diumenge, 21 d’abril del 2019

ITACA BAND – Com si no hi hagués demà

Entrada de Jessica (1BACH H)

Itaca Band és un grup de música de Montcada i Reixac (vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental) que es va consolidar l’any 2008. Els membres del grup són Albert García, Unai Eizagirre, Kel Sangüesa, Jordi Busquets, Pere Mercader i Maria Astallé. Aquests comencen a fer petits concerts i, un any després, guanyen el premi Connecta. Des d’eixe moment comencen a fer videoclips del seus propis temes. 

Més tard, el 2013, la seua trajectòria professional assumeix fets importants. Llancen el seu segon disc als estudis Atlàntida i inicien una gira. D’aquest disc, la cançó “Rema” és escollida com una de les 10 cançons de l’any per Enderrock, i el grup queda finalista als premis ARC de La Vanguardia. Després d’açò, la banda entra a la discogràfica Propaganda pel Fet i es professionalitza i consolida. 

El 2014, la música del grup comença a popularitzar-se més encara, i rep bones crítiques per part del públic. El 2015 el seu tercer disc ix al públic, amb col·laboracions com les de Txarango o Los Barrankillos. Amb aquest tercer disc, el grup va a diferents punts d’Europa a tocar la seua música. 

Malauradament, el 2017, alguns del seus concerts són suspesos per una agressió masclista per part d’un membre del grup, i el futur del grup es veu afectat. 

Finalment, el 2017 és quan aquesta cançó és publicada en el quart disc, anomenat “Explosiva”, amb la col·laboració de diferents membres d’altres grups. 

Vaig conèixer la cançó gracies a aquets treball, i la veritat és que quan la vaig escoltar em va agradar molt el ritme i el missatge que ens transmet: que s’ha d’aprofitar el present i passar-ho bé amb el que ens envolta. És per això que he escollit aquesta cançó. 


LLETRA 

Som una idea que encara no té forma. 
L'energia que tot ho transforma. 
Som l'alegria, comença un nou dia. 
Tu i jo en rebel·lia, sentint-nos la vida 

Només pensar-hi ja ens posem a riure. 
Fugir del pou potser és una utopia 
però aquesta nit trobarem la sortida: 
tenir-nos a prop, estimar el nostre joc. 

És l'aire, ningú se'n va d'aquí 
És l'aire, que avui bufa que sí 
Com si no hi hagués demà 
ballarem en la penombra. 
Com si no hi hagués demà, 
aquesta vida és nostra. 

Que amb una flor fas primavera. 
Un estiu després de cada tempesta. 
Amb tu la vida és una festa 
encara que el que vulguin 
és que ens regni la pena. 

Ets la cançó que ja no espera. 
Que ara surts al carrer a la primera. 
Ets l'heroïna, la bruixa, la fera. 
Junts som l'Akelarre que encén la foguera. 

És l'aire, ningú se'n va d'aquí 
És l'aire, que avui bufa que sí 
Com si no hi hagués demà 
ballarem en la penombra. 
Com si no hi hagués demà, 
aquesta vida és nostra. 

Que mai s'acabi aquest miratge. 
Que cremin en la nit 
les pors que encara ens marquen el camí. 
Som el moment, sentir el present. 
Poder-ho tot si estem aprop. 
Amb tu i amb mi, ara i aquí. 

BIBLIOGRAFIA