dimecres, 12 de juny de 2019

DOCTOR PRATS - Les nits no moren mai


Recomanació de Nerea

“Les nits no moren mai” és una cançó que el grup Doctor Prats ha versionat i ha adaptat al català, amb una nova lletra de l’original «The nights», del suec Avicii, per al disc de «La Marató».
Doctor Prats és un grup musical de Terrassa i el Vallès, format el 2015 amb la intenció de ser solament un "grup virtual", l’estil del qual és ska, reggae, funk, electroswing, pop, cúmbia i dubstep. Està format per 7 músics: Marc Riera (creador del grup), Guillem Boltó, Ramon Figueras, Miki Santamaria, Víctor Martínez, Josep Jaume Rey i Oriol Cors. Varen penjar les primeres cançons i, com que a la gent els van agradar, començaren a ser coneguts al territori musical, i aquest mateix any van traure el seu primer disc anomenat “Patates amb peix”.

A l’abril de 2016, un any després del llançament del primer disc, en trauen un segon anomenat «Aham Sigah», i el 2018, un tercer anomenat «Venim de Lluny». A l'actualitat tenen un total de 3 àlbums. Aquest grup ha traspassat les fronteres amb la seua música fent actuacions a França, Hongria i al Japó, i ha omplit escenaris en els festivals més importants del país com el Canet Rock, l’Acampada Jove o BioRitme.

Vaig conéixer aquesta cançó perquè en les falles d’enguany la van posar a una berbena on vaig anar i em va agradar molt la lletra i el ritme, així que em vaig interessar en ella i em va sorprendre quan vaig descobrir que era una cançó d'Avicii. La lletra és un intent d’explicar als més xicotets que s’ha de guardar la vida com un record molt gran i important, perquè aquesta passa molt de pressa sense que te n'adones i els records són l’únic que roman, i això és exactament el que em transmet.


LLETRA
Ja fa temps, no he oblidat
quan les ombres van marxar
i l'animal de dins
sortia a jugar.

I cara a cara,
amb la por vam aprendre la lliçó,
i amb llàgrimes ara
guardem els records.

Un dia el meu pare em va dir:
la joventut se'n va.
I agafant-me fort va continuar:
tindràs un cor bategant segons el que has viscut.
Quan tinguis problemes, jo hi seré.

I un dia deixaràs enrere el món
i viu una vida que recordis.
I m'ho explicaves quan sols era un infant:
aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.

Quan sentis la tempesta a prop
encén el llum
i fes-te el fort,
i amb les estrelles escriu el teu nom.

Vas dir-me:
pots anar molt més enllà,
pots creuar terres i mars,
jo et guiaré i sempre et podré ajudar.

Un dia el meu pare em va dir:
la joventut se'n va.
I agafant-me fort va continuar:
tindràs un cor bategant segons el que has viscut.
Quan tinguis problemes, jo hi seré.

I un dia deixaràs enrere el món
viu una vida que recordis.
I m'ho explicaves quan sols era un infant:
aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.

Aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.

FONTS D’INFORMACIÓ
https://es.wikipedia.org/wiki/Doctor_Prats
https://www.vilaweb.cat/noticies/doctor-prats-un-grup-virtual-que-triomfa-a-la-vida-real/
https://fanmusicfest.com/content/doctor-prats
https://www.fetasantfeliu.cat/entrevista/84702/doctorprats

PUPIL·LES - Colps de puny


Recomanació d'Ana (Bat. Científic)

Una altra vegada, torne a elegir una cançó de Pupil·les, un grup de rap en valencià de lletres literàries, feministes i reivindicatives, que, encara que siga de rap, té influències d’altres estils com musicals com el punk, el hip hop i el reggae. Tenen com a referents artistes coneguts com Mala Rodríguez, Gata Cattana, Obrint pas, La Gossa Sorda o Aspencat.

El seu origen té lloc al barri de Benimaclet, a la València de l’any 2014, quan els seus integrants (Mireia Matoses, Natàlia Pons, Montse Morales de veus i Joan Rodríguez de punxadiscos), que gaudien de la música dels concerts, s’adonaren que era necessària la presència, quasi inexistent per aquells moments, de grups amb missatges reivindicatius i feministes. Per això pensaren: Per què no fer el nostre propi grup?

