Roba Estesa és un septet musical femení i feminista que va néixer el 2013 inicialment el 2011 amb el nom Ai, Carai! en Camp de Tarragona format per Alba Magriñá (bateria i percussions), Anna Sardà (baix, violoncel i veus), Clara Colom (acordió diatònic i veus), Clàudia García-Albea (violí i veus), Gemma Polo (veu), Neus Pagès (guitarres i veu) i Helena Bantulà (guitarra elèctrica). Canten en català i fusionen el folk, la rumba, les cançons tradicionals i les cançons "d'autora". El 2015 van ser guanyadores del primer premi "Sons de la Mediterrània".
El 2015 van guanyar el primer premi del Concurs Sons de la Mediterrània organitzat pel Grup Enderrock, que els va permetre finançar part del seu primer disc publicat el 2016.
En Descalces (Descalces), (Coopula Records, 2016) poden trobar-se missatges amb el binomi dona i lluita cobrant especial protagonisme, amb rebuig explícit en els seus concerts a la violència masclista (A la muntanya) i la reivindicació (La reina mora) de la tradició i la memòria. Dona, lluita i tradició amb una lectura pròpia des de la defensa de l'autonomia de les dones i els seus drets.
La cançó Sense Por de Roba Estesa, parla de com s’enfronta la por i com la gent unida poden amb tot.
Xavi Sarrià va nàixer a Barcelona l’any 1977. Després de la mort de la seua mare es va traslladar a viure a València d’on és originària la família del seu pare. Amb només setze anys, va fundar amb els amics de classe de l’IES Benlliure Josep Pitarch i Carles Garcia, el grup que marcaria la seua vida: Obrint Pas. Xavi Sarrià va estudiar Filologia Catalana a Universitat de València on coincideix a classe amb Feliu Ventura, Josep Nadal i molts altres joves amb qui compartiria militàncies polítiques, culturals i socials.
Mentrestant, Obrint Pas participa en la batalla per recuperar la música en la llengua pròpia al País Valencià. Varen fer un boicot fent un concert davant de 10.000 persones al pàrquing del Campus Tarongers de València després que l’Ajuntament de la ciutat negara els permisos a ACPV per organitzar el concert a la Plaça de Bous.
El grup va viatjar amb altres artistes arreu del món, viatja Grècia amb Feliu Ventura i la Comunitat Eko per donar suport a les persones refugiades. Una experiència reflectida al documental Més enllà dels camps (Propaganda pel fet i Comunitat Eko, 2017). Aquell mateix any el festival internacional SUNS Europe celebrat a Udine li concedeix el Premi Literatura a la trajectòria artística com a narrador i autor de cançons.
Història de l'album
Hi ha 13 cançons amb les quals l'artista continua "combatent fantasmes" des d'una mirada més personal que en l'etapa al capdavant d'Obrint Pas. Aquest treball discogràfic és com una continuació d'altres discos però també de la seua novel·la ('Totes les cançons parlen de tu'). Com a exemple posa la cançó que obre el disc, 'Amb l'esperança entre les dents', que parla "dels problemes dels adolescents i de com hem tirat endavant a la vida plantant cara amb l'esperança com a arma".
OPINIÓ PERSONAL
Com introducció de la cançó tenim uns versos de Pere Quart a les seues "Corrandes d'exili". Pere Quart va ser un exiliat per estar políticament amb el bàndol republicà en la Guerra Civil. A més va convertir-se en cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes. El poema d'aquest fragment narra el que van patir els republicans quan hagueren d'exiliar-se després de la derrota en la Guerra Civil (tema molt relacionat amb l'autor).
Aquesta cançó és molt trista. La manera que té Xavi Sarrià d'expressar tots els patiments de tota una societat fa que tingues els pèls de punta des del primer minut. El final és desferrador. La cançó me la va recomanar una de les meues millores amigues, i des que la vaig escoltar per primera vegada, no la pare de repetir, és massa bona.
LLETRA
"Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré."
Vam escapar amb la nit a les butxaques
paisatges ocres el primer sol a les cares
fugint de casa amb les mirades foradades
tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes
Vam trobar un lloc on protegir les esperances
llavis tallats les paraules cansades
les flames baixes cremaven els nostres marges
penjaven les promeses entre les branques trencades
Lágrimas de Sangre (LDS) és una banda de rap combatiu formada al Masnou i Barcelona al 2006. Actualment, el grup està format per Neidos, Still ill, Microbio, Acid Lemon (productor i arreglista) i Ramón Anglada.
