ORXATA SOUND SYSTEM - Palmera destroy

Orxata Sound System és un col·lectiu musical nascut en 2003 a la Comunitat Valenciana amb l'objectiu de fusionar la música electrònica de ball amb el cant tradicional valencià. En el seu repertori podem trobar des de bases electre, techno i drum & bass fins a reagge, dub o hip hop. Actualment el col·lectiu està format per quatre cantants, un trompetista, un baixista i un programador. En 2006 guanyen el premi "Grupo Revelació dels Premis Ovidi Montllor" amb la maqueta "orxata" i en 2008 amb el seu primer disc "1.0" van guanyar el "Premio Ovidi Montllor" com "Mejor Disc Pop-Rock.

Des de 2003 publiquen tots els seus treballs en Internet baix llicències Creative Commons, permetent-los actuar per la major part del territori de parla valenciana, així com realitzar gires a través del Marroc, França, Bégica, Àustria i Alemanya.

Ells presenten un nou treball, el maxi single 2.0 beta 1, on fan un viatge des de la música de ball dels 90 fins als últims ritmes caribenys.

Orxata sound system es van retirar el 26 de setembre del 2014 per un temps, però han declarat que tornaran als escenaris.

Components

· Neus Berenguer: (veu)

· Violeta Ausina: (veu)

· Antonio Sánchez aka Panxo: (veu)

· Jordi Palau aka Drut: (veu)

· Natxo Jiménez: (trompeta)

· Andreu Sepúlveda: (sound engineer)

· Jaume Guerra: (baix)

· Carles Soler aka Biano: (programació)

LLETRA :

Roda rodant neo ruta destroy inna dancefloor

Unta'm de crema!

Ni un nano ni nono

mo n'anem

last night half past eight

Pobles i festa

descontrol, ruina

mandanga en el tanga

burumballa en tarima

cata cubata, bakalata primera fila

Resaca playa, peim, aspirina

adrenalina dilah

canela en rima

albaes, processons

serotonina

aspenta teta, horitzontal te tenta

labocaor d'El Puig te representa

bovina, ovina, porcina en la granja

palmera discotequera i més ganja

gasteu bé l'eina

anem per feina

nanai de la xaina

nonaina

nanai nonà

Festa fluorescent de les llums intermitents

bombo caixa i Benima no ens falla

la gent del bodevil untant de crema la nit

carrers i falles trutupà i tralla

Roda rodant neo ruta destroy inna dancefloor

Unta'm de crema!

Hui n'hi ha torrà papi

i la matinà és pa mi

hàmers, ocasions, racons, revolcons

carretera Barna, rotondes, detencions

túning, competicions a rectes de polígons

espòilers i alerons a l'aire

semàforos en ambre

clits per estrenar estrenant fetge

make up funda, güihqui, fanta i de banda a banda

rulen i merquen una nova tanda

benefici hasla, carril bici pasta

milhomes panda al regne del vici

farem negoci, alternatives a l'oci

oh sí sí mulata, oh sí sí

Festa fluorescent de les llums intermitents

bombo caixa i Benima no ens falla

la gent del bodevil untant de crema la nit

carrers i falles trutupà i tralla

Roda rodant neo ruta destroy inna dancefloor

Unta'm de crema!

Tú quieres que yo te diga que sí sí sí

pero yo te digo que no no no

se te pasó el arroz con este MC

vas a tragarte mi micrófono.

CONCLUSIÓ

Hem triat aquesta cançó perque aquest estiu passat, varem vore a aquest grup en un concert i ens varen agradar algunes de les seues cançons, la que més ens agradà va ser ''Palmera Destroy''.

Es més, tinc que dir que aquest grup es dels grups musicals en valencià que mes m'agrada, perque defén i utilitza la nostra llengua sabent que la majoria de gent no sol escoltar musica en valencià.

Fet per : Andrés Stone i Adrián Wolf.

