i el mal
Eixa és la fórmula, este és un fals
Eixes no molen, no em fan volar
Eixa has fallat la teoria i la canviaria
Esta és un poc regular
Esta està bé, però es nota l'hipocresia
I a esta li falla el final
Critica i ataca
Mira la butxaca
Heroi sense capa
Lo que diga el negrata
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
Totes les contradiccions
I les cançons, ventiladors
Que esguiten merda, merda pa' tots
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
Totes les contradiccions
I les cançons, ventiladors
Que esguiten merda, merda pa' tots

Fonts d'informació

Viquipèdia
Entrevista a Pantxo
Videoclip de la cançó

ZOO - Ara estem sols

Recomanació de Noemí Salvador (3r A)

Zoo és un grup musical nascut al 2014 a Gandia que composen música rap, hip-hop i rock, però també fan mescles amb ritmes electrònics. El 2014 van traure la seua primera cançó anomenada “Estiu” i va revolucionar les xarxes socials. El 2017 van traure un àlbum anomenat “Raval”, amb 11 cançons, entre elles “Ara estem sols”. Aquest grup està format Panxo (el líder), Marcos, Úbeda, Natxo Ciscar, Héctor Galán, Toni Fort, Pablo, Jaume Guerra, Arnau, Pasqu giner. El seu nombre real es “Zoo Posse”. Han creat 39 cançons i tres àlbums, totes han tingut molt d'èxit ja que a molts valencians els agrada que hi haja cançons amb la llengua del lloc on viuen. 

Aquesta cançó m’agrada perquè té molt de ritme. La lletra tracta sobre qüestions socials de l'actualitat. La vaig conèixer perquè me la va ensenyar una amiga i la solem escoltar quan estem les dos juntes. A mi quan l'escolte em puja l'ànim per el seu ritme. Em porta records de quan era més xicoteta, ja que va ser quan la vaig conèixer. No és que siga el meu estil de música favorit, però m'agrada molt el seu ritme i és el que fa que la vulga tornar a escoltar. D'aquest grup he escoltat diverses cançons com la d’“Estiu”. La lletra parla de l'actual societat (com altres cançons) i el que Zoo pensa d’ella. Al poc de temps de conèixer-la (fa uns anys) me la van ensenyar en classe. Aquesta cançó no sé exactament per què em va agradar. Com ja he dit abans, el que més va cridar la meua atenció va ser el ritme i ja després va ser quan a base d'escoltar-la em vaig començar a aprendre la lletra. 

Lletra:

Puc estar tota una vida espolsant la pilota
Sempre m'acaba tornant
Puc apostar un poc més
I somriure en les fotos
Ja vindran ells a parlar
Puc allunyar-me del foco, dir que estic loco
Puc intentar encaixar
Tot el que diguen
Total vaig pujar a eixa moto
Queda tragar i tragar
Pots allunyar-te del dia, la nit i dels vicis
Ser la persona exemplar
Pots suportar els insults, el rumor, el judici
Saps que és el preu a pagar
Pots ser el més diplomàtic
El rei del trapezi
Pots aguantar i aguantar
Pots observar a l'espill al senyor de la crisi
Ara comença a plorar
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
Paga que paga el ninot
No demana clemència
Més interessos que al banc
Vaga descalç per un món de taurons, penitència
No sap si és merda o si és fang
S'alça de nit taquicàrdic
Perdent la consciència
Sent una guerra al seu cap
Tot un exèrcit de listos demana coherència
Listos que estan al sofà
L'apoteosi, quina afició per parlar
Quin suplici, per difamar i per pontificar
No aguantarien ni un dia l'ofici
I cride algú que desperte i que actue
Que traga del cap i del cor, que fluctue
I calla el cap, perdedor penitent
I crida el cor contra els indiferents
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
I ara estem sols
I ara estem sols

Font d’informació:

-Viquipedia
-Cadena.ser

LA FUMIGA (Ft. Flora i Man) - Mediterrània

Recomanació d'Amanda Colbrand (3r B)

És un grup de música que està format per uns amics d’Alzira. Van començar en aquest món el 2012. El seu estil és música alternativa. Algunes característiques de la seua música són el valencià, i que els videoclips (si no són tots, la majoría) es graven per tota la Comunitat Valenciana. La seua discogràfica és Halley Supernova 2019. Encara que no siga un grup molt conegut, han participat en festivals com Feslloch, l'Aplec dels Ports, el Festivern i el Viña Rock. El grup està format per instruments de vent i percussió, propis del carrer, a l’estil dels grups balcànics. Tenen l’ska, el punk i la música llatina com a referents. 

