Txarango és un grup de música català format a Barcelona en 2010. Després de gravar dos cançons “VOLA” i “NITS AMB TXARANGO”, van estrenar la gira “WELCOME TO CLOWNIA” amb la que iniciaran un recorregut per importants festivals de tota Espanya.
L'any 2012 publiquen el primer treball BENVINGUTS AL LLARG VIATGE amb el que rebran el reconeixement del públic i nombrosos guardons. Amb eixe èxit van continuar, i en 2014 s'estrenen com a programadors culturals en la creació de “Clownia Festival”. Un festival enfocat sense cap dubte a la música, el circ i teatre, projecte que naix per a portar a la seua terra natal totes aquelles experiències artístiques que els acompanyen en les seues gires i que, pretén ser un camí més per a proposar nous horitzons i defendre la música i la cultura com a vies per a la transformació social.
L'elecció d'esta cançó no és per a res una casualitat, no tinc un estil de música però sí de missatge, m'agraden les cançons amb una crítica social, que no permeten les injustícies com poden ser el racisme, l'homofobia, (...) sense deixar de costat la corrupció. Esta cançó és possiblement de les meues favorites, puc perfectament veure les meues idees reflectides en ella i està present en el meu dia a dia.
lletra:
La música és el batec dels pobles
i amb nosaltres portem els seus camins.
Obriu totes les portes.
Benvinguts al cor de la terra"
He vist el cel cobert de plom
He vist ciutats desaparèixer com la pols.
He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra.
He recollit metralla al cor;
dels que han fugit des de les portes de l'horror.
Que cremi roig el foc d'un vers contra el foc de la guerra.
Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
Del ventre de l'Orient,
dels camins perduts.
Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.
Som tot allò que no té nom.
Som el demà de la tristesa i de la por.
Hi haurà un camí sota la nit, hi haurà esperança.
He vist la mort parlar d'amor.
He vist els pobles despertar en una cançó.
Mira'm als ulls, no estarem sols, un altre món esclata.
Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
De, ventre de l'Orient,
dels camins perduts.
Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.
"En la tierra hace falta personas que
construyan más y destruyan menos,
que prometan menos y resuelvan más,
que esperen recibir menos y dar más,
que digan mejor ahora que mañana."
Avui s'obriran totes les portes,
tots els camins en un instant.
Nua la nit al teu davant.
Avui trobaràs un mar en calma,
tots els records dels oblidats.
Nua la nit al teu davant.
fet per: Noelia Becker
3 comentaris:
M’ha agradat prou aquesta cançó del grup català Txarango degut a la seua musicalitat i ritme, però el més important d’aquesta és el missatge que trasllada la lletra. En aquesta composició, la banda fa una crítica al tancament de les fronteres per part dels governs europeus i vol donar un crit a la societat fent-la conscient de que l’acollida de refugiats és necessària.
També pense que tracta de donar un missatge d’esperança a qualsevol persona que estiga travessant un mal moment amb frases com per exemple «Mira’m als ulls, no estarem sols, un altre món esclata», crec que té la finalitat de que encara que estem malament sempre hi haurà algú al nostre costat i que ens ajudarà a eixir de la nostra situació.
Crec que a partir d'aquest moment començaré a investigar una mica sobre la música en valencià i en català perquè pense que puc descobrir un nou món i ajudar, encara que siga poc, a la visualització i al coneixement de l'indústria musical en una altra llengua que no siga el castellà o l'anglés i donar-los el mèrit que es mereixen a tots aquests artistes.
Finalment, reprenent el tema de la cançó, opine que més que mai es important ajudar els altres ja que possiblement el problema que estàn sofrint els que fugeixen de la guerra ens pot pasar a nosaltres i també voldríem recolzament. Cridem ben fort, “Obriu les portes”.