He elegit aquest grup musical perque m'agraden molt les seues cançons, tant per la lletra com pel ritme que tenen.Les seues cançons tenen un significat rebel, i he escollit aquesta canço perquè esta escrita a varies llengües d'Espanya.
VÍDEO:
LLETRA:
Si vols sentir-la plena aquesta vida que ara estimes
i les lleis que t'envolten no les trobes còmodes
La policia interna que et goberna haurà d'aprendre
millor deixar-se entendre, cuidat, ja ho veuràs!
Toca obrir-se, com la primavera pot obrir la flor,
al seu ritme, defugint la por
l’ostracisme és el signe d’un estigma,
pel sisme destructiu quan el refugi es veu com el nou niu insígnia.
Però una ment amb cicatrius, dins un cos normatiu
vol que ploris, que valoris si et sents fort i encara ets viu
La merda que hi ha fora no et deixa escoltar-te dintre
I l’esperit d’infant sensible no té fam ni es sent pas lliure.
A un cor fort l’almoina de l'amo l’amoïna,
ja no vol més molles vol trencar les estovalles
i sentir de nou com brollen pessigolles
a cada glop que baixa a poc a poc de cop i et remou les entranyes.
I jo sóc qui vull ser?, els anuncis són com bombes,
se t’enfonsa el cos i et cou i de la guerra neixen traumes,
però a través d’esquerdes podrem fer, espais comuns afins,
d’autoconstrucció massiva d’esperances.
Ja arriba la vida que somies,
que en sortir del tedi els únics límits siguin propis i assumibles,
la cultura et lliga,
només amb pau al cau, quan et plau, rau la clau per fer la lluita plausible.
No t'equivoquis, he vist repetit mil cops el teu soliloqui.
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil.
I així fins que el cap t'exploti, necessito aire.
Som ànimes ingràvides, càlides i emotives,
recloïdes en presons de repressió, freda i cognitiva,
niu d'estigmes, viu d'estimes i allibera la pressió
que imposa el món de la foscor, amiga, si vols ser lliure.
La mirada sobreviurà digne amb el seu prisma,
travessant una finestra fixada en l'entorn feréstec,
que deprecia tota vida premia el verí,
de la deriva destructiva i al poeta defenestra.
Aquí fem patir al metge tot per fer paté del fetge,
tens un cotxe i un rellotge però vols viure pressa,
i ho vius amb el silenci de qui sap que s'equivoca,
i s'equipara amb altres, que tampoc obren la boca.
Un cap dur com un roca, un mar de prejudicis
dins del pit des de l'inici d'una vida que s’esgota,
i com fer front a tal derrota? si quan te’n dones compte
dus errors en el sarró i el cronòmetre corre en contra,
contra un cor que es vol corrompre, un món que ho facilita,
no hi ha lloc pel plora mica si l'amic ja no t'escolta,
la veritat no es diu a mitges, es diu com una bomba,
és com un mort arrepentit un esperit que sempre torna,
i vola per sobre teu mentre el ventre el tempta amb merdes,
excuses i caretes, vivències sense reptes,
més dies en silenci, i emocions reprimides,
vull polir-me com un nen, si, però van passant els dies.
Però van passant i no t'equivoquis,
he vist repetit mil cops el teu soliloqui.
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil.
I així fins que el cap t'exploti,
necessito aire pur, no em falta temps,
em falta aire per respirar en aquest ball.
I encara que això et sobti.
Normala da kareta jantzita ibili beharra,
denok dauzkeu mamu ta beldurrak barra-barra.
Nik iparra bi gitarra ta mikro batekin aurkitzet,
gutako bakoitzak dauke bere izarra.
Polizi ta militarrak, gure burun dabiltzanak,
akatu gabeko ikarak adorea gelditzen.
Ezetzak agintzen, baietzak amiltzen,
artaldetik at ez geatzeko martingalak.
Inor ez da normala, baño danak hala nahi,
modelo izan nahien gaztek uzteie jateai.
Gezurra aplikatzen diou errealitateai, ai!
Desikasten hasi hai. Ta ni rebai, sinistu ezin pelikula,
ezin aske sentitu preso gaudela dakigula.
Batu partidura! Hartu partitura!