Com es pot vore al títol, tracta sobre el Mediterrani. Jo vaig conèixer-los gràcies a un company de la falla que és amic del grup. Va posar la cançó una nit de falles a la discomòbil. Aquesta, el que em transmet és alegria i bons records. L’escolte quasi sempre que vaig a la falla i quan tinc un bon dia. Em fa sentir molt bé i crec que això és el que pot transmetre a moltes persones. El tema que tracta, mai l’havia escoltat en la música, amb aquest ritme i amb aquesta combinació d’instruments. 

Lletra:

Aire fresc que em ve a la cara
vent que bufa de llevant
de gregal i tramuntana.
A la pell note la sal.

Tu i jo som terra i mar, plaer descontrolat,
i si la nau s'enfonsa jo em quede al teu costat.
Som força, fúria, sang, les sendes que hem xafat.
Protagonistes d'una història que no et contaran.

Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.

Mare Terra, mare nostra
hui m'aclame als teus encants.
Casa meua és casa vostra
una porta sense pany.

Tu i jo seguim remant, burlant-nos dels gegants.
Un far en la nit fosca, la llum que ens guiarà.
La nostra lluita pren la força que es mereix.
Fins que no caiguen les muralles no descansarem.

Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.

Ací em pariren i ací estic
i com que em passen certes coses
ací agonitze, no passe, no em ric.
Ací proteste, no calle i les dic.

Creuar la tempesta, la pena, la ona, la cresta,
mirar la tendresa, a la fi del camí
volem la recompensa promesa.
Mediterrani de festa!

Sona el boom, sona el clap,
sona el bombo, clap! sona el dub,
sona la dansa de la llibertat,
abraçades viatgeres al fons de la mar.
La mar cementeri de la humanitat

Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.

Font:

Wikipedia.

ATUPA - Ser o no ser

Recomanació de Miguel de Porcairagues (3r B)

Són un grup d’amics anomenats Panxo, Robert, Adriàa i, Fran., Ja es coneixien d’haver format part d’altres formacions., Són de Montcada, a l’Horta Nord.

El grup començà a tocar el 2011. El seu estil musical és el rap i el hip-hop.

La seua música té molta versaitilitat, i una fusió de dos estils distints. Aquest grup va fer cançons com: QuatribaRap, el Poble, Desobedients i Ser o no ser.

El grup està entretingut perquè són rapers. És la primera vegada que escolte aquesta cançó. Les sensacions que em transmet són de seriositat ja que és un rap. A més i té un ritme fabulós, i gràcies a aquest blog l’estic escoltant en aquest moment.

Em fa sentir amb molta energia; i crec que si l’escota més gent, els sosprendrà.

Lletra

I entra la veu més sensual del barri,
Ja saben qui és el crac, camina com un dandi
Del califat a Montcada, clama la grada,
Sap que ja no tinc ni odi ni estalvis.

València esclata, la flor i nata del rap ataca.
Fills de la ruta destroy, fans del quinto i tapa.
He fet comboi amb Atupa, la Clika.
No xape la boca, soles la tapa una xica.

Anem per la vida amb una guerra interior,
butxaques buides, les mans al cor
el cor al vent, i lo millor?
Que del dolor tragam este somriure.
Som el que fem i fent açò mos sentim lliures.

Tancant un cicle i obrint portes.
Que continue la festa que l'estiu porte:
concerts, consciència i més alegria.
Que cada dia siga Carnestoltes.

