La Muixeranga és un conjunt de danses i torres humanes originaris del Regne de València, que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres indrets de les comarques valencianes.
La Muixeranga d'Algemesí o Dansa Plàstica també és una cançó tradicional del País Valencià d'autoria desconeguda, que és interpretada amb tabalet i dolçaina. Acompanya les danses i s'usa en les pujades i figures d'aquesta dansa.
Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster i Martí Domínguez entre altres) han reivindicat la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià, en lloc de l'himne de l'Exposició.
ZOO és un grup valencià que va sorgir l'any 2014 cantant cançons amb lletres polítiques. El seu estil és el rap, el Hip-Hop, el rock i el ska, encara que en algunes bases de les seves cançons fiquen sons electrònics.
El grup naix de la mà de Panxo (Toni Sánchez), que era un antic membre d'Orxata Sound System i de Sophy Zoo, un grup en castellà actiu des de 2008. El seu primer disc és "Tempestes vénen del sud" que contenia la cançó "Estiu", el single que va arribar al voltant de mig milió de reproduccions.
Lletra:
Cau la calor a la Safor bombeja el ritme
No estem fent merda facilona, ací fem himnes
Se'n va el dolor amb l' olor a mar, les primaveres
demanen vida, l'estiu arriba…
El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius,
estic fent temes i esperant per si somrius,
érem feliços amb mentires de mil colors,
tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por…
I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,
que si ella sona jo tremole, lo màxim
venen trompetes, no és Gillespie,
etern als samples, és Ainsley: "Brother, ho volen simple".
Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione
volen que calle i que puge al tren
i aquella gent que em demana frases? que
em diu que torne? No s'imaginen lo mal que em senc.
Però hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'autocompassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena
Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Res del que passa és comparable a tu
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
I un altre any perdut en esta confusió vital,
lluitant contra els dimonis que van per dins cridant,
buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó,
buscant que perga les forces, passa la vida i jo…
veig als majors, i pense en tot el que es mereixen,
i baixa la esperança i puja el pa
i amb esta perspectiva qui vol créixer, eh?
dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va.
Que no serà per ganes de ficar les bombes,
que serà per la por a perdre el que tenim
qui no censura el fons, critica per les formes
i uns passen del tema, i uns filen massa prim.
Volen que venga el discurs que ven, la porten clara:
jo el que vull vendre és la victòria cara.
Que vull mirar als ulls si un dia arriba l'hora…
Que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora
Però hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'autocompassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena
Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Res del que passa és comparable a tu
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Opinió personal:
He triat aquesta cançó perquè em posa de bon humor i perquè la seva lletra em transmet bona energia, bon rotllo. És una cançó de la qual mai m'he cansat i crec que mai ho faré. A més, et contagia una sensació de tranquil·litat estival que et fa voler tancar els ulls i sumir-te en un estat extraordinari. Al menys, a mi m'ho pareix.
Rafa Xambó (Algemesí, 1954) és un escriptor, músic i sociòleg valencià.
VIDEO
Lletra
Cansat de tot, pretenc la pau dels morts.
He vist néixer captaires amb talent,
i un qualsevol vestint-se de conforts,
i la fe pura exclosa tristament,
i l'alt honor humiliantment vetat,
i la verge atroçment prostituïda,
i el just i excels injustament vexat,
i la força per coixes lleis ferida,
i l'art fet llengua que el govern té presa,
i el boig, doctor, que sobre el llest preval,
i la simple raó de nom simplesa,
i el sa captiu del capità malalt.
Cansat de tot, de res no puc fugir
si deixa sol l'amor la meva fi.
Un poc més de la seua vida, la seua trajectòria musical, professional i social:
La seua trajectòria musical comença a la dècada dels 70, formant part dels cantants de la la segona generació de la Nova Cançó, amb un repertori de cançons reivindicatives i interpretades en valencià.