Joggo bonito treballant amb la paraula.
Estetikan diktadura estetikatik hautsi,
estetatik idatziz eztet bestetik ikasi.
Wanna be free, yeah! Wanna be free!
Disney eta Hollywood akatzetik hasi.
Selektak, MCk, graffiterok, dantzarik,
danak antza dik, gure janak gantza dik ta gatza nik.
No creemos en un mundo hecho en croma,
no más Lágrimas de Sangre en ojos con Glaukoma.
Però van passant i no t'equivoquis,
he vist repetit mil cops el teu soliloqui.
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil.
I així fins que el cap t'exploti,
necessito aire pur, no em falta temps,
em falta aire per respirar en aquest ball.
I encara que això et sobti,
necessito aire pur, no em falta temps,
em falta aire quan estic ballant amb tu.
I aixi fins que el verd broti i tirem d'amor propi,
no t'equivoquis, he vist repetit mil cops el teu soliloqui.
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil.
I així fins que el cap t'exploti, necessito aire Carla Tr. (Bat. Artístic)
Any: 2017. Àlbum: Amb l’esperança entre les dents. Producció: Xavi Sarrià: veu i guitarra. Clàudia Key Day: veus. Diego Barberà: baix. Salva Bolufer 'Bolu': bateria. Héctor Tirado: guitarra. Joan Marc Pérez: teclat. Genís Trani: programació. Pablo Sánchez: veus.
SOBRE L'AUTOR
Xavi Sarrià va nàixer a Barcelona l'any 1977, però es va traslladar a València –terra natal de la família del seu pare- a la mort de la seua mare. A la seua primerenca adolescència va fundar el seu primer grup de música i presenta a la ràdio valenciana un dels primers programes de rock en català al País Valencià. A 1993, amb setze anys funda el famós grup ‘’Obrint Pas’’. Les seues primeres maquetes van ser Obrint Pas i Recuperant el Somni. Xavi Sarrià ha fet una gran llavor juntament amb altres autors i grups per defensar la llegua catalana, que ha estat històricament discriminada fins fa poc de temps, y a més també va criticar l’hegemonia globalitzada del neoliberalisme. L'any 2016 viatja a Kurdistan per a enregistrar l’ofensiva de l’estat turc contra la població turca en format de documental y en 2017 viatjà a Grècia per donar suport a les persones refugiades. Aquell mateix any li van concedir el Premi Literatura a la trajectòria artística com a narrador i autor de cançons. OPINIÓ PERSONAL
Aquesta cançó es molt especial per a mi perquè va ser la primera
que em va a endinsar al món de la música catalana. Me transmet molts records i també
molta força. Crec que Xavi Sarrià té molta cura en la seua lírica, que esdevé tenacitat
i tendresa al mateix temps. Altra menció especial es la seua cançó anomenada Renaixem, que transporta la veu del
poble, una característica de la música reivindicativa. Són ambdues cançons amb
ritmes diferents però que consoliden la idea del poble unit i lluitador i fan
un crit a la nostàlgia dels carrers de València.
En la seua pàgina de Facebook diuen que són un "grup independent de música rock-fusió sucronense". Quant al gènere, declaren tocar "rock fresquet" i del lloc d'origen, diuen que són "més de Sueca que de Fortaleny ".
El nostre orientador Joan Cantarero em passa informació sobre el grup de música en el qual toca el seu fill: Poetes Anònims. Açò és el que diuen d'ells mateixos:
"Poetes Anònims fem cançons amb un estil propi que beu del Pop català de Manel i Antònia Font, el rock de Mishima, el folk Dylanià i la cançó d'autor (o bandautor) de Sanjosex. Aquest estil pop-rock-folk ens dóna llibertat per a fer cançons que arriben a tot tipus de públic, i un tret característic dins del panorama actual de la música en valencià, on pocs grups comparteixen la nostra manera de fer música. Som una formació jove, nascuda a l'institut públic de Benimaclet Ferrer i Guàrdia, que ha anat progressant des d’una xicoteta formació inicial fins als 6 que som actualment, amb la incorporació de nous membres.
A més a més de tindre la base instrumental de guitarres, baix, veu i bateria, les nostres dues incorporacions més recents, Dani Lledó al trombó i Dani Guerrero al saxo, ens donen la riquesa melòdica d’una secció de vents. La nostra capacitat multinstrumentista i autodidacta i la nostra llarga formació musical ens dóna la possibilitat d’alternar l’ukelele, el teclat o el violí a les nostres actuacions. També el fet que tots els membres del grup participen a les veus dinamitza les cançons.
