Manel
és un grup de música de Barcelona que canta en català.
Les seves cançons barregen el pop amb música folklòrica. Van
llançar el seu primer disc al mercat l'any 2008, titulat, Els
millors professors europeus; el segon, 10 milles per veure una
bona armadura, el 2011; el tercer, Atletes, baixin de
l'escenari, el 2013 i el quart, Jo competeixo, el 2016. Segons
alguns crítics tenen elements en comú amb altres artistes catalans
com Jaume Sisa, Pau Riba o Antònia Font, i amb
altres d'internacionals com Beirut o Sufjan Stevens.
Al
mar narra la història d'amor d'una parella i com evoluciona la
seva relació a partir de les activitats que han fet junts. Banyar-se
al mar junts és quelcom que encara no han fet plegats i que esdevé
un símbol, d'aquí el títol del tema, que es va repetint com a
tornada al llarg de les diferents estrofes. Per això el mar actua
com a element estructurador de les tres parts de la cançó, que
representen el passat, el present (a la platja) i el futur de la
parella, quan tornaran a repetir el bany.
La
música va ser creada en combinació per dos membres de la banda,
Roger Padilla i Guillem Gisbert i aquest últim és l'autor del text.
És una cançó lenta amb un bon ritme.
LLETRA
Tu i jo
hem sopat en bons restaurants,
tu i jo
hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford
Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc.
Tu i jo hem
buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de
pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra
història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.
Al
mar! Al mar!
Plantem les tovalloles, convido a uns
gelats,
juguem a pala grega esquivant passejants,
a l'horitzó
es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist a la cala del
costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada
se't veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra
llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva
tanta calor,
t'incorpores i et poses bé el banyador,
amb un
peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que
entrem al mar.
Al mar! Al mar!
Així doncs, si un
dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un
matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te
amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d'aquí, a l'altra
banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu
i jo asseguts a la barra d'un bar,
sona bona música i som davant
del mar.
Al mar! Al mar!
Catalina Ioana Nuta (1º Batx. H)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada