ATUPA és un jove grup de Montcada de l’Horta Nord (València) que ix de l’amistat i l’amor pel rap.
Es caracteritzen bàsicament per la versatilitat i la fusió de tres estils distints de rapejar als seus tres MC’s i quatre formes d’entendre el Hip Hop. En comú tenen les ganes de festa, de passar-ho bé i de gaudir del que la música els done sense oblidar mai l'essència del rap, que resideix a la protesta i crítica cap al nostre context polític i social.
Compten amb lletres crítiques amb la València actual que no deixen de banda el veure la realitat amb humor i ràbia conjuntament. També plasmen a les seues cançons les ganes de viure la juventut d’avui dia i les ganes de lluitar per la nostra cultura i el nostre territori.
Lletra de Ser o no ser Panxo:
I entra la veu més sensual del barri,
Ja saben qui és el crac, camina com un dandi
Del califat a Montcada, clama la grada,
Sap que ja no tinc ni odi ni estalvis.
València esclata, la flor i nata del rap ataca.
Fills de la ruta destroy, fans del quinto i tapa.
He fet comboi amb Atupa, la Clika.
No xape la boca, soles la tapa una xica.
Anem per la vida amb una guerra interior,
butxaques buides, les mans al cor
el cor al vent, i lo millor?
Que del dolor tragam este somriure.
Som el que fem i fent açò mos sentim lliures.
Tancant un cicle i obrint portes.
Que continue la festa que l'estiu porte:
concerts, consciència i més alegria.
Que cada dia siga Carnestoltes.
És una ganga ser tan feliç en res.
Passar del lujo i la moda al MC del mes.
No compra joies ni roba, no té diners.
Però en el mic demostre, i aposte per ells tot el poder.
Ser o no ser, this is the question!
S'entenem tots, vénen temps bons.
No ens farem d'or, però que mai falten
estos ratets, estos raps i esta il•lusió.
Robert:
Ser o no ser this is the question
deus de ser sempre tu mateix eixa és la lliçó,
no et deixes portar pel que diu la societat,
no deixes que el teu cap, siga objecte de manipulació.
Jo disfrute amb música de qualsevol època,
des de nano jo vaig voler la meua oïda educar,
això vol dir que disfrute amb James Brown, Phill Collins ... Queen
Sonen molt heavys!
L'escenari és el jardí de ma casa
és lo més paregut a un orgasme mental... No estic exagerant!
crec que deuríem ser un poc més optimistes
que inclús en les errades traurem coses positives.
Així és com va el ritme a la meua ment
sobredosi de flow per al que està present
tu deixa't portar pel ritme, tu escolta'l bé
la vida és curta, tu disfruta-la... és un consell.
Tu ja l'agafes, el soltes, el dones...
les dones? agafe, les solte? jo mai eh...
Sóc un pervertit, sempre vaig tindre bona vista,
sé apreciar les corbes, com si fóra un bon artista.
I és que no puc parar de cantar,
la vida em somriu sense motiu i mi em té igual,
de vegades és millor deixar-se portar,
disfrutem aquest moment i el que en un futur ens vindrà.
Adrià:
Menesters i afers, fer un só que és mel,
més que res volem que ho passem bé.
Colló! Que ningú em talla el rotllo,
avui el que mane sóc jo. Au a menjar-se el món no?
Ho done tot per les converses amb amics
amb cerveses de barril, dins d'un habitat festiu.
Tampoc té preu que durant una nit d'estiu
una xica et seduïx i acabeu anant al llit.
Horitzontal passió sense tabús com Estellés.
Tota la nit on fire amb la melena al vent.
Amant del plaer animal, sense frens,
i després riurem. Voyeur de somriures.
Veure el sol sortir com a un quadre de Monet.
Sentir als seus colors freds pinzellades del cel.
Algun dia llegiré tots els llibres pendents
i proclamaré als vents: com vull ser, què vull fer.
De moment avancem. Donant tombs però content.
M'agrada com sóc, no com he arribat a ser.
El fi no justifica els mitjans,
però el que he patit ja ha passat no?A qui volem enganyar!
Adrià Aguilar amb total seguretat
si a la vida ha fracassat no dóna tot per jugat.
Pas a pas, tram a tram, tomb a tomb, bac a bac.
Dóna-li un somriure perquè et coste la meitat.
