XAVI SARRIÀ - Ànimes navegables.

SOBRE L'AUTOR I GRUP

Xavi Sarrià va nàixer a Barcelona l’any 1977. Després de la mort de la seua mare es va traslladar a viure a València d’on és originària la família del seu pare. Amb només setze anys, va fundar amb els amics de classe de l’IES Benlliure Josep Pitarch i Carles Garcia, el grup que marcaria la seua vida: Obrint Pas. Xavi Sarrià va estudiar Filologia Catalana a Universitat de València on coincideix a classe amb Feliu Ventura, Josep Nadal i molts altres joves amb qui compartiria militàncies polítiques, culturals i socials.

Mentrestant, Obrint Pas participa en la batalla per recuperar la música en la llengua pròpia al País Valencià. Varen fer un boicot fent un concert davant de 10.000 persones al pàrquing del Campus Tarongers de València després que l’Ajuntament de la ciutat negara els permisos a ACPV per organitzar el concert a la Plaça de Bous.

El grup va viatjar amb altres artistes arreu del món, viatja Grècia amb Feliu Ventura i la Comunitat Eko per donar suport a les persones refugiades. Una experiència reflectida al documental Més enllà dels camps (Propaganda pel fet i Comunitat Eko, 2017). Aquell mateix any el festival internacional SUNS Europe celebrat a Udine li concedeix el Premi Literatura a la trajectòria artística com a narrador i autor de cançons.

Història de l'album

Hi ha 13 cançons amb les quals l'artista continua "combatent fantasmes" des d'una mirada més personal que en l'etapa al capdavant d'Obrint Pas. Aquest treball discogràfic és com una continuació d'altres discos però també de la seua novel·la ('Totes les cançons parlen de tu'). Com a exemple posa la cançó que obre el disc, 'Amb l'esperança entre les dents', que parla "dels problemes dels adolescents i de com hem tirat endavant a la vida plantant cara amb l'esperança com a arma".

OPINIÓ PERSONAL

Com introducció de la cançó tenim uns versos de Pere Quart a les seues "Corrandes d'exili". Pere Quart va ser un exiliat per estar políticament amb el bàndol republicà en la Guerra Civil. A més va convertir-se en cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes. El poema d'aquest fragment narra el que van patir els republicans quan hagueren d'exiliar-se després de la derrota en la Guerra Civil (tema molt relacionat amb l'autor).

Aquesta cançó és molt trista. La manera que té Xavi Sarrià d'expressar tots els patiments de tota una societat fa que tingues els pèls de punta des del primer minut. El final és desferrador. La cançó me la va recomanar una de les meues millores amigues, i des que la vaig escoltar per primera vegada, no la pare de repetir, és massa bona.

LLETRA

"Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re ...

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'anyorança

ans d'enyorança viuré."

Vam escapar amb la nit a les butxaques

paisatges ocres el primer sol a les cares

fugint de casa amb les mirades foradades

tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes 

Vam trobar un lloc on protegir les esperances

llavis tallats les paraules cansades

les flames baixes cremaven els nostres marges

penjaven les promeses entre les branques trencades 

Vam batallar per començar a sentir-nos lliures

cada vegada que ens tornava un cru somriure

cosint ferides sota les robes humides

rosegant un tros de pa i unes olives partides 

Vam tancar els ulls sota el cel cobert d'estreles

el vent gelat eixugava llàgrimes velles

un bosc callat el cel immens negre i morat

i el teu foc que escalfava el meu cor esgotat

Vam somiar amb la lluna cavant riberes

als pits oberts de les nostres vides enceses

guiant la fúria que ens brollava imparable

i feia dels nostres cossos ànimes navegables 

Vam despertar bruts i amagats enmig de l'alba

m'acariciaves els cabells molls de rosada

i mig adormida em repeties en veu baixa

el meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa 

Vam trobar el mar pels camins que eviten pobles

bancals de pedres que baixen des de les llomes

sendes trencades quatre pins entre les roques

una platja daurada on vam soterrar les hores 

Vam caminar amb el fred tallant les galtes

una llum pàl·lida ens seguia a totes bandes

penya-segats mossegats per les ventades 

la sal enramada a les àncores llunyanes 

Vam desitjar capgirar el cel sobre les aigües

construir un món sense fronteres ni gàbies

trencar cadenes ser nosaltres les cisalles

alliberar les penes amb crits com punyalades 

Vam caure morts com el sol de la vesprada

arrecerats en una cova foradada

una foguera una frase esculpida

hui és el primer dia de la nostra vida

SOFÍA WILLIAMS 1ER BATX-A