CLARA ANDRÉS - Hui fa vent

Discografia: "Dies i dies" (2007), "Huit" (2010)
Pàgina web: www.claraandres.com
Formació musical: veu, guitarra acústica, oboè.

Clara Andrés (Oliva, 1977) és una cantautora valenciana que comença a actuar, sobretot en locals de València, a partir del 2000 (Matisse, Ca Revolta, L'Ateneu de Russafa, etc.) i grava de manera amateur les cançons que composa fins que aconsegueix l’èxit amb la maqueta "Inici" (autoeditada al 2005). Aquest treball la porta a entrar en circuits musicals més professionals com el Mercat de Música Viva de Vic (2005), la sala "Espai" de Barcelona per al programa "DeProp" de TV3, l’Auditori de Barcelona (2008, concert "Fem sonar les Musiquetes"), el Poefesta ("Festival de Poesia d'Oliva", 2009 i 2010), etc.

"Dies i dies" és el seu primer disc (2007), que inclou la cançó "Hui fa vent", que forma part de la banda sonora de la pel·lícula "Dies d'Agost" de Marc Recha.

Ha rebut diversos guardons:

Finalista del Premi Sona 9 (2006).

Premi Ovidi Montllor (2008) al millor arranjament musical.

Premi Ovidi Montllor (2008) a la millor cançó amb "Dies i dies".

Premi Miquel Martí i Pol (2008), a la millor poesia musicada en català de l’any (una adaptació del poema 'Personatges', de Josep Pedrals.)

"Huit" (2010) és el segon disc de l’autora, “més madur, enigmàtic, atmosfèric i replet d'instruments, de sons nets i captivadors”.

Font: Viquipèdia

La meua tria musical és “Hui fa vent”, banda sonora de la pel·lícula “Dies d’agost” de Marc Recha, 2006. I l'he triada perquè m'agrada la música, la veu i la lletra. Perquè m'agrada que apareguen objectes quotidians i el diàleg que hi mantenen; perquè és cert que “mai plou a gust de tots” i és molt escaient la dita ja que segurament aquesta cançó o aquesta cantant no us agradarà i això és normal perquè la diversitat existeix. I perquè de vegades, caminar massa de pressa no és bo i, seguint una estimada amiga, tot és millor de mica en mica.

Lletra de "Hui fa vent"

Hui fa vent i corre l'oratge.

Li diu la roba estesa, a les persianes.

I camine sense pressa,

sorpresa pel circuit del vol d'alguna fulla seca.

Li pregunta qui passa, el balcó a la maceta.

Hui fa sol, renega el paraigües.

Mai plou a gust de tots, diuen les àvies.

I camine sense pressa.

Que si fa sol, no té trellat caminar més apressa.

Li pregunta qui passa, el balcó a la maceta.

Una que riu li diu que no fa tard

i viu sense cap pressa.

Que és com el vent, li diu,

que és com el vent

li diu la roba estesa, a les persianes.

Ací podeu escoltar 19 cançons de Clara Andrés: 

Autora de l'entrada: Rosa Sanchis