Fran:
Que mai se m'esborre esta cara de bon xiquet.
Que mai tinga pressa i que mai pare quiet,
hi ha massa per viure i tan poc de temps.
jo vull sentir correctament i en el moment pertinent.
Què? absorbir cultura és el meu hobby,
de música a pel.lis, de llibres a còmics,
fer teatre, posar-me a la pell dels altres,
buscar els arguments de postures que em son contràries.
Bona gent, ací present, contents,
conscients de què brillem, de què també fallem
però el balanç és positiu i hi ha motiu per l'alegria
any rere any millorem dia a dia.
Discutint, ens matem entre col.legues ,sóm violents
però si un amic fa falta, els primers, ahí estem.
sóm durs, però es façana, ens estimem,
i anem poc a poc a conviure aprenent.
Fem pinya, juguem a l 'Age, al Risk, al Trivial
i és que si no hi ha guita, sempre hi ha una alternativa.
jo sóc un narcisita però sóc més els meus actes
i per gaudir del meu reflexe en mi he hagut de fer pactes.
No som perfectes, però som de puta mare,
hospitalaris, amb bon humor, solidaris
no, hui no crec que puga queixar-me
vaig sense por a vore el que el futur em depare.
He triat aquesta cançó perquè m'ha semblat molt interessant. Ens fa reflexionar sobre la vida, veure que cal gaudir d'aquesta i no preocupar-se tant dels diners. Cal aprendre a vivir-la amb il·lusió i amb música de qualsevol tipus, ja que t'anima i t'estimula. Com diu la cançó '' la vida és curta, tu disfuta-la...és un consell''. A vegades és millor deixar-se portar, viure el moment i no pensar en el que vindrà després. La cançó parla també de com són els membres del grup, de com discuteixen entre amics, però en el moment que a qualsevol amic li passa alguna cosa, de seguida están per ajudar-lo. Són solidaris i alegres i sempre están pensant en fer música.
En conclusió, hi ha molt per viure i molt poc temps per a això. Tinc que dir, que cal viure cada moment com si fóra l'últim '' Carpe diem'', ix de festa, riu, fes el cabra, però sempre amb cap. La veritat que m'ha encantat la cançó i aquest ritme tant encomanadís. Espere que aquest grup continue fent cançons i com diuen ells, que gaudixen quan les fan.
Obrint Pas és un grup de música en valencià procedent de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals la qual destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seua cultura i tradicions. També tracten temes antifeixistes i antiracistes.
Àlbums:
1997: La revolta de l'ànima 2000: Obrint pas 2002: Terra 2004: La flama 2005: En Moviment! (CD)+Un Poble En Moviment! (DVD) 2007: Benvingut Al Paradís (CD)+Assaltant El Paradís (DVD) 2011: Coratge (Disc-Llibre)
Lletra de La Vida Sense Tu
La vida és un matí de cada dia quan et passava a recollir una caputxa negra, texans amples un mural descolorit.
La vida és una classe a Filologia on agitàvem el demà, un sol roig colant-se a l'assemblea apunts bruts, cabells daurats.
La vida és un dijous que acabaria al teu pis d'estudiants, quatre espelmes grogues a la cuina ombres nues, plats trencats.
La vida és un cel blau cap al migdia quan pujàvem al terrat una cançó d'Extremo, roba estesa València entre llençols blancs.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure cridar al vent, sentir-nos lliures la vida és desitjar tornar a nàixer córrer tot sol, sentir-te créixer la vida és el fred tallant les cares i una llàgrima incendiant les galtes la vida és entendre que he d'aprendre
a viure la vida sense tu.
La vida és mossegar la fruita dolça a les escales de Mercat Central pujar per Cavallers fins la Valldigna fumar oblits, cantar a crits.
La vida és una casa enderrocada creuant les Torres de Serrans "Amor, humor, respecte" a la façana foc i metralla a les nostres mans.
La vida és agafar el primer tranvia del Pont de Fusta al Cabanyal una ciutat taronja a les finestres un món en guerra als ulls cansats.
La vida és una barca abandonada que vam trobar davant del mar sentir-nos com dos nàufrags a la platja l'últim cop que em vas besar.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure cridar al vent, sentir-nos lliures la vida és desitjar tornar a nàixer córrer tot sol, sentir-te créixer la vida és el fred tallant les cares i una llàgrima incendiant les galtes la vida és entendre que he d'aprendre a viure la vida sense tu.
