LA GOSSA SORDA - Esbarzers

La Gossa Sorda és un grup musical de Pego (Marina Alta, País Valencià), és va crear en l’any 1999. La seua música té ritmes de Ska, Rock, Reggae i Punk amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influències. Fan servir instruments com la dolçaina. Les seves lletres en català ataquen els fonaments del sistema, la injustícia de l'ordre social i mundial actual, la lluita per salvar el País Valencià, el consumisme, la corrupció política, la crisi econòmica i l'integrisme religiós. Els membres del grup són: Alexandre Seguí, Pere Joan Pons, Salvador Bolufer "Bolu", Arnau Giménez, Jordi Martí "Xixo", Edu Torrens, Joan Marc Pérez, Ricard Ferrer "Riki", Marcos Úbeda, Miquel Àngel Peretó "Bujia".

LLETRA:

L’olor a podrit de València em posa calent,
expulsat per l’arc de l’estació de tren.
Sóc l’últim passatger a l’andana dels teus ulls,
l’última “xusta” banyà, rosella xafigà,
qui collons ha apagat la llum?

Carn de rodalia i AP7,
set voltes per setmana m’enamore del teu peu esquerre i veig
com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
l’aguante i el tire cap amunt, ouyeah!

A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m’eixia de la boca cada volta que l’obria.

Quan isc a buscar l’alegria
No sé perque acabe sempre en el teu carrer.
Allí sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.

“Incar-me” un garrot i volar, descivilitzar-me,
aprendre a estimar les tares, les turbulències.
Descobrir-nos poc a poc les carències
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi,
contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.

Esnifar la vida amb “turulo” compartit,
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues,
raconets ocults, cicatrius i tatuatges.

Soltaves poesia en totes les mirades,
jo tenia les entranyes plenes de deixalles.
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m’eixia de la boca cada volta que l’obria.

Quan isc a buscar l’alegria
no sé perque acabe sempre en el teu carrer.
Allí sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.
Quan isc a buscar l’alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M’acoste allí quan mor el dia,
i tu sempre m’arreplegues l’ànima dels peus.

OPINIÓ PERSONAL:

He fet l’entrada d’aquesta cançó perquè m’ha agrada ja que té molt de ritme. M'ha agradat a banda d'açò, perque el missatge que transmet la lletra d' aquesta, ens incita a aprofitar la vida que és massa curta per a estar plorant per coses sense sentit, i gaudir de les coses bones que té la vida, com són l’ alegria, els amics, el menjar o la família per exemple.

Aquest grup de música en valencià és un dels meus favorits perquè normalment fa cançons d'aquest tipus i t'alegren la vida en tres minuts perquè et fan reflexionar i deixar arrere els problemes per uns minuts per això, tot el que estiga malament hauria de donar-se aquesta injecció d’ alegria per un moment com diuen en la cançó.

És una cançó que pel ritme tan mogut que té transmet molta energia. Recomane a tot el món que l’escolte, perquè quan ho faça es donarà conter del que dic, i li acabarà agradant.

Laura Becker