dimecres, 3 d’abril de 2019

BOXETS - En un moment

Entrada de Rodrigo (Bat. Humanitats)

Boxets és un grup de rock originari de la ciutat de Terrassa. Practiquen un estil que es pot incloure, de forma global, dins el gènere del rock. Malgrat això, trobem una barreja de temes que van des del pop-rock al rock dur, passant per alguna incursió en el punk. Les lletres oscil·len entre la realitat i la ficció. Es va formar a l'estiu de l'any 1995. Té 3 discs editats per la discogràfica Temps Record: el disc Quimera (any 2003), el disc Follia (any 2008) i el disc Entropia (any 2012). 

Els membres del grup són:

Roger Colobran (guitarra i veus)
Oriol Graell (harmònica i veus)
Marc Guàrdia (veu)
Jordi Jiménez (baix)
Jordi Serra (bateria)
Quim Serra (productor musical i guitarra solista)

Vaig conéixer aquest grup escoltant la ràdio en el cotxe i em va agradar moltíssim el ritme de les seues cançons i la lletra. Quan vaig arribar a casa vaig començar a escoltar més cançons de Boxets i em van a agradar molt, però la que més va ser En un moment. El que passa és que és un grup molt poc conegut, pel fet que la música catalana no s’escolta molt i hi ha milers de cançons molt bones, i segur que hi ha milions de grups catalans que fan música molt bona però pel fet de ser en català no se’ls coneix. 



Lletra d'En un moment

Mai no vaig voler arribar fins aquí,
cap il·lusió per poder transcendir,
i aquí em tens sense saber com fer-ho.

Potser si forço un somriure em creuràs.
Potser si em dono uns certs aires cauràs.
Sóc el teu ídol sense voler-ho.

I així vaig caminant elegant per camins encorbats plens de pedra.
Així vaig, amb carisma comprat a algú que un dia fou de debò.
No sóc qui esperava ser, però no sé si res més sabria fer.

No em reconec sense assaig al mirall,
el temps esborra el guió del passat,
i així seguiré fins que em cremis.

En un moment, tot va passar en un moment,
ell podria ser tu però ho vaig ser jo.

I ara vaig caminant elegant per camins encorbats plens de pedra.
I vaig amb carisma comprat a algú que un dia fou de debò.
No sóc qui esperava ser, però no sé si res més sabria fer.