ASPENCAT - En els teus ulls

Aspencat va nàixer a Xaló, un poble de la Marina Alta, a València. El seu estil va començar sent ska, reggae i drum and bass però el grup ha anat evolucionant cap a gèneres més electrònics, com el dubstep. Per això, ells han creat un estil propi amb un trosset de cada gènere. Actualment, és un dels grups valencians més rellevants del panorama. A més d'açò, també és considerat crític amb la cultura institucional del País Valencià.

Lletra:
En els teus ulls he vist la llum que canviarà el demà
La clau que invertirà la trajectòria
I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà
Perquè el viatge no s'acaba

Canviar el curs de la història
La nostra memòria no es pot esborrar
De l'àmbit local al global
La xarxa és poder, una tempesta en el mar
Sistema piramidal, prompte cauran
El cim és conscient del final
Una gran ona s'espera
Si la base engega tot el potencial
Corren missatges al vent d'amor i ràbia creativa
Gotes d'essència viva que regaran noves llavors
Creix ja l'engranatge d'una gran xarxa cooperativa
Brolla la font de la vida que engega el motor de les passions

En els teus ulls, he vist la llum que canviarà el demà
La clau que invertirà la trajectòria
I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà
Perquè el viatge no s'acaba

Ara és moment de decréixer
O desaparèixer sabem que la glòria és passat
Societat horitzontal
La xarxa és poder, orgull i treball
Cooperació integral
Pobles solidaris sense intermediaris
La força universal
Inundarà les riberes serà colossal
Naixen ja somnis gegants d'economia productiva
Que juga una nova partida sense primes, ni primers
Canvi de trajectòria per una nova sobirania
Brolla la font de la vida, sobre les cendres dels banquers

Opinió personal:
He triat aquesta cançó perquè la seua lletra m'agrada molt i a més, té parts RAP que m'agraden molt i té una base dubstep també molt rítmica que m'encanta i una tornada molt enganxosa. El grup el vaig conéixer fa ja dos o tres anys i des de sempre ha sigut un dels meus grups valencians preferits. Porten ja deu anys en actiu i cada vegada milloren més, com el vi.



Jaume Martí Sánchez

VERDCEL - Escriu-me aviat

Versió del grup alcoià Verdcel de la cançó de Lluís Llach Escriu-me aviat.

Ací tens la cançó original de Lluís Llach:

Lletra d'Escriu-me aviat

Escriu-me aviat.
No tardis més,
no deixis que l'angoixa em guanyi.
No facis de la soledat
la meva fidel companya.
Fes-me veure el teu cos
enmig de les teves paraules,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.

Escriu-me aviat:
cada mot un gest,
cada frase una mirada.
Escriu-me aviat
i, en tant que puguis,
omple el buit de les paraules.
Cada síl·laba, un poc
de la persona aimada,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.

Què volen aquesta gent?

Eva ens proposa des del grup Stop Diverfòbia una cançó perquè recordem uns temps sense llibertats.

Ací hi ha la versió dels gitanos catalans Sabor de Gràcia:

I ací la cançó original, amb una Maria del Mar Bonet ben joveneta, tal com la recorde quan la vaig vore per primera vegada a l'aplec de Castelló del 82 quan jo tenia 15 anys i somiava un país ben diferent del que hi ha ara.

Ací tens una versió més rockera de Mesclat i una altra de La Gossa Sorda (comença al segon 45).

Lletra de Què volen aquesta gent?

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

Història de la cançó (Wiquipèdia)

Què volen aquesta gent? és una cançó de 1968, composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima. El poema i la cançó foren escrits com a denúncia de la repressió política franquista. Arran d'un concert a la Cova del Drac, la censura prohibí de cantar-la en recitals i que fos emesa per la ràdio. Per burlar la prohibició, algunes vegades amb èxit, hom la tornà a presentar canviant-li el nom per A trenc d'alba o De matinada.

