divendres, 3 de novembre del 2017

GERARD QUINTANA - Caic

Gerard Quintana-Caic

Gerard Quintana i Rodeja (Girona, 27 de novembre de 1964) és un cantant de pop rock, primer al grup Sopa de Cabra i després en solitari, passant per altres grups i espectacles.

Abans de formar part de Sopa de Cabra havia estat en els grups Hasta los huevos de Mili i Ninyin's Mine Workers Union Band. Més endavant va entrar a formar part de Sopa de Cabra com a cantant i compositor des dels inicis del grup (1986) fins a la seua dissolució l'any 2003.Pertany al album ''les claus de sal''

Aquesta canço ens transmet com una persona que ha sufrit molt, que tot és dur, que res dura gaire, que no vol soportar ninguna mentida més, i que vol fugir d'aquest món anomenat mentida.






 LLETRA:

Caic, a poc a poc me´n vaig,
la física em captiva i la gravetat m´inclina als teus peus..
caic, al mateix temps desfaig,
els nussos que regiren aquest fràgil equilibri, meu..
res no dura gaire..
em moc, no sóc d´en lloc,
d´aquest país d´aire..
mai, tornaré a viure mai
amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany,
sense final jo caic,
el món sencer s´estimba contra els vidres dels meus dies,
caic,
m´enfonso dins l´aigua,
la corrent em porta a prop,
del meu país d´aire,
l´impuls d´un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes te´n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys,
canto sense xarxa,
salto i sempre caic,
res no dura gaire..
em moc, no sóc d´en lloc
del vell país d´aire,
l´impuls d´un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes te´n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys...
l´impuls d´un instant,
dibuixa el meu cant,
travesso els espais en blanc,
arribes te´n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys...

 



4 comentaris:

María Zambrano ha dit...

Aquesta cançó anomenada “Caic" de Gerard Quintana parla del punt de vista sobre la mort d’una persona que pateix, ja que veu la vida d’una manera molt pessimista i dolenta. És una cançó molt trista amb un ritme lent que captiva a molta gent.

Personalment, ja la coneixia. És una cançó de la sèrie catalana polseres vermelles, la qual tracta d'un grup de xics i xiques adolescents que coincideixen en un hospital a causa de les seues malalties. Aquesta sèrie parla de l'amistat, les ganes de viure i l'afany de superació i, clarament, açò contradiu la idea principal que Gerard Quintana transmet amb “Caic”.

La vida en un hospital, i encara més sent adolescent, sempre és de superació. Sempre hi ha moments d'eufòria i altres de creure's guanyador de la batalla enfront de la malaltia però també hi ha moments de depressió en els quals el món se t'ensulsia. Tindre una malaltia significa viure contínuament en alts i baixos. I amb aquest treball de Gerard Quintana es veu perfectament l’altra cara, la que mai desapareix. La tristor, la ràbia, les poques ganes de viure, en conclusió, les ganes de morir.

Però l’autor no posa el significat de la mort com a dolent, sinó com la salvació. L’única forma de fugir d’aquest càstig que li han posat. L’única forma de fugir de les mentides, de la rutina i del trist engany. Ell descriu la mort com l’acció de caure, com diu el títol. D’enfonsar-se dins del mar amb molta tranquil·litat. I que el patiment i la vida es desfarà en un breu instant.

Jo crec que al món es necessiten cançons de tots tipus, però personalment a mi m’agraden més les cançons alegres, ja que si jo escolte música és per a animar-me i distraure'm de la resta de coses, no per a estar pitjor.

Paula Roussel ha dit...

Aquesta cançó és de Gerard Quintana i es titola "Caic". La melodia és preciosa, igual que la seua lletra. Als meus ulls, parla d'una persona als seus últims moments que malgrat estar patint, està també acomiadant-se de tot i deixant anar la vida que li queda. El ritme lent i dolç que acompanya aquest missatge fa la cançó encara més bonica.

He triat aquesta cançó perquè ja la coneixia i m'agradava molt. La primera vegada que la vaig escoltar, fou a la sèrie catalana de televisió "Polseres vermelles" ja fa uns anys. En general, tota la banda sonora és magnífica. Aquesta sèrie parlava d'una colla d'amics que per diverses circumstàncies havien d'estar ingressat a un hospital. Allí vivien i superaven junts els obstacles que hi trobaven als seus camins, recolzant-se els uns en els altres i aprenent a veure la vida d'una altra manera.

Així doncs, aquesta cançó particularment, em fa pensar en una persona que sap que està prop de la mort i encara així, no té por. Per a mi, aquesta persona sap que ha lluitat, ha fet el que havia de fer i el més important: en tot moment ha estat al costat d'aquells que l'estimen. Crec que el títol representa a la perfecció la imatge que em ve al cap quan tanque els ulls i l'escolte. En ella caic lentament i m'enfonse en el desconegut mentre la vida es desfà al meu voltant.