Aleshores, des d’aquell moment fins ara, s’han dedicat a l’elaboració de temes que haurien d’haver tingut molt més èxit del que realment han tingut per la importància del missatge feminista que volen transmetre, el qual es veu reflectit perfectament en la cançó que he triat, “Colps de puny”, un encàrrec per a un curtmetratge que es difongué per A punt, i que denuncia l’horrible assetjament que les dones patim pel carrer, les fastigoses situacions per les quals hem de passar pel simple fet de ser dones i voler ser lliures, siguen quines siguen les nostres vestimentes o el nostre maquillatge.

Estic segura que totes les que esteu llegint aquesta entrada heu sigut víctimes d’alguna d’aquestes situacions més d’una vegada, com a mínim, i sabeu que no es tracta de moments agradables de viure ni de recordar. Per tant, veureu com jo la importància de difondre aquest vídeo i de fer tot el possible per finalitzar l’assetjament al carrer.



Pàgina oficial:
https://es-es.facebook.com/PupilesOficial/


Lletra:

Gira la mirada espantada caminant,
té por a la nit, carrers mal il·luminats.
Escolta xiular dèbil, cada colp més prop
apreta el pas de pressa com si anares a galop.
Des d'un cotxe al semàfor la conviden a pujar.
Són dos homes somrient-li, dient-li obscenitats.
Ella baixa el cap: "a casa vull arribar,
respondria el que pense però la nit em fa fredat".
Al dia següent continua el seu malson,
des d'un bar la criden: "Mamita que bombón!
Eres un bellezón, vas siempre sola?
Quieres tomar algo conmigo a deshora?"
Rebufa i s'angoixa, torna a baixar el cap,
apreta fort el puny, tan fort que es fa un arrap.
Anava a treballar, no ha pogut evitar
canviar-se de vorera i enfadar-se per creuar.
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Silenci! No vull cap opinió,
si em maquille és perquè vull no per les vostres ovacions.
La meua vestimenta no justifica l'agressió,
si crides quan jo passe és violència i opressió.
El meu cos la meua pàtria i la defensaré,
qualsevol intrusió la respondré amb ungles i dents.
Cansada de mirar cap altre lloc,
estic tan enrabiada que no puc fer oïds sords.
Cap a casa no vull ser valenta, vull ser lliure,
vull escriure que tinc motius per viure.
I a l'assetjador el farem fora, ja està bé!
No tindreu cap poder sobre mi, mai més!
Ni hui, ni ahir, ni mai, em plante, et faré front.
Ni hui, ni ahir, ni mai, he fet fora la por.
Sóc jo la que em done dignitat.
Jo sóc la que m'estime de veritat.
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Farta de què em criden, farta d'aguantar.
El carrer és meu i reclame el meu espai.
Vull caminar tranquil·la i segura pel veïnat.
El meu cos no és públic, jo sóc l'ama i és privat.
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Colps de puny
Colps de puny
Colps de puny
Colps de puny, colps de puny
Colps de puny
Colps de puny
Colps de puny
Colps de puny, colps de puny

SMOKING SOULS - Eterna força

Recomanació d'Ana Zambrano i de Jaume Marston

Smoking Souls és un grup de música en valencià, format per Carles Caselles (guitarra i veu), Pau Camps (guitarra), Josep Bolu (bateria) i Miquel Àlvarez (baix). Aquest grup d'amics va formar Smoking Souls l'any 2010 a Pego, en la Marina Alta. Les cançons d’aquesta banda musical són al més pur estil del rock en valencià.

Aquest grup va llançar el seu primer àlbum l'any 2013 i el van anomenar "L'espenta", el qual constava de dotze cançons. Aquest grup d’amics va ser l’encarregat de gravar la cançó per al festivern 15/16, la qual varen anomenar “Nit salvatge”, tema que ha acumulat unes sis-centes huitanta mil visites a Youtube i més de quatre mil likes aproximadament.

L'any 2017 publiquen el seu tercer disc, “Cendra i or”, editat per Propaganda pel fet!, compost per onze cançons. Al llançament d'aquest mateix àlbum, que va guanyar un premi Ovidi per ser el millor disc de rock, Smoking Souls va dir: "La cendra és el resultat i el rastre del pas del foc, és la misèria que deixa morta la terra, el graó més pròxim a la mort. D'aquesta cendra renaix la figura mitològica de l’au Fènix, que desperta daurat d'entre les cendres i esdevé etern i immortal com les idees. Cendra i Or és l'estat permanent cap al canvi per fer front als impediments i obstacles que se'ns presenten dia a dia, un cant per agafar aire i sortir del pou de la misèria."