MISHIMA - Mentre floreixen les flors

Mishima és un grup de música pop, creat a Barcelona l'any 1999, i publicà el seu primer disc l'any següent. El nom del grup prové de l'escriptor japonès Yukio Mishima. Van començar amb les cançons en català l'any 2005 amb "Pagant la multa" i " Set tota la vida" l'any 2007. La revista musical Rockdelux va triar Set tota la vida com un dels millors àlbums espanyols de la dècada.

Els barcelonins han esdevingut una de les bandes més populars i prestigioses de l’escena pop catalana. “L’Ànsia que cura” s’ha enregistrat als estudis Black Box Recording d’Anjou (França). Amb un dels millors directes del nostre país, Mishima compleix quinze anys de carrera i es troba assaborint un MOMENT de plenitud artística.

Els membres de la banda són:

David Carabén
Marc Lloret
Dani Vega
Xavi Caparrós
Alfons Serra

La discografia és:

-Lipstick traces (2000) The Rest is Silence/Discmedi.
-The fall of public man (2003) The Rest is Silence/Discmedi.
-Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (2005) Discmedi.
-Set tota la vida (2007) Sinnamon (Reedició 2010 Sones).
-Palau (DVD+2CD) (2010) Sones.
-Ordre i aventura (2010) Sones.
-L'amor feliç (2012) The Rest is Silence/Warner Music Spain.
-L'ànsia que cura (2014) The Rest is Silence/Warner[6]

LLETRA:

Mentre es va fent de dia,
les abelles brunzeixen,
el gos remena la cua
al ritme d'un aspersor.
Ara la pàgina passa
i fa que el núvol es mogui
i descobreixi un avió
que pinta al cel una ratlla
i passa lent COM la tarda,
mentre floreixen les flors.

Mentre floreixen...

Lampedusa
Lampedusa
Lampedusa
Lampedusa

Mentre suri la nau,
no facis moure el paisatge.
Dic "foc encès a la llar"
i tu sents la seva l'escalfor.
Que es construeixi la casa,
que el nen s'estimi la mare,
mentre vola el falcó.
Ara el vent mou els arbres
i es cala foc a coberta,
mentre floreixen les flors.

Mentre floreixen...

Lampedusa
Lampedusa
Lampedusa
Lampedusa

Que no sents que truquen a la porta?
Que no sents com truquen a la porta?

Aquesta cançó pertany al setè disc de la banda, "L'ànsia que Cura", un àlbum de 12 cançons. Hem triat aquesta cançó perquè la vàrem descobrir a internet i ens va agradar. En la cançó hi ha un trencament amb el ritme de la cançó: Lampedusa. Fent així una cançó subtil. La lletra, que com totes les de Mishima, combina la poesia amb la força del rock. La lletra ens parla d’un paradís junt amb la natura, la tranquil·litat etc.. Us recomane escoltar-la.

Bibliografia:

http://www.scannerfm.com/disco-de-la-semana-mishima-lansia-que-cura

https://myspace.com/intomishima

www.elepe.com/mishima/

es.wikipedia.org/wiki/Mishima_(banda)4

                                                           Mar Escudero y Marta Cerrillo 1ºBachiller Humanidades.

 

GOSSOS - Res tornarà a ser igual

Avui no em surten les paraules. 

No tinc alè per caminar. 

Una finestra se me'n porta 

i no tinc forces per tornar. 

He viscut un temps despert, 

he viscut un temps somiant. 

He viscut un temps serè 

i he viscut un temps com cal. 

Res tornarà a ser igual 

i lluitarem fins al final. 

Un nou matí pot començar… 

si tanco els ulls me'n vaig al teu costat. 

He après de tu tantes coses: 

m'has ensenyat què és estimar. 

M'has portat fins a la porta 

i he descobert la meva clau. 

He viscut un temps rebent 

i he viscut un temps donant, 

i he viscut un temps al cel, 

i en un desert sense final. 

Res tornarà a ser igual 

i lluitarem fins al final. 

Un nou matí pot començar… 

si tanco els ulls me'n vaig al teu costat. 

Res tornarà a ser igual 

i lluitarem fins al final… 

Un nou matí pot començar… 

si tanco els ulls me'n vaig al teu costat. 

