dijous, 28 d’abril del 2016

ASPENCAT- "Alçar el vol"

Aspencat és un grup musical d’Alacant, més concretament de Xaló. Va nàixer l’any 2005 compost per diferents músics de la Marina Alta, però ara està compost per dos vocals Kiko Tur i Ivan Gosp, i per huit músics que toquen diferents instruments donant-li a la seua música una mica de gràcia.

El seu estil es basa principalment en el reggae i el drum and bass, però gràcies al pas del temps han introduït nous ritmes electrònics, com el dubstep. Aspencat va començar a obrir-se pas a la música valenciana en els anys 2005 i 2007 quan tocaren en diferents festivals, com per exemple Arrels o La Gira d’Escola Valenciana, i a més a més acompanyaven a grups valencians com Obrint Pass o La Gossa Sorda. Finalment durant 2 anys van créixer, pel que van gravar el seu primer disc, anomenat “Obri la llauna”. Des de eixe moment, al 2010 Aspencat és va convertir en un del grups valencians més reixits, i fins i tot van arribar a donar concerts en pobles francesos.

A l’any següent, van tornar a gravar el seu segon disc, “Naixen Primaveres” on com bé he dit abans, començaren a introduïr nous estils més electrònics. Aquest disc va fer que el grup participara en grans festivals com el famós Rototom Sunsplash a Benicàssim. Més tard als anys següents van tornar a fer dos discs, un al 2012 anomenat “Inèdit” i al 2013 anomenat  “Essència”, però encara que hagueren passat molts anys des de el seu auge el grup no va deixar mai de inspirar-se en la societat i la política per escriure les lletres de les cançons.

La cançó que he triat s’anomena "Alçar el vol", i pertany al disc “Tot es ara”. L’he elegit perquè parla sobre la vida mateixa, conta les dificultats que ens trobem al llarg del temps i com hi ha que superar-ho mentres fruitem de tots els moments feliços, per això la lletra s’anomena"Alçar el vol", fent referència al fet de no rendir-se mai. Personalment m’anima molt quant l’escolte, ja que te un ritme i una lletra molt contagiosa. Ací vos deixe la cançó, espere que vos agrade molt, com a mi.





Lletra de la cançó:

Una dosi de lluita i altra d'optimisme,
puc alçar-me pels matins i vèncer al meu organisme.
Estic a punt d'entrar i superar el record Guinness,
és difícil caminar si el camí és un camp de mines.
No sóc especial, tampoc necessite que tu m'il·lumines,
jo sol puc arrancar-me les espines,
en este combat no guanyen les carabines,
ells tenen la desesperació però jo tinc les rimes.
Sent que el cor m'ofega el pit,
cante al ritme d'este bit,
tanque els punys sabent de sobres que he de ser més ràpid.
Conseqüent amb el que dic,
sempre més pobre que ric,
sense deixar de ser rebel i problemàtic.
Saps que intentat ser comprensiu i diplomàtic,
van explotant-me i baixa el meu nivell freàtic,
sóc inestable com nitroglicerina,
si no m'agrada el clima, formaré part del canvi climàtic.

He amarrat ben fort la barca
a la cintura del teu compàs
i he esmolat totes les armes per demà.

Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.

La meua vida en un resum, boom,
he posat supervivent en el currículum,
jo sóc de lletres no de ciències,
però sé que cada acció té les seues pròpies conseqüències.
Saps quant em costa alçar-me cada dilluns,
però dir-te que és més fàcil quan ho fem junts,
no podran furtar-nos les nostres experiències,
saps que jo per tu, compliria totes les sentències.
He plantat un arbre però encara en falta escriure un llibre,
no sóc immortal, però no em falta combustible,
per a mi la vida és com un duel d'esgrima,
pren aquesta rima, senteix-te invencible.

He amarrat ben fort la barca
a la cintura del teu compàs
i he esmolat totes les armes per demà.

Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.

No crec en els miracles,
profecies ni en oracles,
la llibertat es pren
quan s’arranca dels tentacles
del burgès, per la força,
deixar d’estar sotmès,
que aquestes cadenes no t’obligaran mai més.
I saltar a cada obstacle,
no temer la “debacle”,
que la vida et reserva cada dia un espectacle preciós,
lluny dels que trafiquen amb els nostres captors,
tindrem un final victoriós!.
Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.


