dimecres, 2 d’octubre del 2013

ASPENCAT - L'herència



Aspencat és un grup musical de Xaló (la Marina Alta) que combina diversos estils: l'ska, el reggae, el drum and bass i, darrerament, el dubstep. N’hi ha qui diu que són els successors d’Obrint Pas, no solament per la qualitat de la seua obra sinó també per l’esperit crític de les cançons.

La festa està servida (2007)
Obri la llauna (2009)
Naixen primaveres (2011)
Inèdit (2012)
Essència (2013)


La cançó que he triat pertany a Naixen primaveres i es diu L’herència. En aquesta, Aspencat ret homenatge a totes i tots els músics que durant la dictadura es varen atrevir a cantar en valencià, arriscant-se a la censura i a la presó. Sense aquells i aquelles valents, la música en valencià a l’actualitat potser no hauria estat possible.

Lletra de L'herència

Sou la llum que guia en la obscuritat
perquè mai perdrem la nostra dignitat
I trobar una resposta per demà
I agafem l’herència que ens vàreu deixar

Ei! La cara al vent
Que se n'adonen que ja som el present
Ei! Que quede patent
D'un temps, d'un país que ja anem fent!

Corre lliure pel poble la fera ferotge
mentre sonen les cançons cada nit
I en cada concert Teresa rep homenatge
I ens fa recuperar l'esperit

Eh eh oh oh!
Què vos passa valencians?
On està la identitat?
Eh eh oh oh!


Tu creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar
Cantaré la nostra història a cau d'orella i somiarem fins demà
Eh eh oh oh!

Perquè vull, perquè tinc ganes de somiar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar

Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat

Continuar la senda de la vostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà
I agafem l'herència que ens vàreu deixar

Ei! Garrot, prohibició
És el que passa quan el mal ve d'Almansa
Ei! No ens furtaran la il·lusió
Vàreu sembrar una llavor d'esperança

Damunt de l'escenari, borumballes falleres
Al país de les albades per costum
Que rode la roda pels carrers i les places
Cridarem fins que vinga la llum!

Eh eh oh oh!
Ja no canta el capellà perquè no li'n donen cap

Eh eh oh oh!
Cal dir va ser detingut per cantar en valencià

Estimem per estimar la nostra llengua
I seguirem avançant!
Eh eh oh oh!

Perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
perquè mai perdrem la nostra dignitat

Continuar la senda de la vostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà
I agafem l'herència que ens vàreu deixar

Llave les penes al meu safareig
No és que no et mire, és que no et veig
Va com va, que pitjor no anirà
Silenci i censura al canal valencià.

Hui cantarem la vida d'un poble
Vida d'un poble que no vol morir
Vull donar-te les gràcies perquè vull
Perquè tu em fas sentir-me viu

Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu que em donaves caliu!
Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu hui sóc hui l'últim que riu!!!



Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat

Continuar la senda de la vostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà
I agafem l'herència que ens vàreu deixar (rep)

17 comentaris:

Melissa Nelken ha dit...

Aquesta cançó està clar que és un homenatge a totes les persones que havien cantat en valencià en l'època del franquisme. El grup considera que sense aquestos artistes i la seua valentia, la música valenciana hui dia no existiria, és a dir, ara mateix ningú no cantaria MV (música en valencià).

Està molt bé, perquè amb aquest tema mostren la importància que va tindre la nova cançó, i potser que algú no sàpiga la història d'aquest tipus de música, i amb la cançó es fa una petita idea.

Pense que la gent hauria de donar més importància a la MV ja que ha sigut una música que ha patit molta censura al franquisme i que després tampoc ha estat molt acceptada per la societat, ja que no va rebre ni rep cap ajuda de l'Estat.

Encara que la MV ara està en el seu millor moment, no sol eixir a la televisió, no es fa quasi publicitat, encara no hi ha gent que l'escolte massa... i com diu la cançó: “Què vos passa valencians, on està la vostra identitat?” Hauríem de fer cas i escoltar la MV, la nostra música.

