MANEL- Al mar

Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons barregen el pop amb música folklòrica. Van llançar el seu primer disc al mercat l'any 2008, titulat, Els millors professors europeus; el segon, 10 milles per veure una bona armadura, el 2011; el tercer, Atletes, baixin de l'escenari, el 2013 i el quart, Jo competeixo, el 2016. Segons alguns crítics tenen elements en comú amb altres artistes catalans com Jaume Sisa, Pau Riba o Antònia Font, i amb altres d'internacionals com Beirut o Sufjan Stevens.

Al mar narra la història d'amor d'una parella i com evoluciona la seva relació a partir de les activitats que han fet junts. Banyar-se al mar junts és quelcom que encara no han fet plegats i que esdevé un símbol, d'aquí el títol del tema, que es va repetint com a tornada al llarg de les diferents estrofes. Per això el mar actua com a element estructurador de les tres parts de la cançó, que representen el passat, el present (a la platja) i el futur de la parella, quan tornaran a repetir el bany.

La música va ser creada en combinació per dos membres de la banda, Roger Padilla i Guillem Gisbert i aquest últim és l'autor del text.

 És una cançó lenta amb un bon ritme.

LLETRA

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,

tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,

tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,

tu i jo hem cantat a la vora del foc.

Tu i jo hem buscat coses similars,

tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,

tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,

però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

Al mar! Al mar!

Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,

juguem a pala grega esquivant passejants,

a l'horitzó es divisen les veles

d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.

Dormo una estona, ara que bufa de mar,

així estirada se't veu espectacular,

llarga i blanqueta a la sorra llegint

intrigues vaticanes de final inesperat.

És abusiva tanta calor,

t'incorpores i et poses bé el banyador,

amb un peu calcules com està l'aigua

i tot està llest per tal que entrem al mar.

Al mar! Al mar!

 Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,

i si malgrat la feina trobem un matí,

no em perdonaria mai, no podria assumir,

no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.

Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,

hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,

tu i jo asseguts a la barra d'un bar,

sona bona música i som davant del mar.

Al mar! Al mar!

Catalina Ioana Nuta (1º Batx. H)