IRIS RAINBOW

dimarts, 26 d’abril del 2016

ATUPA (amb Atzembla) - Llengua

ATUPA-llengua (amb Atzembla)
Atupa, segon una entrevista feta per Daniel Fernández Abella, és un grup format per quatre joves, Adrià Aguilar, Fran Yera, Robert Palanca mc’s i Fernando Boix com a DJ, que des dels 15 anys van començar en el món de la música i quan es van adonar de les maquetes gravades amb un micro d’aquests de tele-operador, que existeix el "rap underground" i de la gent que s’ho feia pel seu compte, no van dubtar en conéixer aquesta "aventura"; "sentíem que teníem coses a dir. Era una forma de traure fora la creativitat que teníem a dins, divertir-nos i seguir els nostres somnis", diu Atupa.
Aquest grup, abans va tenir altres grups de rap en castellà, però van decidir fer una maqueta íntegrament en valencià, pel qualvan canviar el nom del grup i la maqueta passà a ser una llarga durada. El nom de "Atupa" se'ls va ocórrer per una paraula que utilitzaven molt en el grup de col·legues, que és "font d’inspiració màxima".
Ells, aprofiten la música per a expressar queixes i reivindicar, encara que ja cantar en català és una mena de reivindicar-se; "ser d'un poble, d'una llengua i un gènere musical minoritzat, també dona molts motius per a cantar les injustícies que patim al dia a dia i que veiem al món", explica el grup. Atupa fonamenta les seues cançons en temes de lluites universals (l'antipatriarcal, l'anticapitalisme, l'antifeixisme), i casos més concrets com la corrupció, el "mal govern", el blaverisme o la passivitat de la gent enfront de les injustícies...
(Font d'informació: Blog personal de Daniel Fernández Abella -- ENTREVISTA A ATUPA; http://diariosdeunescritorrevolucionario.blogspot.com.es/2015/07/entrevista-atupa.html?m=1)
Aquesta cançó la considere especial. "Atupa" s'ha encarregat d'atendre un tema interessant i de gran importància, sobretot per als valencians i valencianes, per a aquells cuia llengua siga el valencià.
El segon lloc que de vegades se li dona a aquesta llengua, pot causar la seua mort, la mort també de "l'essència" de València, sense el valencià què va ser de la comunitat? Això és lo primer que m'arriba al cap.
Ací teniu la lletra i el vídeo de la cançó:
Fran:
A casa meua el valencià sols el sentia al Babalà
així que pots imaginar com el parlava als 13 anys:
molt mal. Tot i que sempre aní a la línea,
si açò no es mama a casa la cosa aquesta no avança.
Amics canviant el xip per a parlar amb mi, tinc.
De sempre parla catalana, exceptuant si a prop estic.
I així a tot el país situació de confrontació
i qui parla d'indepèndencia és qui parla de solucions.
I tu? De quin equip de lliga ets? Jo, de cap.
A estimar aquestes coses a mi no m'han ensenyat
perquè el món dels sentiments és manipulable.
"Español del 2000, tu primero", n’és exemple.
No em pregunten d'on sóc, no tinc cap sentiment de patria,
però sí de lluita d'un nascut a l’ Espanya opresora.
Sentiment solidari en la lluita per València.
Part de la resistència d'una cultura atacada.
Les coses que em commouen són els voluntaris
de les brigades; Llatinoamerica, els revolucionaris
comunistes combatint contra un món injust;
es nacions oprimides per culpa dels invasors;
les petites victòries; les cançons dels cantautors;
el poble unit per a fer caure als traïdors;
ma mare contant-me històries dels treballadors
i el meu avi plorant mentre recorda temps pitjors.
Adrià:
Les places criden gràcies. Quasi estiu fora les cases:
Reclamen els carrer milers de gent que ballen danses.
Xiquets, majors i Professors. Trobades de colors.
Mentre quede un de tots encara queden esperances.
Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres
Per establir les bases d'un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que dona forces per seguir.
So de guitarres a un fons groc amb quatre barres és:
l'eina de lluita d'un poble que s'obre i aguanta ben fort com un roure.
A ells el pot coure però som incorruptibles.
Sabem on anem, tenim un futur a escriure.
Els últims a riure serem davant de la burla absurda
que una cúpula ens va condemnar a suportar.
Però estem farts d'aguantar i a poc a poc anem guanyant
en els detalls com que els xavals plenen els concerts d'Obrint Pas.
Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan,
sempre esquivant amb dignitat els cops que donen els de dalt,
assegurant als seus veïnats que el món encara pot canviar
si primer canviem aquell que en el espill ens surt davant.
Sumar coneixements per parlar bé i perfeccionar
el nexe que ens uneix veure com creix al teu costat
la quantitat de gent que decideix alçar les mans
i junts i juntes comprometre'ns per el valencià.
Tornada:
I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant.
Robert:
Valencià apitxat, del de castellanismes,
mecanismes com la diglòssia han funcionat.
A la ciutat serà més difícil d'escoltar.
Valencià? Llengua morta dins d'uns poquets anys.
Adrià:
Sense educació: no hi ha llengües,
sense conversar: No hi ha llengües, així sols son febles,
sense la unitat no hi ha llengües.
Defensem la nostra parla i oblidem les diferències.
Fran:
Se'ns mengen de fora si no estem junts, no és just
que amb tants anys d'història els de fora ara ens poden.
Va sobreviure a Franco i a Felip cinqué, diga'm
perquè perdre el temps en discussions que ara no importen.
Àngel:
La transició ens va separar, potser estan equivocats
Però no s'ha d'oblidar que continuem sent germans.
Hi ha un enemic comú i ben gran que cal enderrocar.
I gran part d'ell s'allotja a la nostra mentalitat
Robert:
I és una llengua, que em fa gaudir de motivació
i és que és la llengua, per la qual lluite en cada cançó
perquè mai desaparega i mai deixem de gaudir
perquè mai siga oblidada no ho podem consentir.
i dis-me tu si veus, llibertat d'expressió als nostres carrers
si veus respecte per qui defensa la llengua que emprem,
si et taxen de: guarro,catalufo i no sé (de) que més.
Mitjans de comunicació ens manipulen la mar de bé.