Hem triat aquesta cançó perquè ens va agradar que no començara com totes les cançons, sinó que començava amb uns versos de Vicent Andrés Estelles, també la van triar perquè ens va agradar que la lletra fera un "Tour" per València citant llocs com les Torres de Serrans, El pont de Fusta o el Mercat Central entre altres.
Pensem que la melodia és molt encomanadissa i et donen ganes de ballar pegant bots i fent el boig.
Tornat a la lletra ens agrada que use metàfores i que conte com una història en la qual pensem que conta la vida d'un dels components del grup des que és xicotet fins que és fa major.
Andreu Rifé i Oro (Barcelona, 10 de juliol de 1973) és un arquitecte tècnic, actor, cantant i compositor musical català. L'any 2002 comença a aprofundir en els seus estudis musicals, i un any més tard deixarà d'exercir definitivament d'arquitecte tècnic per centrar-se en les activitats d'actor i music. Entre el 2004 i el 2007 presenta les seves primeres maquetes musicals de caràcter de pop-autor. Però aquesta cançó (fil de llum,de l´album ping pong) junt a aquest compositor jo els vaig conèixer va ser fa dos estius veient polseres vermelles a la televisió i em va cridar l´atenció la cançó, que forma part de la banda sonora d´aquesta serie i la vaig buscar i em va agradar molt.
Açí us deixe la lletra:
Quan sento que tot s'ha acabat
Que no se aixecar el cap
Que no tinc forces per continuar cap endavant
Quan sento que me fet petit, que ja no crec en mi
Que el món continuaria igual si jo no fos aquí
Llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant
La meva orella escoltant, la teva veu, baixet parlant
Dient que guanyar-me el destí nomes dependria de mi
I vaig prometre aprendre el repte a partir de aquell instant
RESPIRA, ESPERA, AIXECAT SENSE PRESA
INSPIRA, REFESTA, LA VIDA AL MON T'ESPERA
RESPIRA, ESPERA, AIXECAT SENSE PRESA
INSPIRA, REFESTA, LA VIDA AL MON T'ESPERA.......
Quan sento que res té sentit
Que el món esta girat
No se com posa un peu a terra i recomença
Quan sento que no queda res, del que sempre he lluitat
I cau cada desig que m'ajudava a avença
Torno altre cop a recorda la teva cara el meu davant
La meva orella escoltant, la teva veu baixet parlant
Dient que guanyar-me el destí nomes dependria de mi
I vaig prometre aprendre el repte a partir de aquell instant
RESPIRA, ESPERA, AIXECAT SENSE PRESA
INSPIRA, REFESTA, LA VIDA AL MON T'ESPERA
RESPIRA, ESPERA, AIXECAT SENSE PRESA
INSPIRA, REFESTA, LA VIDA AL MON T'ESPERA RESPIRA, ESPERA, AIXECAT SENSE PRESA
INSPIRA, REFESTA, LA VIDA AL MON T'ESPERA
RESPIRA, ESPERA, AIXECAT SENSE PRESA
INSPIRA, REFESTA, LA VIDA AL MON T'ESPERA.......
Teràpia de shock és un grup de pop-rock català creat l'any
2006 per uns joves de les Preses (la Garrotxa). Aquest grup va tindre una gran
audiència quan van apareixen com a banda sonora en polseres vermelles.
La seua historia comença a l'estiu de l'any 2006, Ferran
Massegú,Jaume Sucarrats (que tocava la guitarra) i un grup d'amics,es van trobar en diverses ocasions per tocar plegats diverses, cançons
amb guitarra acústica i veu. Per conseqüència d'aquestes trobades van començar
a compondre algunes melodies que amb el temps van anar-se convertint en cançons
com Carla i Sense tu. Gerard López es va incorporar al grup quan només tenia 13
anys. Setmanes més tard es va incorporar el baixista Olite Albert Parés. La seua
primera actuació va ser a la festa d'estudiants de Sant Tomàs, a la discoteca
Kratter's. El 15 d’agost, Teràpia de Shock va presentar la cançó Sense Tu a un
dels seus concerts, en què van ser el grup més votat pel públic assistent que
els va atorgar el Premi Popular.