Em sembla molt bonica, ja que l'autor parla de la mort d'una manera dolça, com si fóra una cosa esperada sense temor i l'acceptació d'aquesta facilitara la marxa i el despreniment de la vida. A mi no em sembla una cançó trista, pense que hem d'aprendre a veure la mort com a part de la vida, com el final d'un trajecte i arribar allí tranquils, amb la pau i la seguretat d'haver gaudit tot el possible a la nostra vida. Així doncs, crec que l'autor ha aconseguit retratar aquest moment d'una manera molt bona i amb molt de tacte.

Pense que seria meravellós que hi hagueren més músics capaços de combinar melodies tan boniques amb lletres tan bones i amb tant de significat. M'agraden moltíssims els autors que poden transmetre un missatge com aquest d'una manera tan dolça o parlar de temes dolents amb aquesta suavitat i pense que Gerard Quintana ha fet un gran treball amb aquesta cançó tan emotiva que, sense dubte, arriba al cor de qualsevol que l'escolte.

María Zambrano ha dit...

Correcció del meu comentari:

Aquesta cançó ,anomenada “Caic", de Gerard Quintana, parla del punt de vista sobre la mort d’una persona que pateix, ja que veu la vida d’una manera molt pessimista i dolenta. És una cançó molt trista amb un ritme lent que captiva a molta gent.

Personalment, ja la coneixia. És una cançó de la sèrie catalana Polseres vermelles, la qual tracta d'un grup de xics i xiques adolescents que coincideixen en un hospital a causa de les seues malalties. Aquesta sèrie parla de l'amistat, les ganes de viure i l'afany de superació i, clarament, açò contradiu la idea principal que Gerard Quintana transmet amb “Caic”.

La vida en un hospital, i encara més sent adolescent, sempre és de superació. Sempre hi ha moments d'eufòria i altres de creure's guanyador de la batalla enfront de la malaltia, però també hi ha moments de depressió en els quals el món se t'ensulsia. Tindre una malaltia significa viure contínuament en alts i baixos. I amb aquest treball de Gerard Quintana, es veu perfectament l’altra cara, la que mai desapareix: la tristor, la ràbia, les poques ganes de viure, en conclusió, les ganes de morir.
Però l’autor no posa el significat de la mort com a dolent, sinó com la salvació. És l’única forma de fugir d’aquest càstig que li han posat. És l’única forma de fugir de les mentides, de la rutina i del trist engany. Ell descriu la mort com l’acció de caure. D’enfonsar-se dins del mar amb molta tranquil·litat. I que el patiment i la vida es desfarà en un breu instant.

Jo crec que al món ens necessiten cançons de tots tipus, però personalment a mi m’agraden més les cançons alegres, ja que si jo escolte música és per a animar-me i distraurem de la resta de coses, no per a estar pitjor.

Paula Roussel ha dit...

CORRECCIÓ

Aquesta cançó és de Gerard Quintana i es titula "Caic". La melodia és preciosa, igual que la lletra. Als meus ulls, parla d'una persona als seus últims moments que encara que està patint, està també acomiadant-se de tot i deixant anar la vida que li queda. El ritme lent i dolç que acompanya aquest missatge fa la cançó encara més bonica.

He triat aquesta cançó perquè ja la coneixia i m'agradava molt. La primera vegada que la vaig escoltar, fou a la sèrie catalana de televisió "Polseres vermelles" ja fa uns anys. En general, tota la banda sonora és magnífica. Aquesta sèrie parlava d'una colla d'amics que per diverses circumstàncies havien d'estar ingressat a un hospital. Allí vivien i superaven junts els obstacles que hi trobaven als seus camins, recolzant-se els uns en els altres i aprenent a veure la vida d'una altra manera.

Així doncs, aquesta cançó, particularment, em fa pensar en una persona que sap que està prop de la mort i encara així, no té por. Per a mi, aquesta persona sap que ha lluitat, ha fet el que havia de fer i el més important: en tot moment ha estat al costat d'aquells que l'estimen. Crec que el títol representa a la perfecció la imatge que em ve al cap quan tanque els ulls i l'escolte. En ella caic lentament i m'enfonse en el desconegut mentre la vida es desfà al meu voltant.

Em sembla molt bonica, ja que l'autor parla de la mort d'una manera dolça, com si fóra una cosa esperada sense temor, i l'acceptació d'aquesta facilitara la marxa i el despreniment de la vida. A mi no em sembla una cançó trista, pense que hem d'aprendre a veure la mort com a part de la vida, com el final d'un trajecte i arribar allí tranquils, amb la pau i la seguretat d'haver gaudit tot el possible a la nostra existència. Així doncs, crec que l'autor ha aconseguit retratar aquest moment d'una manera molt bona i amb molt de tacte.

Pense que seria meravellós que hi haguera més músics capaços de combinar melodies tan boniques amb lletres tan bones i amb tant de significat. M'agraden moltíssims els autors que poden transmetre un missatge com aquest d'una manera tan dolça o parlar de temes dolents amb aquesta suavitat, i pense que Gerard Quintana ha fet un gran treball amb aquesta cançó tan emotiva que, sense dubte, arriba al cor de qualsevol que l'escolte.