diumenge, 11 de febrer del 2018

LLUÍS LLACH - La gallineta

Entrada 1

L’any 1972, cap a les darreries del règim dictatorial franquista, Lluís Llach compon la Gallineta, una cançó d’autor plena de metàfores que denuncia la repressió de la dictadura en terres catalanes.

Lluís Llach (Verges, Girona, 1948) és un cantautor que compon en llengua catalana obres que destaquen per la seua força lírica i el rerefons social de les seues cançons. En els seus inicis va formar part dels Setze Jutges, un grup que va cercar la renovació de la música popular a Catalunya dins del moviment de la nova cançó. Lluís Llach ha interpretat altres cançons tan cèlebres com L'estaca o El bandoler, que en els anys setanta es van convertir en himnes democràtics contra l'opressió de l'Estat espanyol.

La lletra d’aquesta cançó revolucionària –com són gran part de les cançons escrites per Lluís Llac- instiga a la convicció de dir prou front l’opressió viscuda en aquell temps i també en el nostre– doncs hui en dia encara la seguim sentint cantar a cappella en moltes manifestacions com les que reclamen l’alliberació dels Jordis i consellers que ja porten quasi 4 mesos empresonats. -, i és per això que l’he escollida.

El curs passat a classe de valencià vaig tindre l’oportunitat de poder estudiar a Lluís Llach, una figura admirable i molt important en la lluita contra la dictadura, qui a través de les seues cançons va contribuir a la manifestació contra una repressió massa llarga i que hui en dia encara queda vigent. Malgrat que ja havia escoltat l’Estaca, mai havia sentit la lletra d’aquesta cançó, i va ser quan vaig començar a indagar per YouTube que vaig trobar la Gallineta, què és junt l’Estaca les cançons que més m'agraden d’aquest autor.

Per la seua melodia apagadissa, per la seua lletra reaccionària del moviment obrer contra l’abús de poder de l’Estat contra el poble i per la seua història, la gallineta de Lluís Llach esdevé una cançó obligada i plena de motivació per a tots aquells que volen seguir fent front a aquest món tot ple d’injustícies.



LLETRA:




La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.


Entrada 2

El 7 de maig de 1948 naix Lluis Llach a Girona. El seu pare és metge, fill de terratinents i la seua mare és una mestra (havia rebut una educació burgesa). Als 15 anys comença a Barcelona els seus estudis d’enginyeria i dos anys després, es matricula a la Facultat d’Econòmiques.
En 1967 entra en contacte amb el grup intel·lectual d’ “Els Setze Jutges”, desprès es denominaria “Nova Cançó”. El 22 de març de 1967 a Terrassa canta per primera vegada, el seu primer concert.
En 1969 publica el primer disc on es troba la cançó “L’estaca” que  esdevé himne de totes les reivindicacions als Països Catalans. En 1970 debuta a Madrid en un concert, l'opressió franquista li prohibirà que cante per un període de 4 anys. Motiu: “revolucionar  al públic amb la mirada”, també per defendre el català. Lluis s’exilia a Paris. comença a cantar en diferents països: França, Suïssa, Alemanya..
En 1974 torna a Espanya i, és en 1975 quan presenta el disc "Viatge a Ítaca", el més venut amb 150.000 exemplars. En un dels seus recitals és detingut per la policia i torna a exiliar-se, ja que torna a ser un cantant prohibit a Espanya.
Després de la mort de Franco, torna de nou a Espanya en 1976, iniciant una nova etapa.
Des d'aquest moment prossegueix la seua carrera musical amb molts reconeixements i èxits de la mateixa
Treballs més importants:  Els èxits de Lluis Llach (1969) ( inclou l’estaca, a cara o creu...),  Ara i aquí (1970), Com un arbre nu (1972), I si canto tris (1974), Viatge a Ítaca (1975), Campanades a morts (1977), I amb el somriure, la revolta (1982), etc....

La cançó

L'estaca va ser composta en plena dictadura del general Franco, és una cridada a la llibertat i a la lluita per alliberar-se de la dictadura. Ha sigut traduïda en molts idiomes, i s'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat.
A la cançó s'indica que l'única forma d'alliberar-se de la dictadura és amb l'acció conjunta; la lluita és dura però no cal parar.

Hi hem elegit aquesta cançó no sols perquè ens haja agradat sinó pel que simbolitza, la lluita contra el franquisme d’un poble que ha estat molts anys oprimit i que vol fer tot el que siga possible per canviar-ho. A mes a mes l'hem triada pel ritme i la tonalitat distinta del que en estem acostumats.

Bibliografía 
Wikipedia y la pàgina oficial de Lluis Llach.



ADRIÁN GARCÍA I PABLO RIUS 1ºBACH H

3 comentaris:

María Zambrano ha dit...

Com podem veure en aquesta publicació, “La gallineta” és una cançó que amb la seua lletra denuncia el règim dictatorial franquista i reivindica els drets de la ciutadania. Lluís Llach és un cantautor català i l’autor d’aquesta gran obra. Ell va nàixer en 1948, després de la guerra civil espanyola, i va viure de primera mà la repressió catalana.

