dijous, 19 de novembre de 2015

Els Amics de les Arts – Ja no ens passa

Els Amics de les Arts són un grup que va nàixer en 2005 a Barcelona. Els seus membres són Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué. Es van fer populars gràcies al disc «Bed & Breakfast». Els seus següents àlbums varen ser «Espècies per catalogar» i «Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure». És un grup pop amb pinzellades de música electrònica. Les lletres parlen de situacions quotidianes i entre els seus recursos estilístiques destaquen els jocs de paraules i la ironia.

Lletra:
Ja no ens passa i no ens en amaguem
que dúiem anys fent el paper,
fingint que cada dia el rebíem
com si fos el primer,
genial que fort, que bé.

Ja no ens passa, ja no estem tan segurs
que tinguem grans coses a fer,
i que un destí ens esperi
amb els braços oberts
i ens digui només tu podies ser.

Doncs ja no ens passa
tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem,
l'assalt al tren de Glasgow va ser un joc de nens
no fem
ni un pas en fals
planifiquem, no ens arrisquem i clar,
no ens passa,
ningú no ens va avisar,
va ser d'un dia per l'altre
ho vam
trobar a faltar.

Ja no ens passa ja no ens enamorem
que no volem fer el passerell
abans de caçar l'os hem venut massa cops la pell
i el mal que fan no cura el temps,

Ja no ens passa mil dòlars pel primer
que ens porti aquí davant algú
capaç d'escriure versos
que ens facin un nus al coll
una cançó que ens ho regiri a dintre tot

Perquè no ens passa
ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Ja no ens passa ja no sortim de nit
que l'endemà no som ningú
i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig
que ja podríem ser els pares d'algú
i això ja és massa

Ja no ens creiem a cap dels qui dieu
sabeu que a mi que no hi ha un pam de net
però quan mai us enxampen res,
aquí tothom es fa el sorprès
Au
! Vinga! A fer punyeta tots!

Que ja no ens passa
ningú no ens va avisar,
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Opinió personal:
La cançó m'encanta, el missatge que transmet també i el vídeo també, tot perfecte. La cançó m'encanta pel ritme, la melodia, les veus dels xics són molt bones... El missatge m'agrada perquè és una situació que li pot ocórrer a qualsevol, voler ser lliure i sense anadures. El vídeo també m'ha agradat per l'edició però no entenc la part del músic, crec que vol dir que no és la seua passió i fuig perquè no és el que li agrada de veritat però no sé, la meua opinió.

2 comentaris:

Ali Goldman ha dit...

Bon dia.
La cançó esta molt bé, reflecteix els sentiments que tenim la majoria a voltes i el ritme és molt alegre.


El ritme amb la guitara queda molt bé, i en conjunt amb la resta dels instruments fan un ritme que és molt alegre que a voltes no connecta amb la lletra però per la resta és un gan ritme.


La lletra, reflecteix una situació que ens ha passat a tots, on hem de fer cosses que volem o no ens deixen ser lluïres. Jaume, jo crec que la part del músic vol dir que ell no vol estar a un conservatori fent un concert sinó que vol improvisar i tocar la música que a ell li agrada. La lletra dona ganes de fer el que més vols sense pensar, anar a l’aventura.

Una gran cançó Jaume. Adéu. Guitara.

Diego Thomson ha dit...

Bon dia,

Crec que la cançó està prou bé, començant perquè la música en valencià o català en aquest cas, no m’agrada res. El ritme és prou melòdic, els acords de guitarra són bàsics però amb bona sonoritat, a més el piano li dóna un plus a la cançó i la endolceix.

Continuant amb la lletra i el missatge de la mateixa, pense al respecte que és una molt fàcil d’introduir a qualsevol persona, ja que tots hem passat per moments desagradables o que no estàvem segurs del tot de fer-ho o no, aquest tema o cançó ens anima a què de volta en volta puguem fer el que ens abellisca sense veure'ns condicionats per cap pressió o estímul, com és l’exemple de la precipitada boda a la qual la dona no està còmoda i fuig, i també l’audició de l’home que toca el violí al qual no li agraden les restriccions a la música i vol tocar altres coses (eixa és la meva impressió, l’art té moltes maneres de veure-ho).

La meva conclusió final és que tothom hauria de tindre clar el que vol fer amb la seva vida abans de penedirse massa tard. Hem d’ensenyar-nos a donar-nos més plaers i menys disgustos que sempre hauran moments roïns a la nostra vida, per tant: viu i fes-ho de la manera que més t’agrade! Bona cançó Jaume! (R)