ALFRED GARCÍA I AMAIA ROMERO - Et vull veure

Recomanació de Carla (Bat. Humanístic)

Alfred García és un cantant, compositor, productor i intèrpret espanyol conegut per la seua participació en el concurs Operació Triomf 2017, on va arribar fins a la final, i va quedar en quarta posició. Amaia Romero es va donar a conéixer després de participar en Operació Triomf, on va arribar fins a la final i va ser proclamada guanyadora. Tots dos van ser triats per a representar Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2018, i cantaren a  duo el tema «La teua cançó»; malauradament, quedaren en la posició 23.

El cantant, Alfred, va compondre el tema en català durant la seua estada en l'Acadèmia d’OT i li la va regalar a la que és la seua exparella, Amaia, pel seu aniversari, quan encara estaven en el programa de televisió. Alfred i Amaia van unir les veus per a aconseguir un bell cant d'amor, una cançó que a través de la lletra expressa molt el que van sentir l'un per l'altre des que es van conéixer en l'Acadèmia i, a més, Alfred confessa que li agradaria veure sempre Amaia com el primer dia, i descriu el que van viure en el concurs, on passaven hores component o cantant cançons dels seus referents musicals. Aquesta cançó va començar sent un poema i Alfred li va afegir uns versos per a compartir-la en un duo, i així poder-la cantar amb ella.

“Et vull veure” va despertar la nostàlgia dels seguidors, que van recordar la relació entre tots dos i es van mostrar apesarats per la ruptura, ja que era una parella molt popular en les xarxes socials, i encara que la relació s'acabara, els seus fans volen seguir veient-los compartint el que més amen junts, la música.

He triat aquesta cançó perquè és un tema sincer, carregat d'emoció i de sentiments i és per això que m'agrada. Vos anime a escoltar la preciosa lletra d'amor escrita per tots dos i que pugueu gaudir-ne del ritme.

Lletra

Et vull veure, seguint de prop on mor el vent

Et vull veure, fent cançons fins que no puguis més

Tinc una estranya sensació de no poder anar a millor

Però és que amb tu tot va perfecte

Et vull veure, igual que el primer dia aquí

Cantant cançons de la Judit, del Kanka com si fessis acudits

I es que tot ho fas tan fàcil com petit

Pero tu et fas gran en vas fer dinou a mitjanit

Et vull veure al carrer a la porta de camí

Et vull veure deixant notes soltes pel jardí

Tothom et veu a la televisió però no coneixen la cançó

Que fa parar boig sempre al teu cor

Et vull veure poc a poc però sense tenir por

Vine amb mi aquesta nit

Que et vull veure bufant les espelmes del pastis

Que et vull veure cada dia com si fos ahir

ACCIÓ - Cau

Recomanació d'Alejandra (Bat. Ciències)

Acció és un grup de música pop rock que va nàixer el 2008 a Torroella de Montgrí. Al principi el grup tenia un estil ska rock, però més tard van canviar a un estil pop-rock amb accent reggae. Aquest grup està conformat per Aleix Cansell, que s’encarrega del teclat i les veus; Pau Feliu, que canta i toca el baix elèctric; Jordi Pareta és la veu principal i toca la guitarra; Lucas Hope és el bateria del grup; Eduard Frigola és el que maneja el saxo; Aniol Alabau li dona ritme amb la trompeta, i Marc Foix toca la guitarra elèctrica. Tots aquests eren amics i d’ací va nàixer la música que ara està triomfant.

El seu primer àlbum d’estudi va ser La torrada, gravat als estudis d’Aiguaviva. Amb aquest àlbum van triomfar i van realitzar una gira de més de 80 concerts per tot Catalunya. Amb l’èxit que estaven tenint van canviar el seu nom d’Acció Festiva a solament Acció. Dos anys més tard, després de la gravació del seu primer àlbum, van gravar el segon, el 2012, que es diu On sóc ara.