Me'n vaig al teu costat…

Ara anem a parlar del vídeo. 

Tracta d'uns xiquets que tenen càncer i quan el van informar al xiquet d'aquesta desgràcia, va enfadar-se molt i va plorar; es va derrumbar i els médics el van agafar i se'l portà a l'habitació on es trobava una xiqueta que també tenía càncer. La xiqueta abans, no s'atrebía a tallar-se el monyo, però quan va arribar el xiquet i veig que agafa la maquineta d'afeitarse i se'n va al bany, ella el segueix i le'n porta la maquineta i se'l talla plorant; després fa el mateix el xiquet també plorant perquè "ja no va a ser tot igual".

Els del grup són: gossos.

Fecha de formació: 1993.

Génere: pop.

Característiques: La música té una presència destacada amb Pulseres Vermelles.

La banda sonora original composta per a la série és de Arnau Bataller.

PEPET I MARIETA. "Me moles"

Pepet i Marieta és un grup format per músics catalans. A partir de fer la cançó "La via", i abans d'aquesta, "La mani", el grup va anant agafant cada vegada més fama de la que ja tenia, aquesta vegada, més escampada pels Països Catalans. A l'estiu de 2014, el grup treu a la llum el seu millor èxit, "Corre l'estiu", la cançó de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio.




Els membres de la banda son :

Josep Bordes
Xavi Riba
Camil Burato
Carlos Manzanares
Paco Albiol
Ignasi Palau
Dani Tejedor
Luis Manuel Villegas

La discografia es : 

Lo món d'un mos. Mésdemil, 2013
Manudu Paligru. La Produktiva, 2011
Qui no plora no mama!. La Produktiva ,2010
La Pelu. Edicions Singulars,2008
Xalera. Discembi, 2006
Sempre hi ha un pedaç pa un discosit. Edicions Singulars, 2004
Sin piedras BSO. BSO del documental Sin Piedras, 2005
4 xispis i una canyeta. Maqueta, 2009

LLETRA:

Podrien ser els teus ulls però no
Los tens grossos i marrons com qualsevol fill de veí
Podria ser el teu cul però no
Lo tens pla com s'aixeca el mar de matí

Podria ser el que dius i com ho dius
però ens passem lo dia dient tonteries
Podria ser el teu monyo, podria ser el teu cor
la vergonya que et carrega de manies

Diuen que l'amor és cec
Sintonia de mirades, veus i aulors
Però el que jo realment crec
És que no hi ha res que l'explique
l'has d'encaixar tal com és

Me moles que te cagues, me moles perquè sí
Però per quina raó no t'ho sabria dir
Me moles que te cagues me moles perquè sí
Per sort l'amor enca no té sentit

Podria ser lo teu alè
però quan fumes també tens gust de cendrer
podria ser el teu to de veu
però tu no parles, xilles com un mercader

Podria ser la teua joventut
Podrien ser los teus canuts
Podria ser la força que em transmets
La vidilla que me dones quan te veig


Diuen que l'amor és cec
Sintonia de mirades, veus i aulors
Però el que jo realment crec
És que no hi ha res que l'explique
l'has d'encaixar tal com és

Diuen que l'amor és cec
Sintonia de mirades, veus i aulors
Però el que jo realment crec
és que no hi han explicacions
que justifiquen les passions

Me moles que te cagues, me moles perquè sí
Però per quina raó no t'ho sabria dir
Me moles que te cagues me moles perquè sí
Per sort l'amor enca no té sentit

Me moles que te cagues, me moles perquè sí
Però per quina raó no t'ho sabria dir,
Però no en sé la raó l'amor no té sentit

Podrien ser les teues dents
però estan més tortes que los nucs d'un macramé
Podrien ser els teus pits, la teua pell
però si surts se't fot tota plena d'acné

Podria ser la teua boca
però com a tots moltes vegades s'equivoca
podria ser la aura que desprens
però de vegades s'endurix com una roca
Aquesta cançó tracta sobre l'amor, en su ple resplandor. Hem elegit aquesta cançò perque la coneixiem de fa temps. Ens desperten sensacions d'amistat, alegria i amor. No la solem escoltar perque no ens agrada molt les cancions en valencià, de totes les maneres recomanem aquesta canço ja que parla d'un sentiment molt frequent en els jovens, i et fa reflexionar sobre la vida i l'amor.