A més dels dos àlbums mencionats anteriorment, que són els que més han marcat aquest grup de rock, van llançar l’any 2011 el seu primer treball, que tenia simplement el nom de “Maqueta”. També van traure quatre senzills: “Alacant per interior” (2014), “Nit salvatge” (2015), “L'últim ball” (2018) i “Líquid” (2019). D’àlbums en tenen quatre: els dos mencionats abans, “L'espenta” i “Cendra i or”; “Nòmades” (2015) i “Paratges preferits” (2019).

Nosaltres hem triat la cançó “Eterna força” del disc “Cendra i or”, llançada fa dos anys aproximadament, perquè és la cançó que més ens agradava d’aquest fantàstic grup pel seu estil i per la seua sonoritat. A més d’això, el ritme i la veu són molt bons, però no són només aquests dos aspectes, sinó que la seua lletra, plena de metàfores que expressen de manera molt bonica el missatge de la cançó, també acompanya molt gratament el ritme, ja que parla sobre un amor desafortunat.

Pàgina oficial:
http://www.smokingsouls.net/es/



Lletra:

A pesar de tot vaig insinuar
que sobren les paraules.
Els ulls em diuen el que vols;
no vols marxar avui.

Entre aquells muntons
de maletes i records,
jugàrem a aquell joc
que ningú mai va voler jugar
per por a perdre.

Era imprevisible veure’ns així,
dalt d’aquell vaixell obscur
que ha perdut les coordenades
i que no veu el futur.

Plou a l’horitzó,
i s’esdevé una llum
que desperta l’esperança,
on està la meva terra,
on volia créixer.

Si m’ofegue seràs l’aigua
que s’endinsa dins de mi.
Si hem disparen seràs
el moment just abans de morir.
Seràs la llei mes justa, eterna força.
Seràs la meva llar.

Quin preu hem pagat
per aquest bitllet.
No queda res enrere,
ni les cendres d’aquell mapa,
ni les fotos d’aquell vespre.

Quin és el motiu per acomiadar
el poble on et criares?
No conec aquestes cares
i em refugie en aquell camp.

Era necessari veure’t a prop,
quan el silenci crida fort,
quan la meva ment es calla.

Era necessari veure’t a prop,
quan la desídia crida fort,
perquè he perdut la batalla.

Si m’ofegue seràs l’aigua
que s’endinsa…

Si ens fan fora de les cases,
tu seràs el meu abric.
Si em fan presoner per no callar,
seràs la llibertat,
seràs l’exèrcit que farà
cremar la soledat.
Seràs la meva llar.

OQUES GRASSES - Torno a ser jo i In the night

Recomanació de Jaume Marston i d'Ana Zambrano

Oques Grasses destaca per no ancorar-se a un estil, és a dir, que no volen ser representatius d'un sol estil musical. Aquesta banda de música en català està composta per set músics: Josep Montero (veu i guitarra), Arnau Altimir (bateria), Joan Borràs (teclats), Guillem Realp (baix), Miquel Biarnés (trombó), Miquel Rojo (trompeta) i Josep Valldeneu (saxo). Aquest grup va nàixer l'any 2010, però es va popularitzar l'any 2012 amb el llançament del seu primer disc "Un dia no sé com".

Pel que fa a la discografia, han produït cinc àlbums: “Un dia no sé com” (2012), “Digue-n'hi com vulguis” (2014), “You poni” (2016) i “Fans del sol” (2019). Les dues cançons, que hem posat com un "pack" perquè els seus videoclips fan un curtmetratge, formen part de l'àlbum “Fans del Sol”, que recull 12 cançons. Paraules d’Oques Grasses, quan van llançar l'àlbum: "El sol és una estrella mundial i no dona gaires voltes a les coses, és aquella escalfor que no espera res a canvi, la llum gratuïta dels dies, aquell record agradable dins l’ombra, les cabres, la vida. Som fans del sol perquè vivim a la Terra, i també tenim problemes Hiuston, però no tenim cap problema amb això, perquè això ens uneix. Sentim quan arriba i sentim quan marxa, milers i milers de matins alhora, milers de vespres que es riuen i es ploren. Som fans del sol i sort en tenim, perquè també ens ha atrapat la pluja, però igualment l’hem portat a dins."

"Torno a ser jo" és una cançó d'estil folklòric combinat amb dance i house, mentre que “In the Night” barreja un ritme llatí amb components electrònics. Aquestes dues cançons, com ja hem dit abans, formen part d’un curtmetratge d'uns set minuts i vint segons, que presenta dues parts, cadascuna per a una cançó.