Segons declaracions recents de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, la cantant i el poeta decidiren de fer conèixer la mort de Rafael Guijarro, només apareguda en una breu notícia als diaris, però que -segons es deia- havia estat provocada per la policia en llançar-lo per una finestra de casa seva per encobrir un cas de violència policial. Colpits pel silenci públic sobre la qüestió, Bonet i Serrahima optaren per fer una cançó a tall de romanço /.../

La mort de Rafael Guijarro. Rafael Guijarro Moreno era un madrileny de 23 anys, estudiant de graduat social i zelador en un ambulatori del "Seguro de Enfermedad", que militava en el FAR, un grupúscle maoista escindit del PCE-ML. Detingut, la policia el portà a casa seva per fer-hi un escorcoll i, una vegada allí, s'hauria llançat (o l'haurien llançat) daltabaix d'un sisè pis en presència de sa mare. El número 41 de Cuadernos para el diálogo de febrer del 1967 li dedicà l'editorial De madrugada, que fou immediatament respost per una nota oficial, d'inserció obligatòria, a publicar al número 43 de la mateixa revista, a l'abril del mateix any. /.../

TXARANGO - Benvinguts

Amb aquesta cançó de Txarango, l'institut Isabel de Villena ha rebut aquest curs el seu alumnat. Forma part del disc Benvinguts al llarg viatge, i ací, a la seua pàgina web, te'l pots descarregar.

"Txarango és un grup de música format a Barcelona el 2010 per components originaris del Ripollés, Osona i la Garrotxa. La banda actualment està integrada per Alguer Miquel (veu), Marcel Lázara Tito (veu i guitarra), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo) i Jordi Barnola (trompeta). La seva és una proposta de fusió musical, amb el reggae com a eix vertebral, que també beu del dub, el latin o el pop i barreja ritmes jamaicans, rock i sonoritats llatines. El grup destaca per la qualitat de les seves lletres, que s’endinsen en un imaginari vinculat al món del circ i del clown." Font: Wiquipèdia.

Lletra de Benvinguts

Benvinguts al llarg viatge
benvinguts al llarg viatge
plou i ell desplega l'equipatge 

i entre antics vestits de clown, treu un barret vell
no, que avui no s'omple de diners, que avui s'omple d'aigua

Hi ha un circ predilecte, taranbanes il.lustres somiadors
Hi ha colors i colors, hi ha un circ que se'n va i es queda
hom un príncep curiós jo pensava que era la vida més bella
hi ha un circ que s'estella de l'autèntica por, la cautela i l'error
hi ha un circ que es mor, s'estella, se'n va i es queda

Tenim el riure a favor, cada rialla del món
que avança, que avança, no tinguis por
que avui una plaça s'omple de festa entre les llums
la mateixa que m'ha vist créixer llàgrimes als ulls

Hi ha un circ que mossega, i amb les dents desvetlla la son
i cada dia s'adorm com si aquell dia fos el darrer
hi ha un circ al carrer, som viatge i som germans
hi ha un circ que dibuixa somiadors caminant per la corda fluixa
hi ha un circ tresor, que respira, flaire de vida

Tenim el riure a favor, cada rialla del món
que avança, que avança, no tinguis por
que avui una plaça s'omple de festa entre les llums
la mateixa que m'ha vist créixer llàgrimes als ulls

Amb mil cançons hem escrit l'equipatge
un nou paisatge, un circ que dibuixa
Txarango caminant per la corda fluixa
senyores i senyors, petits i grans,
benvinguts al llarg viatge!

Sva-TERS- Follaoret

Sva-ters és un grup de música en valencià d'Alcàsser format l'octubre de 1998. Actualment està format per 13 membres : dos cantants, dos guitarristes, un baixista, un bateria, un percussionista, un saxofonista, dos trombonistes, dos trompetistes i un teclat. Entre tots creen un estil únic mesclant rock clàssic, ska, jazz, rumba i reggae, entre altres. Normalment la lletra tracta temes reivindicatius i humorístics, com es pot apreciar pel títol de la cançó.

Aquest grup va crear el seu propi estil posant-se com a nom: l'sva en compte de l’ska. El l’sva és un estil fester, on es barregen molts tipus de música per a divertir a la gent. Per això, una de les principals característiques del grup és la connexió amb el públic en els concerts, als quals la diversió sempre està present.

Al desembre de 2006 gravaren el seu primer videoclip, de la cançó Rumba d'Amore.