Com un dia que plou i et quedes a casa,
Estàs tot sol i no hi ha ningú,
Només hi ets tu amb els teus records,
Que s’ha perdut,
I recordes tot l’ho bo,
Recordes l’ho millor,
Històries amb amics, històries d’amor,
Que et van passar,
Ja fa molt de temps,
Quan hi havia amor.
Intentar rectificar,
Intentar-ho arreglar,
Però ja és massa tard,
Ens va afectar,
El que vas dir no va estar bé
El que vas fer va ser restrer,
I ara ja no hi pots fer res
I cridar més fort
I no sé contestar
I sentir-te avui,
Plorar d’amagat,
Caminar tot sol,
Amb ningú al costat,
És la soledat,
Jo ja l’he passat,
I cridar més fort
I no sé contestar
I sentir-te avui,
Plorar d’amagat,
Caminar tot sol,
Amb ningú al costat,
És la soledat,
Jo ja l’he passat,
I amb el pas del temps,
Els recordes per dents
Se’ls emporta el vent
Tels borra de la ment,
Però en el teu cor perduraràn,
Eternament,
Tens por de que s’ature el temps,
Que et quedes sol en aquest moment,
Sense on anar,
Sense on dormir,
I amb qui parlar,
No dius el que sens,
No vas amb ningú,
Estàs tu tot sol,
Estàs perdut,
Camines tot sol,
Mirant al passat,
Ja no tens rés,
Tot s’ha acabat,
(tot s’ha acabat)
I cridar més fort
I no sé contestar
I sentir-te avui,
Plorar d’amagat,
Caminar tot sol,
Amb ningú al costat,
És la soletat,
Jo ja l’he passat,
Si et pregunten per mi,
(els diré.......)
Els diré que ja has marxat,
Que ja mai més no tornaràs,
Ja has passat la soledat,
Ja l’he passat,
(Jaaa hee....)
Ja he caminat,
Ja he recordat,
Ja ho he plorat,
Ara tot ja s’ha acabat,
Tot s’ha acabat,
I cridar més fort
I no sé contestar
I sentir-te avui,
Plorar d’amagat,
Caminar tot sol,
Amb ningú al costat,
És la soledat,
Jo ja l’he passat,
Jo ja l’he passat
Aquesta cançó, no sabia que havia estat emesa en una de les
sèries que més m'han agradat des del primer moment que la van treure. La sèrie
a mi em va captivar moltíssim i les cançons d'aquest grup li donaven un aire i
un ambient més sentimental i bonic del que la sèrie ja ofereix per si mateixa,
ja que la sèrie és trista, però ens fa reflexionar sobre els nostres problemes,
ja que moltes vegades sofrim per coses insignificants, ja que en molts altres
llocs hi ha gent que veritablement està sofrint i a mi aquesta sèrie em va fer
veure les coses d'una manera molt diferent.
D'altra banda, la cançó té com a tema principalment sobre la
vida, sobre el difícil que pot arribar a ser el món que ens envolta. Tots som
persones i tots tenim fallades al llarg de la nostra vida, moltes vegades les
coses van poder haver estat diferents, vam poder fer-la d'una forma o una
altra, però a pesar que el dia a dia moltes vegades se'ns fa lent i dolorós, la
vida passa ràpida i quan no ho veges ja ha passat una llarga part de la teua
vida. El futur de les nostres vides ho triem nosaltres i una vegada triem una
destinació, est és irremeiable ja no podem fer gens per canviar-ho i moltes
vegades ens penedim d'això i ens adonem de coses que hem fet malament en la
nostra vida i que ara a causa del temps no podem aconseguir-les solament
recordar-les, assimilar-les i veure la part bona, la part bonica i increible
de la vida i no mirar enrere.
Per finalitzar després d'aquesta llarga opinió, espero que
qui el vega s'anime a escoltar la cançó i a recordar la seva vida passada
mentre l'escolta i que expresse el que ha sentit, ja que encara que no sigui la
música més popular del món ni sigui la millor música que existeix, provoca una
repercussió, bona, madura i sobretot humana. Així que animar-vos.