Aquest segon àlbum conté la cançó Cau, de la qual parlaré ara. Junt amb aquesta gran cançó, se’n troben deu més que vos anime a escoltar per descobrir el meravellós treball realitzat per la discogràfica RBG Suports junt amb el grup de música. La cançó Cau tracta de l’esforç que es fa contínuament i aquest grup t’ajuda a seguir endavant passe el que passe, ja que, com bé diuen: ´´rema encara que es faça fosc´´. Parla de la superació que viu constantment una persona. Diu que nosaltres som els que hem de lluitar pel que volem, perquè si no, mai podrem aconseguir-ho.

Lletra:

Cau i aixeca't enlaire

rema encara que es faci fosc

cau i aixeca't enlaire

tu pots arribar a l'horitzó

Lluita, lluita

que el dia passa si no lluites

lluita, saps que per vèncer has de lluitar

no deixis que un altre lluiti, per tu

sempre ets a temps de reaccionar

L'Acció t'anima a seguir-te arriscant

a fer un pas enrere per saltar-ne dos endavant

l'Acció t'anima a seguir constant

que estimar el camí, és el més important

Cau i aixeca't enlaire

rema encara que es faci fosc

cau i aixeca't enlaire

tu pots arribar a l'horitzó

Lluita, lluita

que el dia passa si no lluites

lluita, saps que per vèncer has de lluitar

no deixis que un altre lluiti, per tu

sempre ets a temps de reaccionar

Sents l'adrenalina que no para de pujar

t'està demanant: Acció!

SMOKING SOULS - Murs

Recomanació d’Emilio (Bat. Artístic), que encara ens ha de comentar la lletra i dir què li transmet la cançó.

Vaig triar aquesta cançó perquè no solc escoltar música en valencià per a res i buscant i buscant la vaig trobar, i com és de rock m´agradà de seguida.

Smoking souls naix l'any 2010 a Pego, Alacant. Són representants d'una generació de joves que des de xicotets han explorat els territoris més ocults de la música. És un grup molt influenciat pel rock i ho demostra en quasi totes les seues cançons. El 2013 estrenen el seu primer disc "L´espenta". El 2015 continuen amb "Nòmades", i finalment, al 2017, trauen el seu últim disc fins a hui, "Cendra i or", d'on és la cançó que he triat.

La cançó para de la distància d'una exparella que ja no mantenen contacte però que encara es recorden, fins i tot anant cadascun pel seu propi compte. En qualsevol moment es poden trobar i no sabran com reaccionar perquè tot és diferent.

Sent un tema de rock, em transmet energia i els xicotets sols de guitarra que tenen en algun moment entre estrofes són genials. I malgrat haver-la descobert en començar aquest treball, l'he escoltada ja moltes vegades perquè és brutal i m'anima bastant. Si t'agrada el rock i la bona música, estic segur que aquesta cançó et pot enganxar molt fàcilment només escoltant-la una vegada. A partir d'ara jo l'escoltaré diverses vegades al dia fins a cremar-la, segurament.

Integrants:

Carlos Caselles - Guitarra i veu

Pau Camps - Guitarra

Josep Bolu - Bateria

Miquel Àlvarez - Baix

LLETRA:

Ara creus les mentides i et creus endinsat en una pel·lícula d'acció on moren els herois.

Publicar i descriure el que vius, una història inventada que et fa sentir més viu.

Ningú ha vist el teu perfil.

Disculpa la intrusió, volia presentar-me.

A voltes no sóc jo, seré el que vulgues tu.

Mai dic el que vull dir, ni faig el que he de fer.

Busque un vestit millor per ser el que no sóc.

Tal volta miraràs com oblidar la distància,

i no ens podrem tocar, no estem prop no ens tenim.

I el món segueix girant, cadascú amb una història.

Sols queda recordar quan cremàvem la nit.

Escriurem mil paraules al mur i viuré amagat entre punts suspensius,

he d'escriure els meus ulls.

