diumenge, 10 de març del 2019

LLUÍS LLACH - La Gallineta

Entrada de Lucia N. (Batxillerat artístic)

Lluís Llach i Grande va nàixer a Girona l’any 1948. És un músic i cantautor en llengua catalana que va pertanyer al grup "Els setze Jutges", i es pot considerar com un dels abanderats de la Nova Cançó. Els seus primers temes formen part de l'estil de "cançó protesta", i destaquen els dedicats a la dictadura franquista, per exemple "L'estaca". De fet, el 1970 va haver d'exiliar-se a Paris, on es va quedar 4 anys i va seguir fent la seua música. Quan va tornar, l'any 1974 (quasi l’últim any de Franco), començà a presentar noves cançons que tractaven altres temes. N'és una bona mostra “Viatge a Ítaca”. Totes les cançons creades per Lluis llach sempre han tingut un públic nombrós encara que selecte, i els seus concerts han sigut un èxit de públic. Llach també està molt compromés amb la política actual, defençant l'independentisme català, que està a l'ordre del dia. 

Precisament en la cançó que hui us mostre tracta el tema de l'independentisme català. La gallineta és una mena de símbol de Catalunya, que diu ben clar: "la gallineta ha dit que prou, no vull pondre cap més ous". Vaig conèixer aquesta cançó gràcies a la classe de música de l’institut, on estàvem donant gèneres musicals en el segle XX, i va aparèixer Lluis Llach com a representant de la música protesta. No escolte massa cançons de Llach perquè em fan sentir trista per tota la història que n'hi ha darrere.


Lletra

La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

Font:




1 comentari:

Sandra Roussel ha dit...

Aquesta va ser la cançó que jo vaig elegir per a la presentació d'una cançó en valencià i m’agradaria comentar-la altra vegada, ja que no vaig dir tot l'hauria de dir.
Com ja vaig dir aquesta cançó la vaig descobrir a la classe de música de l’institut, on estàvem donant els generes musicals, i com a màxim exponent de la cançó protesta va sorgir el nom de Lluís Llach i la seua famosíssima cançó “L’estaca”. La primera vegada que la vaig escoltar no m’agradava gens, de fet em pareixia molt repetitva y moltes vegades no sabia el que deia. Pero li vaig donar altra oportunitat i vaig descobrir el volia transmetre. La matjor part de les cançons d’aquest autor tenen un missatge amb molt de simbolisme, en aquest cas “la gallineta” per a referise a Catalunya, també “l’estaca” la qual criticava la dictadura franquista.
En la mateixa classe de música que he nomenat avança, la professora ens va contar que, ella quan era jove, va anar a veure a Lluís Llach en un concert i en una de les múltiples cançons va per l’estaca, però aquesta o portava lletra, pel fet que el règim franquista l'havia censurat i tan sols el cantant podien tocar la guitarra amb la qual solia acompanyar la cançó.
És un acte bastant fort i que creien que encara no passa, ja que no amics, de fet no fa molt de temps varen arrestar un raper anomenat “Valtonyc” que va fer una cançó anomenada “La Tuerka Rap (No al borbó)” entre altres moltes més, que com diu el títol parlava sobre els reis, i que per a mi, la gran majoria són veritat. Però altres el varen veure com “injurio a la corona” també “enadecimiento al terrorismo” i va ser acusat a tres anys i mijt