divendres, 23 d’octubre del 2015

Què volen aquesta gent?

Eva ens proposa des del grup Stop Diverfòbia una cançó perquè recordem uns temps sense llibertats.

Ací hi ha la versió dels gitanos catalans Sabor de Gràcia:


I ací la cançó original, amb una Maria del Mar Bonet ben joveneta, tal com la recorde quan la vaig vore per primera vegada a l'aplec de Castelló del 82 quan jo tenia 15 anys i somiava un país ben diferent del que hi ha ara.



Ací tens una versió més rockera de Mesclat i una altra de La Gossa Sorda (comença al segon 45).


Lletra de Què volen aquesta gent?

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

Història de la cançó (Wiquipèdia)

Què volen aquesta gent? és una cançó de 1968, composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima. El poema i la cançó foren escrits com a denúncia de la repressió política franquista. Arran d'un concert a la Cova del Drac, la censura prohibí de cantar-la en recitals i que fos emesa per la ràdio. Per burlar la prohibició, algunes vegades amb èxit, hom la tornà a presentar canviant-li el nom per A trenc d'alba o De matinada.

Segons declaracions recents de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, la cantant i el poeta decidiren de fer conèixer la mort de Rafael Guijarro, només apareguda en una breu notícia als diaris, però que -segons es deia- havia estat provocada per la policia en llançar-lo per una finestra de casa seva per encobrir un cas de violència policial. Colpits pel silenci públic sobre la qüestió, Bonet i Serrahima optaren per fer una cançó a tall de romanço /.../

La mort de Rafael Guijarro. Rafael Guijarro Moreno era un madrileny de 23 anys, estudiant de graduat social i zelador en un ambulatori del "Seguro de Enfermedad", que militava en el FAR, un grupúscle maoista escindit del PCE-ML. Detingut, la policia el portà a casa seva per fer-hi un escorcoll i, una vegada allí, s'hauria llançat (o l'haurien llançat) daltabaix d'un sisè pis en presència de sa mare. El número 41 de Cuadernos para el diálogo de febrer del 1967 li dedicà l'editorial De madrugada, que fou immediatament respost per una nota oficial, d'inserció obligatòria, a publicar al número 43 de la mateixa revista, a l'abril del mateix any. /.../

1 comentari:

alba y nerea ha dit...

Hola som Nerea i Alba.
Vam a comentar el grup Sabor de Gràcia, aquesta canço composta per Maria Del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima ens a paregut molt original perque la cantant recorda la sua juventud esta canço es una denúncia de la repressió política franquista.

Tant la cantat com el poeta es van posar d'acor per a fer coneixer la mort de rafael guijarro que va morir per la represió franquista.

Aquesta canço te un ritme que en fa ballar a totom...

Bueno adeuuu besets...