Prozak Soup és un grup valencià de Bellreguard que ha començat a fer música professionalment aquest any però es va crear al 2011. És una aposta per una nova sonoritat que ve del post-hardcore, l'electrònica clàssica i el hip hop crític. Volen editar un disc i ja estan molt prop d'aconseguir-ho. Han fet un Verkami per donar l’oportunitat als que vulguen tindre el seu treball, titulat Imbècil, en format físic. Sols faran una tirada artesanal del disc per a totes les persones que el demanen a través d’aquest projecte de finançament col·lectiu. Les aportacions seran l'única font de finançament de l'edició del disc. L'àlbum físic serà una edició limitada, i constarà d’una capsa de vinil amb portada i contraportada, amb un pen-drive que contindrà el disc en mp3. L'únic integrant del grup del que es pot obtindre informació és Joan Palomares, cantant i compositor del grup.
LLETRA
Tornar i no trobar-la maiAra va de bo que s'ofeguen,
però que els vençuts no pleguen.
Pares o nones, mantint-te als afores.
Senzilles cares, anar a soles,
pujar muntanyes, obrir les ales.
Després d'això no cal que pares,
bales!
Mores roges, figues verdes.
Les sèquies bullen, les aus s'amaguen
No tornarem a vore't mai, no tornarem.
Anar a mil, creuar-ho tot en un segon,
això és el que no volen que fem,
que no siguem valents, que oblidem qui som,
que no tornem a buscar la clau
d'Alacant al Rosselló
del Tossal al Llatzaret
Ara que callen els mudats i que parlen les llestes.
Dueu tota la vida negant la poesia nostra.
Plorar a soles, matar les hores,
saltar fronteres, trencar cadenes
i dubtar de les regles.
Roses en el jardí de les històries,
on tot són eufòries,
on no et tornarem a vore mai,
no tornarem a vore't mai, no tornarem.
Anar a mil, creuar-ho tot en un segon,
això és el que no volen que fem,
que no siguem valents, que oblidem qui som,
que no tornem a buscar la clau
d'Alacant al Rosselló,
del Tossal al Llatzaret.
Sempre amagant-nos del seu canó
i ara els guanya la paraula i l'amor
Anar a mil, creuar-ho tot en un segon,
això és el que no volen que fem,
que no siguem valents, que oblidem qui som,
que no tornem a buscar la clau
d'Alacant al Rosselló
del Tossal al Llatzaret.
Tornar i no trobar-la mai.
Opinió
Hem triat aquesta cançó perquè ens ha agradat molt als dos l'estil apassionat del metall i la veu agressiva del cantant. Combinen molt bé la música electrònica i els instruments, produeixen una bona sintonia. Per a dir la veritat el que més ens ha cridat l’atenció ha sigut la imatge del grup però ens ha sorprès la seua musica quan els hem escoltat.
Alejandro Lozano Pascual i Javier Soria
1 comentari:
Hola bona nit,
Hui vaig a comentar la cançó de Prozak Soup- La Clau la cançó m’ha grada molt ja que a mi m’ha grada molt el Rock i el metal, la veu del cantant el una pasada es brutal molt bona es la mitjor que he escoltat en valència.
La lletra també es bona i el ritme però la veu de eixe xic es flipant es boníssima.
Un comiat Pau.
77 paraules.
Publica un comentari a l'entrada