Sva-ters han sigut guanyadors de entre altres:

· I Concurs JercRock a l'acampada del Carrascar (2000)
· IV Concurs de Música en Valencià del Consell Valencià de la Joventut (2001).
· Concurs Promocions 2002 de Radio Nova al millor grup del País Valencià.
· Guanyadors del 1r premi al millor grup del Club a la Nostra Marxa (2002)
· 2n lloc al festival internacional Emergenza al País Valencià, davant de 126 bandes (2004)
· Guanyadors per votació popular al millor grup de la VI fira de música al carrer de Vila-Seca (2005)

MEMBRES ACTUALS:

Alex Llacer el Dur (veu i dolçaina)
Guillem Taberner (veu i dolçaina)
Pau Txicuto (bateria)
Josep Maria Hernandez Reillo (congues)
Daniel Ramirez (guitarra)
Enric Romaguera (guitarra)
Gusmà Gil Gussman Bassman (baix)
Nel·lo (teclats)
Emili Perez (saxo)
Francesc Xavier Esteban (trompeta)
Ximo Mitxot (trompeta)
Joan Antoni Moreno Sauco (trombó)
Vicent Marí (trombó)

LLETRA:

Jo tenia l'objectiu en esta vida:
ser un follaoret "empedernit".
No tindre en el amor ni pàtria ni bandera
i anar de cos en cos com els mosquits.

Jo volia ser com el "butanero".
No! No mirar pèl ni condició.
Forat que veig, com els obrers,
forat que tape jo.

Follar patrocinat per una marca de condons.
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!

Fes de la meua vida un calvari
i anul·la la meua llibertat.
Dóna'm motius per a tallar.
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!

Despistadeta anava, la meua xica cantant per el carrer.
Seria la primera, l'inici d'una carrera sexual ascendent.
Li vaig tirar la canya. Pica-la, peixet. Pica-la peixet!!
I al "rato" compartíem la cigarreta de després.

Xe, què xiqueta més rebonica.
Deixa'm que me quede un "ratet" més amb tu.
Per què he tingut que enamorar-me? Per terra el meu futur.
Vaig eixir de pesca i al final acabí siguent jo el lluç.

Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!

Jo vull dir-te que, a voltes, m'agradaria que fores roin.
Que no fores tan dolça, ni despertar amb tu fora tan gran.
Fes de la meua vida un calvari i anul·la la meua llibertat.
Xiqueta, si tu no m'estimares així!!!

Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret!!!

OPINIÓ:

He triat aquesta cançó perquè és molt diferent de les altres, no parla del tema de l'amor o del que esta bé o esta mal, simplement descriu com és la vida d'un xic lliure amb molta activitat sexual que va de cos en cos, i com tots, en algun moment de la vida, s'acaba enamorant de qui no vol.

M'ha agradat molt la lletra ja que el tema humorístic dona molt de si, i fa que la cançó siga diferent.

Haurà molta gent qué no li agrade la cançó perquè diu algunes paraules malsonants, però recordeu que la cançó és de lliure elecció. Espere que us agrade.

Mar Escudero Moreno

AUXILI- Abismes

Els inicis d’Auxili es remunten a l’any 2005, quan un grup d’amics decidiren ajuntar-se per fer un poc de música. Sense adonar-se’n anaren consolidant-se com a grup/banda de manera més formal, amb un estil definit i amb un munt de concerts arreu del País Valencià. L’any 2009, enregistrem el nostre primer treball “Existirem...?”, el qual va tindre una bona acceptació per part del públic, tenint en compte que es tractava del nostre primer disc. Encara que s’evidenciava la poca experiència en composició i gravació, aquest primer treball va suposar un canvi positiu de mentalitat per a tots els membres del grup.

Després d’un parèntesi a la vida d’Auxili, se n’adonàrem que allò que realment ens agradava, i el que ens faria seguir endavant, era el reggae. És per això que decidim elaborar un nou projecte amb una formació diferent, cares noves i idees fresques per tal de tornar al panorama musical amb més força que mai.

És el moment de presentar “Dolç Atac”, segon treball del grup amb el reggae com a gènere principal i influenciat per altres com l’ska, el ragga i el rap. Sempre amb un estil propi, definit, més madur i amb unes lletres directes que revelen tot allò que volem transmetre.