Hi ha molta ma llarga, resistim al carrer,
defensem la parla, fins que ja no pugam més,
a mi m'han inculcat que lluitem pel que volem,
combatre per un ideal i per la teva gent.
Respira i mira al teu voltant que no estàs sol,
l'escena creix, la llengua resisteix a tots els colps,
gràcies a tots que varen ser pioners de la cançó,
gràcies a aquells que lluitaren per un futur millor .
Tornada:
I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant. (x2) 
 Per Sabrina Mill

dimecres, 20 d’abril del 2016

ORXATA SOUND SYSTEM 3.0 - Vaga Mundial Indefinida





Aquesta cançó s'anomena «Vaga Mundial Indefinida» i és del grupo Orxata Sound System. El grup és un col·lectiu musical que es va crear a València com a llibre cultura desde l'any 2003. Fa una barretja de diferents estils desde la música valenciana tradicional fins a un tipus de música que ara és molt comercialitzada com és la música electrònica. Aquest grup escriu les seues lletres per a fer una crítica social, i en aquesta cançó tenim un bon exemple. Ja han comercialitzat tres àlbums i la cançó que he seleccionat perteneix al tercer d'ells

Per a elegir aquesta cançó vaig buscar el grup Orxata sound System perquè desde que varem començar amb aquest blog i a buscar cançons en valencià és el que més m'agrada. Encara que jo no soc d'escoltar cançons en valencià les d'aquest grup si que hem criden l'atenció ja que moltes de les seues bases son de música electrònica i és un génere que m'agrada bastant. La lletra de la cançó jo pense que en aquestos moments té més significat ja que actualmet hi ha més manifestacions i vages per els assumptes polítics.
 Lletra de la cançó
Com Manute Bol
sense nostàlgia d'una Arcàdia a Gondokoro
armàrem al nostre poble
la felicitat fou acabar amb les fàbriques
torres de Babel de cafeïna i sucre

Foradant la nit de l'espai-temps érem 15.000 lúmens
teories filles de la pràctica, estratègia i tàctica
la nostra idea no era estàtica
proteccionisme trocà en ajuda mútua

La caritat en camaraderia amorosa, solidaritat eròtica
el respecte en responsabilitat, poder en pacte
governant-se a un mateix mentre
per assaig i error anàvem cap a avant sempre

Vaga Mundial Indefinida

Un sol negre a lo Sun Ra digué que lo real no era lo possible
que no fórem esclaus, no anàrem a les seues guerres
no havíem nascut per morir, irreductibles neoludites a platges verges
banyant-se en pronoms febles postpostfordistes, -nos -ens 'ns

Assemblees, consells obrers, comités de coordinació
entràrem en contradicció, la idea era l'acció
fórem utopía realitzâ, esquirols acorralats suplicaven en va
guanyàrem de golejâ, férem bèng! Ne trevaillez jamais!