Rafa Xambó és professor titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, en ella va ser director del 2003 al 2006. Va rebre el premi extraordinari de doctorat de la Universitat de València, per una tesi anomenada ''El sistema comunicatiu valencià''. Esta especialitzat en sociologia de la comunicació. Ha sigut investigador del Media Group de la Universitat de Glasgow (Regne Unit ). Ha participat en diversos grups de recerca, com per exemple el Grup d’Estudis Internacionals de Televisió (1997-2004). És membre de l'Associació d'Escriptors en llengua catalana (AELC). També fou director del Centre de Produccions Audiovisuals de la Universitat de València del 1991 al 1999.
Va ser col·laborador de Ràdio 9 i Canal 9 en la dècada dels 90, i també de la revista El Temps i altres mitjans escrits i audiovisuals. Feia columnes del diari Levante-EMV. Ha escrit molts articles.
Aspencat va nàixer a Xaló, un poble de la Marina Alta, a València. El seu estil va començar sent ska, reggae i drum and bass però el grup ha anat evolucionant cap a gèneres més electrònics, com el dubstep. Per això, ells han creat un estil propi amb un trosset de cada gènere. Actualment, és un dels grups valencians més rellevants del panorama. A més d'açò, també és considerat crític amb la cultura institucional del País Valencià.
Lletra:
En els teus ulls he vist la llum que canviarà el demà
La clau que invertirà la trajectòria
I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà
Perquè el viatge no s'acaba
Canviar el curs de la història
La nostra memòria no es pot esborrar
De l'àmbit local al global
La xarxa és poder, una tempesta en el mar
Sistema piramidal, prompte cauran
El cim és conscient del final
Una gran ona s'espera
Si la base engega tot el potencial
Corren missatges al vent d'amor i ràbia creativa
Gotes d'essència viva que regaran noves llavors
Creix ja l'engranatge d'una gran xarxa cooperativa
Brolla la font de la vida que engega el motor de les passions
En els teus ulls, he vist la llum que canviarà el demà
La clau que invertirà la trajectòria
I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà
Perquè el viatge no s'acaba
Ara és moment de decréixer
O desaparèixer sabem que la glòria és passat
Societat horitzontal
La xarxa és poder, orgull i treball
Cooperació integral
Pobles solidaris sense intermediaris
La força universal
Inundarà les riberes serà colossal
Naixen ja somnis gegants d'economia productiva
Que juga una nova partida sense primes, ni primers
Canvi de trajectòria per una nova sobirania
Brolla la font de la vida, sobre les cendres dels banquers
Opinió personal:
He triat aquesta cançó perquè la seua lletra m'agrada molt i a més, té parts RAP que m'agraden molt i té una base dubstep també molt rítmica que m'encanta i una tornada molt enganxosa. El grup el vaig conéixer fa ja dos o tres anys i des de sempre ha sigut un dels meus grups valencians preferits. Porten ja deu anys en actiu i cada vegada milloren més, com el vi.
Versió del grup alcoià Verdcel de la cançó de Lluís Llach Escriu-me aviat.
Ací tens la cançó original de Lluís Llach:
Lletra d'Escriu-me aviat
Escriu-me aviat. No tardis més, no deixis que l'angoixa em guanyi. No facis de la soledat la meva fidel companya. Fes-me veure el teu cos enmig de les teves paraules, i amb les "os", els teus ulls, i amb les "tes", les espatlles.
Escriu-me aviat:
cada mot un gest,
cada frase una mirada.
Escriu-me aviat
i, en tant que puguis,
omple el buit de les paraules.
Cada síl·laba, un poc
de la persona aimada,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.
Eva ens proposa des del grup Stop Diverfòbia una cançó perquè recordem uns temps sense llibertats.
Ací hi ha la versió dels gitanos catalans Sabor de Gràcia:
I ací la cançó original, amb una Maria del Mar Bonet ben joveneta, tal com la recorde quan la vaig vore per primera vegada a l'aplec de Castelló del 82 quan jo tenia 15 anys i somiava un país ben diferent del que hi ha ara.
Ací tens una versió més rockera de Mesclat i una altra de La Gossa Sorda (comença al segon 45).