Txarango és molt més que un simple grup de música que fa del ritme, el ball i l'alegria la seua raó de ser. De fet, és el grup en català amb més projecció internacional del moment. Així ho testimonien els més de tres-cents concerts en 19 països i 4 continents que han ofert, els més de 500.000 discos descarregats dónes del seu web, dos Discos d'Or i un palmarés de reconeixements que abasta els principals premis del públic i la crítica. La contagiosa energia que transmeten es contagia i ànima qualsevol racó del planeta. “El cor de la terra” és Txarango en estat pur.
No ha amagat mai el seu esperit nacionalista i és habitual en ells la defensa de consignes independentistes sobre els escenaris. Txarango no ha amagat mai la seua ideologia, alguna cosa que no ha sigut incompatible a l'hora de presentar el seu enèrgic xou per tota Espanya.
Personalment a mi m'agrada molt Txarango, però no vaig poder anar al concert en València aquest 20 d'octubre, i un amic íntim meu em va contar la seua experiència al concert.
''Era la meua primera vegada que anava a un concert d'un grup que cantava en la nostra llengua. Havia estat molts mesos escoltant totes les seues cançons i totes em feien sentir emocions que feia temps que no sentia. Era Txarango, el grup català amb més repercussió internacional del panorama. Amb cents de concerts arreu del món.
Era la nit del divendres, en la plaça de bous a València, un lloc molt icònic de la ciutat. Unes amigues meues de Barcelona ja m'avisaren que en directe són impressionants. I quan començà a sonar la música de l'escenari, tothom s'alçà i començà a ballar. Tocaren un grapat de cançons seues. 'Obriu les portes', 'Ulls de Coral', o 'Quan tot s'enlaira'. Igual estàvem fent llumetes amb els mòbils en les cançons més lentes, com començar a cridar i fer 'allaus'. No parí de sentir esgarrifances d'alegria per tot el cos. El concert m'aborronà. I després d'una experiència tan genial, estic esperant que tornen a València el pròxim any per poder gaudir d'un altre concert seu i escoltar les cançons que no van poder tocar en la plaça de Bous.
Txarango és molt més que un simple grup de música que fa del ritme, el ball i l'alegria la seua raó de ser. De fet, és el grup en català amb més projecció internacional del moment. Així ho testimonien els més de tres-cents concerts en 19 països i 4 continents que han ofert, els més de 500.000 discos descarregats dónes del seu web, dos Discos d'Or i un palmarés de reconeixements que abasta els principals premis del públic i la crítica. La contagiosa energia que transmeten es contagia i ànima qualsevol racó del planeta. “El cor de la terra” és Txarango en estat pur.
No ha amagat mai el seu esperit nacionalista i és habitual en ells la defensa de consignes independentistes sobre els escenaris. Txarango no ha amagat mai la seua ideologia, alguna cosa que no ha sigut incompatible a l'hora de presentar el seu enèrgic xou per tota Espanya.
Personalment a mi m'agrada molt Txarango, però no vaig poder anar al concert en València aquest 20 d'octubre, i un amic íntim meu em va contar la seua experiència al concert.
''Era la meua primera vegada que anava a un concert d'un grup que cantava en la nostra llengua. Havia estat molts mesos escoltant totes les seues cançons i totes em feien sentir emocions que feia temps que no sentia. Era Txarango, el grup català amb més repercussió internacional del panorama. Amb cents de concerts arreu del món.
Era la nit del divendres, en la plaça de bous a València, un lloc molt icònic de la ciutat. Unes amigues meues de Barcelona ja m'avisaren que en directe són impressionants. I quan començà a sonar la música de l'escenari, tothom s'alçà i començà a ballar. Tocaren un grapat de cançons seues. 'Obriu les portes', 'Ulls de Coral', o 'Quan tot s'enlaira'. Igual estàvem fent llumetes amb els mòbils en les cançons més lentes, com començar a cridar i fer 'allaus'. No parí de sentir esgarrifances d'alegria per tot el cos. El concert m'aborronà. I després d'una experiència tan genial, estic esperant que tornen a València el pròxim any per poder gaudir d'un altre concert seu i escoltar les cançons que no van poder tocar en la plaça de Bous.
Publica un comentari a l'entrada