Selfactines a Alcoi, guillotines al coll
sense frens i sense clàxon, alunitzant-los
pa els qui tenien més propietats que l'aloe vera
capitans del Köpenick en cada barri
el temps era nostre, illa i trinxera

Vaga Mundial Indefinida

Herois piròfits, els de baix contra els de dalt
desplaçàrem l'eix del vertical com Tatay al Cabanyal
Arbeit Match Kapital, i el capital no contempla lo elemental
ara la vaga és total, sostinguda i radical

Corroent fronteres com un esquimal del coure
les borses foren assaltades, destruïdes
saquejàrem els supermercats hol·logrames
de jodidos druïdes, vaga humana sense quimera

Ja no érem el que havíem de ser ni ho seríem
de cap manera, quotidianament preníem
les formes de l'aigua, fou la seua pitjor distopia
no es pot controlar allò que canvia

dimarts, 19 d’abril del 2016

ASPENCAT - Vull Brindar




Aspencat és un grup alacantí, més concretament de Xaló, a la Marina Alta. El grup té molts components: està format per dos vocals que són Kiko Tur i Ivan Gosp i per altres vuit músics que toquen diferents instruments com la guitarra, el baix, la bateria, la trompeta, el trombó o el teclat, entre altres.

Aspencat naix l'any 2005, com un grup d’amics als quals els agradava la música i que van prendre la decisió de començar un projecte musical. Van pensar que les seues cançons serien un bon mitjà per a fer una crítica política i expressar l’opinió que tenen de la societat actual i és considerat un dels grups que més desafien la cultura institucional del País Valencià.

L’estil musical del grup és principalment el ska i el reggae: prenen exemple del reggae que es fa a la resta de països europeus. No obstant això, en els estils també trobem el dancehall, el dupstep, drum and bass i dub. El nom “Aspencat” té una referència gastronòmica, ja que és un plat que barreja molts ingredients i que és molt similar a la barreja d’estils que té el grup.

L’any 2007 van autoproduir la seua primera maqueta amb el títol “La festa està servida” i en 2009 van llançar el seu primer disc “Obri la llauna”, que un any després van tindre l’oportunitat de tocar a un poble de França. El seu èxit comença després del seu disc “Naixen Primaveres”, amb lletres més combatives.

La cançó que he triada s’anomena “Vull brindar”. Encara que no és tan reivindicativa com la resta de cançons, perquè és de temàtica amorosa, també podem trobar referències històriques importants com els moviments estudiantils del 1968 o el moviment de la Comuna de París l'any 1871, als que fam homenatge. L'he triada perquè m’agrada molt la lletra, pense que està molt ben escrita i m’agrada la barreja que es fa entre l’amor i la historia. Per altra banda, pense que té un ritme molt apegalós a mi, personalment, sempre em motiva escoltar-la.



Lletra de Vull Brindar


La meua vida era un mirall trencat,
com una borratxera traicionera de treball i soledat, sí!
Una caiguda lliure en tobogan, fins que va aparéixer el teu cos salat.
I vàrem viure el nostre maig del 68,
i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,
de la barbàrie col·lectiva i de l’hivern d’aquest país.

I somiàvem que escapàvem amb els Maquis cada nit,
viatjàvem en el temps a la Comuna de París,
esperàvem la victòria per arribar a la glòria i colmar aquest desig.
Preparats pel que vinguera, per alliberar la fera,
acabar-nos la botella, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i no sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.

Van anar passant els dies que s’han convertit en anys,
jo ja em conec el teu somriure que és un poderós parany,
que m’atrapa i em fa lliure en un segon a parts iguals.
I vàrem fer un gran viatge iniciàtic,
per buscar l’essència com els mestres Presocràtics,
vam trencar de sobte la rutina que no omplia en un avió cap al sud-est asiàtic.

I recorde una escapada cap a Eivissa el mes d’abril,
i un immens cap setmana a la Festa Major de Vic,
tu eres dolça i malcriada, si tinc la teua mirada jo no necessite abric.
Vull que em cantes a l’orella Bella Ciao sobre l’arena,
cada nit de lluna plena, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i tu sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.

