“Tardor” és un
grup de pop-rock que va sorgir a València l’any 2011 quan va publicar la seua
maqueta, la qual s’anomena igual que la formació musical, que incloïa quatre
cançons i li va valdre una nominació als Premis Ovidi Montllor com a grup
revelació. Aquests primers temes com la resta de la seua discografia han estat
produïdes per la discogràfica “Mésdemil”, també d’origen valencià.
El grup “Tardor” està
conformat per 5 components: David Garcia (guitarra i vocalista), Àlex
Martínez (guitarrista i vocalista), Cesc
Domènech (bateria), Tono Hurtado (baixista i vocalista) i Yeray Calvo (teclista
i vocalista). Aquests artistes porten publicats 3 àlbums: “Revolució de l’estat
latent” (2012), “Una ciutat invisible” (2014) i “Patraix” (2017).
La cançó “La llum
incondicional” està dins de l’últim treball d’aquest grup de l’Horta i la vaig descobrir
a l’hora de fer aquest treball quan vaig ficar-me a cercar a YouTube cançons d’artistes
–solistes o grups– que canten en valencià i la veritat és que m’ha sorprés moltíssim
la quantitat de temes que hi ha en aquesta llengua i que no coneixem.
Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc la nau que va seguint el far.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, un dia assolellat.
Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc un jove molt afortunat.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, la raó més essencial.
Eres tan bonica.
Només amb el teu caminar alegres el meu dia.
No et puc parar de mirar,
m’aborrones la vida.
M’aborrones la vida.
Pot semblar mentida,
si et dic que em podria quedar aixina de per vida.
Creuràs que estic exagerant
però no et mentiria.
Mai et mentiria.
Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc la nau que va seguint el far.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, la raó més essencial.
Però és que estàs tan bonica
mentre cantes eixa cançó que et va marcar un dia.
T’eleves sobre els nostres caps
i et menges la vida.
Et menges la vida.
I entenc de seguida
que jo no puc participar perquè ho trencaria.
Només en certes ocasions
la sort ens premia.
I ara em premia.
Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc un jove molt afortunat.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia.
I em sent tan gran quan camine al teu costat,
som invencibles, gegants,
som pura electricitat.
Eres com l’harmonia més dolça que mai no s’havia
inventat.
Eres la sort que un dia,
sense avís, em va colpejar.
Eres un desig complit,
la cara amable de l’atzar.
Eres una melodia,
eres la llum incondicional.
Jorge Sevilla Fernández 1 Batx B
2 comentaris:
Aquesta cançó es diu “La llum incondicional” i és del grup valencià Tardor. Aquest tema, ple de sentiment, forma part del seu últim treball. El ritme és molt bo i des del primer segon, la cançó et fa mure el cap i seguir la melodia fins al final. La lletra és molt bona i molt bonica i, sense dubte, es fon perfectament amb la melodia i ambdues juntes formen un harmoniós conjunt que fa gaudir a aquell que l’escolta.
La cançó està plena de sentiment i, en la meua opinió, defineix l’amor d’una manera preciosa i molt encertada. No solament l’amor en si mateix, sinó la fase de l’enamorament, on tot és bell i nou, i l’estimat/da és l’ésser més meravellós i increïble que mai ha existit. Parla aleshores, de la xica que estima com si fóra la llum de la seua vida, la que el guia i sense la qual ja no podria viure.
Compara amb la seua estimada amb una simfonia encantadora, una meravellosa harmonia que no vol deixar d’escoltar, una melodia d’eixes que es queden embossades en el cap i no pots evitar cantar. I és que és així l’amor: no pots deixar de pensar en aquella persona especial per més que ho intentes.
A més d’això, podem veure el sentiment de l’enamorat en contemplar a la seua estimada. Veiem com solament quan la mira cantar se sent encantat, com si volara i no vol interrompre-la per no tallar aquell moment que considera màgic. Amb aquest exemple podem identificar fàcilment la fase en la qual la parella es fascina amb qualsevol cosa que fa l’altre, quan l’amor ix per tots els porus de la seua pell i el fet d'observar a l’altra persona provoca goig a l’ànima.
En la cançó també parla del sentiment que li provoca estar al costat de la persona estimada. Sent com una electricitat per tot el cos, se sent més fort quan va amb ella, invencible. Em sembla molt bonic veure com l’amor el reconforta, com l’estima i la vol lliure, sent com és perquè així el fa sentir diferent i afortunat. Parla d’ella com un tresor, com un premi, com un colp de sort inesperat i això és preciós.
Crec que el conjunt de la melodia i la lletra de la cançó aconsegueixen transmetre un missatge bell que necessita ser escoltat. És un tema preciós amb molt de sentiment que plasma l’enamorament d’una manera molt bonica, sincera i innocent. Recomane escoltar aquest tema a qualsevol, encara que no parle valencià perquè inclús si no entenguera la lletra, podria gaudir d’un ritme boníssim.
“Tardor” és un grup de Pop-Rock de València. “La llum incondicional” és una cançó del seu últim treball. El que més sorprén de la cançó, en un primer moment, és el seu ritme, un conjunt d’instruments que t’envolten totalment i et fan endinsar-te dins la història i els sentiments del cantant. Per altra banda, la veu del cantant és molt bona, curiosa i agradable.
La lletra és també molt bonica, plena de metàfores i referències precioses. Ja en la primera estrofa es dirigeix a la seua amada, o amat, malgrat que se suposa que és una dona, ja que es refereix a ella en femení. La compara amb la llum incondicional, allò que enllumena el camí i, a la vegada, diu que ell és la nau que segueix el far, és a dir, que la segueix a ella i a la seua llum. Li diu que és la melodia que no se’n va del seu cap, allò en què no pot deixar de pensar. Afirma, després, que té sort de tindre-la, té sort que ella siga la seua llum.
Li diu el cantant a l’amada que és la seua vida, que no pot deixar-la de mirar. És clar que està enamorat. Afirma que ella és preciosa i que és tan bona que, malgrat que és la seua llum, també esborrona la seua vida. Ens conta que se sent tan bé mirant-la que podria estar així de per vida i que potser no li creu però que a ella mail i mentiria.
Ella és especial i ell té clar, doncs, que no pot formar part de la seua vida, que ella és lliure i no s’ata de cap manera però que, això no obstant, a vegades la sort és bona amb ell i li premia. Així doncs, ens conta que ara li premia, ja que ara l’està mirant. Torna a afirmar que ella és la llum incondicional i descriu la seua relació d’una manera preciosa, afirma que, si estan junts, són gegants, invencibles, són electricitat.
Presenta una metàfora preciosa, inigualable. Li diu: “Eres com l’harmonia més dolça que mai no s’havia inventat”. És tan perfecta que la compara, fins i tot, amb la màxima bellesa, una bellesa que, de fet, no s’ha inventat. Ella és la sort del cantant, és un desig complit. És una melodia, una llum incondicional.
La cançó és molt bona, per un costat pel seu ritme envoltant; per altra banda per la veu del cantant i, sobretot, per la lletra, per les metàfores i la descripció de la xica i de l’amor que sent per ella. És una descripció preciosa i profunda.
Publica un comentari a l'entrada