dimecres, 25 de maig del 2016

TERÀPIA DE SHOCK - Sense tu

Teràpia de shock  és un grup de pop-rock català, creat l'any 2006 per un grup de joves de Les Preses (La Garrotxa). El grup va aconseguir un especial renom després de ser la banda sonora de la sèrie de TV3 Polseres vermelles.

Durant l'estiu de l'any 2006, Ferran Massegú, que ja cantava amb un grup d'amics, i Jaume Sucarrats, que tocava la guitarra i li agradava compondre cançons, es van trobar en diverses ocasions per tocar junts diversos temes amb guitarra acústica i veu. Arran d'aquestes trobades van començar a compondre algunes melodies que amb el temps es van convertir en cançons com Carla i Sense tu (Sense tu). Gerard López es va incorporar al grup quan només tenia 13 anys. Setmanes més tard es va incorporar el baixista d'Olot Albert Parés. La seva primera actuació va ser a la festa d'estudiants de Sant Tomàs, a la discoteca Kratter's.

Teràpia de Shock va presentar la cançó Sense tu al Concurs de la Cançó de Salitja, en què van ser el grup més votat pel públic assistent que els va atorgar el Premi Popular.

'Sense teu' és un dels temes més emotius de Teràpia de Shock. És un dels seus temes emblemàtics i amb el qual van començar. Va ser la seva presentació al Concurs de la Cançó de Salitja i també la banda sonora de 'Polseres vermelles'. Una balada molt bonica amb Ferran Massegú acompanyat de la guitarra de Jaume Sucarrats.

Personalment, voldria dir que és una cançó que escolte molt a casa, ja que la lletra m'encanta. La vaig descobrir per primera vegada a la sèrie Polseres vermelles que feren a la televisió, i des d'aquell dia no pare d'escoltar-la. Es tracta d'una lletra d'amor molt delicada i bonica, i la recomane a tota aquella persona a qui li agraden les cançons amoroses.

Aquí us deixe la lletra perquè pugueu gaudir d'ella:

És de nit,
És tot fosc,
Estic sol,
I no hi ha ningú
És de nit,
Un record
Dins el cor
Ella hi és a dins

Els seus ulls,
Són brillants,
Un somriure extravagant,
Ja no hi és,
L'he perduda,
Va marxar,
Lluny del meu abast
I sempre estarà al meu cor...

Sense tu, jo no puc,
Sense tu, si no hi ets,
Sense tu, jo no sóc ningú.

És de nit
És tot fosc
No estic sol, no ho estic
Tu estàs amb mi.

Els seus ulls,
Són brillants,
Un somriure extravagant,
Ja no hi és,
L'he perduda,
Va marxar,
Lluny del meu abast
I sempre estarà al meu cor...

Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc mirar
Jo no et puc sentir

Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc tocar
Jo no et puc besar

I sempre estaràs al meu cor...


Maria, 1Batxillerat

4 comentaris:

Sabrina Mill ha dit...

Bona vesprada!

Aquesta cançó m'aparegut molt molt però que molt emotiva, és molt dolça, molt brillant, molt bonica i la veu del xic li dona un toque molt especial i delicat.

Jo no sol sentir música en valencià, tampoc en castellà, molt més en anglès, però cançons com aquesta fan que m'agrade la música en valencià, o en català, perquè tenen una sonoritat agradable i peculiar.

Sense dubte, efectivament, molt bona recomanació, jo també la recomane!

Un comiat molt gran!!

Claudia Du Chatelet. ha dit...

Bon dia a tots i a totes

Jo no conec molts grups en valencià o català, però aquesta cançó en concret m'agrada moltíssim: serà la veu del cantant, la lletra o la història, no ho sé...

Em vaig vore la serie de “Polseres vermelles”, i per això conec la cançó, tal volta perquè relacione la lletra a la història em pareix més emotiva.

Tractava d’uns xics que estaven al hospital, per problemes de cor, discapacitats, anorèxia, en coma o càncer. Es van conéixer ahí i van formar un grup, la xica i un xic es van enamorar, ella es va recuperar de anorèxia i va eixir de l’hospital per ell va empitjorar de càncer, portava tota la via amb quimioteràpia i no volia seguir amb ella aixi que el deixa...

Per tot aixo es que m’agrada aquesta cançó.

Besos. Claudia Du Chatelet.

Paula Roussel ha dit...

Aquesta cançó es titola “Sense tu” i es del grup Teràpia de Shock. Va ser presentada a un concurs on guanyà el premi popular per ser la favorita del públic. Però quan realment va passar a ser coneguda, fou quan començà a formar part de la banda sonora de la sèrie catalana de reeixit «Polseres vermelles».

