AUTÒMATS ESTÀ COMPOST PER: MIQUEL HERRERO (VEU I GUITARRES), BORJA FERRER (TECLATS), SANTI ENGUIX (GUITARRES), NACHO VAQUERO (PRODUCCIÓ, GUITARRA I VEUS), JACOBO FERRER (PERCUSSIÓ), CARLES MONDRIÀ (BAIX) I ANDRÉS FERRER (TECLATS).
AQUESTA BANDA ES VA FORMAR A JUNY DE 2009, A LA CIUTAT DE VALÈNCIA. VA COMENÇAR AMB EL NOM DE MIQUEL HERRERO I ELS AUTÒMATS, VA PUBLICAR EL SEU PRIMER DISC DURANT LA TARDOR D'EIXE ANY. A 2010 VAN PUBLICAR L'ÀLBUM “CANÇONS EN BLANC I NEGRE” ES VA CONVERTIR AL “MILLOR DISC DE POP ALS PREMIS OVIDI MONTLLOR”. AQUEST MATEIX ANY VAN GUANYAR EL CIRCUIT DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ, I L'ANY 2011, VAN REBRE EL GUARDÓ PEL MILLOR VIDEOCLIP, AMB LA CANÇÓ "PACTE AMB PETER PAN”.
L'1 DE FEBRER DE 2012 VA SORTIR EL SEGON DISC DEL GRUP ANOMENAT “LES REVELACIONS MICROSCÒPIQUES”. AMB UN SO MOLT MÉS INDIE I CRU, MÉS PROPER DEL ROCK QUE DEL POP.
LA CANÇÓ QUE HE ESCOLLIT S'ANOMENA “PACTE AMB PETER PAN”. AQUESTA CANÇÓ LA VAIG TROBAR UN DIA BUSCANT MÚSICA EN VALENCIÀ, I EM VAIG TROBAR AMB AQUEST GRUP. QUAN VAIG ESCOLTAR AQUESTA CANÇÓ EM VAN VENIR RECORDS DE QUAN ERA XICOTETA, DEL TEMPS QUE HA PASSAT DES QUE NO HEM HAVIA DE PREOCUPAR DE RES, DE L'ÈPOCA EN LA QUAL JUGAVA AMB ELS MEUS COSINS O AMB ELS JOGUETS, L'ÈPOCA DEL COL·LEGI, AQUELLES DESPREOCUPACIONS DE L’EDAT, AQUELLA ALEGRIA EN RETROBAR-NOS PEL CARRER, AQUELLA TORNADA A CASA, I TROBAR-SE EL LLIT FET I EL DINAR A TAULA, I UNS IAIOS PREGUNTANT-TE SOBRE LA CLASSE DEL DIA, AQUELL BES DELS PARES ABANS D’ANAR A L’ESCOLA, ETC.
PER A MI LA CANÇÓ IL·LUSTRA EL PAS A LA MADURESA I EL PROCÉS PEL QUAL EM PASSAT FINS AL MOMENT EN EL QUAL ENS ENCONTREM.
LLETRA:
ON SÓN ELS PIRATES DE PLAYMÒBIL I EL VAIXELL, I LES ILLES DE MELONS D’ALGER?
BUCANERS DE PLÀSTIC QUE MALGRAT QUE EREN DOLENTS SEMPRE ESTAVEN SOMRIENT…
QUÈ HA SIGUT DE BARBIE? NO SÉ QUÈ DEU ESTAR FENT AMB SA VIDA ROSA DE PLAER.
POTSER HA TROBAT UN PRÍNCEP BLAU QUE NO ÉS EL KEN, I SA CASAT I JA TE NENS...
HEM TRENCAT EL PACTE QUE VAM FER AMB PETER PAN, I EM CRESCUT I ARA JA SOM GRANS.
HEM DEIXAT ELS CONTES DE PIRATES APARTATS, I ENS HEM CANVIAT AL BÀNDOL DEL COSTAT.
ON ÉS L'ESCALEXTRIC "COPA TURBO" ORIGINAL, AME ELS COTXES ELECTRIFICATS?
QUÈ HEM FET AMB ELS BÒLIDS QUE CORRIEN A L'ASFALT DEL CIRCUIT DE CA LA IAIA?
ON SÓN LES CABANYES, ON SÓN ELS AMAGATALLS, QUE EN SECRET TENÍEM PELS BANCALS?
ON SÓN LES BOLETES, AIRGAMEBOYS I MADELMANS, I LES CUINES PER JUGAR?
BIBLIOGRAFIA
HTTPS://WWW.FACEBOOK.COM/AUTOMATS/INFO/?TAB=PAGE_INFO
HTTPS://CA.WIKIPEDIA.ORG/WIKI/AUTÒMATS
VERA CAMBRILS
2 comentaris:
Bon dia.
