dimecres, 1 d’abril de 2020

OQUES GRASSES - Sta guai

Recomanació de Juanjo Orsina (3r B)


Oques grasses són un grup musical de joves que destaquen per fer música i deixar les etiquetes a una banda, ja que no es representen amb un estil de música concret. Són de Catalunya, del municipi d'Osona, Roda de Ter. Aquesta banda va sorgir el 2010 però es va fer coneguda el 2012 amb el llançament del disc “Un dia no sé com”. La seua música és molt animada i et convida a ballar-la. Els seues discs són 5: “Un dia no sé com” (2010), “Digue-n’hi com vulguis” (2014),”You poni” (2016) i “Fans del sol” (2019).

La lletra de la cançó parla de com de bonica és la vida si la mires bé, o almenys, a mi m'agrada molt. En la meua opinió “sta guai” aquesta cançó. La vaig descobrir un dia a Spotify en una playlist que estava feta per a mi gràcies a un software de reconeixement musical d'Spotify. De totes maneres, la meua germana em va recomanar el grup i em va cridar l'atenció. La cançó em convida a ballar i a somriure, per això l’escolte quan he de fer treballs avorrits perquè em fa sentir feliç. La recomane a tot el món que haja tingut un mal dia o també si has tingut un bon dia. Realment és perfecta per a qualsevol moment.

Lletra de la cançó:

Sta guai, sta guai (Yeah)
Sta guai (Tonight)
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá, lalalalá, lala
La lluna es va banyant de sol
Sense esperar la sort
Sap que esperant s'adorm
I va patint pel temps
L'essència et fa ser així com ets
De trossos de matins i nits
D'abraçades de veritat
I de petons prohibits
La pluja fa feliç el bosc
El bé i el mal es van vivint
Sempre que m'he callat els cops
Se m'han anat quedant per dins
I tampoc cal entendre-ho tot
Si no entenem d'encerts i errors
Es fa una mica més bonic, oooh
Que aquí ningú neix preparat
Ni per ser jove, ni per fer-se gran
Que anem venint i anem marxant
Si ho fem senzill, ens hi farem menys mal
Una tornada guai
Que aguanti l'envestida
Sta guai, sta guai
No ens cansarem mai (Sta guai)
D'estimar esquivant ortigues
De cantar-te uns la, la, la
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá, lalalalá, lala
I es pot respirar
Com respiren les tardes
Es pot estimar
Com s'estimen els arbres
Sense que ho vegi ningú
Sense esperar res de ningú
Aquella cosa que brilla per dins
Que et va fent a tu
Que em va fent a mi
Som les llàgrimes dels moments purs
Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls
Som les llàgrimes dels moments purs
Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls
I un sentiment que va quedant suspès
Vol aguantar-se i neda entre el vent
Va aprenent de les crostes que es fa
Dins d'aquest horitzó platejat
I ha plorat igual que jo
I, quan riu, riu de veritat
Quan deixa de pensar en el després
I quan ja no carrega el passat
Que aquí ningú neix preparat
Ni per ser jove ni per fer-se gran
Que anem venint i anem marxant
Si ho fem senzill, ens hi farem menys mal
Sta guai, sta guai
Sta guai
Una tornada guai
Que aguanti l'envestida
Sta guai, sta guai
No ens cansarem mai (Sta guai)
D'estimar esquivant ortigues
De cantar-te uns la, la, la
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá

Font de la informació

3 comentaris:

Sara Maconly ha dit...

M'ha agradat esta cançó molt perquè es pareix molt a les cançons flamenques crec jo i té molt ritme per a ballar, encara que no he entedit molt la cançó però m'ha agradat ademes es molt animatiua per a ballar-la, i molt d'estiu. Ademés la lletra és molt bonica per què compara la respiració amb els flors o coses així.

Rebeca Maconchy ha dit...

La cançó m’ha agradat molt, és animada i ballable; com dius: “sta guai”. M’he fixat en que (generalment) els grups que canten en valencià o català solen fer aquest tipus de temes; que no són classificables però tenen en comú un ritme festiu i una melodia de berbena (en el bon sentit).Té una lletra prou optimista que et canvia l’ànim a la primera escoltada. M’ha agradat molt una part que diu: “I tampoc cal entendre-ho tot. Si no entenem d’encerts i errors es fa una mica més bonic”.

La veritat és que mai havia sentit el nom d’aquest grup; m’ha paregut molt curiós. No he pogut evitar investigar la seua procedència i mitjançant una entrevista he llegit que és el cognom d’un nom artístic que un company de feina va proposar-li a la banda (quan acabava de formar-se).

Aquestes bandes haurien de tindre més reconeixement; desafortunadament no són fàcils d’escoltar a qualsevol lloc perquè no segueixen les modes.

Adrià Price ha dit...

M’agradat molt la teua recomanació Juanjo, tens raó quan dius que la cançó et dona ganes de ballar y somriure, jo m’he muntat una coreografia mentres l’escoltava. He de dir que a banda de la cançó, ja des de el títol “sta guai”, et donen ganes de escoltar-la i entrar a la pagina del grup.
En la meua opinió passada sobre la cançó d’Alfred Garcia, vaig dir que no m’agradava la musica en valencià, però gracies a recomanacions com la teua, he canviat d’opinió, ja tinc 3 idiomes distints en la meua carpeta de musica. També volia dir que m’agrada aquesta cançó, perquè hem transmiteix la felicitat i l’alegria que solia tindre en falles i que aquest any el coronavirus m’ha furtat.
Per últim, volia dir que la majoria de cançons en valencià, son raps, i poder escoltar musica tan animada en un idioma tan ocult, es meravellós. Ara mateix la pose en a la meua playlist.