Inma Mozzoni ha dit...

He escoltat la cançó “L'herència” del grup Aspencat. M'ha agradat molt el ritme i el tipus de música que utilitza, perquè és molt moderna i pot atraure a molta gent jove a escoltar-la. Pot ser l'escolte pel seu ritme, després escolte la lletra i puga adonar-se del que parla.

Aquesta cançó defensa a totes les persones que es varen atrevir a cantar en valencià durant la dictadura a Espanya. Crec que varen ser molt valents; no tots arrisquen la seua vida per salvar una cosa tant important per a alguns, però tan insignificant per a una gran majoria, com és la música en valencià. A totes aquestes persones, cal recordar-los i que no s'obliden mai perquè són herois, i gràcies a ells, la música en la nostra llengua encara continua viva.

Ara jo em planteje: per què mai es parla d'aquesta música en valencià tant interessant? No l'havia escoltat mai, però no perquè no m'agrade la música en valencià, sinó perquè mai havia sentit parlar d'aquest grup. En la meua opinió, haurien de donar més prestigi a la música en la nostra llengua, haurien de donar la possibilitat d'escoltar i decidir el que ens agrada.

La nostra llengua és com qualsevol altra, i crec que hauríem de sentir-nos orgullosos per tindre una llengua tan bonica i no comparar-la amb altres ni discriminar-la. Per a no fer-ho, hem de començar a escoltar música en valencià.

Sara Tristán ha dit...

Aquesta cançó m'ha agradat molt, ja que reconeix els esforços que varen fer al seu dia els músics valencians durant l'època de la dictadura per aconseguir que la seua veu i les seues cançons foren escoltades. Això té molt de mèrit i importància, ja que gràcies a ells hui dia existeixen nombrosos grups de música en valencià que continuen lluitant per la normalització de la llengua valenciana. A més que els músics valencians hagueren de lluitar contra la discriminació, els interrogatoris, el ser empresonats només per utilitzar una llengua que no era l'espanyola... tot això al franquisme.

Per altra banda, m'ha agradat aquest grup “Aspencat”, ja que em sembla que és molt semblant a “Obrint Pas”, un altre grup de música en valencià que també vol trencar diferents barreres contra la discriminació que sofreix hui dia la nostra llengua, a més de fer cada vegada més famosos els grups de MV (música en valencià).

Finalment, tan sols em queda dir que cada dia trobe la MV més interessant. A més, pense que quasi totes les cançons d'aquest grup tenen un bon ritme i una bona lletra.

Paula Campoamor ha dit...

La cançó “l'Herència” del grup musical Aspencat m'ha agradat molt. No coneixia aquest grup de música valenciana i m'ha sorprés molt ja que comparteixen molts estils, no es centren en un en concret i açò fa que la música agrade més a la gent.

En aquesta cançó Aspencat parla de la importància que han tingut els cantants valencians als anys cinquanta fins als setanta més o menys. Pense com aquestos cantants, que sense ells la música en valencià ara mateixa no existiria.

Els cantants d'anys enrere varen tindre una força increïble i unes ganes de lluitar immenses per cantar amb la seua llengua sense por que els empresonaren, sense por que els jutjaren ... Aleshores gràcies a ells hem fet possible que la música escrita en valencià estiga ara on està. Sense ells no haguera sigut possible tot açò.

Aspencat vol agrair amb aquesta cançó a tots els que varen arriscar fins i tot la seua vida per la seua dignitat, aquells que no varen tindre por i aconseguiren el que es varen proposar, que eren aquestos desitjos: que la música en valencià estiguera ben reconeguda pels valencians i que es poguera fer lliurement.

A mi també m'agradaria donar les meues felicitacions a tots els cantants que no es varen rendir i als que hui en dia segueixen lluitant sobretot per la seua llengua, ja que encara que la música en valencià està en un dels seues millors moments, encara falta molt per aconseguir el que volem, i tota aquesta lluita és possible gràcies a la solidaritat dels valencians, ja que els cantants no tenen suport amb els mitjans de comunicació de la nostra ciutat.