TANIA I ANA 1BATX.H

ATUPA- Poble

Atupa és un grup format per quatre xics: Fernando Boix, Fran Yera, Robert Palanca i Adrià Aguilar, el qual va nàixer a Montcada de l’Horta Nord.
És un grup que no té un sol estil musical, si no que comprèn estils com: reggae, ska, dubstep; però amb el que més identificats se senten és amb el HipHop. Un bon exemple d’aquesta barreja d’estils és el seu primer disc, que va eixir en 2012, “Quatribarap”. Aquest disc es caracteritza pel HipHop, però té d’altres estils com són el rap hardcore, el dubstep, el drum and bass, el funk o fins i tot el ska o la cançó d’autor.

Per regla general són un grup molt reivindicador, ja que fan cançons criticant al sistema polític actual. Tanmateix, en aquesta cançó els autors recorden el poble amb melancolia, recorden els bons temps passats, la gent amable i agraïda del poble, la infància amb els amics, les coses noves que van provar, etcètera.
Aquesta cançó ens ha cridat la atenció per la barreja entre dubstep i HipHop, que ens em adonat de que fan un bon conjunt. A més ens ha agradat pel tema del que parla, ja que pareix que ara els pobles s’estén perdent, els joves no volen anar perquè s’avorreixen però Atupa ens parla de que hi ha moltes coses que podem descobrir i fer en el poble.

Adrià:
Amb ràbia continguda, suor de cada dia
Som barques perdudes navegant a la deriva
D'on tots enyoren allò que érem, la vida a cegues
Va ennuvolant sentiments i paraules.

Que ací em pariren ací estic, I resistim
Construint relacions entre generacions, estimant el que som.
Ací em pariren ací estic, on esforç i desig
ens demostra que canviar-ho tot amb el que tenim prop és el nostre camí.

D'on, la gent s'arregla en anar a la capital i s'encisa amb les façanes els carrers i els teulats.
D'on recorde els passos de l'avi levitant sobre un mar d'ones de sorra ensenyant que era el camp.

Places i parcs vessant infància activa.
El meu poble és vida, al somriure de cada veïna,
a l'esperança de fer cada dia.
Força adormida torna en hora tempestiva fent brollar amb les mans un nou present per demà.


Poble. Refer l'origen a cada passa.
Canviar i créixer seguint el vincle amb la gent que estime.
Torne del meu viatge amb allò que he aprés.
Retrobe tot allò que ens fa ser poble.

Fran:

Era el temps de ser infant.
Els ulls clucs al món de fora
i tot i tindre un cos menut
ja voler canviar on era.
Si amenaçava el fum, la queixa
era amagar el tabac als pares.
A la llar de la innocència.
Aquell, era el meu poble.

I em vaig fer gran
obrint els ulls a una ciutat
de veïns alienats, cors pavimentats
i que enyora quan sols era un poble.
Jo vaig buscar les boques dels companys
per la conversa plaent i rebel
vaig trencar les barreres del ser
amb el sexe, sentint-me ple.

Vaig vore un poble més enllà.
És un país que ha de ser explicat;
de meninfots, valents i valentes
ponts cremats, lligams trencats.
L'he travessat del nord al sud
i li he fet amb les meues mans
cançons de canvi i futur
que aquestes mans volen tocar.

Fins i tot, he vist que no
sóc més d'enlloc que del meu cos.
Allò que amb ell he fet omplert d'amor
em fa d'on sóc i és per això
que vull fer del món un poble millor.
A cada passa, a cada acció
al meu país, la meua ciutat,
la meua llar, el meu cos.