Lletra de Què volen aquesta gent?
De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.
La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.
Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.
Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.
Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.
De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.
Què volen aquesta gent? és una cançó de 1968, composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima. El poema i la cançó foren escrits com a denúncia de la repressió política franquista. Arran d'un concert a la Cova del Drac, la censura prohibí de cantar-la en recitals i que fos emesa per la ràdio. Per burlar la prohibició, algunes vegades amb èxit, hom la tornà a presentar canviant-li el nom per A trenc d'alba o De matinada.
Segons declaracions recents de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, la cantant i el poeta decidiren de fer conèixer la mort de Rafael Guijarro, només apareguda en una breu notícia als diaris, però que -segons es deia- havia estat provocada per la policia en llançar-lo per una finestra de casa seva per encobrir un cas de violència policial. Colpits pel silenci públic sobre la qüestió, Bonet i Serrahima optaren per fer una cançó a tall de romanço /.../
La mort de Rafael Guijarro. Rafael Guijarro Moreno era un madrileny de 23 anys, estudiant de graduat social i zelador en un ambulatori del "Seguro de Enfermedad", que militava en el FAR, un grupúscle maoista escindit del PCE-ML. Detingut, la policia el portà a casa seva per fer-hi un escorcoll i, una vegada allí, s'hauria llançat (o l'haurien llançat) daltabaix d'un sisè pis en presència de sa mare. El número 41 de Cuadernos para el diálogo de febrer del 1967 li dedicà l'editorial De madrugada, que fou immediatament respost per una nota oficial, d'inserció obligatòria, a publicar al número 43 de la mateixa revista, a l'abril del mateix any. /.../
Amb aquesta cançó de Txarango, l'institut Isabel de Villena ha rebut aquest curs el seu alumnat. Forma part del disc Benvinguts al llarg viatge, i ací, a la seua pàgina web, te'l pots descarregar.
"Txarango és un grup de música format a Barcelona el 2010 per components originaris del Ripollés, Osona i la Garrotxa. La banda actualment està integrada per Alguer Miquel (veu), Marcel Lázara Tito (veu i guitarra), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo) i Jordi Barnola (trompeta). La seva és una proposta de fusió musical, amb el reggae com a eix vertebral, que també beu del dub, el latin o el pop i barreja ritmes jamaicans, rock i sonoritats llatines. El grup destaca per la qualitat de les seves lletres, que s’endinsen en un imaginari vinculat al món del circ i del clown." Font: Wiquipèdia.
Lletra de Benvinguts
Benvinguts al llarg viatge
benvinguts al llarg viatge
plou i ell desplega l'equipatge
i entre antics vestits de clown, treu un barret vell
no, que avui no s'omple de diners, que avui s'omple d'aigua
Hi ha un circ predilecte, taranbanes il.lustres somiadors
Hi ha colors i colors, hi ha un circ que se'n va i es queda
hom un príncep curiós jo pensava que era la vida més bella
hi ha un circ que s'estella de l'autèntica por, la cautela i l'error
hi ha un circ que es mor, s'estella, se'n va i es queda
Tenim el riure a favor, cada rialla del món
que avança, que avança, no tinguis por
que avui una plaça s'omple de festa entre les llums
la mateixa que m'ha vist créixer llàgrimes als ulls
Hi ha un circ que mossega, i amb les dents desvetlla la son
i cada dia s'adorm com si aquell dia fos el darrer
hi ha un circ al carrer, som viatge i som germans
hi ha un circ que dibuixa somiadors caminant per la corda fluixa
hi ha un circ tresor, que respira, flaire de vida
Tenim el riure a favor, cada rialla del món
que avança, que avança, no tinguis por
que avui una plaça s'omple de festa entre les llums
la mateixa que m'ha vist créixer llàgrimes als ulls
Amb mil cançons hem escrit l'equipatge
un nou paisatge, un circ que dibuixa
Txarango caminant per la corda fluixa
senyores i senyors, petits i grans,
benvinguts al llarg viatge!