Nerea Campoamor ha dit...

Aquesta cançó m'agradat ja que expressa el esforç que han fet els musics en valencians durant la dictadura. Aquets musics tenen el seu merit ja que han lluitat pero la seua música amb molta dignitat i mai s'anaren cap arrere alhora d'expressar les seues idees i opinions en les seues cançons reivindicant-se.

Vicente Becker ha dit...

Aquesta cançó porta un missatge molt important. Va dedicada a totes les persones que van fer MV (música en valencià) en l'època del franquisme, arriscant les seus vides, ja que estava prohibit.

Pense que això està molt bé, ja que és una manera molt bona de dir-li a la gent el que va a passar a València i que coneguen la nostra història, ja que poca gent la coneix.

La MV ha patit moltíssim i té uns records molt roïns... Mai se li ha donat la importància que es mereix i pense que això hauria de canviar. La MV és igual d'important que la música en castellà, anglés, etc. i encara que hui en dia està en el millor moment de la seua història, pense que arribarà més alt, fins al lloc que es mereix.

Respecte al grup ''Aspencat'' puc dir que mai l'havia escoltat, de fet no sabia de la seua existència, però aquesta cançó m'ha agradat moltíssim i pense que és un bon grup.

Mireia Kent ha dit...

La cançó d'aquesta setmana es titula “L'herència” i si he de dir la veritat, m'ha agradat moltíssim, tant pel ritme com per la lletra. Aspencat és un grup que jo no coneixia però ara que he escoltat aquesta cançó i he llegit que fan reggae vaig a buscar més cançons d'ell perquè pense que m'agradaran com aquesta.

La lletra està molt bé, ja que és un homenatge a tots aquells músics valents que varen arriscar-se per tal de que la música en valencià no desapareguera. Gràcies a ells hui en dia n'hi han tants grups en valencià i tots nosaltres podem gaudir de diversos estils de música en la nostra llengua.

He pogut observar que tenen cinc discos i que des del tercer fins a l'últim no més hi ha un any de separació, cossa que hem dóna a pensar que aquest grup té èxit i que no li va gens malament. També he observat que moltes cançons en valencià estan escrites per fer algun homenatge o per reivindicar-se i això és un punt a favor de la música en valencià, perquè si se n'anem per exemple a la música en anglès hi han moltes que parles bé d'amor o bé de desamor.

Doncs com m'ha agradat tan la cançó me'n vaig a escoltar-la fin que hem sàpiga la lletra de principi a fi! Molt bona cançó.

Chen campoamor ha dit...

L'Herència, d'Aspencat, és una dels cançons en valencià que m´ha agradat molt pel ritme i la lletra. La cançó és en valencià i jo crec que hauria d'haver més gent que l'escoltara perquè com m´ha agradat a mi a altres persones també els agrairia escoltar música de seu país i de la sua llengua.

La lletra parla de la ciutat de Valencià: les falles, el perill de la música en valencià (MV), parla de la llum i de l'obscuritat, de la nostra llengua, que és el valencià i que hem d'apreciar-la i al final de tot la cançó dóna les gràcies als cantants en valencià.

Natalia ha dit...

ASPENTAC, L'herència
M'agrada aquesta cançó perquè sempre que la escolte me transmet molta confiança en mi mateix, perquè la cançó crec que parla de la esperança i de que mai te tens que rendir encara que siga casi impossible aconseguir el que te proposes però que por intentar-ho no perds res, com se diu en castellà “si no arriesgues no ganes” i per eixos motius m'agrada moltíssim aquesta cançó, encara que no coneixia el grup qui cantava i ara ja el conec. Altres de les raons pels qual m'agrada és perquè te molt de ritme i sense voler se te pega i te poses a ballar en qualsevol lloc i te dona igual que la gent te mire mal perquè estas sentit el que escoltes i te jo estas passant be encara que estigues a soles

Carlos Sand ha dit...