És una ganga ser tan feliç en res.
Passar del lujo i la moda al MC del mes.
No compra joies ni roba, no té diners.
Però en el mic demostre, i aposte per ells tot el poder.

Ser o no ser, this is the question!
S'entenen tots, vénen temps bons.
No ens farem d'or, però que mai falten
estos ratets, estos raps i esta il•lusió.

Ser o no ser this is the question
deus de ser sempre tu mateix eixa és la lliçó,
no et deixes portar pel que diu la societat,
no deixes que el teu cap, siga objecte de manipulació.

Jo disfrute amb música de qualsevol època,
des de nano jo vaig voler la meua oïda educar,
això vol dir que disfrute amb James Brown, Phill Collins ... Queen
Sonen molt heavys!

L'escenari és el jardí de ma casa
és lo més paregut a un orgasme mental... No estic exagerant!
crec que deuríem ser un poc més optimistes
que inclús en les errades traurem coses positives.

Així és com va el ritme a la meua ment
sobredosi de flow per al que està present
tu deixa't portar pel ritme, tu escolta'l bé
la vida és curta, tu disfruta-la... és un consell.

Tu ja l'agafes, el soltes, el dones...
les dones? agafe, les solte? jo mai eh...
Sóc un pervertit, sempre vaig tindre bona vista,
sé apreciar les corbes, com si fóra un bon artista.

I és que no puc parar de cantar,
la vida em somriu sense motiu i mi em té igual,
de vegades és millor deixar-se portar,
disfrutem aquest moment i el que en un futur ens vindrà.

Menesters i afers, fer un só que és mel,
més que res volem que ho passem bé.
Colló! Que ningú em talla el rotllo,
avui el que mane sóc jo. Au a menjar-se el món no?

Ho done tot per les converses amb amics
amb cerveses de barril, dins d'un habitat festiu.
Tampoc té preu que durant una nit d'estiu
una xica et seduïx i acabeu anant al llit.

Horitzontal passió sense tabús com Estellés.
Tota la nit on fire amb la melena al vent.
Amant del plaer animal, sense frens,
i després riurem. Voyeur de somriures.

Veure el sol sortir com a un quadre de Monet.
Sentir als seus colors freds pinzellades del cel.
Algun dia llegiré tots els llibres pendents
i proclamaré als vents: com vull ser, què vull fer.

De moment avancem. Donant tombs però content.
M'agrada com sóc, no com he arribat a ser.
El fi no justifica els mitjans,
però el que he patit ja ha passat no?A qui volem enganyar!

Adrià Aguilar amb total seguretat
si a la vida ha fracassat no dóna tot per jugat.
Pas a pas, tram a tram, tomb a tomb, bac a bac.
Dóna-li un somriure perquè et coste la meitat.

Que mai se m'esborre esta cara de bon xiquet.
Que mai tinga pressa i que mai pare quiet,
hi ha massa per viure i tan poc de temps.
jo vull sentir correctament i en el moment pertinent.

Què? absorbir cultura és el meu hobby,
de música a pel.lis, de llibres a còmics,
fer teatre, posar-me a la pell dels altres,
buscar els arguments de postures que em son contràries.

Bona gent, ací present, contents,
conscients de què brillem, de què també fallem
però el balanç és positiu i hi ha motiu per l'alegria
any rere any millorem dia a dia.

Discutint, ens matem entre col.legues ,sóm violents
però si un amic fa falta, els primers, ahí estem.
sóm durs, però es façana, ens estimem,
i anem poc a poc a conviure aprenent.

Fem pinya, juguem a l 'Age, al Risk, al Trivial
i és que si no hi ha guita, sempre hi ha una alternativa.
jo sóc un narcisita però sóc més els meus actes
i per gaudir del meu reflexe en mi he hagut de fer pactes.

No som perfectes, però som de puta mare,
hospitalaris, amb bon humor, solidaris
no, hui no crec que puga queixar-me
vaig sense por a vore el que el futur em depare.