Poble. Refer l'origen a cada passa
Canviar i créixer seguint el vincle amb la gent que estime
Torne del meu viatge amb allò que he aprés
Retrobe tot allò que ens fa ser poble

Robert:

Estar plens d'oxigen, per més que passe el temps,
sentir la nostàlgia, de les primeres vegades,
va ser allí, on plantàrem les nostres arrels ,
seguim amb l'esperança de que mai les oblidarem.

Ni pel temps, ni la distància
ni pels colps que ens peguen al llarg dels anys,
la nostra infància, l'adolescència,
on el sentiment es fa més fort que mai.

Ser conscients de deixar un lloc millor,
per aquell món que és on vam créixer,
ser conscients de que poble som tots i totes...
de que el poble és nostre .

Fonts d’informació:
www.facebook.com/atupagrup
http://www.viasona.cat/
http://mesdemil.bandcamp.com/


Fet per: Rubén Du Chatelet i Ivàn Arenal

LAPSUS - Cristina.

Aquest es un vídeo del grup i deprés es una conversa amb el grup:
Des d’Olot ens visiten a l’Enrenou un grup jove que segueixen els passos d’altres grups revelació com Terapia de Shock, Amelie,… i que ben aviat donaran molt de que parlar. Amb el seu pop-rock influenciat tant per música catalana com anglesa, ens deixen conèixer-los.

En quin moment decidiu Lapsus ajuntar-vos i emprendre aquesta aventura?

Joan: En un primer moment erem tres, l’Àlex, en Marc i jo. Veníem tots de grups anteriors que s’havien trencat i ens vam ajuntar. Seguidament ens va faltar un baixista que el vam trobar al cap d’uns mesos. Fa un parell d’anys de tot això.

Quines influencies han creat el món de Lapsus?

David: Cada un tenim les nostres influències, les nostres referències. Grups com MvFly, Green Day i més grups anglesos; individualment tenim diferents opinions, però en conjunt del grup tenim aquestes influencies.

Joan: Sí, tenim un parell de referències, unes més del pop-rock o punk-rock Anglés i l’altra més del rock català: Sopa de Cabra, Lax’n’busto,… Sí, Lapsus és una barreja d’aquestes dos referències.

Amb quin grup de rock català us agradaria tocar?

David: Amb molts dels grups d’aquí Catalunya ens agradaria tocar, compartir algun escenari amb ells. També ens agradaria identificar-nos una mica amb grups també joves com Teràpia de Shock, Amelie,… que estan currant molt i estant arribant molt amunt.

Per què Lapsus?

Joan: Va ser una idea que va venir. Estàvem al local i un dia ens vam posar d’acord i vam començar a buscar un nom interessant o un nom que pugui crear una mica d’impacte. No se’ns acudia res fins que un dia va sortir aquest nom i vam donar-hi voltes i vam pensar que era un nom original i que la gent se’n recordaria. Va tirar endavant i s’ha quedat ja el nom.

Per què decidiu que el català ha de ser el vostre idioma?

Joan: És el que dèiem abans si la nostra referència són grups anglesos i catalans, ja que estem a Catalunya fem-ho bé, cantem en català. Així la gent pot cantar bé les cançons, les pot entendre i sentir bé.

Quina classe de públic us segueix? I a quina classe de públic us agradaria arribar?

David: Ens segueix gent més aviat de la nostra edat. Tenim un públic adolescent, dels quinze als vint anys, i després també més del sexe femení.

El nostre objectiu és mantindre tota aquesta gent que ens segueix i ens ha seguit i ampliar una mica la franja d’edat i que puguem arribar a totes les persones, ja que realment ho fem per això.

Teniu por de tenir l’etiqueta de pop adolescent, o ja us agradaria poder portar-la?

Joan: Aquesta etiqueta suposo que ja és la que portem nosaltres enganxada. Però partint de la base de que fem pop-rock català, volem arribar al màxim de gent possible. Això no vol dir que reneguem dels nostres seguidors, perquè n’estem agraïdíssims d’ells, però les nostres cançons parlem de molts temes diferent i creiem que pot arribar a molta gent.