Hem descobert aquestes cançons investigant sobre quins eren els grups que canten en català/ valencià amb més reproduccions a internet, però no la trobàrem directament sinó que ens va aparéixer en recomanacions. Ens va sorprendre com és que aquestes cançons, amb més de nou-centes mil reproduccions, no les havíem escoltades abans. Quan les vam escoltar per primera vegada, vam sentir el seu bon rotllo, sobretot amb la cançó “In the Night”, ja que t'enganxes molt de pressa als seus "In the night, in the night, in the nainonai nonaight".

LLETRA:

In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.

Aquesta nit vull ser jo el meu propi perill,
que em peti la vida al pit.
No cal pensar en el que serà demà de mi,
que si m’hi he de fer mal pensar-ho no em serveix.
Cremo de desig, cremo de desig,
s’evapora el gris i no em pregunto res,
la teva pell em fa saltar pels marges,
que l’ànima s’enlairi amunt
i senti el risc.

In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.

Es despengen de l’arbre
les taronges senceres,
van trenant les arrels i floreixen.
Ja ha marxat el neguit de vacances,
aquella por al naufragi que encalla.
S’oblida tot aprop del teu melic,
i tot el dia lailolai,
i que no acabi, no acabi mai.

Aquí en l’ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l’escala.
Naixem en la fi dels dies,
les nostres mans,
les nostres ales.

Aquí en l’ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l’escala.
Naixem en la fi dels dies,
els nostres mals…

In the night, in the night in the night nonainonait.


dijous, 6 de juny de 2019

GOSSOS - Corren


Entrada de Santiago (Bat. Humanístic)

Gossos és un grup rock català que es va formar a l'estiu de 1993 quan Oriol Farré (veu i guitarra), Juanjo Muñoz (veu i guitarra), Roger Farré (veu i baix) i Natxo Torrés (veu i guitarra) van decidir formar el grup. Van fer molts concerts, però no van ser coneguts fins a la segona oportunitat que van tenir en un concurs el 1994, en el qual varen guanyar amb el seu disc Gossos. A més, el 2002 va arribar un nou membre al grup anomenat Santi Serratorsa, que tocava la bateria.
La cançó et fa entendre que les paraules tenen significat i que les has d'utilitzar al llarg de la teua vida. També diu que mai és tard per a dir allò que hagueres volgut dir, ja que les paraules no caduquen i sempre corren pel nostre interior.

La cançó “Corren” va ser editada per primer cop al 2007, i es pot trobar en el nové disc de Gossos. Ha sigut una de les cançons més populars del grup. A més, s'ha convertit també en una de les cançons més cantades de la música en català. El premi que va guanyar aquest grup gràcies al tema va ser al millor videoclip, segons votacions populars en Enderrok l’any 2008.

M'ha agradat perquè té molt de ritme i la lletra tracta d'un tema sobre el qual mai m'havia parat a pensar. A més, és la primera vegada que escolte aquesta cançó a pesar d'haver escoltat alguna vegada el nom d'aquest grup. Aleshores, pense que les ràdios haurien de posar cançons en català o valencià, igual que en posen en altres idiomes, ja que podrien donar-li una oportunitat a aquestes cançons, que tampoc estan malament.

FONTS:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gossos
https://fanmusicfest.com/content/gossos

        LLETRA:
És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot alló que m'he amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir qui soc avuí.
Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m'apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
   


PAU VALLVÉ - Nem fent i endavant

Recomanació d'Alejandra (Bat. Humanístic)

Pau Vallvé és un músic, compositor i productor català que va nàixer a Barcelona el 1981. Va començar a tocar la bateria a l’edat de 3 anys, més tard va estudiar música als 6, a tocar en xicotets grups als 10, va fer el seu primer disc als 15 i va començar a gravar els seus propis discos als 18.
Segons Pau Vallé, als inicis, quan tenia 18 anys i després de patir un desamor, escrivia cançons tristes. Més tard, als 21, va decidir fer cançons en anglés, i finalment es va dedicar principalment a fer cançons en català, amb un estil indie, pero de tant en tan encara fa alguna cançó en castellà o anglés.

Estanislau Verdet era un àlter ego musicohumorístic de Pau Vallvé, vehicle a través del qual el cantant presentava cançons iròniques i crítiques amb la societat a través de la vergonya pels altres i la paròdia. El 2010 va donar per tancat aquest projecte i va començar la carrera en solitari.