Si camine i et trobe al carrer,

no estaré preparat per a dialogar.

Faré com si no sóc allí, o no estigueres.

Disculpa la intrusió, volia presentar-me.

A voltes no sóc jo, seré el que vulgues tu.

Mai dic el que vull dir, ni faig el que he de fer.

Busque un vestit millor per ser el que no sóc.

Tal volta miraràs com oblidar la distància,

i no ens podrem tocar, no estem prop no ens tenim.

I el món segueix girant, cadascú amb una història.

Sols queda recordar quan cremàvem la nit.

Tal volta miraràs,

com oblidar la distància.

Alçar-nos i esperar.

Tal volta aquesta nit,

naixerà una altra història.

Nosaltres l'escriurem.

Tal volta miraràs com oblidar la distància,

i no ens podrem tocar, no estem prop no ens tenim.

I el món segueix girant, cadascú amb una història.

Sols queda recordar, no estem prop, no!

Demanarem a crits.

Que avui no sonen les alarmes.

Tan sols ens queden les paraules,

Trencar amb el silenci.

ROBA ESTESA - Les criades

Reconamació de Vanessa (Bat. Ciències)

 

Hui parlaré sobre Roba Estesa, un grup femení i feminista català, format per 8 membres. Aquesta banda va sorgir el 2011 a les comarques del Camp de Tarragona amb el projecte "Ai! Carai!". Com a reformulació d'aquest va nàixer Roba Estesa el 2013. Les membres que formen part de Roba Estesa són: Alba Magriñà, bateria i percussions; Anna Sardà, baix, violoncel i veus; Clara Colom, acordió diatònic i veu; Claudia García-Albea, violí i veu; Gemma Polo, veu; Neus Pagès, guitarres i veu; Helena Bantulà, guitarra elèctrica, i Sandra Brake, intèrpret en llengua de signes.

El seu estil és molt original, de fet, fan una fusió de folk, rumba catalana, cançons tradicionals i cançons "d'autora", i anomenen el seu estil com a "folk calentó". També en modifiquen els ritmes i les melodies, ja que consideren que "allò tradicional i popular" està en un procés de canvi constant; a més, tracten temes com les contradiccions quotidianes partint d'un marc teòric que enllaça les seues experiències des de l'esperit crític del feminisme.

Són guanyadores d'una sèrie de premis com: el 2015, el Primer Premi del Concurs Sons de la Mediterrània organitzat pel Grup Enderrock (revista catalana); el 2017, Premi Grup revelació pel millor disc de folk per «Descalces» (un dels àlbums que tingué molt d'èxit), a més a més, també guanyaren el premi de la crítica al millor disc revelació de l'any; I millor cançó de folk gràcies a «Viu».

He triat aquest grup perquè m'agraden molt les seues cançons, em transmeten felicitat, alegria, ganes de fer i fer, valentia amb els seus missatges. Són un grup molt equilibrat quant al que es dedica cadascuna i com de bé es compenetren. Les vaig conèixer per pura casualitat, ja que jo estava escoltant cançons vàries i de sobte, la cançó que he triat per a l'entrada, se'm va posar i va agradar-me moltíssim, m'alegro molt de què el reproductor aleatori de YouTube m'hagi presentat aquesta meravella.

El missatge d'aquesta cançó, com bé indica el seu nom, és una crítica feminista que vol transmetre que les dones no hem de servir els homes, que ens podem servir per nosaltres mateixes i que som capaces de fer el que siga sense la intervenció d'un home, encara que ells ho pensen. Recomane aquesta cançó a tot el món, ja que ja és hora de canviar la mentalitat de tothom, però sobretot dels que encara pensen que les dones han de tindre uns treballs (com els de l'àmbit domèstic) i els homes uns altres; aquest missatge ha d'arribar fins als més majors!

Us deixe la cançó ací i espere que us agrade:

Lletra de Roba estesa

Tenim l'alegria de viure,

tenim la sort de ser aquí.

