El divendres 20 d’octubre,
va tindre lloc el concert més esperat per a mi d'aquesta temporada. S' anaven a
unir grups tan grans a la música Valenciana com Txarango i Aspencat, amb un
grup que està trionfant a la seua terra, Viva Suecia. Aquest concert va tindre
lloc a la platza de bous de València.
El concert va
començar amb la meravellosa actuació de Viva Suecia, grup que no em va
interessar fins a aqueix dia, amb el qual estic sorpresa, no vaig pensar en cap
moment que m'arribarien a agradar. El seu estil "indie" amb la veu
ronca del cantant i els solos de guitarra, van fer de la seua actuació un
espectacle digne d'admirar. Bé és cert que en ser un grup desconegut per a
molts espectadors, l'ambient que es respirava no era el d'un grup estimat per
tots, però en finalitzar les seues cançons, van saber connectar amb el públic.
Després, va venir
l'actuació de Txarango, grup en català amb major projecció internacional del
moment, amb el seu nou disc "El Cor de la terra". Van fer una
actuació meravellosa, feliç, plagada de sentiments i sobretot de bon rotllo. Va
ser la raó principal per la qual vaig anar a aquesta trobada, m'agrada massa
Txarango com per no anar a un concert en la meua mateixa ciutat. En finalitzar
l'article deixaré un xicotet vídeo que vaig poder gravar, i mostra sense cap
dubte, la connexió que vam tenir tot el públic amb el grup.
I com final triomfant
de la nit va entrar Aspencat, i a més deixant de costat de manera indefinida el
món de la música. Van expressar perfectament el sentiment de les seues cançons,
desafiant així a la seua cultura institucional en vers.Fent ús de la seua
llengua, tan atacada per diferents col·lectius, amb el suport de tot el seu
públic més fidel.
Va ser un esclat
d'emocions, felicitat i companyonia entre grups. Un orgull de grups de la meua
pròpia terra parlant la meua llengua. Reivindicant els nostres drets a
expressar-nos des del principi del concert. Tot açò comptant amb l'art que
s'estava realitzant aqueixa mateixa vesprada en un lloc on s'ha estat torturant
durant anys a éssers indefensos. La música ha de transmetre, expressar valors
sobre tu, estar concorde als teus sentiments, i sempre diré que el tipus de
música que escoltes defineix la persona que ets.
Ara bé, sempre hi ha
una cançó que em marca més en un concert, ja siga pel seu significat o per
l'actuació. En aquest cas, la cançó que més em va marcar va ser "quan tot
s'enlaira", del seu disc "Benvinguts al llarg viatge". Ho va ser
per la connexió tan òbvia amb el públic, plorem, cridem, cantem, però sobretot,
riem. Els propis músics ens van transmetre la seua passió per la música, i tot
el que aquesta hi havia fet per ells. Estaven vivint un somni, ells i tots els
del públic, i espere que aquest somni fet música no s'acabe mai.
LLETRA
Vaig estar temptant
la sort,
mesurant les paraules,
vaig flotant entremig dels records.
I flotant buscant el paradís,
retallant les distàncies que
em transporten a un món indecís.
Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.
Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Vaig flirtejant amb la por,
navegant entre dubtes
vaig somiant amb la teva escalfor.
I somiant que tu remes amb mi
fins que aquella incertesa
es fon quan se'ns creuen els camins.
Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.
Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
mesurant les paraules,
vaig flotant entremig dels records.
I flotant buscant el paradís,
retallant les distàncies que
em transporten a un món indecís.
Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.
Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Vaig flirtejant amb la por,
navegant entre dubtes
vaig somiant amb la teva escalfor.
I somiant que tu remes amb mi
fins que aquella incertesa
es fon quan se'ns creuen els camins.
Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.
Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
SOFIA WILLIAMS 1ER BATX-A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada