MUGROMAN - Com quan érem veu i so.

Videoclip Mugroman Cançó Com Quan érem Veu i So amb Salva de Lax'n'busto.

Va ser escrita per a un altre moment però l'actual situació de la RTVV fa que siga ben actual!!!

Font Tresdeu.com

<El periodista i cantant de Mugromanva fer les pràctiques a la seu deRTVV a Alacant. Des d’aleshores el seu sentiment cap a eixa casa ha estat sempre present. Tant és així que a l’últim disc de Mugroman “Sol d’hivern” el grup de Xixona ha dedicat una cançó als afectats per l’ERO a RTVV, vora mil trebaladors de la cadena pública que ara el TSJCV ha fallat a favor de la readmisió.

La cançó anomenada “Com quan érem veu i so” és un homenatge a totes i tots els treballadors acomiadats els quals molts d’ells aparèixen al videoclip, com és el cas d’Amàliga Garrigós. El videoclip ha estat gravat als estudis de la Universitat de València (TAU), i compta amb la col·laboració del cantant de La’n'Busto, Salva Racero.

En declaracions a Mil de nou Javi Ivànyezafirma que ‘Com quan érem veu i so’ és una cançó trista perquè narra el moment en que els treballadors d’RTVV afectats per l’ERO van rebre la notificació via mail, un moment dur per a quasi mil dos-centes famílies i sobretot, l’inici del final d’una televisió que va començar com la finestra a la nostra terra, cultura i tradicions, i que va acabar com a eina política del govern valencià.

Però també és un crit d’esperança i optimisme. Cal recordar que la radio-televisió valenciana no és dels polítics, és del poble, i és necessària per a mantenir la nostra cultura viva. Per això s’ha de lluitar per mantenir-la lliure, plural, de qualitat i en valencià, per a que torne a nosaltres. “La veritat mai mor”, naixerem del dol per crear, contant batalles “com quan érem veu i so”.

Vos deixem amb el videoclip i des de la Tres deu donem ànims als treballadors de RTVV i als lectors per no acceptar el tancament de la nostra televisió.>

OBRINT PAS - Viure

LLETRA

Ara que estic trist
intente recordar
per les carreteres
de la meua soletat.
I em torna aquell olor
de pólvora cremat
i el roig de les fogeres
de les nits de Sant Joan!
La festa als carrers
la pluja d´estels
el 25 d´abril
amb un nus els sentiments.
L´esperança als ulls
les banderes al vent
i les ganes de viure
de la meua gent!

Lluitar, crear,
construir poder popular!
Lluitar, crear,
contruir!(x2)

Ara que he tornat
refaig els caminars
pels carrers i les places
del lloc on em vaig criar.
I em torna a despertar
aquell vell campanar
i el soroll de les traques,
muixerangues i gegants.
Les velles cançons,
les noves emocions
el 25 d´abril
construint les il·lucions!
La vida dind les punys
la lluita dins la pell
i les ganes de viure
de la meua gent.

Lluitar, crear,
construir poder popular!
Lluitar, crear,
contruir!(x2)

Lluitar, crear,
construir poder popular!
Lluitar, crear,
contruir!(x4)


Iinformació del grup

Obrint Pas es un grup de música procedent del pais Valencia. la seua música es una mezcla de hardcore punk, ska i rock con melodíes i instruments tradicionals entre els que trobem la dolçaina. Les seues lletres tracten temes diversos, aunque tenen protagonisme la denuncia social, la solidaritat entre els pobles i la defensa de l'identitat cultural i lingüística del valencià. També tracten temes antifascistes i antirracistes.

COMPONENTS

Xavi Sarrià (guitarra i veu)
Albert Benavent (trompeta)
Jaume Guerra (baix)
Robert Fernández (guitarra)
Miquel Ramos (veu i teclat)
Marcos Úbeda (trombó)
Ximo Tomas -Maki- (batería)
Miquel Gironés (veu, percusió, dolçaina y gralla)


SIGNIFICAT


La cançó ens recorda que tenim que continuar lluitant per el nostre país i la nostra llengua, per aixó diu lo del 25 d'Abril que fou quan els españols ens guanyaren a la batalla d'Almansa.

Luis Dolz i Miguel Rangel 1ºbatx H

VERDCEL - Treballaré el teu cos.

VerdCel són un grup d’Alcoi que mesclen cançó d’autor, rock, folk i pop. Està format per Alfons Om (Veu, guitarra, lletres i composició), Daniel Olmo Boronat (il·lustració, disseny i videoprojeccions), Ramon Vagué (Baix elèctric), Raül Lorenzo (Bateria i percussions) i Pau Romero (guitarres, mandolina i veu). Han rebut nombrosos premis i distincions i han actuat arreu de l’Estat Espanyol i també a Europa.

Van ser notícia l’any 2005 després que el programa Pobleshow de Canal 9, que pretenia mostrar artistes de les principals ciutats valencianes, triara Alcoi i VerdCel, però, en adonar-se que cantaven en valencià, va voler vetar-los, segons van assenyalar ells mateixos. Més tard, Pau Alabajos se solidaritzà amb ells i no va voler participar en el programa dedicat a Torrent, el seu poble.

La discografia de VerCel inclou els treballs:

Bagatge d'una fusió (2002) primera maqueta, de factura casolana.

On està el lloc? (2004), el primer disc oficial, autoeditat, amb sis cançons.

Pais Viatge (2006). Premi Ovidi al Millor Disc de Cançó i Premi Enderrock al Millor Disseny. Es tracta d’un llibre-disc conceptual: mescla de música, poesia, imatge i còmic en defensa del paisatge i del territori. Fou reeditat al 2007 amb tres cançons més, un DVD amb un concert i extres.

Sàmara (2008) és un altre llibre-disc, que narra la història del segle XX a través de la vida d'una dona alcoiana.

Els dies del Saurí (2012) és el seu darrer treball. És un CD i també inclou un còmic. “El còmic ens presenta un personatge que veu com la seua situació laboral es va deteriorant fins a perdre la feina. Es parla de les relacions interpersonals, del rerefons humà que hi ha darrere de cada acomiadament i de les reaccions que tenim en moments de crisi. Viurem en primera persona la humil lluita sindical i judicial que manté el nostre protagonista qüestionant el sistema que ens regeix. Una situació que fa sentir al protagonista que la seua vida es lliura pendent avall, sense fre. Es tracta de seguir-lo de prop i d’acompanyar-lo en el camí de poder agafar, almenys, una alenada d’aire fresc malgrat l’ofegament a que és sotmès.”

Font: Viquipèdia

Pàgina web de VerCel

La cançó que he triat, Treballaré el teu cos, és una versió de la cançó de Raimon del mateix nom, amb la qual VerdCel va participar en el disc col·lectiu “Gràcies Raimon, Al Vent, 50 anys.”, que commemora els 50 anys de la cançó Al Vent.



 

He triat aquesta cançó perquè és de Raimon, un cantant a qui admire, que ha fet molt per la música en valencià i que mereix tots els homenatges. A més a més, pense que la versió dels VerCel la millora l'original, modernitzant-la (i no podem oblidar que la de Raimon és de 1965!). També m’agrada la lletra, ja que la metàfora d’estimar un cos com qui treballa la terra demostra també una estima gran per l’ofici de l’agricultura i per la terra, la nostra terra, tan maltractada. M’agrada, a més, que el fruit de l’amor siguen les mateixes persones que s’estimen i també trobe encertada la manera que té de mostrar el treball que suposa estimar, perquè per a estimar bé cal amor, però també treball, fet de diàleg i de realisme.


Lletra de Treballaré el teu cos

Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.

I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.

I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.

En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí d'amor
on som junts tu i jo.

Treballaré el teu cos...

Font de la lletra: Viasona


Ací podeu trobar les lletres del disc Gràcies, Raimon, Al Vent, 50 anys.

I ací la cançó, tal com la cantava Raimon:

ARRAP - Si pillem una pistola.

Hem elegit aquesta cançó perquè ens agrada el ritme que té i perquè en la seua lletra critica als millonaris i a tots els poders de la societat que tenen molts diners i que marquen les lleis de tot el món, ademés també critica a la gent sumisa que es deixa portar per els seus superiors i que no lluiten per els seus ideals,  es a dir, els pelotes. Per això diuen que si agarren una pistola es per a defensar-se de toto això. Aquesta cançó es un poc radical.

Si agafe una pistola no serà per ser un gangsta
serà per expropiar a Roig i repartir la pasta
robar-li a Emilio el botín, fer callar a Pajín
encara que m'enganyen i maten com a Andreu Nin
prim, no me vingues de "chico malo", de rebel
si davant del patró te comportes com una puta en zel
amb l'odi d'un paria, apunta i dispara
socialitzarem Bankia amb estil Guevara
me la sua la panda de kies i roba cara
natros recordem Amanda sentint a Victor Jara
"para para" ens suplica el carca i l'oligarca
rebel·lia no és ser un cani, és derrocar al monarca
de la comarca som l'orgull, ens bull la sang
mafiosillo, vas de superior? Traga fang
seràs un home quan uses la pipa per a atracar un banc
seré franc, Obama és un bon blanc
macarrons de resaca, paella de diumenge
vendre'm per una butaca, ixe plat no me'l menge
encenem la traca amb hiphop incendiari
volem kale barraka, no portades de diari
insurrecció clandestina sense squad ni segell
menys gansta rap, més adrenalina i fusell
cambrera de Baobab? vull la xica q somiava amb un bidó de gasolina i la foto del rei

QUÈ PASSA, QUÈ PASSA, SI PILLEM UNA PISTOLA
QUE COL·LECTIVITZAREM IBERDROLA I COCACOLA

Si pillem una pistola, flipes
serà justicia, veges, capta la metàfora
no parpelleges, a obrer fotut patró penjat
no és vandalisme ni maldat, és la fúria del poble segrestat
fem del rap un arma real i valenta, no moixa
anticapitalista, conscient amb la història
els teus clips amb pistoles i tipets ciclats
si tinguèreu valor usarieu eixa força contra l’Estat,
eixint amb armes per marcar paquet
amb una xoni operada al costat com un joguet
nosaltres arengant les mases des del Miqualet
d’ací uns anys vorem, quan no tingues què donar al teu xiquet
clixés, mites, sigam sincers
l’Estat usa pistoles diàriament
com els desnonaments,
tenim arguments, per armar-nos fins les dents
valentes i valents, expropiem als terratinents
Tirans son la CIA, el Banc Mundial,
les grans transnacionals, Goldman Sachs
si pillem una pipa, serà dificil saps?
l’exemple és Grècia i no els burgesos indignats
caps d’empresa, putes de la patronal
gossos del PPSOE servint al capital
antiracistes sempre, contra la màfia que ens governa
el futur ens espera, guanyarem esta guerra.

QUÈ PASSA, QUÈ PASSA, SI PILLEM UNA PISTOLA
QUE COL·LECTIVITZAREM IBERDROLA I COCACOLA
SI PILLEM ARMES ALGUNS HAURAN DE CÓRRER
MASCAXAPES L’ENEMIC ÉS LA FAMÍLIA ROCKEFELLER

ARRAP és valentia, energia, lluita, arrels, sentiment, ritme i provocació. Rap de soca-rel i combat des de València que, amb el seu disc ARA VA DE BO, ha sonat arreu del territori amb grups punters del panorama hiphop i de la música en català. Una arrapada a les sangoneres, al pessimisme i a l’estafa capitalista. El directe d’ARRAP és dinàmic i participatiu, contagiant al públic amb les seues lletres i tornades combatives.

Naix al 2010 a la ciutat de València com a unió d’Antzoki, Olmos (Mc’s) i DJ Cano, tres amics de diferents barris del cap i casal, amb la intenció de fer una aposta seriosa i valenta pel rap en la nostra llengua. Lletres revolucionàries i sinceres plenes de poesia, ràbia, batalla i enginy.
Reda Laraqui
Jordi Ruiz

PAU ALABAJOS - Síl·labes de vidre

LLETRA

Em pregunte què ha fallat:
quin va ser el nostre error?
i no sé mai què respondre
ja n’hi ha prou d’amagar la veritat
de fingir el que no som
per què augmenta la distància
entre tu i jo?
és difícil acceptar que la nostra relació
és una porta tancada amb pany i clau
que no es pot recuperar un passat sense retorn
que és moment de plantejar-nos el final.
mirarem de refer les nostres vides
volarem cadascú pel seu costat
tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por ens domine.
queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat
Tinc un record meravellós
de tot el temps que hem conviscut,
hem sigut inseparables per molts anys;
tanmateix, ens destrossem sense cap contemplació
ara que hem perdut les ganes de lluitar.
mirarem de refer les nostres vides
volarem cadascú pel seu costat
tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por ens domine.
queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat
queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat,,,

Entrada 1

"Alabajos rarament (si no mai) canta en solitari, i des dels inicis sempre ho ha fet acompanyat per un conjunt d'instrumentistes apropiadament anomenats els "Músics Furtius", amb els quals ha tocat sovint a l'ombra del carrer Micalet de València per reivindicar la marginació de la música cantada en valencià i denunciar la prohibició municipal d'activitats en la via pública.’’ Així doncs, podem observar aquesta reivindicació en gran part de les seues cançons, com per exemple a la cançó anomenada ‘’Sense equipatge’’:

A la tornada esmenta menciona aquestes paraules: "Seguirem cantant bén fort, fins que ja no ens quede veu, cantarem amb l’esperança a flor de pèl’’.

Un altre clar exèmple és la cançò ‘’Utòpics, idealistes, ingenus’’, que parla de la societat i la seua forma d’actuar i pensar, relacionan’t-ho també amb la reivindicació i la seua esperança de que tot canvie en algún moment o algún dia.

En realitat, no coneixia Pau, però vaig contar-li a una amiga el treball, i va ensenyar-me grups i cantants en català. Aquesta cançò en particular, va cridar-me l’atenció perquè vaig trobar en ella una certa relació en una experiència que em va ocòrrer, i que pense, passa a gran quantitat d’adolescents avuí en dia.

