El nom «Blaumut» prové de la cançó "Islàndia" del disc d'aquest mateix grup “El turista”. El grup està format per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de l'Església (veu i guitarra), Vassil Lambinov (violí) i Manel Pendrós (bateria). L'atmosfera de les seues cançons la formen lletres plenes d'imatges i sons amb arranjaments de diversos instruments clàssics de corda.
Vassil Lambrinov i Xavi de l'Església comencen a fer enregistraments casolans el 2003 fent proves i experimentant amb diferents sons. A partir del 2009 el grup comença a actuar en petits escenaris de Barcelona. Signen un contracte discogràfic amb Picap l'any 2011, publicant el seu primer àlbum El turista en setembre de l'any següent. Des de la publicació del seu primer àlbum i fins al moment, el grup ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer èxit «Pa amb oli i sal» aconseguint per ser el so d'ambient dels descansos entre la primera i segona part dels partits de futbol del FC Barcelona al Camp nou o fins i tot per les seues aparicions regulars en totes les emissores de ràdio fórmula catalanes. Segons Enderrock, el turista reflecteix una «manera de fer del nou grup: tranquil·la i optimista».
Al setembre de 2013 van ser guardonats amb el Premi Cerverí de lletres per a cançó per la seua versió musical del poema "I beg your pardon", de Salvador Espriu.
Vaig conéixer aquesta cançó mentre escoltava cançons de Blaumut. I com va ser la cançó que més em va agradar vaig decidir compartir-la amb vosaltres. Sense dubte, les instrumentals de les seues cançons no és res fàcil trobar-les en altres cançons.
Bicicletes
A la línia recta
Bicicletes sense llum,
Un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d'herba.
Els teus llavis son de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges
Cegues de les platges
Que només podria veure sota el llit.
Deixa't de paraules ara,
Penja des d'un arbre aquesta
Llum de contra hivern... Només digues què penses-
Llum de contra hivern...mmmm
Un dilluns perfecte,
Bicicletes sense mans.
Tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l'aire,
He perdut la brúixola i el nord,
Que dec haver guardat per aquí.
Deixa't de paraules ara,
Penja des d'un arbre aquesta
Llum de contra hivern... Només digues què penses-
Llum de contra hivern...mmmm
4 comentaris:
Aquesta és una cançó amb un ritme i una lletra molt bonica. M'ha agradat moltíssim perquè em sent molt relaxat quan l'escolte però, al mateix temps, m'invita a fer cosses noves. La cançó està molt bé i també m'agrada molt que toquen l'ukelele i la flauta i no sempre trobes aquests instruments junts en una cançó.
El videoclip està molt be i pense que, si volien representar amb una bicicleta tot el que pots fer en el teu viatge de la vida, l'han aconseguit. M'agrada molt que al final de la cançó, que haga escenes eliminades i, com si fora una pel·lícula, que eixen els crèdits amb totes les persones que han participat. Em fascina aquesta idea.
Aquesta cançó la recomane a tot el mon, ja que la pots escoltar quan siga. La melodia es queda ràpidament al teu cap i, de segur, serà una més en la meua llista de cançons. :)
Bon dia, aquesta cançó té un ritme molt encomanadís, i la veritat és que em relaxa. Quan escolte aquesta cançó em venen a la memòria imatges de quan era xicoteta i m'anava al meu poble en estiu, records molt bonics.
Quant al videoclip, m'agrada moltíssim, per que combina escenes d'ells tocant i la natura, com representant la lletra de la cançó. A més a més el bosc que ix em recorda quan vaig estar a la República Checa, i també en veure la bicicleta em recorda quan vaig anar a Holanda per que l'utilitzen molt i em trau molt bons records.
Recomane aquesta cançó a tota la gent, estic segura que els agradarà. I el final del videoclip és molt graciós per que ixen com varen fer el videoclip. Felicite al meu company perquè ha fet una molt bona elecció.
El grup Blamut s'identifica per les cançons plenes de passió i sentiment. El que tenen de distintiu és que hi barregem sons de música clàssica, com són el violí o el violoncel, i alguna sonoritat així una mica més particular.
El que més m'ha agradat d'aquest grup és el ritme que li donen a les cançons, és suau i de fons s'escolta un xiulet que dóna a la cançó vida i naturalitat. A la primera sentida que vaig fer a la cançó, no entenia el que volia dir, però em vaig adonar que la cançó es lliure d'interpretació.
Aquest grup ja ho havia escoltat abans, i tant la lletra com el ritme em va encantar des del primer dia, han anat sacant cançons noves i es van superant. M'alegre moltíssim pel grup i recomane que escolteu més cançons d'ells, algunes no les entendràs, però sempre has de mirar les coses de diverses maneres.
Cual es el autor
Publica un comentari a l'entrada