Volem arribar més enllà,

sabem que no serà fàcil camí.

Reservem totes les forces

perquè quan el dia arribi,

tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons

ni la vora de baix dels pantalons.

Però atenció! No desarem mai les agulles

que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…

I per punxar-los els collons!

Tenim la dissort de ser valentes,

tenim les mans, tenim els pits.

Volem que per tot lloc ressoni

el que ha sigut sempre el nostre crit.

Reservem l'afany de riure

perquè el plor no ens entristeixi,

tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons

ni la vora de baix dels pantalons.

Però atenció! No desarem mai les agulles

que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…

I per punxar-los els collons!

Escolteu amb atenció aquest crit que ara ressona

entre murs blancs i parets, escriurem la bona nova.

No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó,

farem que per tot s'escolti el gran dolor del vostre plor.

Trencarem les vaixelles, estriparem llençols,

les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon.

No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó

i amb l'amor com a proclama farem del món un tot nou.

El senyor Ramon ja no empaita les criades!

No cosirem mai més els vostres botons

ni la vora de baix dels pantalons.

Però atenció! No desarem mai les agulles

que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…

No cosirem mai més els vostres botons

ni la vora de baix dels pantalons.

Però atenció! No desarem mai les agulles

que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…

I per punxar-los els collons!

LILDAMI - Noi de l'espai

Entrada de Maria (Bat. Arts)

Damià Rodrígez va nàixer el dia 22 de maig de 1994, a Tarrassa (Catalunya). Va començar a publicar les seues cançons el 2014, però havia començat abans a composar. És molt jove (25 anys) i amb aquesta edat ja està arribant molt de pressa a la fama. El seu gènere és el trap, el rap i el hip-hop; encara que abans es decantava més pel rap. Té quatre discs, tot i que el més famós i el més recent és “Flors mentre visqui”, el disc d’aquesta cançó. Ell treballa sol encara que a vegades canta amb més autors, com per exemple amb Sr. Chen o Suu.

En la meua opinió Lildami es un cantant que està molt influït per rapers o cantants de trap, com per exemple de l’estil de l’antic Kidd Keo. A mi no m’agraden totes les cançons d’ell, sols unes poques, i aquesta la vaig trobar per recomanació de YouTube. Estava molt cansada d’escoltar cançons repetides i vaig vore la miniatura del vídeo i em va agradar. Quan la vaig escoltar per primera vegada no em va convéncer del tot però em va agradar l’estil, així que la vaig continuar escoltant fins que em va agradar molt.

Quan escolte aquesta cançó em transmet relaxació per la base, i em venen records de quan passe els estius al meu poble, aquelles nits amb els teus amics a la platja pensant en la vida... Són les millors nits per a mi. Per això m’agrada tant, i espere que us agrade a vosaltres també. A més, us recomane que l’escolteu sense parlar amb més gent, a soles, pensant el que us vinga a la ment.

LLETRA:

No sé si em podeu rebre des de la torre de control,

no m’ho puc creure escric això minuts abans col·lisió.

Si no ens tornem a veure que ens pilli preparats,

per si ens quedem perduts més enllà de Mart.

Venim a complir la missió, no teníem altra opció,

la nostra gesta retransmesa a tota la televisió.

Veig s’apropa el meteorit i no em permeto estar trist,

però m'agradaria tornar a casa per explicar-te el que vist.

Ei Dami et sento me recibes soc aquí,

no hauries d’haver marxat mira que tots t’ho vam dir.

Però de tossut valent, i de valent tossut

i ara ets flotant a una galàxia que encara no ha vist ningú.

No et puc dir massa, aquí ja ho hem fet tot,

recomano obre una birra i gaudeix d’aquest últim vol.

I no et preocupis quan arribi l’explosió,

pensa que llences un petardo com quan eres un minyó.

Només soc un punt enmig de la foscor,

estic tan amunt que he perdut la noció.