Principalment, la seua música està composta per als anuncis de la televisió, sèries o pel·lícules, però també ha fet cançons dins de grups com “Inspira”. Ha fet discos de piano, de post-rock, de minimalisme, etc.

La cançó tracta sobre l’amor que sent Pau Vallvé cap a una dona i el desig d'estar tota la vida amb d’ella. La vaig conèixer perquè inicialment anava a fer el treball sobre una altra cançó d’aquest cantat i buscant informació amb va eixir aquesta, la vaig escoltar de casualitat i em va agradar molt.
Em transmet tranquil·litat perquè el seu ritme és tranquil i suau, per això l’escolte quan vull estar tranquila, mentre estic fent els deures o per a dormir. Pense que aquesta cançó et pot portar serenitat, ganes de relaxar-te i de disfrutar-la.

FONTS D’INFORMACIÓ:
http://www.pauvallve.com/es/bio/ https://www.theproject.es/es/c-2721/PAU-VALLVE
https://www.viasona.cat/grup/pau-vallve https://fanmusicfest.com/content/pau-vallvé


LLETRA:
Qui no ha conegut mai la tristor
no pot saber el que és la felicitat
Igual que qui no ha conegut el fracàs
no podrà mai saber el que és guanyar

Però, aviam un moment
si a mi m'agrades tu i a tu
t'agrado jo llavors és evident
que jo tinc més bon gust
i que trio millor
Tu fas que la roda segueixi girant
i que vulgui cantar
Ets amb qui despertar
i no només amb qui anar a dormir
Em fas tanta il·lusió
que ara mateix no hi ha millor opció
per ser feliç en tota la ciutat
que viure amb tu

No hi ha cap pressa, 'nem fent i endavant,
ja ens en sortirem, no cal pensar tant
No hi ha cap pressa, 'nem fent i endavant,
ja ens en sortirem, i la resta és igual.
   

ALFRED GARCÍA I AMAIA ROMERO - Et vull veure

Recomanació de Carla (Bat. Humanístic)

Alfred García és un cantant, compositor, productor i intèrpret espanyol conegut per la seua participació en el concurs Operació Triomf 2017, on va arribar fins a la final, i va quedar en quarta posició. Amaia Romero es va donar a conéixer després de participar en Operació Triomf, on va arribar fins a la final i va ser proclamada guanyadora. Tots dos van ser triats per a representar Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2018, i cantaren a  duo el tema «La teua cançó»; malauradament, quedaren en la posició 23.


El cantant, Alfred, va compondre el tema en català durant la seua estada en l'Acadèmia d’OT i li la va regalar a la que és la seua exparella, Amaia, pel seu aniversari, quan encara estaven en el programa de televisió. Alfred i Amaia van unir les veus per a aconseguir un bell cant d'amor, una cançó que a través de la lletra expressa molt el que van sentir l'un per l'altre des que es van conéixer en l'Acadèmia i, a més, Alfred confessa que li agradaria veure sempre Amaia com el primer dia, i descriu el que van viure en el concurs, on passaven hores component o cantant cançons dels seus referents musicals. Aquesta cançó va començar sent un poema i Alfred li va afegir uns versos per a compartir-la en un duo, i així poder-la cantar amb ella.

“Et vull veure” va despertar la nostàlgia dels seguidors, que van recordar la relació entre tots dos i es van mostrar apesarats per la ruptura, ja que era una parella molt popular en les xarxes socials, i encara que la relació s'acabara, els seus fans volen seguir veient-los compartint el que més amen junts, la música.

He triat aquesta cançó perquè és un tema sincer, carregat d'emoció i de sentiments i és per això que m'agrada. Vos anime a escoltar la preciosa lletra d'amor escrita per tots dos i que pugueu gaudir-ne del ritme.


Lletra
Et vull veure, seguint de prop on mor el vent
Et vull veure, fent cançons fins que no puguis més
Tinc una estranya sensació de no poder anar a millor
Però és que amb tu tot va perfecte
Et vull veure, igual que el primer dia aquí
Cantant cançons de la Judit, del Kanka com si fessis acudits
I es que tot ho fas tan fàcil com petit
Pero tu et fas gran en vas fer dinou a mitjanit
Et vull veure al carrer a la porta de camí
Et vull veure deixant notes soltes pel jardí
Tothom et veu a la televisió però no coneixen la cançó
Que fa parar boig sempre al teu cor
Et vull veure poc a poc però sense tenir por
Vine amb mi aquesta nit
Que et vull veure bufant les espelmes del pastis
Que et vull veure cada dia com si fos ahir

ACCIÓ - Cau

Recomanació d'Alejandra (Bat. Ciències)

Acció és un grup de música pop rock que va nàixer el 2008 a Torroella de Montgrí. Al principi el grup tenia un estil ska rock, però més tard van canviar a un estil pop-rock amb accent reggae. Aquest grup està conformat per Aleix Cansell, que s’encarrega del teclat i les veus; Pau Feliu, que canta i toca el baix elèctric; Jordi Pareta és la veu principal i toca la guitarra; Lucas Hope és el bateria del grup; Eduard Frigola és el que maneja el saxo; Aniol Alabau li dona ritme amb la trompeta, i Marc Foix toca la guitarra elèctrica. Tots aquests eren amics i d’ací va nàixer la música que ara està triomfant.

El seu primer àlbum d’estudi va ser La torrada, gravat als estudis d’Aiguaviva. Amb aquest àlbum van triomfar i van realitzar una gira de més de 80 concerts per tot Catalunya. Amb l’èxit que estaven tenint van canviar el seu nom d’Acció Festiva a solament Acció. Dos anys més tard, després de la gravació del seu primer àlbum, van gravar el segon, el 2012, que es diu On sóc ara.

Aquest segon àlbum conté la cançó Cau, de la qual parlaré ara. Junt amb aquesta gran cançó, se’n troben deu més que vos anime a escoltar per descobrir el meravellós treball realitzat per la discogràfica RBG Suports junt amb el grup de música. La cançó Cau tracta de l’esforç que es fa contínuament i aquest grup t’ajuda a seguir endavant passe el que passe, ja que, com bé diuen: ´´rema encara que es faça fosc´´. Parla de la superació que viu constantment una persona. Diu que nosaltres som els que hem de lluitar pel que volem, perquè si no, mai podrem aconseguir-ho.


Lletra:

Cau i aixeca't enlaire
rema encara que es faci fosc
cau i aixeca't enlaire
tu pots arribar a l'horitzó

Lluita, lluita
que el dia passa si no lluites
lluita, saps que per vèncer has de lluitar
no deixis que un altre lluiti, per tu
sempre ets a temps de reaccionar

L'Acció t'anima a seguir-te arriscant
a fer un pas enrere per saltar-ne dos endavant
l'Acció t'anima a seguir constant
que estimar el camí, és el més important

Cau i aixeca't enlaire
rema encara que es faci fosc
cau i aixeca't enlaire
tu pots arribar a l'horitzó

Lluita, lluita
que el dia passa si no lluites
lluita, saps que per vèncer has de lluitar
no deixis que un altre lluiti, per tu
sempre ets a temps de reaccionar

Sents l'adrenalina que no para de pujar
t'està demanant: Acció!

SMOKING SOULS - Murs

Recomanació d’Emilio (Bat. Artístic), que encara ens ha de comentar la lletra i dir què li transmet la cançó.

Vaig triar aquesta cançó perquè no solc escoltar música en valencià per a res i buscant i buscant la vaig trobar, i com és de rock m´agradà de seguida.

Smoking souls naix l'any 2010 a Pego, Alacant. Són representants d'una generació de joves que des de xicotets han explorat els territoris més ocults de la música. És un grup molt influenciat pel rock i ho demostra en quasi totes les seues cançons. El 2013 estrenen el seu primer disc "L´espenta". El 2015 continuen amb "Nòmades", i finalment, al 2017, trauen el seu últim disc fins a hui, "Cendra i or", d'on és la cançó que he triat.


La cançó para de la distància d'una exparella que ja no mantenen contacte però que encara es recorden, fins i tot anant cadascun pel seu propi compte. En qualsevol moment es poden trobar i no sabran com reaccionar perquè tot és diferent.


Sent un tema de rock, em transmet energia i els xicotets sols de guitarra que tenen en algun moment entre estrofes són genials. I malgrat haver-la descobert en començar aquest treball, l'he escoltada ja moltes vegades perquè és brutal i m'anima bastant. Si t'agrada el rock i la bona música, estic segur que aquesta cançó et pot enganxar molt fàcilment només escoltant-la una vegada. A partir d'ara jo l'escoltaré diverses vegades al dia fins a cremar-la, segurament.

