SARA QUEVEDO SANCHEZ, 1ºBACH HUMAN
LLETRA:
Ara creus les mentides i et veus
endinsat en una pel·lícula d’acció
on moren els herois.
Publicar i descriure el que vius;
una historia inventada et fa sentir més viu.
Ningú ha vist el teu perfil.
Disculpa la intrusió,
volia presentar-me.
A voltes no sóc jo,
seré el que vulgues tu.
Mai dic el que et vull dir
ni faig el que he de fer.
Busque un vestit millor
per a ser el que no sóc.
Tal volta miraràs
com oblidar la distància,
i no ens podrem tocar.
No estem prop, no ens tenim.
I el món segueix girant,
cadascú amb una història.
Sols queda recordar
com cremàvem la nit.
T‘escriuré mil paraules al mur
i viuré amagat entre punts suspensius.
Et descriure els meus ulls.
Si camine i et trobe al carrer,
no estaré preparat per a dialogar;
faré com si no fos allí, o no estigueres.
Tal volta miraràs
com oblidar…
I el món segueix girant,
cadascú…
Demanarem a crits
que avui no sonen les alarmes.
Tan sols ens queden les paraules,
trencar amb el silenci.
1 comentari:
La cançó d’esmoking souls -murs- m’agrada perquè el gènere és de la música que normalment escolte com - rock, metal -, parla quan de vegades t'introdueixes en un lloc sense permís, aleshores els humans, estem predisposats a cometre errades i més a més quan estàs enfadat.
Però intentes que no siga així, intentes tapar-ho, vestint-te d’una altra manera o recordant les coses bones que has viscut i donant a la persona que vols el millor de tu.
Són representants d'una generació de joves que des de menuts han explorat els territoris ocults de la música. Joves crescuts als temps de la incertesa però que l'han aprés a guanyar-la a colp de cançó. Ho han mamat als paisatges de la seua Marina Alta. La terra en què han germinat bona part de l'escena musical del País Valencià.
Publica un comentari a l'entrada