El seu estil s'ha basat en el ska, el reggae i el drum and bass, però en l'actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així un estil propi combinant sons electrònics amb l'estil que ha predominat fins hara.
Aquest grup forma una de les bandes més referents de l'idioma valencià i són considerats successors de “Obrint Pas”, “La Raiz” i “Orxata Sound System”.
Aspencat és un grup valencià que mitjançant les seues obre desafia la cultura institucional de la Comunitat Valenciana, açò es pot observar en les crítiques que inclouen en les seues obres.
L'any 2007 van crear la seua primera maqueta amb el títol de “La festa està servida” i, dos anys més tard en 2009 enregistren el que serà el seu primer disc d'estudi, “Obri la llauna”.
El 2010 va ser el seu any amb més d’èxit, traspassaren fronteres actuant a un poble de França. Després d’aquesta gira “Obri la llauna Tour 2010”, aquest grup de jóvens va presentar el seu tercer treball "Naixen Primaveres"(2011).
Després d'açò varen continuar treballant en més discs com "Inèdit" (2012), "Essència" (2013), i l'últim va ser "Tot és ara” (2015), en el que un dels temes que destaquen és aquesta cançó.
LLETRA:
Vull il·luminar com un fanal i amplificar cada senyal
de la contracultura que naix des de baix i és silenciada, jo
vull fer la barricada amb l’Ovidi i Victor Jara
i trencar l’apatia creixent amb guitarres al vent de matinada.
Vull ser l’altaveu, i desfer les cortines de fum del poder,
vull ser allò que no es veu, l’alegria dels pobles que s’alcen valents.
Vull ser l’altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster,
vull més, m’esmole les dents…Mandela i Allende com a referents.
Un cop més, tanca els ulls imagina
i anem a sortir de la rutina.
Un cop més, tanca els ulls i camina,
Per les venes corre adrenalina.
Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d’aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama.
Soterre les penes, jo sé que avance a base de contradiccions,
a mi em mouen les passions,
el bombo i la caixa i les seues pulsions.
Vinc seguint a Gramsci, que la història no és més que una
guerra per l’hegemonia de les posicions i en el meu camp de
batalla jo tinc les cançons.
Vull ser l’altaveu, que rebente la norma i els llibres d’estil,
vull ser allò que no es veu, la mare que trau endavant als seus fills.
Vull ser l’altaveu, del xiquet que somnia en un món ple d’amics,
vull ser Malcom X, tinc la paraula tremolen els rics.
Un cop més, tanca els ulls imagina
i anem a sortir de la rutina.
Un cop més, tanca els ulls i camina,
Per les venes corre adrenalina.
Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d’aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama. (x2)
No és qüestió de genètica, és de simple ètica,
obrir els ulls, veure l'infern, saber que res és etern.
Acompanyat de la mètrica, de l'alfabet i aritmètica,
òmplic els fulls d'este quadern, i ho convertisc en fonètica.
Sonen les notes de ràbia, hem de sortir d'esta gàbia,
som la “tormenta” d'arena que va a convertir esta terra en Arcàdia.
Trencar barreres amb sons, canviar-ho tot amb cançons,
en este desert on no queda verd, nosaltres serem el Monzó.
Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d’aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama.(x2)
OPINIÓ:
Aquesta cançó la vaig escoltar per primera vegada quan Aspencat va vindre al nostre institut, i em va agradar molt la lletra i la melodia, per aquest motiu l'he triat.
A més el videoclip em sembla que reflecteix molt el tema de la cançó.
En una entrevista Aspencat va dir que amb aquest nou disc volien una normalització de la música en valencià, i també han declarat que estan convençuts de què la música és una ferramenta per ajudar a transformar la societat. Pensen que han reflectit molt bé les seues idees.
Irene Kahlo
3 comentaris:
Bon dia...
Aquesta cançó la vaig escoltar per primera vegada quan va vindre Aspencat a l'institut. El curiós és que em va agradar, me la vaig descarregar en l'ordinador junt amb «Trenca els Miralls» del mateix grup, i la vaig sentir un bon grapat de voltes. M'encanta el ritme i la música de la cançó,s'adapta al meu estil de cantar (No sé si he mencionat encara que m'encanta).
La lletra tampoc està malament, simplement «mola» per això de la ràbia, crec que és l'emoció que a mi més em representa. (Encara així no comprenc allò de voler ser l'altaveu)
En segon lloc, he observat que ningú comenta aquest blog (Villena.so), quan té un muntó de cançons precioses en valencià.
En tercer lloc, Aspencat és un dels millors per no dir el millor grup que he vist en el seu estil, les seues melodies i rimes són molt bones i estan molt treballades. Especialment m'han agradat «Quan caminàvem», «Trenca els miralls» i «Música naix de la ràbia» (aquesta cançó)
Conclusió: Aspencat i les seues melodies «molen» XD
Bona cançó, i fins al pròxim comentari ;)
Bon dia.