Ja no tinc excuses, ja no tinc cap por,

veig la Terra que s’allunya en el meu retrovisor.

I si tinc respostes, sé podrem estar junts,

i si no em contestes, pensarem que t’hem perdut.

Sé que estàs prop del sol ara el faràs brillar,

poseu-me una nau que ara el vaig a buscar.

Crec que et veuré a cada estrella fugaç,

vull escoltar-te, diga’m algo Damià.

Damià?

Com Bruce Willis a Armageddon,

em sacrifico perquè els meus nens tinguin un futur millor.

Sé que quan apreti el botó, 3,2,1 i s’acabó,

desapareixeré com el gel quan toca el foc.

Si demà em trobes a faltar pensa no serà per tant,

pensa que estic entra les estrelles brillant.

Els ulls clavats a l’horitzó, espero no sentir el dolor,

tard o d’hora ens trobarem: cambio y corto...

   

Només soc un punt enmig de la foscor,

estic tan amunt que he perdut la noció.

Ja no tinc excuses, ja no tinc cap por,

veig la Terra que s’allunya en el meu retrovisor.

DOCTOR PRATS - Jo vinc de lluny

Entrada de Rubén (Bat. Ciencífic)

Doctor Prats va nàixer el 2015 amb la intenció de ser únicament un grup virtual. Provenen de Tarrasa i el Vallés. El 2015 tragueren el primer disc “Patates amb peix”. El seu estil musical és una mescla de reggae, pop, rock, ska, funk i música electrònica.

Membres

· Mark-e Riera com a vocalista i guitarra

· Guillem Boltó al trombó

· Josep Jaume Rey a la guitarra

· Ramón Figueras com a trompeta

· Miki Santamaría amb el baix

· Víctor Martínez al teclat

· Oriol Cors amb la bateria

Aquesta cançó explica que cada vegada les persones viuen en un món més tancat, que vol influir en la mentalitat de la gent. També explica que cal viure la vida perquè, com diu la cançó ‘vinc de lluny’, ja que ell ja ha passat per això i ha aconseguit veure el món amb uns altres ulls i vol que tota la gent faça el mateix.

Parlant sobre els pensaments que m’aporta aquesta cançó, puc destacar que no hem de tancar-nos en un món on sempre fem el mateix, sinó que cal viure la vida. La veritat és que la recomane moltíssim perquè et fa mirar amb uns altres ulls la teua forma de viure en el món, perquè vida només hi ha una.

Lletra

Jo vinc de lluny

D'allà I d'aquí

Jo vinc tossut, obstinat I decidit

Jo ho faig per tu

I ho faig per mi

I ho faig també per tots aquells que encara han de venir

Pot ser que el món s'estigui fent petit

Pot ser que això no estigui fet per mi

Però resistir és l'únic que tenim

Aixequem les copes, fem un brindis I a seguir

I ara veig clar que al final tot té més sentit

Del que em podia imaginar

La vida ens clama

L'amor està a l'aire

Només l'has d'agafar

Tranquil que no s'acabarà

Jo vinc de lluny, de lluny!

Jo vinc de molt lluny, de lluny!

Vinc de l'aigua I de la terra

Vinc del sol I les estrelles

Vinc del foc per estar amb tu

Jo vinc de lluny, de lluny!

Jo vinc de molt lluny, de lluny!

Seguiré lluitant com sempre

Sé que no està tot perdut

Jo vinc de lluny

M'agrades tu, I tu, I tu

També m'agrada que a mi m'agradis tu

Que jo t'agradi m'agrada més que a tu

M'agrades tant que cada dia em llevo I penso en tu

Però jo no he vist amb els meus ulls

Que el nord encara l'hagi trobat ningú

I és que al final potser no hi ha final

Fent el camí volant, he arribat fins aquí

I ara veig clar que al final tot té més sentit

Del que em podia imaginar

La vida ens clama, l'amor està a l'aire

Només l'has d'agafar

Tranquil que no s'acabarà

Jo vinc de lluny, de lluny!