Personalment fou en aquesta sèrie on jo la vaig escoltar per primera vegada. Des del primer moment em va encantar. Aquesta és una sèrie molt emotiva, plena de girs inesperats i de lliçons que ens ensenyes a veure la vida d’una manera diferent. També ens fa ser conscients de totes les coses que tenim i no sabem apreciar i de com d’afortunats som amb les vida que ens ha tocat viure. Aquesta cançó, amb la seua melodia i la seua preciosa lletra, acompanya a la perfecció la trama de la sèrie i ens apropa als personatges, fent-nos empatitzar amb ells des del primer moment.

Pel que fa concretament a la lletra, em sembla preciosa. És una lletra dolça i amb molt de sentiment que ompli d’emocions a qui l’escolta. Parla d’una manera molt tendra d’una xica mentre la descriu i després diu com malgrat que ella se’n va i ell la ha perduda, ell no pot oblidar-la perquè no és ningú si ella no està allí. Segons com jo la interprete, quan l’autor diu que és de nit i és tot fosc, ho fa perquè la troba a faltar. I encara ambla seua imatge al cap, si ella no hi és i li falta al seu costat, és com estar perdut a la nit aferrant-se al seu record.

Crec que el ritme de la cançó és perfecte per acompanyar aquest missatge i que l’autor aconsegueix arribar al públic d’una manera molt bonica. Aquest tema m’ompli de tranquil·litat i em transporta a un altre lloc ple de pau. En la meua opinió, és una molt bona per qualsevol persona que desitge trobar una cançó amb significat on la lletra i la melodia s’ajuntin d’aquesta manera tan esplèndida

Rosa Sanchis ha dit...

Comentaris deixat en una altra entrada que hem esborrat:

ali bouchih ha dit...

la veritat que aquesta canço no m'agradata molt
27 de setembre de 2013

Jordi i Diego ha dit...

Encara que la musica en valencia no ens agrada res,el contingut de la canço no ens disgusta ja que la musica en valencia a patit molt des del franquisme fins ara y ara tampoc es molt escoltada ni apollada, tenim que dir que es bastant actual ja que en el tema de politica es mes desquerres que de dretes y que sutilitza en series de televisio en valencia com polseres vermelles.

27 de setembre de 2013

Juan victor ha dit...

no màgrada la musica en valencià perque no te ni peus ni cap el que diuen els cantants eixos valencians a d'altra banda a mi la musica que te que vore amb l'amor no m'agrada gens i la canço aquesta no te ritme de ningun tipus ni la muica es rapida es molt llenta i no mola a la gent.
29 de setembre de 2013

ALI kent ha dit...

Per a ser franc la música en valencià no m'agrada molt ja que no m'amatrau gens i no és molt coneixcuda. I respecte a la canço, no m'agrada gens tant el tema com la lletra perque les cançons d'amor no m'agraden res i la meua opinió és que aquesta cançó no té molt ritme. Per la cançó és bastant moderna per a mí. Pense que a la gent que li agrada la musica en valencià té que respadar-la i no es té que perdre ja que la musica per a molta gent es un medi d'éxpressar les seues opinions i aixó és important. En fi aquesta cançó no mágradat molt pero que la musica i el efectes són bastant actuals.

29 de setembre de 2013

Anònim Redamalva ha dit...
M'agrada la canço perquè té ritme i m´agraden d'aquest tipus com el pop el rap etc. Jo crec que si la gent escoltara aquestes canços les agradarien i la gent creu que son aborrides perquè no "molen" i no estan a la "moda".
29 de setembre de 2013

julud thompson ha dit...

Hola
La meua opinió sobre aquesta cançó ès que no esta gens mal.
La veritat es que les balades no m’entusiasmen ,però esta bastant bé.

Pense que la música en valenciá a patit moltísim al llarg del temps i que ara amb les noves tencnologies es pot fer mes famosa i tindre un públic mes extens.
També a les escoles es pot ansenyar aquest tipus de cançons ,per expmele aquesta activitat m’ha ajudat a conéixer nous grups i noves cançons que jo no coneíxia abans .
I poquet a poquet, es podria fer mes popular.

30 de setembre de 2013

Iris i Irene Stone ha dit...

Bon dia.
Baix el nostre punt de vista, esta cançó es del nostre gust, ja que personalment ens agraden molt les cançons d'amor que expresen tants sentiments com aquesta. Pot ser molta gent es sentisca identificada amb la lletra, i nosoltres som dos d'elles. Aixó no vol dir que sols ens agrade este tipus de música, perqué hi ha molta varietat.
Aquest grup, al igual que la música en valencià, no es escoltat per molta gent, pero la cançó ''Sense tu'' sí que ho es, gracias a que va ser la banda sonora de la serie ''Polseres vermelles''(emesa en Antena3 fa un temps), la gent la va coneixer.
Respecte al que han dit els nostres companys, nosaltres no hi estem d'acord, perqué clarament cadascun té uns gustos diferents per a la música, respetem les seues opions, encara que no pensem lo mateix.

30 de setembre de 2013