dimecres, 24 d’abril del 2019

MARIA DEL MAR BONET - L'àguila negra


Entrada de José Julian (Bat. Humanístic)

Maria del Mar Bonet és una cantant i compositora mallorquina amb una llarga trajectòria d'investigació en les músiques populars de les illes Balears, de Catalunya i de tot l'entorn mediterrani. Ha realitzat diversos concerts en diferents punts d'Europa, el nord d'Àfrica, els Estats Units, el Japó i Iberoamèrica, a més de participar en la investigació de noves formes artístiques.

Entre els seus primers èxits es troba “Què volen aquesta gent?”, la seua cançó més contestatària, i la seua versió de “L'àguila negra”, original de la francesa Barbara, que al costat de “No voldria res més ara” aconsegueix ser Disc d'Or a Espanya el 1971. 

Un dels seus assoliments més importants van ser l’any 2007, que va ser guardonada amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement a la seua labor durant l'etapa de Els Setze Jutges. El 2012 va ser nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears. 

M'ha agradat aquesta cançó ja que prové d'un poema i la primera vegada que la vaig escoltar vaig poder sentir una mica de nostàlgia ja que quan era xicotet la meua iaia em recitava poemes molt semblants a aquest.




Lletra de "L'àguila negra": 

Un bon dia, o potser una nit,
prop del mar jo m'havia adormit
quan, de cop, el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d'enlloc. 

Lentament, les ales bategant,
lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s'acabà
i, com caigut del cel, l'ocell es va aturar. 

Els ulls eren de color robí
i les plomes de color de nit.
I al seu front, mil raigs de to suau,
l'ocell, rei coronat, portava un diamant blau. 

Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat, volia tornar amb mi. 

Bon ocell, porta'm amb tu al país
d'altres temps, sigues el meu amic.
Com abans, en somnis clars d'infant,
estels i més estels collirem tremolant. 

Com abans, en somnis clars d'infant,
com abans, damunt d'un núvol blanc,
com abans, tu i jo el sol encendrem
i a l'illa del record la pluja llançarem... 

L'ocell negre tombà els ulls al sol,
cap al cel tot d'una emprengué el vol.