Auxili és partidari de la difusió de la música d’una forma lliure i directa. Us deixem l’enllaç en descàrrega directa per poder gaudir de “Dolç Atac”.

No sabia on buscar alguna cançó per a pujar-la, i vaig mirar al disc de la gira  i vaig encontrar aquest grup quela veritat  és que m'agrada i em vaig posar a buscar cançons, també vaig visitar la seua pàgina oficial i vaig elegir aquesta cançó, a més el videoclip està rodat ací a València.

Lletra

Vull fugir d'aquesta ciutat,

el fum del plàstic m'ofega.

No tinc forces per a oblidar

i l'horitzó s'esdevé complicat

sense tu al meu costat.

No he alçat el cap, no puc mirar

què m'espera darrere del mar,

no suporte veure el final.

Viure sols el pas que, no més enllà.

On està la llum que il·lumine algun far

per a continuar?

Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap.

Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,

tinc sensacions de poder volar.

Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Surt de City plàstic, fàstic a un món patètic.

Consciències pre-dissenyades al seu món sintètic

I dius que és dur parlar del futur,

doncs derribem un altre mur. Si estic amb tu em sent segur.

I ara explota la meua ràbia en forma de cançó.

Ràbia eterna si la impotència no ens cura el mal,

ràbia eterna si en la mirada s'atura el temps.

Crisi de la crisi individual si l'individu,

crisi quan el cicle ens escolta el cor.

Crisi de la crisi individual si l'individu.

És una guerra eterna.

Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap.

Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,

tinc sensacions de poder volar.

Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Hui per fi ha arribat el dia de somriure-li a la vida.

Hui et trobe en el camí i es el nou punt de partida.

Rebentem amb alegria, disfrutem de la fugida.

Seguirem buscant la llum del far de la rebel·lia.

Nuria Forner

1º Batxiller d'Humanitats

BLAUMUT - Bicicletes

Blaumut és un grup musical català, que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor.

El nom «Blaumut» prové de la cançó "Islàndia" del disc d'aquest mateix grup “El turista”. El grup està format per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de l'Església (veu i guitarra), Vassil Lambinov (violí) i Manel Pendrós (bateria). L'atmosfera de les seues cançons la formen lletres plenes d'imatges i sons amb arranjaments de diversos instruments clàssics de corda.

Vassil Lambrinov i Xavi de l'Església comencen a fer enregistraments casolans el 2003 fent proves i experimentant amb diferents sons. A partir del 2009 el grup comença a actuar en petits escenaris de Barcelona. Signen un contracte discogràfic amb Picap l'any 2011, publicant el seu primer àlbum El turista en setembre de l'any següent. Des de la publicació del seu primer àlbum i fins al moment, el grup ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer èxit «Pa amb oli i sal» aconseguint per ser el so d'ambient dels descansos entre la primera i segona part dels partits de futbol del FC Barcelona al Camp nou o fins i tot per les seues aparicions regulars en totes les emissores de ràdio fórmula catalanes. Segons Enderrock, el turista reflecteix una «manera de fer del nou grup: tranquil·la i optimista».

Al setembre de 2013 van ser guardonats amb el Premi Cerverí de lletres per a cançó per la seua versió musical del poema "I beg your pardon", de Salvador Espriu.

Vaig conéixer aquesta cançó mentre escoltava cançons de Blaumut. I com va ser la cançó que més em va agradar vaig decidir compartir-la amb vosaltres. Sense dubte, les instrumentals de les seues cançons no és res fàcil trobar-les en altres cançons.

Bicicletes


A la línia recta
Bicicletes sense llum,
Un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d'herba.
Els teus llavis son de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges
Cegues de les platges
Que només podria veure sota el llit.
Deixa't de paraules ara,
Penja des d'un arbre aquesta

Llum de contra hivern... Només digues què penses-
Llum de contra hivern...mmmm

Un dilluns perfecte,
Bicicletes sense mans.
Tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l'aire,
He perdut la brúixola i el nord,
Que dec haver guardat per aquí.
Deixa't de paraules ara,
Penja des d'un arbre aquesta

Llum de contra hivern... Només digues què penses-
Llum de contra hivern...mmmm

Àngel López Rivas