Vaig a dividir la meua opinió de la cançó en quatre parts:
La música és molt suau i melòdica, també és lenta. La veu del cantant és molt bona i fa que la cançó sone tan bé. La unió de la música (el ritme) i la veu del cant s'uneixen molt bé i fan una gran cançó.
La lletra és molt sentimental. Parla del sentiment que tenen la majoria de les persones majors que volen retornar a la seua infantesa, on tot era més fàcil i sols es preocupaven de jugar i de passar-ho bé, han trencat el pacte i ara seran grans. Una bona lletra i bonica.
Altre punt és el vídeo. Esta bé pensat, les idees que ens aporta són les correctes i concedisquen perfectament amb la lletra i el pensament que ens transporta. La imatge esta bé feta i amb una gran qualitat. Esta bé i és diferent perquè és un vídeo diferent, la majoria dels vídeos de música en valencià no són així, i aquest pareix més professional.
I per ultim la unió de tots aquests factors fan una gran cançó que és diferent de la resta, transmet tranquil·litat però a la vegada llastima i et fa sentir bé. Una altra cançó en valencià per a la llista.
Bona nit!
Per a començar, he de dir que aquesta cançó, i el seu vídeo, fins i tot que em transmet tristesa,nostàlgia i, si així s'anomena, impotència,m'ha agradat, i molt.
Al principi no m'agradava res, ni m'interessava, però, a la segona vegada al escoltar la frase "HEM TRENCAT EL PACTE QUE VAM FER AMB PETER PAN, I EM CRESCUT I ARA JA SOM GRANS", un xicotet colp m'ha colpejat el pit i m'he adonat del que tractava la cançó: del pas dels temps, i amb aquest la maduresa i els records dels temps passats que, com és natural, són com una tormenta en mitg d'un assolellat día, aleshores després de tres reproduccions, m'ha acabat agradant la cançó.
D'altra banda, en quant al vídeo, m'ha agradat molt l'efecte d'animació dels joguets, i l'interpretació de la baillarina, que l'afegeix més tristesa i nostàlgia, encara que també dolçor, al missatge que vol transmetre la lletra, sobretot amb la caiguda del final.
D'aquesta manera, la frase "QUÈ HA SIGUT DE BARBIE? NO SÉ QUÈ DEU ESTAR FENT AMB SA VIDA ROSA DE PLAER.
POTSER HA TROBAT UN PRÍNCEP BLAU QUE NO ÉS EL KEN, I SA CASAT I JA TE NENS..." encara fa molt més trista la cançó, però també puguem interpretar el que vol dir més enllà aquesta frase: no sol parla d'altre joguet, Barbie, sinó també diu que inclòs ella ha crescut i potser que hi haja tingut fills, però també reflecteix la maduresa al dir que a lo millor ha trobat un príncep blau que no és Ken, és a dir, que no és un nòvio de la seua joventut, però aquest últim podrà ser solament una interpretació personal meua.
Aquesta cançó s'ha convertit en una de eixes cançons que escoltem poc però que realment no és perquè no ens agraden sinó perquè guarden un sentit especial i las conserven per a moments especials.
M'agrada molt l'al·lusió de Peter Pan al missatge que vol transmetre la lletra, realment és la frase fonamental de la cançó, així com indica el títol.
Molt bona, encara que triste i nostàlgica. En part, el missatge inclou una certa reflexió sobre aprofitar els temps, cadascuna de les etapes, sobretot l'infància i l'adolescència, jo crec, perquè són etapes en les cuals no hi han les mateixes preocupacions de l'etapa adulta, ens preocupen de moltes qüestions però és com si encara no ens hem exposat per complet al món, el vegen, l'estem coneguent, però falta molt, i quan ja ho coneguem, tal vegada ens farem les mateixes preguntes, o similars d'aquesta cançó, i encara que aquesta de referisca més a la infància, també hauran coses, segur, que estranyarem de la joventut.
Tal vegada repassar aquesta reflexió siga trista, principalment perquè és veritat, però jo pense que aferrar-se a un record amb tristesa no serveix de gens, gens més que per a lamentar-se i tal vegada esplaiar-se en el moment; més aviat hauríem d'intentar veure-ho amb l'alegria i la il·lusió d'haver viscut alguna cosa, de tenir experiència d'alguna cosa que després tant estranyem però, almenys, hem viscut aqueix alguna cosa, i encara que ens puga semblar pobre pensar açò perquè no ens retornarà el que estranyem o per qualsevol altre motiu, almenys en part és molt millor que sumir-se en la malenconia per alguna cosa bé viscut en el passat, fixem-nos, llavors, en el bé que podem reviure i viure en el present; és un cicle circular.
Publica un comentari a l'entrada