DOCTOR PRATS - Caminem lluny

Recomanació d'Isaac Wieck (3r B)

Aquest grup musical va nàixer al voltant de 2015 a Catalunya amb l'única idea de ser un grup virtual, i aqueix mateix any van traure el seu primer disc anomenat Creïlles amb Peix, poc després van fer un concert amb diferents grups musicals locals. L'any 2016 van presentar el seu segon treball, anomenat Aham Sigah, i des d'ací va marcar un abans i un després en la seua història, ja que d'ací van fer una gira pels escenaris més importants de Catalunya, per exemple el Clownia o l'Acampada Jove.

El 2017 va ser un any molt important en la carrera d'aquest grup , perquè en aquest any es van començar a internacionalitzar, fent que aquest grup actue en diferents països com França, Hongria i fins al Japó, també van tindre diferents actuacions i participacions en diversos esdeveniments musicals com el de Canet Rock o Bioritme.

I els integrants d'aquest grup són: Mark-e Riera (veu i guitarra), Guillem Boltó (veu i trombó), Ramon Figueras (trompeta), Miki Santamaria (baix), Victor Martínez (teclats), Josep Jaume Rey (guitarra elèctrica) i Oriol Cors (bateria).

La cançó tracta d'una xica a qui li fan bulllyng a l'escola i es refugia dibuixant, i quan li tiren pintura apareix el dibuix que ella va fer i la va defensar. La vaig conéixer divagant per internet i em va semblar interessant el vídeo i la lletra de la cançó. Em fa sentir que mai estem sols, que sempre hi ha algú al nostre costat, i m'identifique molt amb aquesta cançó i vídeo, ja que jo també vaig patir bullying en la meua infància, i no podia fer una altra cosa que refugiar-me en la música. La solc escoltar de tant en tant. A qui l'escolte jo crec que li pot transmetre una sensació de seguretat, d'eixida, que sempre hi ha una altra opció.

Lletra:

Mira com la nit avui s'encén

I el crit de la nostra gent

Una sola veu que esclata

Mira com fas veure que no em sents

I com si no hi hagués després

Balles perdent la mirada, amunt!

Diga'm si vas trobar la teva sort

Diga'm que et vas guardar tots els records

No t'aturis quan no puguis més

No et rendeixis quan no puguis més

Diga'm que no hem canviat

Que seguim endavant

Que aquesta lluita tindrà un gran final

Hem vingut a tombar les fronteres

Per anar més enllà!

Caminem lluny

I lluny canviem un món

Que junts ens queda a prop

Caminem junts

I junts serem més forts

Avui lluny és més a prop

Mira com el temps ens ha fet grans

A poc a poc i anar tirant

Res ha estat com esperàvem

Mira, tot ens ha volgut canviar

Però entre els somnis hem trobat

El millor de cada casa

Diga'm si vas trobar la teva sort

Diga'm que et vas guardar tots els records

No t'aturis quan no puguis més

No et rendeixis quan no puguis més

Diga'm que no hem canviat, que seguim endavant

Que aquesta lluita tindrà un gran final

Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà

Caminem lluny, i lluny canviem un món

Que junts ens queda aprop

Caminem junts, i junts serem més forts

Avui lluny és més aprop

Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants

Són els que ens van passant al teu costat

Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants

Són els que van passant

Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants

Són els que van passant al teu costat

Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants

Són els que van passant

Caminem lluny, i lluny canviem un món

Que junts ens queda aprop

Caminem junts, i junts serem més forts

Avui lluny és més aprop

Fonts d'informació

WIKIPEDIA

ROSALIA - F*cking Money Man (Milionària)

Recomanació de Rebeca Maconchy

 

El seu nom complet és Rosalia Vila Tobella, una cantant, actriu, compositora i productora nascuda el 25 de setembre de 1993 a Sant Esteve Sesrovires, Catalunya.

S’ha fet molt famosa a partir de la cançó “Malamente”, i pel seu estil tan característic, que mescla flamenc amb gèneres més actuals com el reggaeton o el trap (el qual provoca moltes polèmiques; l’acusen d’apropiació cultural) també per les seues col·laboracions amb artistes internacionals (JBalvin, Travis Scott...).

