Hola, sóc Martín, el vostre company de batxiller humanístic, i m’agradaria presentar-vos una de les meues cançons preferides en llengua valenciana/catalana, del grup de música barceloní Txarango. La cançó s’anomena “Músic de carrer”.
Txarango és un grup d’origen català que es va formar el 2010, i està format per Alguer Miquel (veu), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Colinas (baix), Pau Puig (percussió), Iván López (saxo), Jairo Rodríguez (maraques) i Jordi Barnola (trompeta). La banda proposa la fusió de gèneres, com ara la música llatina i el rock.
“Músic de Carrer” pertany a l’àlbum Som Riu, realitzat el 2014. La cançó fa una descripció de la bohèmia vida dels cantants. A mi, personalment, m’agrada molt per la seua musicalitat alegre i també perquè em fa recordar un viatge cap a Barcelona amb amics. Vaig descobrir la cançó perquè buscant-ne una altra, “Compta amb mi”, del mateix grup i àlbum, em va aparèixer a suggerències i vaig voler provar.
Lletra
Vaig caminant com el firaire,
Pres del seu ball sota els estels
Des de la Barcelona al Caire
Canten sirenes cançons rebels
Duc els tambors d'un mar en ruines,
Sóc pastor arran de tot un circ
Sempre a punt per robar la lluna
Oioioiaia iaia, jo sóc músic de carrer
Oioioio, del teu pas sóc titellaire
Aia iaia, deixo l'alegria a l'aire
Oioioio, per quan vulguis parar el temps
Sóc fill del mar que desespera,
Duc a la sang el seu verí
Sobre la pell el sol ens crema,
Si estem junts crema la nit
Malgrat camino sense cap casa,
Soc l'aixopluc dels teus petons
Vinc a encendre foc a la plaça
Oioioiaia iaia, jo sóc músic de carrer
Oioioio, del teu pas sóc titellaire
Aia iaia, deixo l'alegria a l'aire
Oioioio, per quan vulguis parar el temps
Oioioiaia iaia, que s'encenguin els tambors
Oioioio, al ritme de la tempesta
Aiaiaia, t'he buscat entre la festa
perquè explotin al teu cos
De les valls fins a les dunes,
El teu cos sota la lluna
M'ha atrapat quan cau la nit
I el matí sempre m'aparta,
No hi seré per despertar-te
Em va agradar estimar-t'he ahir [x2]
Oioioiaia iaia, jo sóc músic de carrer
Oioioio, del teu pas sóc titellaire
Aia iaia, deixo l'alegria a l'aire
Oioioio, per quan vulguis parar el temps
Oioioiaia iaia, que s'encenguin els tambors
Oioioio, al ritme de la tempesta
Aiaiaia, t'he buscat entre la festa
Oioioio, perque explotin al teu cos
1 comentari:
Los supuestos artistas que salen en el video hace años que tienen prohibido actuar en la calle de Barcelona. Payasos, mimos, acróbatas, malabaristas, los del fuego, etc, han desaparecido de la Ciudad Condal o sufren un sistemático acoso policial con detenciones, multas, incautaciones, etc. En cuanto a los músicos, se estableció una rígida normativa dictada por estamentos municipales sin vinculación alguna con la realidad del arte callejero que les reduce la posibilidad de tocar en buenos sitios y a buenas horas a la mínima expresión. Esa es la realidad de la música de la calle en la ciudad que aparece en este videoclip de buenrrollismo baboso con modelitos de protagonistas. Quizá mejor haber hecho una canción que retratara esa realidad fea y dura que esta postal de qué bonita es barcelona, qué cool es la gente y qué ostias de desconocimiento e ignorancia sobre algo que atañe a una profesión si no milenaria sí con bastantes siglos a sus espaldas y que se está destruyendo, explotando y utilizando para el marketing de insulsas moderneces. Hale, Txaranguito, ya que tanto cantáis a la solidaridad, al refugees welcome y demás topicazos, haced un temita realista para los músicos de la calle, que en Barcelona nos están destruyendo.
Publica un comentari a l'entrada