La Gossa Sorda és un grup de música en valencià de Pego, Alacant. Aquest
grup està format per Seguí (dolçaina i veu), Torrens (percussió i
veus), Bolu
(bateria), Joan Marc (teclat), Josep Nadal (veu), Pere (dolçaina i
veu), Arnau (guitarra i veus), Jordi Martí (baix). La Gossa Sorda està
en actiu des de l'any 1999, encara que la idea de formar el grup va ser
l'any 1995, després d'una gran indecisió per posar-li nom al grup.
Entre els estils de música que abarquen es troben el rock, punk, reggae i ska, amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influències. Les seues
lletres són molt directes i carreguen fortament en les bases del
sistema Aquest grup té un gran repertori de cançons repartides en sis
discs: La gossa que esta
bossa (2000), Vigila (2003), Garrotades (2006), Saó (2008), L'últim
heretge (2010) i La Polseguera (2014). Concretament, aquesta cançó
pertany al disc La Polseguera, que és el disc més actual.
Fa uns mesos vàrem anar a un forn, que es cridava el "forn dels borratxos", que està situat en Blasco Ibáñez molt proper dels pubs on anem a prendre alguna cosa. Com em va cridar molt l'atenció d'aquest nom, vaig posar-me'n a l'internet per a buscar-ho. I així va ser com coneguérem aquesta cançó de la Gossa Sorda. Aquesta cançó em va agradar molt i explica molt bé el pensament dels valencians, ja que és tradició a València des de fa moltíssims anys acudir a forns i llocs oberts a altes hores del matí per a omplir el pap després d'una nit de desenfrenament i moltes begudes (i no precisament infusions).
Fa uns mesos vàrem anar a un forn, que es cridava el "forn dels borratxos", que està situat en Blasco Ibáñez molt proper dels pubs on anem a prendre alguna cosa. Com em va cridar molt l'atenció d'aquest nom, vaig posar-me'n a l'internet per a buscar-ho. I així va ser com coneguérem aquesta cançó de la Gossa Sorda. Aquesta cançó em va agradar molt i explica molt bé el pensament dels valencians, ja que és tradició a València des de fa moltíssims anys acudir a forns i llocs oberts a altes hores del matí per a omplir el pap després d'una nit de desenfrenament i moltes begudes (i no precisament infusions).
Doncs bé, "el forn dels
borratxos", que com heu deduït és el lloc de reunió de cadàvers
famolencs, compleix les expectatives i ho fa amb merescut aplaudiment.
Sens dubte aquest lloc és una institució de la nit valenciana i
m'atreviria a dir que moltes generacions de valencians han passat pel
seu aparador passades les 4 del matí. Tu també? Bé, el nom del forn és un homenatge a tots els seus clients.
No he dubtat ni un
moment que vindries
a aquesta apartada contrada
on m'escalfa l'olor de passat.
Tota la nit que camine
només per vore't la cara,
per tocar-te i despertar.
Per cridar el teu nom contra els arbres
en la nit de les lluites callades
vaig furtant llumenetes de sal.
Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia, volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger.
I la cervesa a la mà
i la disfressa de mi.
La nit sencera que encega
i renega demà.
No he dubtat ni un moment que marxaves
perquè tenies les coses ben clares,
perquè sempre has sabut cap on vas.
M'ofegava amb aquella pregunta,
l'amor tot de colp com la pluja,
l'amor tot de colp com la mar.
Vaig sembrant de taverna en taverna
la llavor del desfici que em crema,
la condemna que jo m'he imposat.
I ara visc de l'empenta que em queda
amagant-me entre l'herba
refugiant-me de la veritat
La matinada és qui guia els meus passos
i em porta al forn dels borratxos
per tastar la dolçor del final.
Escolta, la vida s'escapa...
a aquesta apartada contrada
on m'escalfa l'olor de passat.
Tota la nit que camine
només per vore't la cara,
per tocar-te i despertar.
Per cridar el teu nom contra els arbres
en la nit de les lluites callades
vaig furtant llumenetes de sal.
Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia, volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger.
I la cervesa a la mà
i la disfressa de mi.
La nit sencera que encega
i renega demà.