Jo vinc de molt lluny, de lluny!

Vinc de l'aigua I de la terra

Vinc del sol I les estrelles

Vinc del foc per estar amb tu

Jo vinc de lluny, de lluny!

Jo vinc de molt lluny, de lluny!

Seguiré lluitant com sempre

Se que no està tot perdut

Jo vinc de lluny

De lluny, de lluny

Jo vinc de lluny

Jo vinc de lluny, de lluny, de lluny

Jo vinc de lluny, hey!

TARDOR - Baix l'aigua

Entrada de Marta (Bat. Humanitats)

«Tardor» és un grup musical en valencià procedent de València i l'Horta. Els seus components són David Garcia i Àlex Martínez, que són guitarristes i veus; Cesc Domènech, el bateria, i Tono Hurtado, baix i veu. Des de ben menuts ja feien música, però acabaren donant el seu fruit, després de continus assajos i la dedicació quasi absoluta a la música, l’any 2011 amb una maqueta anomenada «Tardor», que incloïa quatre cançons, gràcies a les quals foren nominats als Premis Ovidi Montllor. Mesos més tard, el 2012, van publicar el seu primer àlbum anomenat “Revolució de l’estat latent”, que és del que parlaré hui, encara que van publicar dos àlbums més i quatre cançons al llarg de la seua vida musical. Cal destacar que la seua música està feta amb molta cura, aposten sempre per la naturalitat, i el seu estil musical viatja entre el rock alternatiu i el punk rock.

Aquesta cançó, anomenada “Baix de l’aigua”, és de l’àlbum “Revolució de l’estat latent”. La vaig conéixer arran d’un amic que va a la universitat i es va assabentar que el seu professor, Cesc Domènech, tocava com a bateria en una banda de música anomenada «Tardor», que en aquells moments no l’havia escoltat mai i ens vam començar a informar sobre aquest grup. A tots dos ens va agradar molt la seua música, però en especial aquesta cançó, que ens anima el dia i ens recorda l’estiu, després de saber la història que té darrere.

Quan Àlex Martínez, una de les veus i guitarrista del grup, estava passant una mala etapa en la seua vida, un dia d’estiu va decidir anar a la seua piscina per airejar-se i no pensar en res. Quan estava baix de l’aigua, va pensar que no podia fer desaparéixer els problemes amagant-te, i que calia enfrontar-te a ells, igual que necessites respirar quan estàs baix de l’aigua. Aquesta idea em fa escoltar-la en els moments en què no tinc força per a més i em fa tindre un pensament més positiu a l'hora d’enfrontar-me als problemes; per això pense que tot el món hauria escoltar-la per aportar positivitat a la seua vida i mirar les coses d’una altra manera.

Tardor- Baix de l’aigua

Submergits completament, s'ha parat el temps i el vent

no ens abraça com solia fer.

L'aigua freda no fa fred. Estem bé per un moment,

aïllats de tot, de res.

Baix de l'aigua no hi ha soroll,

baix de l'aigua no existeix el dolor.

El teu cos he vist surar.

Baix de l'aigua no es pot respirar,

allí no ens podrem quedar,

allí no ens podrem quedar.

Quan somrius l'aire balla al teu voltant.

Baix de l'aigua no puc veure

si els teus ulls m'estan mirant.

I de sobte sentim fred, la quietud és un invent.

Aïllats de tot som res.

Baix de l'aigua no hi ha soroll,

baix de l'aigua no existeix el dolor.

El teu cos he vist surar.

Baix de l'aigua no es pot respirar,

allí no et podré estimar,

allí no et podré estimar.

Baix de l'aigua no hi ha soroll,

baix de l'aigua no existeix el dolor.

El teu cos he vist surar.

Baix de l'aigua no es pot respirar,

allí no ens podrem quedar,

allí no ens podrem quedar,

allí no et podré estimar,

allí no ens podrem quedar.