Jugarem a la teua disparant imaginaris.
Puc separar el joc de la raó quan el motiu ets tu,
activa-la ja, activa-la ja, activa-la ja!
Tracte de pacte i evite entrar en l'acte,
si trenca el clímax decline,
perquè em convé pose rima,
jugant al joc de l’abstracte,
active l’olfacte!

Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.


PARTS SUBRATLLADES:

- Maig del 68: la major revolta estudiantil i la major vaga general de la història de França, i possiblement d'Europa occidental. la cadena de protestes es van dur a terme durant els mesos de maig i juny de 1968. Aquesta sèrie de protestes va ser iniciada per grups estudiantils d'esquerra contraris a la societat de consum, als quals posteriorment es van unir grups d'obrers industrials, els sindicats i el Partit Comunista Francès. 

-Maquis: organització guerrillera antifranquista.

-Comuna de París (1871):  moviment revolucionari en el qual els treballadors de París van reemplaçar l'Estat capitalista pels seus propis òrgans de govern i van mantenir el poder polític durant més de dos mesos abans de caure. Els treballadors parisencs van lluitar, en condicions extremadament difícils, per a posar fi a l'explotació i l'opressió i reorganitzar la societa.

-Bella Ciao:  és una cançó partisana italiana dels grups resistents contra el feixisme i nazisme.


 Eva Campoamor 

dilluns, 18 d’abril del 2016

LLUÍS LLACH - L'estaca

LLUIS LLACH- L’estaca

"Lluís Llach neix el 7 de maig de 1948 a Girona. Viu tota la seva infància a Verges, un petit poble que no arriba a mil habitants situats al Baix Empordà, comarca de la qual sempre s'ha declarat un enamorat. És el segon fill fruit del matrimoni Llach-Grande.
El pare és metge, fill de terratinents i la mare és una mestra nascuda a Porrera (Priorat) que havia rebut una educació burgesa en la Barcelona dels anys 30: una ciutat republicana i nacionalista, en la que les idees anarquistes i d'esquerres dominaven l'ambient cultural.
L'existència d'un piano en el domicili familiar marcaria al jove Lluís Llach, qui amb 6 anys començà a compondre les seves primers estructures musicals al mateix temps que aprén l'abecedari.
A l'edat de 9 anys marxà cap a Figueres per a continuar els seus estudis. Al cap de 15 anys, es desplaçaria a Barcelona per cursar estudis d'enginyeria. Dos anys després, es matricularia a la Facultat d'Econòmiques.
És un músic i cantautor espanyol de llengua catalana, que va pertànyer al grup de "Els Setze Jutges" i que pot considerar-se com un dels banderers de la Nova Cançó catalana. La seua cançó més popular i més compromesa ha sigut L'Estaca composta l'any 1968. Per les diferents prohibicions que li van fer per a poder interpretar les seues cançons durant la dictadura franquista, va haver d'exiliar-se durant un temps a París. Al setembre de 1979 és el primer cantant no operístic, que va actuar per primera vegada en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, per a presentar "Somniem".”
He triat aquesta perquè pense que una cançó ha de tindre una història i un motiu; aquesta no es queda arrere. Té sentiment, té història i té un motiu: la reivindicació. Crec que encara que la cançó no és nova pot tractar temes actuals, a més a més del significat que té per a la música en valencià.
LLETRA:
L’avi Siset em parlava
de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros véiem passar.
Siset, que no veus l’estaca
a on estem tots lligats?
si no podem desfer-nos
mai no podrem caminar!
Si estirem tots ella caurà,
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si tu l’estires fort per aquí,
i jo l’estiro fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
Però Siset, fa molt temps ja
les mans se’m van escorxant
i quan la força se me’n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m’oblida,
torna’m a dir el teu cant:
Si estirem tots ella caurà,
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si tu l’estires fort per aquí,
I jo l’estiro fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
L’avi Siset ja no diu res,
mal vent que se’l va emportar,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
I, mentre passen els nous vailets,
estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset,
el darrer que em va ensenyar:
Si estirem tots ella caurà,
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si tu l’estires fort per aquí,
i jo l’estiro fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
Vaig conéixer la cançó quan estava en quart estudiant autors valencians. Al començament no em va agradar gens, no per ser música en valencià, si no pel fet que les condicions auditives no eren bones. Després a una amiga i a mi, ens va quedar en el cap el ritme de la tornada de la cançó i en haver de fer un exercici on estava la lletra, ja em vaig a quedar amb la lletra i amb l’autor.
Les sensacions són bones, pense que no pots expressar que et passa per la pell o el que sents al escoltar una cançó però crec que seria com reivindicació, una lluita interna, ànims, tal vegada impotència i una mica de tristesa, però en un començament són bones i crec que qualsevol persona pot sentir el mateix, ja que no és una cançó d’amor sinó una cançó plena de circumstàncies històriques.
Puc dir que m’agrada per la lletra, per allò que em fa sentir i simplement per ser allò que tots en un determinat moment hem fet, lluitar.
Andrea Zetkin 1er Batx. Humanístic.