Integrants:

Carlos Caselles - Guitarra i veu
Pau Camps - Guitarra
Josep Bolu - Bateria
Miquel Àlvarez - Baix



LLETRA:
Ara creus les mentides i et creus endinsat en una pel·lícula d'acció on moren els herois.
Publicar i descriure el que vius, una història inventada que et fa sentir més viu.
Ningú ha vist el teu perfil.
Disculpa la intrusió, volia presentar-me.
A voltes no sóc jo, seré el que vulgues tu.
Mai dic el que vull dir, ni faig el que he de fer.
Busque un vestit millor per ser el que no sóc.
Tal volta miraràs com oblidar la distància,
i no ens podrem tocar, no estem prop no ens tenim.
I el món segueix girant, cadascú amb una història.
Sols queda recordar quan cremàvem la nit.
Escriurem mil paraules al mur i viuré amagat entre punts suspensius,
he d'escriure els meus ulls.
Si camine i et trobe al carrer,
no estaré preparat per a dialogar.
Faré com si no sóc allí, o no estigueres.
Disculpa la intrusió, volia presentar-me.
A voltes no sóc jo, seré el que vulgues tu.
Mai dic el que vull dir, ni faig el que he de fer.
Busque un vestit millor per ser el que no sóc.
Tal volta miraràs com oblidar la distància,
i no ens podrem tocar, no estem prop no ens tenim.
I el món segueix girant, cadascú amb una història.
Sols queda recordar quan cremàvem la nit.
Tal volta miraràs,
com oblidar la distància.
Alçar-nos i esperar.
Tal volta aquesta nit,
naixerà una altra història.
Nosaltres l'escriurem.
Tal volta miraràs com oblidar la distància,
i no ens podrem tocar, no estem prop no ens tenim.
I el món segueix girant, cadascú amb una història.
Sols queda recordar, no estem prop, no!
Demanarem a crits.
Que avui no sonen les alarmes.
Tan sols ens queden les paraules,
Trencar amb el silenci.

ROBA ESTESA - Les criades

Reconamació de Vanessa (Bat. Ciències)
 

Hui parlaré sobre Roba Estesa, un grup femení i feminista català, format per 8 membres. Aquesta banda va sorgir el 2011 a les comarques del Camp de Tarragona amb el projecte "Ai! Carai!". Com a reformulació d'aquest va nàixer Roba Estesa el 2013. Les membres que formen part de Roba Estesa són: Alba Magriñà, bateria i percussions; Anna Sardà, baix, violoncel i veus; Clara Colom, acordió diatònic i veu; Claudia García-Albea, violí i veu; Gemma Polo, veu; Neus Pagès, guitarres i veu; Helena Bantulà, guitarra elèctrica, i Sandra Brake, intèrpret en llengua de signes.

El seu estil és molt original, de fet, fan una fusió de folk, rumba catalana, cançons tradicionals i cançons "d'autora", i anomenen el seu estil com a "folk calentó". També en modifiquen els ritmes i les melodies, ja que consideren que "allò tradicional i popular" està en un procés de canvi constant; a més, tracten temes com les contradiccions quotidianes partint d'un marc teòric que enllaça les seues experiències des de l'esperit crític del feminisme.

Són guanyadores d'una sèrie de premis com: el 2015, el Primer Premi del Concurs Sons de la Mediterrània organitzat pel Grup Enderrock (revista catalana); el 2017, Premi Grup revelació pel millor disc de folk per «Descalces» (un dels àlbums que tingué molt d'èxit), a més a més, també guanyaren el premi de la crítica al millor disc revelació de l'any; I millor cançó de folk gràcies a «Viu».

He triat aquest grup perquè m'agraden molt les seues cançons, em transmeten felicitat, alegria, ganes de fer i fer, valentia amb els seus missatges. Són un grup molt equilibrat quant al que es dedica cadascuna i com de bé es compenetren. Les vaig conèixer per pura casualitat, ja que jo estava escoltant cançons vàries i de sobte, la cançó que he triat per a l'entrada, se'm va posar i va agradar-me moltíssim, m'alegro molt de què el reproductor aleatori de YouTube m'hagi presentat aquesta meravella.

El missatge d'aquesta cançó, com bé indica el seu nom, és una crítica feminista que vol transmetre que les dones no hem de servir els homes, que ens podem servir per nosaltres mateixes i que som capaces de fer el que siga sense la intervenció d'un home, encara que ells ho pensen. Recomane aquesta cançó a tot el món, ja que ja és hora de canviar la mentalitat de tothom, però sobretot dels que encara pensen que les dones han de tindre uns treballs (com els de l'àmbit domèstic) i els homes uns altres; aquest missatge ha d'arribar fins als més majors!