Treballa amb la seua germana Pilar, que és estilista. El seus pares, José Manuel Vila i Pilar Tobella la van a animar a cantar quan tenia 7 anys; així va nàixer la seua passió per la música.

Ha rebut classes a les millors escoles espanyoles (Escola Superior de Música de Catalunya) i amb els millors professors (per exemple Chiqui de la Línea, qui només accepta un alumne per any). Es va presentar a “Tú sí que vales” l’any 2008 però no va ser seleccionada. Ha participat en nombrosos festivals i treballat de telonera i ajudant d’altres músics com Miguel Poveda.

Actualment compta amb dos àlbums: ”Los Ángeles” i “El mal querer”. Ha sigut premiada amb dos “Grammy Latinos” pel seu senzill “Malamente” i amb cinc més pel seu àlbum més recent “El mal querer”. És l’artista espanyola amb més premis assignats per l’Acadèmia Llatina d’Arts i Ciències de Gravació i dos “MTV Video Music Awards”. També és la primera cantant que ha estat nominada al Grammy de Millor Nova Artista per realitzar un àlbum hispà.

Vaig conèixer a Rosalía de casualitat. Un dia estava navegant per Youtube i vaig trobar la seua cançó “Malamente” a recomanats; a partir d’ací, vaig començar a escoltar més cançons seues. 

No m’agraden especialment del cançons en valencià ni en català, però vaig topar amb aquesta (F*cking Money Man: Milionària) i em va sorprendre positivament; a més, és un estil que ella no fa normalment.

El doble tema es composa per “Milionària” i “Dio$ No$ Libre Del Dinero”, que són totalment diferents. La primera, de la qual parlaré, és en català (amb castellanismes), i la segona, en castellà.

“Milionària” és una cançó animada. Té una base molt festiva. Parla sobre els diners i com li agradaria tenir-ne molts per tal d’acomplir els seus desitjos, que requereixen d’aquests. És la seua major preocupació (“només vull veure bitllets de cent”). El videoclip en aquesta part mostra com ella participa en un concurs per a guanyar-ne. La lletra transmet una mica d'innocència o de falta de realisme (“cada dia celebrant el meu cumpleanys”).

La cançó va desanimant-se fins a desembocar en “Dio$ No$ Libre Del Dinero”. En aquesta part es mostra que la protagonista ja té els diners que volia; s’adona que provoca molts conflictes i que realment no li serveixen per a res, encara que és el que més ens preocupa com a societat.

LLETRA:

Que jo sé que he nascut per ser milionària,

com si plogués llençant els bitllets pels aires.

Un dia per Mumbai i el següent a Malta.

Sempre ben escoltada a prova de bala.

I el que voldria és tenir un bentley

de color blanc i un de color verd,

però tot això sé que no ho puc fer

fins el dia que tingui molts diners

i el que voldria és tenir...

Fucking money man!

Només vull veure bitllets de cent.

Fucking money man!

Signe del dollar dintre la ment.

Que jo sé que he nascut per ser milionària,

perquè em tanquin el louvre així com el macba.

Cada dia celebrant el meu cumpleanys

i dos lleopards corrent pel jardí de casa.

I el que voldria és tenir...

Fucking money man!

Només vull veure bitllets de cent.

Fucking money man!

Signe del dollar dintre la ment.

Porto dos audemars

fets a mà coberts de diamants

i un hublot black caviar bang bang

que te’l puc regalar.

Tinc un xaval contractat

perquè m’obri els regals de nadal.

Tanco el centre comercial

i em menjo jo sola un gelat.

Cava o champagne,

popin’ botelles,

bautitzo el iot,

compro una estrella;

tinc una illa que té el meu nom.

Però el que voldria és tenir...

Fucking money man!

Només vull veure bitllets de cent.

Fucking money man!

Signe del dollar dintre la ment.

FONTS D’INFORMACIÓ:

• Rosalía a la Viquipèdia.
• Quedeletras.