dijous, 14 d’abril del 2016

EGALITÉ - Canvia el rumb

Bon dia,

Aquesta cançó s'anomena "canvia el rumb" i pertany al grup "égalité" al seu album "surt el sol" m'ho van donar a conéixer en classe de valencià amb el tema oficial del disc que, la veritat, em va agradar prou.

He triat esta cançó per que el titol em va cridar l'atenció i encara que la lletra no és especialment complexa, frases com " El somriure és queda amb mi, Esborre la por però no sóc distint" m'han fet pensar que, realment, esta, és una manera de viure.

CANVIA EL RUMB (EGALITE)

"Jugue amb les cartes d'ahir
Les mateixes que demà jugaré

Amb sentit, o sense ell
Guarde dins del pit cada nit

Records que em fan créixer
Adonar-me que este món està del revés

Fer-se major, en aquest cau
T'ensenya que la vida es compra per parts

Malgrat tot, seguirem creixent
Malgrat tot, seguirem construint
Malgrat tot, seguirem pas a pas
Malgrat tot, anem fent-nos grans

Canvie la joguina pel puny
Aprenc del que passa i de la gent

El somriure, es queda amb mi
Esborre la por però no sóc distint

El temps passa, intens i curt
Corre el rellotge canvia el rumb
 
No vull callar, ni besar mans
No vull paraules buides, no vull agafar mals."




 

Entrada realitzada per Carmen Watson, 1er Batxillerat Humanístic i Social

divendres, 8 d’abril del 2016

Concert a la plaça de bous



El 23 d'abril és la Festa per la Cultura i hi haurà un concert a la plaça de bous, després de la manifestació del Vint-i-cinc d'Abril, on hi participaran: Al Tall, Smoking Souls, Clara Andrés, Carles Belda, Amadeu Vidal, Carraixet, Aspencat, Lluís Llach, Feliu Ventura, Miquel Gil, Pau Alabajos, Andreu Valor, Joan Amèric, Prozak Soup, Sèrman Manser, Candela Roots i Mireia Vives.

La venda d'entrades de pista s'ha tancat per internet, per exhauriment. Ara només queden disponibles les entrades de pista en paper que hi ha als punts físics de venda i, per internet i en paper, les entrades de graderia. El preu són 10€.

dimecres, 6 d’abril del 2016

VADEBO - Solidaritat -



''VaDeBo, música i lluita. Es va formar a la ciutat de València a l'estiu del 2013 amb la intenció d'omplir un buit que els seus membres tenien, tots antics membres d'altres bandes de la ciutat i d'algunes encara en funcionament. Aquest projecte tracta que mitjançant ritmes de la música combativa, projectar l'energia que els seus membres donen en cada vers, en cada cançó i en cada concert''. 

La seua discografia es un conjunt dels discos 15-Net (tret al març de 2014), 30-Net (tret al septembre de 2014) i Travesses (al mercat en març de 2015).
De les cançons mès congegudes que podem trobar son Ningú com tu, Viure, Solidaritat, Va deBo, Se’ns fa de dia, Ens queda el somriure, entre moltres altres.