La dictadura, a Catalunya, complementà a més la supressió de les llibertats democràtiques amb la repressió de la cultura catalana. El seu caràcter totalitari i els seus objectius unificadors significaren la imposició d'una sola cultura i una sola llengua, la castellana. Lluís Llach va ser un més que es va oposar a l’eliminació del català i de la resta de llengües. I justament per lluitar per defensar els seus drets, va exiliar-se durant un temps a París.

Cal dir que aquest home ha sigut molt valent, ja que les seues cançons van ser publicades en l’època franquista. Tant en la seua cançó més popular, L'Estaca (composta l'any 1968), com en aquesta, La gallineta, l’autor utilitza moltes metàfores. Aquest recurs estilístic té com tema principal l’esclavitud del poble català en mans del franquisme i defén la idea que és l’hora de trencar les cadenes per a ser ciutadans lliures.

Un exemple on es pot contemplar fàcilment aquest tipus de metàfores és en el primer paràgraf i en la tornada. En aquest fragment de la cançó: “La gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou” Lluis Llach fa referència del fet que el poble català està fart i que ja va parar de complir les ordres establertes d’un dictador. I en la tornada: “La gallina ha dit que no, visca la revolució.” es veu clarament el fi de la cançó, animar a la gent a alçar-se perquè ja ha patit molt.

El ritme és molt animat des del principi i el cantant baríton crea un ambient especial quan escoltes la seua veu. Però com ja he comentat, la lletra, en tindre molt de significat, fa d’aquesta cançó tot un himne revolucionari i crea una eixida cap a la revolució tan volguda i desitjada per als pobles catalans-parlants.

Per això, s’ha de dir que aquesta obra ha tingut el resultat esperat, arribar a tothom. Lluís Llach, com a activista polític i gran geni de la música, ha creat un símbol representatiu que encara perdura en el nostre temps i que perdurarà molt més. Per últim, cal donar-li les gràcies i esperar que gent com ell mai ens deixen a soles, la seua força de voluntat és el nostre exemple a seguir.

Christian Paul ha dit...

Hola, bon dia, sóc Christian Paul i aquesta vegada us comentaré la cançó de “La Gallineta”, de Lluís Llach, un cantant i activista polític, on amb aquesta cançó ens vol donar un missatge subliminal de revolució, però no amb les gallines, sinó amb el règim franquista dins de Catalunya, amb el seu disc “Com un arbre nu”, que va fer al 1972, una data molt propera a la caiguda del franquisme.

És una cançó molt ben feta, a causa que al ritme, en compte de ser un ritme trist pel fet que tracta el tema d’un poble oprimit, l’autor ho porta cap a un ritme més animat i poderós amb la fi de fer un moviment revolucionari, es a dir, per a que la gent puga tindre un himne que poder cantar orgullosa.

La cançó també és molt bona en l’àmbit metafòric, ja que no parla directament del règim, sinó que parla de les gallines (el poble català), estan fartes de l’opressió, com es pot veure a l’inici de la cançó amb “La gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou, a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que m'esclavitza. I si em vénen ganes de fer-ne em faré venir un restrenyiment, no tindrà cap més ou calent el que de mi se n'aprofita”, un crit en contra de l’opressió, un crit de completa rebel•lia.

Aquesta cançó ja la coneixia perque la vaig vore l’any passat, amb la professora Cristina, però m’ha agradat prou que estiguera ací la cançó, ja que des l’any passat ja em va agradar. Així que espere que vos agrade també a vosaltres.

Clara Goldstein ha dit...

Recorde encara quan els meus pares cantaven “la gallineta” quan jo era xicoteta, i dien que, en la seua juventut, tothom la cantava, que va ser, durant algun temps, la veu de la revolució dels joves. Es tracta d’una cançó composta per Lluís Llach quan estaba present encara el règim dictatorial franquista.

El ritme de la cançó és entretingut, ràpid i emocionant, és capaç de complir la funció que pretén: la d’alçar a la gent i fer-la cantar. És rápida i apagadissa i mai cansa. La lletra de la cançò és el que fa d’aquesta un himne democràtic contra l’opressió de l’Estat Espanyol. Està plena de metàfores, per tal de denunciar la repressió de la dictadura.

Un exemple de metáfora el trobem en el mateix primer vers, quan diu: “La gallineta ha dit que prou, ja no vull pondré cap més ou”, fa referencia a que el poble català està cansat de sofrir, i vol la revolució, cosa que s’explica en el mateixa tornada “La gallina ha dit que no, visca la revolució”. Així doncs, la cançò li fa a la gent cridar fort, lluitar, fer-se escoltar.

Moltes cançons de Lluís Llach varen ser publicades en l’època franquista, una época de repressió i por, de censura, de prohibició. Malgrat açò, Llach ompli les seues cançons amb metàfores, dirigides directament a l’opressió que s’estava experimentant i animen a la gent a lluitar i a reclamar la seua llibertat.