No he dubtat ni un moment que marxaves
perquè tenies les coses ben clares,
perquè sempre has sabut cap on vas.
M'ofegava amb aquella pregunta,
l'amor tot de colp com la pluja,
l'amor tot de colp com la mar.
Vaig sembrant de taverna en taverna
la llavor del desfici que em crema,
la condemna que jo m'he imposat.
I ara visc de l'empenta que em queda
amagant-me entre l'herba
refugiant-me de la veritat
La matinada és qui guia els meus passos
i em porta al forn dels borratxos
per tastar la dolçor del final.
Escolta, la vida s'escapa...
bibliografia:
- www.yelp.es
- www.viasona.cat
- www.wikipedia.com
TREBALL REALITZAT PER: IGNASI AMORÓS I MARIO DE BURGOS.
6 comentaris:
Aquesta canço no m'agradat molt. Perque és molt fluixa i una míca avorrida, la lletra és bonica però amb el ritme no m'agrada gens diria alguna altra coseta mes però la canço és tanaburridoa i ademes tampoc aburridoano és pot dir cap de bestiar mes que, m'a agradat perque el ritme és molt avurrit encara que la lletra tampoc estava malament.
Aquesta canço no m'agradat molt. Perque és molt fluixa i una míca avorrida, la lletra és bonica però amb el ritme no m'agrada gens diria alguna altra coseta mes però la canço es tan avorrida que tampoc tinc res que dir mes que, que no m'a agradat perque el ritme és molt avorrit encara que la lletra tampoc estava malament.
Aquesta cançó la veritat és que no m'ha agradat molt però de totes les primeres que han publicat és la que mes m'ha cridat l'atenció. Sincerament no m'agrada molt pel fet que és un tema de desamor i a part el ritme és molt rar i lent.
La lletra no està malament ja que és un xic que pateix desamor i ho esplaia tot en el bar dels borratxos, va de bar en bar cercant esplaiant les seues penes i intentant oblidar a la xica que a causat que estiga així.
Recomane aquesta cançó a la gent que li agrade la melodia que tinguen instruments com la trompeta perquè s'utilitza molt i a la gent que pateix de mal amor ja que tracta d'açò.
La primera vegada que la vaig escoltar no l'hi vaig encontrar la gràcia, vaig necessitar més d'una escolta per adonarme'n que té una lletra molt significativa, i encara que el seu ritme per a mi no és tan fluid com normalment m'agrada, puc dir que aquesta vegada és una excepció. L'única pega que el puc posar és potser la falta de més instruments, encara que realment no necessita més.
Per finalitzar, la cançó m'agradat, però pense que ja van demasiades vegades que aquest grup apareix al bloc, encara que sempre amb bona música.
Aquesta cançó no m'ha terminat de agradar de tot perque no em quadra molt el ritme amb la lletra.
Quan vaig vore aquesta entrada em va cridar molt l'atenció per el titol, ja que "el forn dels borratxos" es un lloc on tota la gent de la nostra edat a anat alguna volta despres d'eixir de festa.
Note molta caréncia d'instruments que molt possiblement la farien mes amena i bonica i doncs no la recomane.
Principalment, vaig a parlar sobre el grup "La Gossa Sorda" és un grup musical en valencià procedent de la localitat de Pego, que es troba a la Comunitat Valenciana (Espanya). Entre els estils de música que abasten es troben el rock, punk, reggae, i ska. Però en aquesta cançó no s'apliquen els estils junts.
El tema principal d'aquesta cançó és el desamor i explica com s'ha adonat que ha perdut l'amor, diu que l'amor és com la pluja i el mar, va de colp i es va sense ser vist.
Normalment les seues lletres són molt directes i ataquen les bases del sistema, però en aquesta cançó solament es concentra en el tema del desamor i la condemna que li toca passar per haver-la perdut.
El que més em crida l'atenció va ser el nom de la cançó ja que es tracta d'un forn prop del Cabanyal on se sol anar en eixir de festa ja que aquesta obert les 24 hores al dia.
Finalment, m'ha agradat la cançó en general menys el ritme que no és dels meus estils.
Publica un comentari a l'entrada