Molt a sovint, ens passen algunes coses les quals ens fan pensar en els motius pels que han ocorregut, inclús intentar sol·lucionar-ho. Però aquestes coses, potser, no tenen ninguna explicació llògica, o si la tenen, simplement no som capaços d’entendre-la, i intentem canviar allò que ha passat, sense saber ni ser conscients de que no poden canviar-se.

Com veiem, la lletra de la cançò tracta de una relació (amorosa segurament) que a pesar de que ambdós s’estimaven molt, sense motiu algun la relació va haver-se d’acabar, simplement perquè no funcionava. Encara que es segueixen estimant, decideixen anar cadascú pel seu camí, buscar noves persones, conèixer-les...etc, però mantenir l’amistat i allò que en tot moment els havia unit. Podem observar aleshores, la manca d’explicació coherent per la qual aquesta parella ha de deixar la seua relació, però en canvi, apleguen a la conclusió de que, siga el motiu que siga, han d’acabar, sense ningun motiu.

                                                                                                         Ana Murgui

Entrada 2 (Maria Addams Bat. Hum.)

La cançó síl·labes de vidre de Pau Alabajos és la tercera de l'album “Teoria del caos” que va publicar l'any 2008. 

Pau Alabajos i Ferrer va nàixer a la ciutat de València, a Torrent, el 1982. És un cantautor valencià amb 8 àlbums de música en la seua llengua natal, com són “Futur en venda” (2004), “Teoria del caos” (2008), “Una amable, una trista” (2011), “L'amor i la ferocitat” (2016), “Ciutat a cau d'orella” (2018). Porta actiu des de 2003. Actualment és el secretari del COM, el col·lectiu Ovidi Montllor, l'associació de músics i cantants del País Valencià. L'autor també ha cantat les seues cançons en nombroses ciutats del domini lingüístic, així com també en diferents escenaris internacionals. En commemoració als seus 10 anys de carrera, va celebrar un concert al Palau de la Música de València, el 29 de setembre de 2012, on va cantar moltes peces del seu repertori. 

He escollit aquesta cançó perquè em porta molts records. Quan anava a segon d'ESO la meua professora de valencià va ensenyar-la a la meua classe i em va agradar molt. Cada vegada que l'escolte m'enrecorde d'aquell curs, dels meus companys i de la meua professora. A més, la cançó té una lletra molt bonica que explica que encara que hi haja hagut una ruptura amb una parella és possible continuar amb una amistat ja que hi ha molts records i afecte que no s'obliden. 

PAU ALABAJOS - Utòpics, idealistes, ingenus.

No cal dir que la cançó també parla de les utòpiques, de les idealistes i de les ingènues. 

Forma part del CD "Una amable, una trista, una petita terra." (Bureo Músiques, 2011)

FELIU VENTURA - Finalment

Motius de L’elecció:

   Primerament demanar disculpes per haver ficat anteriorment una cançó que ja estava, per eixe motiu ens ha tocat ficar-hi una nova.

   Hem elegit aquesta cançó perquè la vam sentir i només començar ens va agradar. És una cançó acústica d’amor, que et fa entendre que vol molt a una xica i vol estar sempre amb ella, i que finalment aconsegueix lo que desitja, i sols vol que no acaben mai els moments que passen junts.

   A nosaltres aquesta cançó ens inspira ganes de ballar, encara que és molt sentimental. Segons el nostre punt de vista pensem que no serem les úniques a les que els abellisca. Al escoltar-la tampoc volem que acaben els moments que passem junt a les persona que estimem.

Y ací vos deixem la canço:

Lletra:

Ara que m'has donat la mà
I note el fred dels nervis entre els teus dits
Perdona'm si no puc parlar
Però és que el cor em roba l'aire del pit
Ara que m'has donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que t'he donat la mà
I encaixa suau com els estels en la nit
M'agradaria dibuixar
Una finestra per obrir el demà
Ara que t'he donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que ens em donat la mà
Hem construït sobre un llenguatge proscrit
Les mil paraules que faran
De la remor de moltes veus un sol crit
Ara que ens hem donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

No digues res
Només acosta't i dóna'm mà

Feliu ventura:

  Feliu Ventura és un cantautor Español que va nàixer en Javita al 1976. Ha anat evolucionant fins a arribar a un so pop rock acústic on les lletres prenen un paper determinat per a cada cançó. La seu música recorre la tradició de la riba del oest mediterrània. Feliu no va renunciar al ampli legat de la “Nova cançó” del 60, però la seua música es del segle XXI.

Discografía:

·        1996, L'única diferencia

·        2000, Estels de tela

·        2003, Barricades de paper

·        2005, Que no s'apague la llum (con Lluís LLach)

·        2006, Alfabets de futur

·        2011, Música i lletra

Iris Ibáñez i Irene Ruiz -3A