Aspencat naix el 2005 i està format per membres de diferents pobles de la Marina Alta (País Valencià). L'eclosió de la banda va tindre lloc entre els 2005 i 2007 quan tocaren en festivals com Arrels, l'Aplec dels Ports o la Gira d'Escola Valenciana. L'any 2007 s'autoprodueixen la primera maqueta amb el títol de La festa està servida i el 2009 enregistren el seu primer disc d'estudi: Obri la llauna. El 2010 serà l'any de més èxit del grup, que fins i tot traspassarà les fronteres actuant a França. Després de l’èxit de la gira “Obri la llauna Tour 2010”, Aspencat presenta el seu tercer treball Naixen Primaveres, amb lletres més combatives. Aquest treball es caracteritza pel predonimi del reggae, el dub, l'ska i els sons electrònics conjuntament amb la lírica desafiant que més els caracteritza.
Lletra
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Per camins d'horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s'ha viscut encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d'una esperança que camina fermament
I transforma aquest present
El Cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més
Hui vull fer l'amor de matinada
Hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés
Veig murals a les parets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
Quan l'Albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys i les corbelles sobre sendes de paper
Creix la flor del taronger
Davant les torres de Serrans
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Dels portals d'una València
On sona la freqüència del cor de Benimaclet
Amb Tereses i Bassets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
És difícil oblidar les façanes d'aquell temps
I els amants que s'estimaven quan la por era el segell
I el futur d'aquells infants que miraven els estels
Il·lusions d'un gran present!
Tu i jo som rebels del temps i la distància
Alumnes de l'amor, amants de la insolència
Poetes d'aquesta nit, pintors del nostre llit
Les coses impossibles d'explicar d'aquesta ciència
Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia,
d'amors impossibles som la paradoxa,
som pretèrits imperfets de la nostra història,
som aquell record inoblidable en la memòria
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
És una de les cançons que més ens han agradat en valencià. Té un ritme molt mogut i encomanadís. Parla de temes importants com són l'amor i la rebel·lia. També anomena barris molt coneguts de València i molt propers a nosaltres com és el Cabanyal.
La Gossa Sorda és un grup musical de Pego (Marina Alta, País Valencià). La seua música té ritmes de Ska, Rock, Reggae i Punk amb la utilització de molts compasos mediterranis i altres influències. Fan Servir instruments com la Dolçaina. Les seues lletres en català ataquen els fonaments del sistema, la injustícia de l'ordre social i mundial actual, la Lluita per salvar el País Valencià, el consumisme, la corrupció política, la crisi econòmica i l'integrisme religiós.
El grup naix l'any 1997, i a les primeries de l'any 1999 es decideixen a fer el seu primer concert. Dos anys després, trauen la seua primera maqueta La Gossa. Amb l'arribada del seu primer disc s'obren camí cap altres indrets de l'àmbit lingüístic català, actuant a Catalunya. La cançó Ball dels Rojos pertanyia al àlbum Garrotades.
MIRA, JA SAPS DE QUÈ PARLE
DE QUÈ VA LA HISTÒRIA
DELS SANTS INNOCENTS.
EIXIREM A NIT FOSCA
QUAN CAUEN LES BOMBES
SOBRE RAMALA, FALUJA, MAZAR E
SHARIF.
NO VOLEM KALASHNIKOVS PER ARA
I ESPEREM NO VOLER-NE MAI.
BALL DE ROJOS.
SABEM MOLT BÉ
QUE LES BOMBES QUE ENS CAUEN
SÓN SELECTIVES, ALIENANTS, INVISIBLES,
FREC A FREC, ENTRE EL FUM I LA GENT
AVUI NO PORTEM DOL
AVUI SOBREVIUREM.
SI ARRIBEM FINS AL MIGDIA
ASSALTAREM TOTS ELS PALAUS D’HIVERN.
BALL DE ROJOS.
CONTINUA LA PARTIDA
CONTROLANT QUE NO SAGNE LA FERIDA,
SABENT QUE ÉS MÉS IMPORTANT EN LA
VIDA
TINDRE UN POBLE I UNA FAMÍLIA.
GERMÀ,
TU QUE VIUS TAN PROP,
LA NOSTRA SANG ÉS PURA ADRENALINA,
TOT EL QUE CAU TORNA A ALÇAR-SE I
CAMINA.
Hem triat aquesta cançó perquè la Gossa Sorda és el grup que més ens agrada i el que habitualment sentim quan escoltem cançons en català o en valencià. Aquest, és un conjunt que parla de temes actuals, com són la política, la crisi i per això agrada a la gent i ens a abellit a nosaltres. Realitzat per: Mario, Ismael i Nacho
