diumenge, 10 de març de 2019

SUU - Lligar no és lo teu

Entrada de Vanessa (1r de Batxillerat artístic)

Suu, nom artístic de Susana Ventura, una xica catalana que amb 13 o 14 anys es va obrir un compte d’Instagram on començà a pujar vídeos cantant cançons d’altres artistes i a poc a poc també seues, va llançar l’any passat el seu primer disc: "Natural".

Però la seua trajectòria musical va començar molt abans; quan era petita, als sis anys, aprengué a tocar el baix, i d’ací en endavant a sa casa “Sempre sonava música, i a més ballàvem molt”.

Durant la seua infantesa, odiava el pop, no obstant n’ha acabat fent. A més, ella sempre recorda dos grups que van provocar el click al seu cap: “La pegatina” i “Txarango”. També destaca que es considera una persona molt positiva i això mateix és el que vol projectar en la seua música —com en la seua cançó “Lligar no és lo teu”.

Aquesta és una cançó que vaig descobrir accidentalment mentre escoltava una llista de reproducció a Spotify, i em va sortir com a recomanació basada en els meus gustos musicals. Des del primer moment em va agradar, ja que estava acostumada a escoltar grups com “La gossa sorda”, “Aspencat”, “ZOO”, “Txarango”... Primer de tot, em va cridar l’atenció la lletra perquè conta una història —que Suu ha dit en alguna entrevista que està basada en una experiència que va tindre amb un xic—, i després em vaig fixar en la instrumental: era original i em transmetia alegria instantàniament. En conjunt, aquesta cançó és perfecta per a qualsevol moment: si et trobes trista, contenta o, fins i tot, enfadada, perquè dona un bon rotllo que et puja l’ànim de seguida.

LLETRA

Va ser una tarda molt llarga,
no s'acabava mai,
tu estaves assentat esperant-me,
vestit molt elegant.

Repentinat amb gomina,
crec que vaig flipar.
Deixant anar les aparences,
sense por, em vaig apropar.

Va ser una tarda molt llarga,
no s'acabava mai.
Tu parlaves de la bellesa,
i a mi això m'és igual.

La nit en què et vaig conèixer,
em vas encantar,
però semblaves una altra persona 
quan et vas posar a parlar.

–Portes un monyo molt maco,
la samarreta et senta bé,
aquesta llum accentua el teu somriure.
Estàs molt guapa, t'ho he dit o què?

Prefereixo que em passis la birra, 
que em tiris la canya.
Perdona si em ric, 
però és que em fas molta gràcia.
Lligar no és lo teu, em sap molt de greu.

Prefereixo que em passis la birra, 
que em tiris la canya.
No em diguis bonica 
que tants cops ja em cansa.

Després de mitja hora escoltant-te,
m'estava cansant, vaig dir:
–Porta'm a la plaça de sempre, 
que duc la guitarra i vull desconnectar. 

–Ai maca! Quina bona idea! 
Ets tan llesta, tan interessant…
–Si us plau, marxa o canvia el tema, 
o seré jo qui acabi marxant.

Prefereixo que em passis la birra, 
que em tiris la canya.
Perdona si em ric, 
però és que em fas molta gràcia.
Lligar no és lo teu, em sap molt de greu.

Prefereixo que em passis la birra,
que em tiris la canya.
No em diguis bonica 
que tants cops ja em cansa.

Prefereixo que em passis la birra, 
que em tiris la canya.
Perdona si em ric, 
però és que em fas molta gràcia.
Lligar no és lo teu, em sap molt de greu.

Pensa que a mi m'agraden les coses senzilles,
i la sinceritat.
Que si em vols dir bonica,
que sigui de veritat.