Lapsus treu maqueta i fa uns dies publiquen al seu Facebook que ja formen part de la família de Musica Global. Quina és la vostra experiència de formar part de Musica Global?

Joan: Sí, vam treure una maqueta ara fa un any, després ens vam tancar a l’estudi a gravar un primer disc i els hi vam enviar a Musica Global, és veu que els hi va agradar i així va anar. Estem molt agraïts amb ells i molt satisfets, és com si ens obrissin una porta molt gran per començar aquesta carrera musical que podem tenir.

Quin és el proper repte que teniu platejat Lapsus dins de Musica Global?

David: Ara és quan comença la feina de veritat. Ara ens hem de passar més hores assajant, hem d’intentar voltar per tot arreu, i fer-nos coneguts.
Per desgracia no hi ha la lletra de la cançó,l'ho sent molt.
Parlant del vostre repertori, com feu les cançons? Estan influenciades amb coses que us passen a vosaltres?

Joan: A l’hora de composar les cançons, ens ajuntem els quatre components del grup, ens posem en una taula amb paper i bolígraf i comencem a escriure la primera cosa que ens surt pel cap. Si ens ha passat alguna cosa, alguna experiència personal, també ho escrivim. Ho escrivim tot, i si ens agrada ho deixem i si no ho anem canviant fins que la lletra queda adequada.

AMELIE - Fes-ho realitat

Amelie naix l'agost de 2009 a Barcelona quan Albert Segú, Carles Ribes i Alex Pla, decideixen unir-se per a emprendre el camí cap al seu somni. Després d'alguns canvis de formació, el grup es consolida de forma definitiva amb l'entrada de Marcel Selva i Edgar Regincós.

El grup es fixà en la música més actual i energètica dels grups de moda nord Amèrica, com: Simple Plan, Paramore, McFly o All Time Low entre altres. Els estils musicals del grup Amelie són el Pop, el Rock i el Pop-Rock.

Després d'una bona rebuda a les xarxes socials, durant els primer mesos del grup; el seu primer tema Somiant Despert, va guanyar el concurs que organitzà la promotora Under Eighteen per a obrir el primer concert a Barcelona del grup americà All Time Low. Més de 2.000 vots recollits per tota la comunitat van possibilitar que la banda catalana obrira el concert a la sala Apolo de Barcelona.

La cançó que hem triat es titula Fes-ho realitat i pertany al disc És el moment, intenta animar-te per a què complisques els teus somnis o que almenys ho intentes. Hem triat aquest grup perquè el vàrem conéixer un dia mirant la televisió i van començar a parlar d'ells al programa de la 2 “Blue Zulu”; la cançó l'hem triada perquè és una cançó amb molt de ritme i la lletra ens agradà als dos perquè és molt optimista i et donen ganes de ballar.

Lletra

Deixa't anar,
oblida les coses que t'han fet plorar
No pensis més en el què vindrà demà.

Fes un pas més,
segueix les petjades que un dia vas fer
que et portaran on vas estar fa temps.

Ningú t'acompanyarà
però això no et fa menys fort,
dius les coses clares,
tu ja saps que és el que vols.

Trobaràs el teu lloc,
ningú més podrà aturar-te,
lluitaràs pel que vols
fins que ja no et quedin forces.

Fes-ho realitat
El que has esperat
durant aquest temps amb els braços creuats
veient com tot el que tu vols se'n va?

Pensa un moment,
recorda el que sempre havies somiat,
ja ho has trobat o ho has deixat marxar.

Ningú t'acompanyarà,
però això no et fa menys fort,
dius les coses clares,
tu ja saps que és el que vols.

Trobaràs el teu lloc,
ningú mes podrà aturar-te,
lluitaràs pel que vols,
fins que ja no quedin forces.

Fes-ho realitat.
Trobaràs el teu lloc,
on ningú mes podrà aturar-te ,
lluitaràs pel que vols,
fins que ja no et quedin forces.

Fes-ho realitat.
Fes-ho realitat.
Fes-ho realitat.