La Gossa Sorda és un grup de música en valencià de Pego, Alacant. Aquest grup està format per Josep Nadal (veu), Pere (dolçaina i veu), Seguí (dolçaina i veu), Joan Marc (teclat), Arnau (guitarra i veus), Jordi Martí (baix), Torrens (percusió i veus) i Bolu (bateria). La Gossa Sorda està en actiu des de l´any 1999, encara que la idea de formar el grup va ser al 1995, després d´una gran indecisió per posar-li nom al grup.
Entre els estils de música que abarquen es troben el rock, punk, reggae i ska, amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influencies. Les seues lletres són molt directes i carreguen fortament en les bases del sistema. Utilitzen instruments de folklore local tals com la dolçaina.
Aquest grup té un gran repertori de cançons repartides en sis discs: La gossa que esta bossa (2000), Vigila (2003), Garrotades (2006), Saó (2008), L´últim heretge (2010) i La Polseguera (2014). Concretament, aquesta cançó pertany al disc Saó. Aquests discs han sigut interpretats en alguns grans festivals com: Festivem, Feslloch o Viña Rock.
Aquesta cançó la varem conèixer en classe de valencià l´any passat, i ens va agradar molt el grup per la forma directa en la que canten les seues cançons sense por a represalies del sistema. Aquesta cançó en concret no tracta de critiques sinó d´una dolorosa ruptura amb la seua amada, de fet ens fa recordar l´última volta que la va vore. Per tant, podriem dir que també tenen cançons d´estil amorós. Per això us diem que, si vos agraden les cançons de temes d´amor o rebels en valencià, sense dubte La Gossa Sorda us fara passar una bona estona.
ÚLTIMA VOLTA
Adrián Feijoo i Víctor Thompson
Va ser la nit d´un concert
d´un grup que mai no recorde,
i va passar tot com solen passar estes
coses.
Jo només en el desig pensava,
i tu em vas furtar
la son i la letàrgia.
I a poc a poc jo et buscava amb la mirada,
m´acostumava al teu gest i al teu parlar suau,
i a la teua manera de parar la taula,
i a la manera com rulaves.
I a les cançons que més t´agradaven.
Quan m´inventaves noms i jo m´emprenyava.
Quan em despertaves amb carícies i em besaves,
coquetes amb mel, colpets de cassalla...
L´última volta que et veig (que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes).
L´última volta que et veig (noves sendes).
El nostre serà un adéu sense retrets, sense revetlles.
Que el camí et siga llarg
i ple de llum i noves sendes,
com quan anàvem junts a la muntanya
i ens apartàvem de la ruta marcada.
Vaig aprendre tantes coses
que no he tingut temps de recordar-les.
Seran els canuts, o seran les ganes d´oblidar-te.
Em vas ensenyar a colar-nos al metro,
a contar fins a deu abans de cagar-la.
Vas omplir el meu temps de jocs de paraules
i de diumenges sense ressaca.
Una vesprada de març, una cançó de Feliu,
i tu i jo despullats en aquell pis de la plana.
L´última volta que et veig (que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes).
L´última volta que et veig (noves sendes).
Si jo fóra més llest,
i tu sigueres menys,
canviaria la qüestió,
canviarien els papers.
Ama i senyora
dels mesos més inquiets,
un plaer estar amb tu,
recordar quan èrem un.
L´última volta que et veig...
WEBGRAFIA
Adrián Feijoo i Víctor Thompson