La curta trajectòria que portem no ens ha privat de tocar en molts llocs fora i dins de la ciutat de València, com la sala Black Note. Hem estat a Elx, Monòver o Quart de les Valls. Hem tocat amb músics importants del panorama musical actual com Aspencat, El Diluvi, Kaoba, Pellikana, Andreu Valor, Hugo Mas, Oliva Trencada, Bertomeu, Verd Cel, Mugroman, Rafa Xambó, Tardor i La Caixa de Gel, entre altres. També, aquest any, hem sigut finalistes del concurs Amplifica’t i del MusiQart gràcies a la maqueta que gravàrem aquest estiu a l’Ars Studios. Aquestes actuacions ens han reportat ja entrevistes a revistes com Sons de Xaloc, al programa de ràdio Tradisons o a ser entrevistats per la presentadora Amàlia Garrigós. Ens podeu escoltar al nostre bandcamp, a myspace o visitar el nostre canal de youtube. I podeu contactar amb nosaltres via gmail, facebook o twitter.
Poetes Anònims: Marc Gozalbo (bateria), Dani Guerrero (saxo), Enric Pérez (baix i violí), Dani Lledó (trombó), Francesc Cantarero (guitarra elèctrica i acústica) i Xavi Hernàndez (cantant, teclat, guitarra i ukelele)."
"Smoking Souls" naix l'any 2010 en Pego, són representants d'una generació de joves que des de menuts han explorat els territoris ocults de la música. Joves crescuts als temps de la incertesa però que l'han aprés a guanyar-la a colp de cançó.
Fins a 2013 no publiquen el seu primer disc «L'espenta»: una crida esperançadora i positiva contra un context de desconfiança, inestabilitat i injustícia. Així doncs, l'espenta fa de la força i la unitat, les eines per traçar un futur il·lusionador i per caminar amb pas ferm sobre un present asfixiant i incert.
El 2015 publiquen el seu segon disc anomenat «nòmades». Amb aquest disc el grup passa a formar part de molts cartells de la música en valencià i obrir les primeres portes a Catalunya. El grup inicia una de les gires més salvatges fins a la data amb més de seixanta concerts amb menys d'un any i consolidant-se amb gran acceptació en l'escena als països catalans.
El 2017 presenta el seu últim treball «cendra i or». Onze cançons on el grup demostra el que ja venia oferint amb un so de murs de guitarres acompanyades per un ritme contundent envoltat d'una veu càlida, no obstant busca nous horitzons cap a sonoritats més fresques i nous ritmes i experimentacions.
Per a ser sincer no conec moltes cançons en valencià i he trobat aquesta cançó solament per a fer l'entrada, però he de dir que he trobat una joia. No solament per aquesta cançó sinó també pel grup. M'encanta!!!
M'han agradat totes les que he escoltat i “Alcohol i sal” és una de les meues preferides.
LLETRA
He desdejunat i he digerit
les misèries que he viscut.
He contat els escalons
que he trepitjat, i em ric de mi.
De les mil maneres
que hagués pogut sortir del pou,
per poder agafar aire,
per poder tornar amb tu.
He recalculat la direcció.
La distància és la nostàlgia,
que l'essència és l'abundància
dels moments més íntims.
He desmantellat el nostre fred,
tu cremaves els papers,
incendiàrem l'albada gris amb el plaer.
Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant una tempesta.
Caminant entre les flames,
torne a caure en l'espiral.
He aprés a estimar el meu país,
quin color i quin sabor té el paradís.
Em refugie entre els teus pits i dic:
Quin sabor té la victòria?
Quina és la dolça força
que ens ha fet cridar,
que ens ha fet pensar en el que som?
Som els que vénen de baix,
vigilen el monstre.
Pot ser s'escape del calaix.
No anem a fer-te esperar,
relaxa't i mira'ns;
desfem el dogma més viral.
Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant una tempesta.
Caminant entre les flames,
torne a caure en l'espiral.
D'arena i mar, de foc vermell,
del cant de l'ocell de terra fèrtil.
D'alcohol i sal, de dies llargs,
de somnis valents.
Del teu cabell obscur.