Després de molt de temps sense que m'agradara cap cançó en valencià, he trobat aquesta, encara que quan eren a l'institut no hem va atraure molt. L'únic grup de música que m'agradava era «Els amics de les arts» però «Aspencat» també m'està agradant.
La música té un bon ritme i es alegre i agressiu al mateix temps. Tot això fa que siga un ritme que sone tant de bé.
La lletra dona molts missatges de lluita contra la societat i els seus errors, dona exemples de persones que ho varen fer (Mandela, Allende, Victor Jara, Malcom X). Amb això acabes pensant en tota aquesta gent i el que varen fer, també s'aprén amb aquesta cançó.
En conclusió, m'agrada molt, però a l'institut no ho va ser tant i crec que va ser pel xorroll, però ara m'adone del fet que és una gran cançó i un gran grup. Després dels Amics de les Arts, Aspencat és el grup de música en valencià favorit. I gràcies pel blog perquè així descobreix música, cosa que m'agrada molt, i conec més cantants i grups de música en valencià.
Christian Paul ha dit...
Hola, en aquest nou comentari vos vaig a parlar d’un dels grups que més m’agrada de la música en valencià, Aspencat, dels quals escolte desde que anava a tercer de la ESO, que vaig començar a escoltar quan començarem a estudiar l’horta, ja que m’encanta les seues lletres i ritmes, sobretot d’ aquesta “Música naix de la ràbia”.
Aquesta cançó té una lletra molt profunda, ja que parla dels instints de rebel•lió, de no tindre que conformar-se amb res, de voler qualsevol cosa i de no seguir tots els plans establits, sinó de seguir els teus propis passos i canviar aixó que es veu roí, de ser tu mateixa guiat per grans exemples com per exemple Mandela o Malcom X, dos grans figures de la rebel•lió contra l’opressió en aquest cas de la seua ètnia, es a dir, estan ansiosos de canviar i els convencionalismes el mon per a millor.
Me encanten aquestes cançons, les recomane per a qualsevol persona que li agrade la bona música, ja que es fa disfrutar amb soles escoltarla; espere poder tornar a comentar altra cançó d’Aspencat per a compartir-la amb tots. Espere que vos agrade!!!
21 d’octubre de 2017
Noelia Mill i Ana Zambrano 1C ha dit...
Aquesta cançó tracta de la superació pròpia fins a arribar ser les referències que nomena durant tota la cançó, per trobar la fama que seria la seua vocació.
Al principi nomenen a diferents persones de prestigi per a la cultura valenciana, com serien: Ovidi, Victor Jara, Fuster, Mandela, Allende, Gramsci i Malcom X.
Aspencat és un grup musical valencià, més concretament de Xaló, a la Marina Alta. El seu estil s'ha basat en l'ska, el reggae i el drum and buss, però en l'actualitat ha avançat cap a uns ritmes més electrònics. Han aconseguit així, un estil propi combinant sons electrònics amb l'estil que ha predominat fins aleshores. En l'actualitat conformen una de les bandes més referents del País Valencià, que amb l'aturada d'Obrint Pas se'ls ha considerat com els seus successors actuals. Amb això, han estat considerats juntament amb La Raíz i Orxata Sound System com un dels grups valencians que desafien la cultura institucional del País Valencià pel contingut crític de la seua obra.
Aquesta banda està formada per: Kiko Tur, Ivan Gosp, Pep Garcés, Xavi Arias, Jaume Tur, Bruno Mas, Albert Benavent, Miquel, Pasqu Giner, Hèctor Peropadre i per últim Rosendo Escrivà que va deixar el grup per motius personals i no s’ha tornat a saber d’ell.
Kiko Tur és un dels cantants del grup, al costat de Ivan Gosp que fan de les cançons un espectacle, a part Pep Garcés canta fent els cors, però a més a més s’encarrega de la guitarra, també s’encarrega del cors Pasqu Giner, que també està al teclat i del sampler per retocar veus o sons. Xavi Arias li dóna un punt a les cançóns amb el seu baix. I per últim la meravellosa percussió: de la que formen part amb la bateria Jaume Tur, amb el trombó Bruno Mas, amb les trompetes Albert Benavent i Miquel i per últim Hèctor Peropadre amb el llaüt i acordió.
Aquesta cançó l'hem elegida perquè ens agrada el grup i volem saber més cançons sobre ells, el que volen expressar, les raons i els xicotets detalls cap a la cultura valenciana, que fan per als d’aquesta comunitat.
5 de novembre de 2018
Publica un comentari a l'entrada