Font: https://vadebo.bandcamp.com

LLETRA DE SOLIDARITAT

PARLEM DE FAM, DE POBRESA EXTREMA
DE PALUDISME, DE SIDA I DE MORT
PARLEM D’IGUALTAT I DESENVOLUPAMENT
D’UN FUTUR MOLT MILLOR

FEM QUIMERES EN PAPER MULLAT
AIXÒ SÓN ELS DRETS HUMANS
ARREGLEM EL MÓN A FORÇA DE PARAULES
I DONACIONS QUE SALVEN LES ÀNIMES

PARLEM DEL PLAT CALENT QUE NO ES MENJA EL SENSE SOSTRE
DE LA TERRA ENYORADA DEL IMMIGRANT
DE LES ARRUGUES QUE NO ES VEUEN AL ROSTRE
DEL XIQUET QUE CREIX SENSE TINDRE A QUI ESTIMAR

PARLEM DEL SEU SAC QUE NO ES TRENCA AMB L’AVARICIA
I DE LES MIL FORMES QUE TENEN D’APROFITAR
QUE LA SOCIETAT ESTIGA TAN DIVIDIDA
I QUE CONTINUE MANANT LA LLEI DEL CAPITAL

SOLIDARITAT ON ESTÀS?
SOLIDARITAT QUE FARÀS?
SOLIDARITAT ON ESTÀS?

MODERNITAT GLOBALITZA LA FAM
PREGUNTA PER QUI HA FET MAL EL SEU TREBALL
NO HI HA RESPOSTA, ANEM A LA DERIVA
FÀCIL ÉS FUGIR DE RESPONSABILITATS

NO TÉ TRELLAT, LA NO-SOLIDARITAT
EL MAL ALIÈ ALIMENTA LA NOSTRA FAM
UN GRAPAT D'INTENCIONS QUEDARÀ SOTERRAT
A L'HORA QUE ES GAUDEIX DEL QUE NO ES TÉ EN PRIME TIME

SOLIDARITAT ON ESTÀS?
SOLIDARITAT QUE FARÀS?
SOLIDARITAT ON ESTÀS?

BUIDES LES PARAULES DE SIGNIFICATS
I ELS ACTES HIPÒCRITES PER APARENTAR
NO TROBEM L’EIXIDA QUAN TOT VAL
LA MISÈRIA INDIFERENT ES VA PERPETUANT
BUITS ESTAN ELS CAPS QUE HO HAN NORMALITZAT
CAL UNA ATURADA PER TORNAR A COMENÇAR
NO TROBEM L'EIXIDA QUAN TOT VAL
LA MISÈRIA INDIFERENT ES VA PERPETUANT

SOLIDARITAT ON ESTÀS?
SOLIDARITAT QUE FARÀS?

SOLIDARITAT ON ESTÀS?

dilluns, 4 d’abril del 2016

DANI MIQUEL - Primavera educativa

La Primavera Educativa convertirà l'antic llit del riu Túria de València en el referent de la innovació al sistema educatiu valencià.

L'IES Isabel de Villena hi participarà amb Karícies per a la igualtat el diumenge dia 15 maig de 10.00 a 12.00.



Què és la primavera educativa?


La #PrimaveraEducativa és una trobada on es reuniran i convergiran els diferents sectors de la societat per compartir les seues experiències educatives. En aquesta trobada els centres educatius, institucions i entitats podran traure a la llum les pràctiques innovadores que porten a terme. Mobilitzarem a tota la comunitat educativa d’Alacant, Castelló i València. Volem que la #PrimaveraEducativa siga la gran festa de l’educació per arribar a les persones des dels zero anys fins a... perquè mai deixem d’aprendre.

Quan i on serà?

Es realitzarà el cap de setmana del 13, 14 i 15 de maig al vell llit del riu Túria. Aprofitant el magnífic entorn que ens proporciona el pulmó verd de la capital valenciana i totes les seues possibilitats culturals, esportives, lúdiques...


Per què aquest projecte?


Naix per la necessitat de reflectir que l’educació és treball de totes i tots, i per això cal reunir tots els col·lectius en aquesta tasca. Cal ressaltar que l’educació és l’eix fonamental de progrés d’una societat i en aquest sentit es treballa des d’aquest innovador projecte. Aquestes trobades volen fer visible la realitat que es viu a les nostres aules, mostrant el gran treball que es du a terme a cada àmbit educatiu. Altra motivació del projecte és crear un espai on la il·lusió dels professionals educatius quede reflectida, buscant superar l’aïllament que viu en moltes ocasions aquest col·lectiu. D’altra banda, volem mostrar la importància de la tasca docent, perquè l’alumnat d’avui és el futur de l’endemà. Es vol crear un espai on professorat, estudiants, famílies, institucions... puguem aprendre uns d’altres, creant una xarxa d’aprenentatge continu i multidireccional.