Us deixe la cançó ací i espere que us agrade:



Lletra de Roba estesa

Tenim l'alegria de viure,
tenim la sort de ser aquí.
Volem arribar més enllà,
sabem que no serà fàcil camí.

Reservem totes les forces
perquè quan el dia arribi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Tenim la dissort de ser valentes,
tenim les mans, tenim els pits.
Volem que per tot lloc ressoni
el que ha sigut sempre el nostre crit.

Reservem l'afany de riure
perquè el plor no ens entristeixi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Escolteu amb atenció aquest crit que ara ressona
entre murs blancs i parets, escriurem la bona nova.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó,
farem que per tot s'escolti el gran dolor del vostre plor.

Trencarem les vaixelles, estriparem llençols,
les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó
i amb l'amor com a proclama farem del món un tot nou.
El senyor Ramon ja no empaita les criades!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

LILDAMI - Noi de l'espai

Entrada de Maria (Bat. Arts)

Damià Rodrígez va nàixer el dia 22 de maig de 1994, a Tarrassa (Catalunya). Va començar a publicar les seues cançons el 2014, però havia començat abans a composar. És molt jove (25 anys) i amb aquesta edat ja està arribant molt de pressa a la fama. El seu gènere és el trap, el rap i el hip-hop; encara que abans es decantava més pel rap. Té quatre discs, tot i que el més famós i el més recent és “Flors mentre visqui”, el disc d’aquesta cançó. Ell treballa sol encara que a vegades canta amb més autors, com per exemple amb Sr. Chen o Suu.

En la meua opinió Lildami es un cantant que està molt influït per rapers o cantants de trap, com per exemple de l’estil de l’antic Kidd Keo. A mi no m’agraden totes les cançons d’ell, sols unes poques, i aquesta la vaig trobar per recomanació de YouTube. Estava molt cansada d’escoltar cançons repetides i vaig vore la miniatura del vídeo i em va agradar. Quan la vaig escoltar per primera vegada no em va convéncer del tot però em va agradar l’estil, així que la vaig continuar escoltant fins que em va agradar molt.

Quan escolte aquesta cançó em transmet relaxació per la base, i em venen records de quan passe els estius al meu poble, aquelles nits amb els teus amics a la platja pensant en la vida... Són les millors nits per a mi. Per això m’agrada tant, i espere que us agrade a vosaltres també. A més, us recomane que l’escolteu sense parlar amb més gent, a soles, pensant el que us vinga a la ment.


LLETRA:

No sé si em podeu rebre des de la torre de control,
no m’ho puc creure escric això minuts abans col·lisió.
Si no ens tornem a veure que ens pilli preparats,
per si ens quedem perduts més enllà de Mart.

Venim a complir la missió, no teníem altra opció,
la nostra gesta retransmesa a tota la televisió.
Veig s’apropa el meteorit i no em permeto estar trist,
però m'agradaria tornar a casa per explicar-te el que vist.

Ei Dami et sento me recibes soc aquí,
no hauries d’haver marxat mira que tots t’ho vam dir.
Però de tossut valent, i de valent tossut
i ara ets flotant a una galàxia que encara no ha vist ningú.

No et puc dir massa, aquí ja ho hem fet tot,
recomano obre una birra i gaudeix d’aquest últim vol.
I no et preocupis quan arribi l’explosió,
pensa que llences un petardo com quan eres un minyó.

Només soc un punt enmig de la foscor,
estic tan amunt que he perdut la noció.
Ja no tinc excuses, ja no tinc cap por,
veig la Terra que s’allunya en el meu retrovisor.
I si tinc respostes, sé podrem estar junts,
i si no em contestes, pensarem que t’hem perdut.

Sé que estàs prop del sol ara el faràs brillar,
poseu-me una nau que ara el vaig a buscar.
Crec que et veuré a cada estrella fugaç,
vull escoltar-te, diga’m algo Damià.

Damià?

Com Bruce Willis a Armageddon,
em sacrifico perquè els meus nens tinguin un futur millor.
Sé que quan apreti el botó, 3,2,1 i s’acabó,
desapareixeré com el gel quan toca el foc.

Si demà em trobes a faltar pensa no serà per tant,
pensa que estic entra les estrelles brillant.
Els ulls clavats a l’horitzó, espero no sentir el dolor,
tard o d’hora ens trobarem: cambio y corto...
   
Només soc un punt enmig de la foscor,
estic tan amunt que he perdut la noció.
Ja no tinc excuses, ja no tinc cap por,
veig la Terra que s’allunya en el meu retrovisor.