A mi abans la música en valencià no m'agradava, per a dir veritat mai havia escoltat molta música d'aquest estil, per a dir veritat només he escoltat cançons en valencià com l'himne de les falles. Però des que en les classes de valencià hem treballat aquest tema, la música en valencià m'ha agradat molt. Realment mai li he donat una oportunitat pels estereotips que tènia. Però és una música molt bona i algunes cançons tenen molt ritmet. Espere que la gent li done també una oportunitat aquesta música que de veritat és com una altra música en anglés o en castellà."

Carlos Sand ha dit...

A mi abans la música en valencià no m'agradava, per a dir veritat mai havia escoltat molta música d'aquest estil, per a dir veritat només he escoltat cançons en valencià com l'himne de les falles. Però des que en les classes de valencià hem treballat aquest tema, la música en valencià m'ha agradat molt. Realment mai li he donat una oportunitat pels estereotips que tènia. Però és una música molt bona i algunes cançons tenen molt ritmet. Espere que la gent li done també una oportunitat aquesta música que de veritat és com una altra música en anglés o en castellà."

Julud Thompson ha dit...

Hola ,
Principalment el ritme d’aquesta cançó no m’ha encantat, peró s que m’ha agradat la seua lletra i el seu significat ja que es una cançò dedicada als cantants en valenciá .

El missatge que vol donar es que la MV i els cantants de aquesta donen la cara , diuen el que pensen . També agraeÏxen a les persones que varen cantar en époques difícils i que varen patir per cantar en la seua llengua , que també varen deixar el relleu a la nostra generació ,per a que seguirem mateix camí. Crec que per aixó la cançó es crida l’Heréncia .

La frase “hui cantarem la vida d’un poble vida d’un que no vol morir” es molt bona y crec que resumeix la cançó .

Adéu

Beatriz ha dit...


És una cançó en què es dóna les gràcies a què van defendre i van cantar en la nostra llengua: el valencià. Perquè continuem lluitant per l'herència que ells ens van deixar, perquè no perdem la dignitat, la identitat i que no faran callar, perquè continuarem lluitant pel que ells van començar amb il•lusió, amb la vida d'un poble que no vol morir i vol continuar sense que ningú li censure ni li faça callar.

Estefanía STONE ha dit...

M'agrada molt la lletra d'aquesta cançó, és una cridà a tots els valencians que han oblidat que tenim una música que és nostra i que hauria de continuar existint ja que és una música com qualsevol
altra.

La cançó parla d'una herència, l'herència valenciana, que no es pot oblidar perquè és tan important com la història valenciana o les seues costums. Amb aquesta lletra Aspencat li dóna les gràcies a tots els cantants que fa un temps van lluitar per a que és poguera cantar a la seua llengua sense que ningú poguera prohibir-ho. Sense aquestos cantants, que en el seu moment van lluitar per aquest tipus de música, avui no hi podríem escoltar ni la meitat de la música que hi ha en valencià.

Personalment jo li done les gràcies a tots els que han lluitat per la música en valencià i a tots els que avui segueixen lluitant.

Anònim ha dit...

1-Els huelos van sentir la nova cançó
2-Els pares van fer l'ascla sentint a Obrint Pas, bajoqueta rock, la gossa sorda.
3-Ara els fills ho peten de festa amb Aspencat, Zoo, Atupa, etc...
*El 40% de la música en valencià son alacantíns, un altre 30% de Safor/Albaida/Xativa i la resta de Valencia central. No ne senc cap al nord de Sagunt.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola, anònim,

tens raó en la genealogia que has fet, però més amunt de Sagunt hi ha vida: Egalité, El Blüe, Indezents... busca i trobaràs.
Salut, feminisme i música en valencià!

Rosa Sanchis ha dit...

Mira, en aquesta pàgina de facebook, Música en valencià de Castelló, trobaràs informació del que es cou a Castelló: https://www.facebook.com/castellomusica